EN  FAREM  MÉS??? AIXÒ  SEGUR!!

Aquell avió de paper aportat per un alumne que normalment es mostra amb un paper discret dins l’aula, l’ha convertit en protagonista i no només a ell, també a tots els altres!!

Tots i totes han mostrat motivació, iniciativa, col·laboració i participació. El més sorprenent és,  que els hi feia tanta il·lusió, que s’anticipaven a casa explicant el que havien de portar o allò que farien abans que acordéssim com ho volíem fer.  Les capses per guardar les figures van arribar sense nota per informar a  casa, algú en va portar més d’una, sense dir-ho sabien que hi hauria qui no la portaria. Les famílies s’han bolcat, com sempre a col·laborar. Plegats hem descobert una paraula nova “papiroflèxia” i tot el món que l’envolta.. Volíem aprendre i hem demanat ajuda , hem fet creacions, a vegades amb més o menys autonomia, hem organitzat una tarda de tallers, hem creat una exposició i hem vist com la nostra feina era valorada. Hi ha millor aprenentatge que les ganes d’aprendre més i més.??? No! Hem estat capaços d’organitzar-nos, ajudar-nos, fer aportacions, escoltar als altres, consensuar i decidir,  classificar, organitzar, escriure i  compartit…..  No ha durat més d’un mes tot plegat però ha valgut la pena oblidar la programació durant uns dies i deixar-nos endur per la màgia de les ganes i la il·lusió del treball cooperatiu

Vam preparar la tarda amb els pares d’una manera organitzada però la realitat va ser que es van moure lliurament, amb tranquil·litat i moguts per allò que a cadascú li interessava, plegats no ho vam pensar així però va sorgir de manera natural i ha estat una bona experiència. Destacar que els infants que sovint necessiten d’una atenció més individual han viscut amb el projecte una gran iniciativa i han estat en moltes ocasions els més resolutius.

Com valorar l’experiència del treball per projectes??? Pregunteu-li a la classe de l’Arc de Sant Martí.