Com ha producte final hem elaborat un tríptic. Aquest tríptic l’ han explicat a altres classes i també se l’ emporten a casa per poder explicar a les famílies allò que han aprés. És un recurs en paper que els hi serveix com ajuda per explicar el que han aprés.
L’avaluació dels nens ha sigut a través de la seva experimentació. Totes les feines, exposicions i participació a la classe serveixen per tal de veure el progrés de l’alumne.
Hem observat a l’alumne, el seu interès i la seva participació quan ha vingut un especialista a parlar-nos sobre els diferents tipus de núvols.
Hem observat i l’alumne ha omplet una fitxa d’allò que s’ha treballat a la classe de forma individual.
Hem observat com l’alumne treballa en grup, ajuda als seus companys/es, fa les seves aportacions…
El producte final ens serveix com a recurs per avaluar la seva capacitat d’ expressió oral i com sap transmetre a altres companys el que ha fet.
Per tancar el projecte de la capsa de vida que vam iniciar a principi de curs, vaig tenir la idea de fer-los un regal final per tal que s’emportessin la capsa a casa a final de curs i un record meu (ja que he estat la seva mestra durant dos cursos).
Un dia de la última setmana vam posar tots a la capsa algun material que havíem fet al llarg del curs (fotos, un dibuix de la família, etc…) i vam repassar el què hi havia a dins de totes les capses.
Quan vam acabar els vaig dir que tenia una sorpresa per ells perquè la guardessin a la capsa a casa seva. Els va fer molta il·lusió i va ser un moment molt emotiu i bonic!
dav
Per tal de seguir utilitzant les capses de cada nen per explicar coses seves als altres, compartir vivències i fer cohesió de grup, els vaig proposar una activitat per un dia que teniem una sortida al bosc.
Vam decidir que durant l’excursió cadascú de nosaltres havia de trobar un “tresor del bosc” (una fulla, una pedra, un tronc, una flor, un mosaquit, un paper, un boleta…) i que la guardariem a la nostra motxilla fins que arribessim a l’escola. Un cop allà posariem el tresor a la capsa i l’endemà tothom ensenyaria el seu tresor a la resta del grup i explicaria perquè l’ha agafat, què li agrada d’aquell tresor o el que vulgués sobre allò.
Va ser molt bonic perquè durant la sortida ens va motivar molt a tots i el moment de compartir-ho a la classe i sentiem què deia cada nen, ens ajudava a coneixer-nos millor i a veure que els altres tenen gustos i idees dierents o igual que les nostres i podem aprendre de tots!
A partir de la pregunta inicial “Per què a la Vall de Núria neva i a Badalona no?” Els nens els van sorgir tantes preguntes que hi havia múltiples formes de respondre. Aquí està la gran feina dels mestre, dirigir i ajudar a saber trobar la informació. Hem fet saber als alumnes que podem trobar diferents maneres de trobar la informació (internet, llibres, preguntant a les famílies o als més grans de l’escola, amb la visita d’un expert…).
Al llarg del projecte hem anat intentant integrar les diferents matèries de forma transversal anant programant a través de la preguntes dels nens i nenes. Aquest part ha estat la més difícil, perquè són els nens i nenes que porten a resoldre les preguntes.
Un cop vam tenir tota la informació dels naixements de cada nen i nena, vam veure que hi havia vàries variables:
-lloc de naixement (hospital o clínica)
-part per cesària o vaginal
-alimentació artificial o amb llet materna o combinada
-pes
Vam recopilar les dades en uns gràfics i vam treure algunes conclusions. Una vegada més van estar molt contents de parlar de les seves històries de vida, compartir-les amb tots i torbar similituds, diferències, tendències, etc.
Un dia parlant a la classe, vam parlar sobre el cicle de l’aigua, una de les preguntes que van sortir va ser: com arriba l’aigua als núvols?. Els nenes i nenes van començar a dir les seves idees, des de que una persona posava aigua fins que els núvols baixaven fins al mar i “xuclava” l’aigua.
Un dels alumnes va dir això és el VAPOR. Això va fer que els nens es preguntessin que volia dir i vam decidir que ho havien d’experimentar. Vam anar a la cuina i li vam demanar a la cuinera que escalfés una olla d’aigua i la tapés. Vam anar tota la classe a mirar que és el que passava, vegeu la foto:
Amb aquesta activitat els nens i nenes van arribar a la conclusió que, igual que passa amb l’olla de la cuina, que amb l’escalfor del sol l’aigua del mar s’esclafa i sorgeix l’evaporació , aquesta es condensa formant els núvols. Ho van entendre molt bé i va ser molt divertit.
Un pas important del projecte, va ser quan els vaig demanar que portessin una foto de quan van néixer, per poder veure com eren.
A partir d’aquí van sorgir moltes converses sobre el naixement, i finalment vam decidir que preguntarien a casa, com havien nascut i com havia anat el seu naixement.
Van anar explicant coses vàries i finalment un dia vam decidir posar ordre a tota la informació:
VAM FER UNES CAPSES I AMB L’AJUDA DE LES FAMÍLIES VAN PODER EXPLICAR A LA CLASSE AQUEST MOMENT TAN IMPORTANT DE LA SEVA VIDA
Processed with MOLDIV
Seguim amb el projecte i llenço una pregunta en l’aire per veure que saben els alumnes sobre el gel, així podem partir dels coneixements previs dels alumnes. La pregunta va ser, Com es forma el gel? Que passa si deixem el gel una estona sense el fred que necessita?
Els nens es pregunten que passa amb el gel. Se’ls pregunta que creuen que passarà si agafem el gel del congelador i el traiem. Ells saben que el gel es desfà, però quan se’ls pregunta que necessitem per desfer-se, responen que sol i aire. Fem una prova de que passa si posem gel a l’armari on no tingui ni sol ni aire, i entre tots fem una gràfica en la que posem qui creu que es desfarà i qui no.
Els resultats van ser que dels 26 alumnes, 18 van creure que es desfaria i els restants no.
Vam esperar una estona i els alumnes van veure que per tal d’aconseguir que el gel encara estigués congelat necessitava el fred. Quan estàvem mirant això, un dels alumnes va preguntar: Amb tot passa el mateix? D’aquesta manera, vam decidir que cadascú portaria algun objecte, ho posaríem al congelador i miraríem que passava. Vam fer per grups una fitxa pensant que creien ells que podia passar. Vegeu els exemples:
Com podeu veure cada grup valorava entre tots que passaria. La següent sessió el que es farà serà treure el que han portat els nens del congelador i veure si el que havíem posat era correcte o no.
A la classe de P4 de vam iniciar un projecte a partir d’una idea que la mestra tenia el cap, d’un conte i del nom de la classe.
El mes d’octubre vam escollir el nom entre tots i totes i després d’una pluja d’idees i unes converses a la classe, vam decidir dir-nos la classe de Tots els animals.
A més a més un dia la mestra va explicar el conte de l’Aneguet lleig (que forma part de la programació de llengua) i parlant del conte i treballant la comprensió oral vam aprofundir en la idea que els cignes quan neixen són de color gris fosc i quan creixen es tornen blancs i grans. Vam veure que hi ha més animals que són molt diferents quan neixen que quan es fan grans (capgrossos, cucs de seda…).
A partir d’aquí vam iniciar una conversa sobre si els humans som iguals quan naixem que quan ens fem grans i els vaig proposar que portessin una foto de quan van néixer.
Així vam iniciar pròpiament el Projecte de la nostra classe que encara no té nom perquè esperem trobar-lo a mida que avancem.