SURPRISE: UN AVIÓ DE PAPER A LA ROTLLANA
Situats a la classe de l’arc de Sant Martí de P5 de l’Escola Badalona Port el meu paper és el d’acompanyant, on des de P3 he intentat donar veu als nens i nenes que em miren i els intento transmetre que el que elles i ells diuen és important, jo observo, formulo preguntes, incito i proposo igual que ells… que hi ha mancances… si´! Que es poden millorar moltes coses….. també!! Però que junts hem crescut i ens hem enriquit uns dels altres….d’això n’estic segura!!
La clau…no parlar tant i escoltar molt!! Cada matí els nens i nenes seiem en rotllana, algú mira qui ha faltat i algú altre va a cercar un retolador per tatxar el dia al calendari, passa mentre ens anem col·locant i esperem amb un somriure el nostre moment, el moment de “les surprises”, quan podran explicar el que vulguin o ensenyar allò que han portar de casa, una foto, una pedra, un robot, una postal, un cotxe, una nina, un llibre …. hi ha qui no porta res i qui en porta cada dia, però totes i tots esperen el seu moment per dir alguna cosa i compartir-la amb els altres., escoltar i ser escoltats. Funciona i és fantàstic!!
Hem fet diferents projectes d’una manera activa i participativa, ignorant els dossiers-recull perquè no ens han calgut… però sempre arrel de la programació anual de l’escola, el nom de la classe, el projecte d’art, i la setmana cultural, però el projecte que vull compartir sorgeix d’escoltar als infants, d’oblidar-me de la programació i de gaudir, gaudir i somriure!! Com ja he dit no hi ha res per inventar però desitjo poder transmetre la implicació, la il·lusió i l’entusiasme que no oblidarem i hem compartir durant unes setmanes..
Us intento situar…..
Un infant fa una setmana que fa volar avions a la rotllana, són avions de paper fets amb la publicitat de les bústies…. sempre són diferents… tots i totes estan encantats, aquí és on hi fico cullerada, pregunto qui li ha ensenyat i diu que ell mateix, ens fa una demostració i un nen que sempre es manté discret dins del grup és converteix en protagonista!! Pregunto si algú sap com es diu això de doblegar papers i una nena respon “papiroflèxia”. Tots i totes volem fer PAPIROFLÈXIA , el projecte ja està en marxa!
ENS DEIXEM PORTAR I ANEM CONSTRUINT EL CAMÍ
Molts i moltes comencen a portar alguna cosa feta de papiroflèxia, fins i tot una companya porta una bossa amb 26 granotes petites que ha fet la seva mare i les reparteix a tots els companys i companyes.
Proposo que portem una capsa de sabates per poder anar guardant allò que anem fent, no cal arribar a escriure la nota a les famílies al matí següent comencen a aparèixer les capses acompanyades dels seus somriures i dels pares que pregunten si és veritat que han de portar-la! Hi posen el seu nom i les comencem a apilonar en un espai de la classe. Tots a la rotllana expliquen que els seus pares o mares saben fer alguna cosa, proposem escriure’ls-hi un e-mail plegats proposant una tarda per tots aquells i aquelles que ens vulguin venir a ajudar. La resposta no es fa esperar 11 famílies volen i poden venir, alguns realment saben fer alguna figura d’altres confessen que faran un tutorial al “youtube” per aprendre’n..
Mentrestant a l’aula apareixen unes lletres grans que fàcilment ordenen per confegir la paraula ·”PAPIROFLÈXIA”, les decoren fent grafisme creatiu per parelles o petits grups i forma part de la pissarra durant uns dies.
A l’espai de d’art, posem una safata amb papers i el llibre de papiroflèxia que ha portat una companya, els que saben fer alguna cosa ensenyen als altres, i sinó s’organitzen per intentar seguir les instruccions, no sempre és fàcil i no ens acaba de funcionar…
Durant dues setmanes anem consultant el correu electrònic davant la PDI i anem fent el llistat de les figures que ens volen ensenyar a fer. Finalment ens en surten 10 i ens tornen a organitzar per escriure el nom, intentarem fer una mena de cartell…
Algú diu que no cabrem tots a l’aula i que podríem demanar la biblioteca que està al davant, dos voluntaris van a preguntar a la Cap d’Estudis si podrem disposar també de la biblioteca, ens diu que sí!! Problema resolt! Col·locarem cinc espais a la nostra classe i cinc a la biblioteca..
Quan va sorgint algun dubte, ens parem i mirem de resoldre’l, tenen prou bagatge i estan motivats discutim què necessitem i com ens podem organitzar, cada dia sorgeix alguna cosa que preveure o organitzar i. encara que sembli impossible, tenen clar que ens caldran deu taules, deu safates, les busquem, escrivim els números de 1 al 10 i col·loquem els cartells que hem fet amb els noms: ocells, granotes, ratolins, gats… Ara ens cal paper, aquí tenim una discrepància molts i moltes volen papers de colors i d’altres papers blancs o per reciclar, finalment decidim que serà un dia especial així que tots junts anem a la sala de mestres on tenim el material i agafem tota la varietat de colors que tenim, les capses fan goig , els pares i mares ens han dit si necessitem alguna cosa més, així que ho classifiquem i afegim colors, tisores, gomets o retoladora allà on calgui.
Ho tenim tot preparat!! Només cal esperar a divendres que vindran les famílies!!