Arxiu de l'autor: MONTSERRAT GILABERT SERRANO

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

POSEM  FIL  A L’AGULLA!!                          

Avui és el dia, estem nerviosos i nervioses ja de bon matí,totes les safates, els cartells, els números estan preparats, movem el mobiliari per aconseguir els espais que volem i distribuïm les 10 activitats de papiroflèxia en els dos espais, la biblioteca i la classe, ho fem entre tots i totes i cadascú va agafant la iniciativa en alguna tasca. Tenim la nostra capsa de sabates a punt per omplir-la de figuretes fetes de papers de tots colors. Els pares arriben, els infants els expliquen quines activitats es fan a la nostra classe i quines a la Biblioteca, els diem que trobaran un cartell amb el nom d’allò que faran i que nosaltres hem fet grups de tres que cada grup anirà al primer espai on vulgui començar i com ja coneixem els nombres de l’1 al 10 del 3 passarem al 4, del 8 al 9 i tenim molt clar que els del 10 hauran d’anar a 1 !! L’emoció es palpa en l’ambient, els pares es col·loquen al seu lloc i nosaltres ja podem començar a voltar i a aprendre a fer 10 figuretes diferents de papiroflèxia..

               

              

          

         

Pensàvem que ho teníem tot controlat però hi ha nens que tenen facilitat i d’altres que els hi costa més entendre i dur a terme els plecs, hi ha propostes més ràpides i d’altres que necessiten més temps així que sobre la marxa els infants van voltant d’un espai a l’altre al seu ritme i acaben escollint les figures que més els hi agraden. Només dos infants acaben amb la capsa plena de les 10 propostes, en canvi d’altres tenen tres avions o  5 ratolins de mides diferents…. no ho havíem previst però  al final no hem seguit la rotació que tant havíem planejat, hi ha qui no ho acaba d’entendre i mostra el desconcert, d’altres mostren supervivència, però sobretot totes i tots van amunt i avall amb la seva capsa!!

En acabar la tarda tots tenen la capsa, la porten com un tresor i se l’emporten cap a casa!!

Al matí següent l’activitat d’ahir segueix sent conversa, ens ho vam passar molt bé, i els pares i mares que ens van venir a ensenyar també i a casa tots han ensenyat allò que tenen dins la capsa de sabates…..però 4 capses tornen a l’escola…. i d’aquí surt una altra proposta….. Una nena diu Perquè no fem  una EXPOSICIÓ amb tot allò que hem fet? Al principi hi ha qui no ho té clar, però al dia següent la majoria de capses tornen a la classe plenes i amb el nom posat a cada figureta que hi ha a dins…

 

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

METODOLOGIES?? REFLEXIONEM….

 Permeteu-me fer una parada i compartir una reflexió personal. Quan parlem de metodologia em plantejo amb sinceritat que en sé ben poc dels grans impulsors i impulsores, i que m’hi he de posar per culturitzar-me…. però amb la mateixa sinceritat vull dir que cal sentit comú, sí!! El més senzill és allò que més manca perquè no podem fer un curs i creure que existeix un manual útil per tothom, de tot s’aprèn i és fàcil des d’un despatx convidar-nos a convertir-nos en escoles XX1, en escoles verdes, en escoles que treballen per projectes, ens escoles innovadores, escoles de lliure circulació….. tot són modes i les modes no encaixen amb mi, ni crec que tampoc amb l’escola, hauríem d’estar per sobre d’elles, anar-nos formant, enriquir-nos i sobretot provar i no estar tancats nosaltres mateixos ni l’escola en un model…. ja sé que som escola activa, participativa, igualitària, diversa, dinàmica ….. però volem fer compatibles aquests trets d’identitat amb els llibres de text, tenir els nens i nenes asseguts a les cadires escoltant-nos, intentant ensenyar-los a treballar en silencia, promoure activitats competitives com els concursos i considerar que atenem a la diversitat…. o introduir el treball per projecte mantenint la fragmentació horària que tenim a les escoles Som una gran diversitat d’. Escoles públiques amb projectes educatius i metodologies ben diverses…. massa i tot,  perquè en realitat les famílies no podran escollir el projecte en el que creuen, hauran de triar aquella que estigui dins la seva zona educativa i nosaltres per la nostra banda acabem sense voler competint per tenir el nostre tret diferencial… amb la resta de centres de la zona… Per què tenim escoles amb 80 sol·licituds i una al costat amb 18…? Trist i incoherent….

També és increïble el salt metodològic cap a primària i com deia en un curs fa unes setmanes la formadora, no podem fer d’infantil una mini primària, i ja no parlem del salt  a secundària…….

Així que només dir que nosaltres no treballem per projectes a l’escola, que sí que en fem, i si que en faig, però tenim en compte altres metodologies, com el treball per racons, i els tallers,… els projectes són part del treball cooperatiu, i sí hem dut a terme la PAPIROFLÈXIA com un projecte pur,  partint de les inquietuds dels infants,  tenint en  compte allò que poden aportar les famílies, ajudant-les a participar, intentant compartir-ho amb la resta de l’escola, ens hem organitzat en petits grups, hem fet molt treball de conversa-escolta en gran grup, hem valorat als altres, ens hem organitzat, hem cooperat i ens hem ajudat i també hem tingut espai pel treball individual, tenint com a guia la il·lusió i la motivació dels infants, gaudint d’un ordre dins del caos i sense estressar-nos i aprenent i gaudint moltíssim, de la mateixa manera que ho intentem fer en els experiments, o en totes les propostes que duem a terme a l’aula. Quina metodologia he dut a terme.???… La que hem necessitat en cada moment i em torno a repetir ESCOLTAR MOLT; PARLAR MENYS, EL SENTIT COMÜ I seguir les passes a la MOTIVACIÓ.

SURPRISE: UN AVIÓ DE PAPER A LA ROTLLANA…

Publicat el per
Respon

SURPRISE: UN AVIÓ DE PAPER  A LA ROTLLANA

Situats a la classe de l’arc de Sant Martí de P5 de l’Escola Badalona Port el meu paper és el  d’acompanyant, on des de P3 he intentat donar veu als nens i nenes que em miren i els intento transmetre que el que elles i ells diuen és important, jo observo,  formulo preguntes, incito i proposo igual que ells… que hi ha mancances… si´! Que es poden millorar moltes coses….. també!! Però que junts hem crescut i ens hem enriquit uns dels altres….d’això n’estic segura!!

La clau…no parlar tant i escoltar molt!! Cada matí els nens i nenes seiem en rotllana, algú mira qui ha faltat i algú altre va a cercar un retolador per tatxar el dia al calendari, passa mentre ens anem col·locant i esperem amb un somriure el nostre moment, el moment de “les surprises”, quan podran explicar el que vulguin o ensenyar allò que han portar de casa, una foto, una pedra, un robot, una postal, un cotxe, una nina, un llibre …. hi ha qui no porta res i qui en porta cada dia, però totes i tots esperen el seu moment per dir alguna cosa i compartir-la amb els altres., escoltar i ser escoltats. Funciona i és fantàstic!!

Hem fet diferents projectes d’una manera activa i participativa,  ignorant els dossiers-recull perquè no ens han calgut… però sempre arrel de la programació anual de l’escola, el nom de la classe, el projecte d’art, i la setmana cultural, però el projecte que vull compartir sorgeix d’escoltar als infants, d’oblidar-me de la programació i de gaudir, gaudir i  somriure!! Com ja he dit no hi ha res per inventar però desitjo poder transmetre la implicació, la il·lusió i l’entusiasme que no oblidarem i hem compartir durant unes setmanes..

Us intento situar…..

Un infant fa una setmana que fa volar avions a la rotllana, són avions de paper fets amb la publicitat de les bústies…. sempre són diferents… tots i totes estan encantats, aquí és on hi fico cullerada, pregunto qui li ha ensenyat i diu que ell mateix, ens fa una demostració i un nen que sempre es manté discret dins del grup és converteix en protagonista!! Pregunto si algú sap com es diu això de doblegar papers i una nena respon “papiroflèxia”. Tots i totes volem fer PAPIROFLÈXIA , el projecte ja està en marxa!

 

 

ENS DEIXEM PORTAR I ANEM CONSTRUINT EL CAMÍ

Molts i moltes comencen a portar alguna cosa feta de papiroflèxia, fins i tot una companya porta una bossa amb 26 granotes petites que ha fet la seva mare i les reparteix a tots els companys i companyes.

Proposo que portem una capsa de sabates per poder anar guardant allò que anem fent, no cal arribar a escriure la nota a les famílies al matí següent comencen a aparèixer les capses acompanyades dels seus somriures i dels pares que pregunten si és veritat que han de portar-la! Hi posen el seu nom i les comencem a apilonar en un espai de la classe. Tots a la rotllana expliquen que els seus pares o mares  saben fer alguna cosa, proposem escriure’ls-hi un e-mail plegats proposant una tarda per tots aquells i aquelles que ens vulguin venir a ajudar. La resposta no es fa esperar 11 famílies volen i poden venir, alguns realment saben fer alguna figura d’altres confessen que faran un tutorial al “youtube” per aprendre’n..

Mentrestant a l’aula apareixen unes lletres grans que fàcilment ordenen per confegir la paraula ·”PAPIROFLÈXIA”, les decoren fent grafisme creatiu per parelles o petits grups i forma part de la pissarra durant uns dies.

A l’espai de d’art, posem una safata amb papers i el llibre de papiroflèxia que ha portat una companya, els que saben fer alguna cosa ensenyen als altres, i sinó s’organitzen per intentar seguir les instruccions, no sempre és fàcil i no ens acaba de funcionar…

Durant dues setmanes anem consultant el correu electrònic davant la PDI i anem fent el llistat de les figures que ens volen ensenyar a fer. Finalment  ens en surten 10 i ens tornen a organitzar per escriure el nom, intentarem fer una mena de cartell…

Algú diu que no cabrem tots a l’aula i que podríem demanar la biblioteca que està al davant, dos voluntaris van a preguntar a la Cap d’Estudis si podrem disposar també de la biblioteca, ens diu que sí!! Problema resolt! Col·locarem cinc espais a la nostra classe i cinc a la biblioteca..

Quan va sorgint algun dubte, ens parem i mirem de resoldre’l, tenen prou bagatge i estan motivats discutim què necessitem i com ens podem organitzar, cada dia sorgeix alguna cosa que preveure o organitzar i. encara que sembli impossible, tenen clar que ens caldran deu taules, deu safates, les busquem, escrivim els números de 1 al 10 i col·loquem els cartells que hem fet amb els noms: ocells, granotes, ratolins, gats… Ara ens cal paper, aquí tenim una discrepància molts i moltes volen papers de colors i d’altres papers blancs o per reciclar, finalment decidim que serà un dia especial així que tots junts anem a la sala de mestres on tenim el material i agafem tota la varietat de colors que tenim, les capses fan goig , els pares i mares ens han dit si necessitem alguna cosa més, així que ho classifiquem i afegim colors, tisores, gomets o retoladora allà on calgui.

Ho tenim tot preparat!!  Només cal esperar a divendres que vindran les famílies!!

 

 

 

 

 

NO CAL TENIR POR I LLENÇAR-SE

Publicat el per
Respon

NO HI HA RES PER INVENTAR NOMÉS CAL NO TENIR POR i LLANÇAR-SE!!!

Fa 16 anys que treballo com a mestra a l’escola Pública i el que més m’agrada és no deixar d’aprendre, mantenir l’essència d’allò que funciona i modificar-ho segons la situació, provar i sobretot no perdre les ganes… no sempre és possible fer-ho, jo em sento afortunada perquè s’han donat totes les variants , equip directiu obert a les propostes,  un grup de pares participatiu, implicat, receptiu i sobretot un grup d’alumnes amb els que he fet aquest camí durant tres anys, començant a P·3 i arribant a P5 on ens trobem ara…

El meu paper com a mestre ha anat canviant per les escoles on he passat i també la meva visió de l’educació. Vaig aterrar fa tres anys a l’escola Badalona Port, arribava després de plantejar-me molt el nostre paper i la nostra funció com a mestres… A l’estiu vaig pensar,  somiar, vaig fer autocrítica, vaig analitzar les diferents experiències i  plantejaments educatius i amb tot aquell batibull d’informació,  s’ha anat forjant una manera de treballar i una organització dels espais que fins ara no havia dut a terme, però si que sentia que era el moment de llençar-me i començar d’una altra manera , sentia que era l’oportunitat d’intentar-ho i suposo que quan tens el recolzament de l’equip directiu, i  realment creus en allò que fas, t’adaptes a la realitat de l’aula, et planteges els errors que has d’anar corregint i busques maneres d’aconseguir els objectius…. i tot acaba sent molt i molt fàcil….  Per què ho explico,? Perquè sovint els canvis ens fan por o ja ens va bé tal com ho fem,  de fet,  les diferents metodologies acaben portant a uns aprenentatges bàsics a totes les escoles però jo em trobava feia molt de temps qüestionant-me la meva feina, de fet penso que és una necessitat, una mosca darrera l’orella que et va dient que les coses es poden fer de manera diferent… però també sé que no és possible convèncer ningú, que dins l’educació som molt nostres, que fem moltes coses, que tots i totes les fem bé i que qualsevol petit canvi és a vegades massa difícil….

En aquests anys he tingut l’experiència de que implicar a algú o trobar persones amb les que t’entens pedagògicament és complicat, o per mi ho ha estat, però també he estat afortunada de creuar-me en la meva vida professional amb algú que sempre em preguntava el per què de qualsevol cosa que feia…. i a vegades si ho proveu, la resposta és tant trista com que “sempre ho hem fet així”…. també he tingut la sort de somiar en la nostra escola ideal amb una companya durant molts anys i ara segueixo sentint que algú al meu costat et segueix aportant, proposant i qüestionant allò que estàs duent a terme.

I tot això només per dir que no crec en “ les modes pedagògiques, “ que no sóc fidel a ningú, que no hi ha res de nou, que els racons, els agrupaments i els projectes es fan i existeixen fa molt de temps i que no m’acaba d’agradar formar part d’una formació com aquesta “Xarxa de competències bàsiques” però que sent coherent amb l’esperit crític de canviar… jo també m’he d’afegir al carro i aquí estic inscrita i escrivint aquestes paraules, que no sé, si serviran de res, però compartir experiències i enriquir-nos uns dels altres és una cosa que m’agrada…. així que a intentar-ho!!.