NO HI HA RES PER INVENTAR NOMÉS CAL NO TENIR POR i LLANÇAR-SE!!!
Fa 16 anys que treballo com a mestra a l’escola Pública i el que més m’agrada és no deixar d’aprendre, mantenir l’essència d’allò que funciona i modificar-ho segons la situació, provar i sobretot no perdre les ganes… no sempre és possible fer-ho, jo em sento afortunada perquè s’han donat totes les variants , equip directiu obert a les propostes, un grup de pares participatiu, implicat, receptiu i sobretot un grup d’alumnes amb els que he fet aquest camí durant tres anys, començant a P·3 i arribant a P5 on ens trobem ara…
El meu paper com a mestre ha anat canviant per les escoles on he passat i també la meva visió de l’educació. Vaig aterrar fa tres anys a l’escola Badalona Port, arribava després de plantejar-me molt el nostre paper i la nostra funció com a mestres… A l’estiu vaig pensar, somiar, vaig fer autocrítica, vaig analitzar les diferents experiències i plantejaments educatius i amb tot aquell batibull d’informació, s’ha anat forjant una manera de treballar i una organització dels espais que fins ara no havia dut a terme, però si que sentia que era el moment de llençar-me i començar d’una altra manera , sentia que era l’oportunitat d’intentar-ho i suposo que quan tens el recolzament de l’equip directiu, i realment creus en allò que fas, t’adaptes a la realitat de l’aula, et planteges els errors que has d’anar corregint i busques maneres d’aconseguir els objectius…. i tot acaba sent molt i molt fàcil…. Per què ho explico,? Perquè sovint els canvis ens fan por o ja ens va bé tal com ho fem, de fet, les diferents metodologies acaben portant a uns aprenentatges bàsics a totes les escoles però jo em trobava feia molt de temps qüestionant-me la meva feina, de fet penso que és una necessitat, una mosca darrera l’orella que et va dient que les coses es poden fer de manera diferent… però també sé que no és possible convèncer ningú, que dins l’educació som molt nostres, que fem moltes coses, que tots i totes les fem bé i que qualsevol petit canvi és a vegades massa difícil….
En aquests anys he tingut l’experiència de que implicar a algú o trobar persones amb les que t’entens pedagògicament és complicat, o per mi ho ha estat, però també he estat afortunada de creuar-me en la meva vida professional amb algú que sempre em preguntava el per què de qualsevol cosa que feia…. i a vegades si ho proveu, la resposta és tant trista com que “sempre ho hem fet així”…. també he tingut la sort de somiar en la nostra escola ideal amb una companya durant molts anys i ara segueixo sentint que algú al meu costat et segueix aportant, proposant i qüestionant allò que estàs duent a terme.
I tot això només per dir que no crec en “ les modes pedagògiques, “ que no sóc fidel a ningú, que no hi ha res de nou, que els racons, els agrupaments i els projectes es fan i existeixen fa molt de temps i que no m’acaba d’agradar formar part d’una formació com aquesta “Xarxa de competències bàsiques” però que sent coherent amb l’esperit crític de canviar… jo també m’he d’afegir al carro i aquí estic inscrita i escrivint aquestes paraules, que no sé, si serviran de res, però compartir experiències i enriquir-nos uns dels altres és una cosa que m’agrada…. així que a intentar-ho!!.