Arxiu de la categoria: Centres docents

La motivació a la pràctica: Jugar o no jugar ….

Publicat el per
Respon

2017-05-11_094939 2017-05-11_095014

La reacció de l’alumnat va ser de sorpresa inicial i va tenir una bona acollida, ja que de seguida es van posar a jugar. La majoria coneixien els jocs, i fins i tot comentaven que hi havien jugat amb família o amics en tardes de pluja, però d’altres comentaven amb quins jocs no havien jugat mai. D’aquesta manera vàrem aconseguir que els alumnes entressin al projecte en primera persona i s’hi vinculessin des d’experiències pròpies.

Destacar que en alguna classe, els alumnes estaven tan engrescats jugant, que vàrem decidir no seguir les pautes de canvi de joc marcades prèviament cada 15 minuts i vàrem decidir deixar-los que s’anessin organitzant ells mateixos en funció de les partides. També hi havia alumnes que jugaven per parelles i altres que preferien observar jugar als companys.

Pel que fa al compromís  de seguir investigant el tema, tot i que s’hi van engrescar força, cal remarcar que vàrem haver de treballar molt la comprensió de l’encàrrec possiblement per la càrrega de planificació que comporta aquest projecte.

2017-05-11_095033

Institut Pau Claris. Crear la intenció

Publicat el per
Respon

 

En aquesta fase hem volgut provocar en l’alumnat el compromís de dedicar el temps i l’esforç necessaris per desenvolupar el projecte. Els objectius que ens hem proposat, doncs, són:

  • Portar a la primera persona el tema plantejat
  • Propiciar que els alumnes expressin la seva vivència sobre el tema
  • Incentivar la decisió de continuar treballant aquest eix temàtic

Per aconseguir-ho, hem plantejat la següent activitat de motivació/plantejament de l’encàrrec articulada en tres passos:

Jugar o no jugar … És aquesta la qüestió?

  1. Quan els alumnes arriben a l’aula, la troben plena de diferents jocs de taula, se’ls demana que s’agrupin de quatre en quatre i que comencin a jugar amb un dels jocs. Cada equip juga 15’ amb el joc que ha triat; després de 15’ sona una música i canvien de taula i, per tant, de joc. Cada 15’ es repeteix el procediment fins que tots els equips han jugat amb tres jocs diferents com a mínim.
  2. Col·loqui guiat: Jugar o no jugar… És aquesta la qüestió? L’objectiu és lligar jocs de taula “sense endolls” amb llaços emocionals, cooperació, competir … i anar avançant cap a la necessitat de promoure’ls (encàrrec).
  3. Presentació de l’encàrrec.

2017-05-10_143054 2017-05-10_142952 2017-05-10_142934

 

Passarel·la Pau Claris: Les fases del Projecte

Publicat el per
Respon

A l’hora de desenvolupar el projecte,  hem planificat l’activitat a l’aula al voltant dels quatre passos següents:

  1. Aconseguir que els alumnes facin seu el projecte i s’hi comprometin (motivació / encàrrec).
  2. Decidir què saben i què els interessa saber per tal de resoldre l’encàrrec.
  3. Fer operatiu el procés d’investigació: concretar les línies d’investigació, crear grups de treball cooperatius i autònoms, organitzar el pla de treball i elaborar la informació.
  4. Elaborar, difondre i avaluar tant el procés com el producte final.

Institut Pau Claris. Ha nascut un Projecte!

Publicat el per
Respon

El  nostre  projecte  es  diu   “Passarel·la Pau Claris: Facin joc !”, està adreçat als alumnes de 1r ESO i 2n ESO (95 alumnes dividits en 4 aules) i neix del següent encàrrec:

“El joc a més d’aportar plaer, estimula les nostres capacitats cognitives i ens permet el desenvolupament social i cultural. És per això que des del punt JIP han iniciat la campanya ”Replayd9” per tal de promoure els jocs de taula al nostre institut, especialment a l’hora del patí.

Es tracta d’una iniciativa força interessant que necessita la màxima difusió possible, motiu per el qual ens demanen la nostra col·laboració. Concretament ens proposen que organitzem una desfilada que expliqui l’evolució dels jocs de taula a través de la història.”

El punt de partida aquest cop ha estat, doncs, proposar al grup classe que s’encarregui d’una activitat de centre concreta i que prengui totes les decisions necessàries per tal de dur-la a terme. Així, encetem un camí que inclourà, entre d’altres, investigar sobre temes diversos, planificar,  gestionar la informació, exposar-la als companys i treballar cooperativament.

Ens organitzarem en equips cooperatius de 4 membres, cadascun dels quals confeccionarà un dossier amb la seva proposta i l’exposarà al grup classe. Un cop vistes les diferents opcions, votarem i la proposta que tingui el major nombre de vots serà la que durem a terme entre tots (una passarel·la per aula).

Institut Pau Claris. Equip de Treball per Projectes

Publicat el per
Respon

Som un grup de professores i professors dinàmic, proactiu i creatiu amb la voluntat clara i diàfana de canvi i transformació en el nostre sistema educatiu. El nostre objectiu més immediat és emprar aquesta nova metodologia basada en projectes per generar un lloc de trobada entre alumnes i professors on el coneixement pugui esdevenir quelcom atractiu, divertit i útil. El treball cooperatiu i la motivació seran els eixos sobre els que dirigirem la nostra mirada com a docents. S’està forjant un nou canvi de paradigma educatiu i nosaltres no volem quedar-nos enrere.

2017-05-10_140839 (1)

Planificació: Com circula la sang?

Publicat el per
Respon

Tornant del pati algun alumne de 5è ha comentat: El cor em va molt de pressa!!  Aprofitem aquesta situació real per introduir el tema, a partir del ritme cardíac (RC) i del ritme respiratori (RR).

Partim de les hipòtesis inicials dels nens i nenes. Després fem anotació individual de pulsacions en diferents moments: en repòs, immediatament després de fer exercici, 2 minuts després i 4 minuts després d’haver fet exercici. Per poder veure totes les dades recollides fem una graella per anotar els resultats de tots els companys. Comparem. Comprovem hipòtesis. Extraiem conclusions.

A partir de l’activitat ens interessem per aquest “soroll/cops” que fa el cor i decidim investigar més, això ens va portar a trobar la pregunta del nostre projecte: COM ENS CIRCULA LA SANG?cor de vedella

Observació i experimentació a l’aula amb un cor de vedella. De moment volem conèixer com és el cor.

Després van sorgir moltes preguntes sobre les parts i les funcions de cada part. Van tornar a fer hipòtesi i treure conclusions que van anar contrastant amb la informació.

L’avaluació es plantejava en fer una maqueta del sistema circulatori amb material divers. Per fer-ho havien de tenir en compte i relacionar tota la informació apresa i les observacions que havien fet.

Planificació: Com és que ens cauen les dents?

Publicat el per
Respon

Planificació: Els infants de 1r estan canviant les dents!

A l’aula tenim penjada una graella on hi enganxen un gomet cada vegada que els cau una dent. Els Serveis de Salut del districte ens ofereixen una xerrada a la classe (realitzada el 17 de gener) i una obra de teatre sobre higiene buco-dental (programada pel mes de maig). A més, a la classe hem començat a tractar el coneixement de la història personal dels infants sota el títol de “Qui sóc jo?”. Hem demanat a les famílies que ens ajudin a indagar en la nostra primera infància mitjançant una enquesta elaborada entre tots, en la qual es demana informació sobre el naixement, anècdotes de quan érem petits, en quin moment van començar a caminar, a dentar, etc. Després de llegir a la classe les enquestes de cadascun dels alumnes i fer-ne el buidatge fem un treball estadístic sobre el naixement de la primera dent.

És en aquest context que sorgeix la pregunta formulada per la mestra: Com és que ens cauen les dents? “Perquè ens fem grans”. “Perquè ens han de sortir unes altres”. “Quan t’han caigut dues vegades la mateixa dent ja no tornen a créixer”. Tots estan d’acord que si cau una dent de les noves, ja no torna a sortir; són afirmacions sustentades amb l’experiència personal o dels seus familiars.

L’objectiu és investigar tot allò que podem arribar a saber sobre la funció de les dents i la seva relació directa amb el funcionament de l’aparell digestiu.

20170228_152627

“Quines són les dents que us han caigut primer?” A la majoria els han caigut les del davant (incisives), ja siguin les de dalt o les de baix.

“Totes les dents són iguals?” Afirmen que no, que algunes són punxegudes i un nen afegeix que cadascuna fa una cosa diferent: “Una mastega, una altra aixafa, una altra tritura ..”

La mestra els proposa investigar per a què serveix cada tipus de dent.

Per avaluar i conèixer tot allò que han aprés els infants, en petits grups faran una maqueta de la boca i hauran de posar en relació tots els coneixements apresos.

Del gel a l’aigua i de l’aigua al gel

Publicat el per
Respon

El canvi d’estat del gel/aigua és un tema que forma part de la programació  del coneixement del medi de l’escola. Per iniciar el tema la mestra amb la intenció d’interessar i motivar als infants proposa una experimentació i  porta glaçons a la classe. Ho presenta als infants mitjançant unes preguntes.

Què és això? D’on deu haver sortit?  Què passarà si hi juguem?

Els infants  tenen coneixement  previ  del  gel i comenten: que el gel és desfà, et queden les mans fredes , si posem aigua al congelador es fa gel, ….

Investiguem i experimentem amb el gel: tenim a classe dues cubetes d’aigua i diferents eines per manipular el gel, pinces, culleretes petites, culleres grans.

 

Parlem del què ha passat: Què fèieu amb el gel? Què passava quan el tiràveu a l’aigua? Què passava quan l’agafàveu?

Intervenció de la mestra per conèixer la seva vivència durant l’experimentació: Com és el gel? Què va millor per agafar el gel?   On és el gel, ara?

En general van respondre amb coherència  i van fer bones observacions: el gel és fi, rodó, es fa petit, rellisca,  és fred ,  es desfà , si l’enfonses després torna a pujar cap amunt ,…

A partir d’aquí ens sorgeixen altres investigacions: – Hem vist que el gel es desfà,…. Què podem fer perquè el gel no es desfaci tant de pressa? amb la intenció de comprovar quin es desfà més de pressa i quin més a poc poc.

En una altra sessió la mestra, porta una notícia del diari, que li obre la porta a una ampliació de la proposta inicial. (context real)

“Per causes que es desconeixen, la guineu de la foto, o més ben dit, la guineu que s’intueix dins del bloc de gel de la foto, va caure al riu Danubi i es va quedar garratibada per les baixes temperatures que afecten aquesta zona del sud d’Alemanya.” 13/01/2017

La notícia dóna una ampliació de les propietats del gel en un context real, què interessa a l’alumnat.

S’obren de seguida nous interrogants: Com ha entrat la guineu a dins del gel?

A partir de la notícia, i constatant que els coneixements dels infants són diversos, la mestra proposa fer una simulació de la mateixa situació de la guineu amb un animaló de joguina de la classe amb la intenció de compartir què és el que realment ha passat.

COM ES FA EL PLÀSTIC?

Publicat el per
Respon

Com a equip de mestres vam decidir quins serien els cursos implicats en el projecte i per tant quines mestres,  la franja horària i el dia. Vam escollir els cursos de primer i sisè perquè són els cursos que estan apadrinats,  hi ha un vincle emocional i és molt enriquidor fer activitats junts.

El dia de la trobada vam fer parelles i trios d’infants de primer i sisè (eren padrins i padrines amb fillols i filloles).  El procediment va ser:

  • Individualment dins el grup van expressar una inquietud.
  • Es van organitzar  per escriure-les.
  • Cada grup va llegir les seves preguntes i va escollir-ne una.
  • En total van sorgir sis preguntes.
  • Posteriorment l’equip de mestres ens vam reunir i vam decidir quina es treballaria.

COM ES FA EL PLÀSTIC?

 

Preguntes seleccionades

La pregunta seleccionada es comunicarà als delegats i delegades de la comissió verda (som una escola sostenible amb una comissió verda formada per mestres i alumnes de primer a sisè que tracta temes de medi ambient) que ho explicaran a les assemblees de classe.

Per contextualitzar aquest projecte ho vincularem amb el Pla triennal d’Escoles més Sostenibles en el qual participem.

Escola: Àngel Baixeras

Publicat el per
Respon

Som un equip de mestres  de l’escola Àngel Baixeras. És una escola d’una línia del barri Gòtic de Barcelona. A la Xarxa de Competències bàsiques participem mestres de diferents cursos, especialitats i càrrecs (equip directiu) que planifiquem el projecte. Dins l’equip hi ha dues tutores, una pel grup de primer i una pel grup de sisè que desenvoluparan el projecte. També  comptem amb el suport d’altres mestres en algunes franges horàries.

L’experiència que teníem en els projectes es basava en els següents passos: què sabem, què volem saber i conclusions d’un tema en concret.  Per exemple: conèixer algun animal. En canvi ara partim del plantejament d’una incògnita, com la que ha sorgit:

Com es fa el plàstic?

Les expectatives d’aquest treball per projectes són dobles; per una part els infants i per l’altra l’equip de mestres. Pel que fa als primers esperem que s’enriqueixin els uns amb els altres, ja que els més petits es motiven per estar amb els més grans per aprendre d’ells. Els grans s’esforcen, perquè com han d’ensenyar-ho primer ho han d’assimilar.

Respecte a l’equip de mestres esperem aprendre força mitjançant la posada en pràctica i la reflexió de tot el grup de treball. Alhora que comprovem que les competències bàsiques s’assoliran. En canvi serà un repte per nosaltres fer un projecte  que no sigui una programació tancada amb tot el que això comporta:

  1. Es pot intuir quins continguts es podran treballar, però no s’acaba de saber del cert com les preguntes que es generaran es lligaran amb els continguts. Per exemple, en el nostre projecte els continguts podrien ser més lligats al medi ambient o bé als avenços tecnològics, però no sabem què interessarà a l’alumnat.
  2. Si la majoria dels continguts conceptuals que determina el currículum s’acabaran tractant.