Arxiu de l'autor: Àlex Rosa i Gandia

Com transformar l’avaluació des de l’òptica competencial

Publicat el per
Respon

Des del grup impulsor de l’escola Joan Llongueras, és important remarcar que hem volgut dur a terme tota la tasca avaluativa canviant l’òptica i fent grans i profundes reflexions sobre el nostre paper com a docents a l’hora d’avaluar. L’espai per a compartir aquestes pràctiques educatives és valorat molt positivament pel 100% dels i les membres integrants del grup. Per aquest motiu, hem volgut anar més enllà i mirar-nos a nosaltres mateixos i mateixes des de fora de l’aula i hem analitzat què i com fem els projectes i què i com podem millorar. Per a això hem utilitzat aquestes graelles de la XCB.

Pel que fa a l’alumnat, i seguint la filosofia que hem volgut plasmar en el “parlen o parlem”, hem cregut necessari i oportú que sigui l’alumnat qui avaluï el projecte. Tot i que hi ha hagut una avaluació de caire formatiu a l’aula, us compartim aquesta conversa guiada on fem un viatge pel transcurs del projecte “el mar de Badalona”. Veureu com hem pogut arribar a la metacognició i reflexionar sobre el procés i els propis aprenentatges. També els nens i les nenes han fet la valoració de la mestra que ha guiat el projecte.

 

Parlen o parlem?

Publicat el per
Respon

Des de les escoles, ens els dasrrers temps, ens plantegem molt quin ha de ser el nostre paper. Deixar de banda el protagonisme i donar pas a l’alumnat a ser qui iniciï el procés d’ensenyament-aprenentatge a partir de les seves motivacions ens costa. Encara preval més la nostra llibreta de programació que les seves inquietuts. Quan això passa estem treballant només la part acadèmica de l’alumne i no la part emocional, la imaginació, la fantasia, la reflexió, la creació… Ens deixem la meitat d’una persona per treballar.

El món dóna voltes cada dia més ràpid. La informació arriba a nosaltres pràcticament amb immediatesa i sovint molt més ràpid que la nostra capacitat per a processar-la. Si a la majoria de les persones adultes ens és difícil assimilar tots els inputs que anem rebent i no som capaços de donar resposta immediata a tot el que passa al nostre voltant, imagineu-vos com ho viuen infants i adolescents. A tota aquesta rapidesa, a l’escola no hi donem resposta. És com si quan les nenes i els nens entren per a porta el món exterior quedés anul·lat i només hi hagués temps per la matèria estrictament acadèmica.

L’escàs temps per parlar a l’aula es converteix en un perill per l’aprenentatge d’èxit, per l’esperit crític i fins i tot per a la convivència.

Totes les noves metodologies ens indiquen que necessitem parlar, parlar i més parlar. No n’hi ha prou en dir bon dia i obrir el quadern de matemàtiques. Hem de posar en primera línia del nostre model educatiu el diàleg. Amb l’alumnat és essencial per a una aprenentatge significatiu i constructiu. Parlar a l’aula ens ajuda a entendre el món, interaccionar amb la informació, tractar-la, entendre-la, saber detectar les manipulacions, a ser persones crítiques.

L’alumnat té el temps cronometrat perquè al final de cada etapa aprenguin a respondre unes preguntes determinades que ajudarà a la seva escola tenir una posició més alta en els rànquings, i els mestres som còmplices d’aquest model que practiquem i no aconseguim capgirar malgrat ens pesin les queixes.

Cal que seiem, parlem i replantegem el model educatiu posant els infants i adolescents en el centre. Si planifiquem l’escola com un centre de reproducció de coneixement cal que tinguem ben clar que no estem educant en globalitat sinó sols transmetent coneixement.

Perquè una escola millor sigui possible una altra educació és necessària i, per això, la veu de l’alumnat ÉS VITAL!

Ens presentem

Publicat el per
Respon

Enguany és el segon curs que, un grup de mestres amb molt motivació, formem part del grup impulsor de l’escola Joan Llongueras. En aquest grup tenim debats pedagògics per a definir una línia d’escola transversal, interdisciplinar i basada en les noves metodologies competencials.

Així doncs, l’Àlex, l’Oriol, la Raquel, la Sílvia, l’Anna, la Susanna, l’Elisabeth, la Sarai, la Roser i la Mercè. Som un grup molt cohesionat que compartim la il·lusió d’aprofundir en el treball per projectes i dels ambients. Enguany ja hem fet les primeres passes per capgirar l’escola i fer del nostre centre un espai de caliu i màgia. Així doncs, tot el que hem anat aprenent i compartint des de la Xarxa de Competències Bàsiques ho hem anat debatent i implementant.

La didàctica, des de fa molt de temps, demostra que qualsevol capacitat es desenvolupa millor amb la motivació. A partir d’aquesta afirmació podem considerar que el treball per projectes és el millor mitjà educatiu per a afavorir l’aprenentatge i l’autoconeixement. Està demostrat que allò que l’infant aprèn a través de vivències properes, significatives i reals es transfereixen a altres camps. Per la qual cosa podem afirmar que treballar per projectes, ambients, jocs i… en definitiva, per competències i capacitats són activitats que amplia les potencialitats de cadascú.

Aquest plantejament de treball  respon a la necessitat que mostra l’alumnat de jugar, aprendre, reflexionar i relacionar-se. És una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels infants i respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.

Ara ens aventurem en un nou camí… El canvi de xip del professorat per esdevenir guia i acompanyants en aquest fantàstic món de la comunitat educativa que volem generar en el nostre centre.