METODOLOGIA

ASPECTES A TENIR EN COMPTE DE LA METODOLOGIA DE L’ESCOLA


Per poder desenvolupar les competències bàsiques utilitzem una mètode interactiu que vol dir que l’alumnat és el centre de l’activitat: analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions.
El mestre orienta i facilita el procés; crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball en grup i individual.
Treballem l’aprenentatge cooperatiu com un contingut més, on cal ensenyar als alumnes de forma tan sistemàtica com ensenyem la resta de continguts curriculars.
Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, sent capaç de reconèixer els seus errors i trobant camins per superar-los.
El treball en grup suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup pot donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.

INS. A. Satorras – Metodologia del Projecte “L’aigua”

Creiem que hi hauria d’haver cabuda per al treball individual, però també per als petits grups i el gran grup. Els grups es formaran a través d’un joc perquè siguin el més heterogenis possible. Les activitats proposades es classifiquen en tasques de recerca d’informació, tasques de selecció d’informació, tasques d’aplicació de la informació obtinguda per tal d’arribar al destí final i tasques de presentació/síntesi.

Els grups estaran dividits en dues aules contigües i dotades amb ordinadors. Hi haurà un professor a cada aula i les portes quedaran obertes perquè els alumnes es puguin moure lliurament entre les dues aules.

Ins. Miquel Biada, projecte Va d’enginy! Metodologia.

Aquest projecte s’ha dut a terme al llarg de 4 dies, en la setmana del 3 al 7 d’abril de 2017. Hem mantingut el mateix horari lectiu i la mateixa organització de les aules, però on cada docent s’ha encarregat de guiar el desenvolupament del projecte i no d’impartir la seva matèria. En tractar-se d’un projecte amb un marcat aspecte tecnològic, els docents de tecnologia han estat presents en totes les hores, fent suport a les aules i als tallers de tecnologia.

Les activitats han estat dissenyades per realitzar-se en grups de 4- 5 persones, tenint en compte les habilitats individuals i els diferents ritmes d’aprenentatge de cadascun dels membres. Per tal de respectar aquesta diversitat i potenciar l’aprenentatge de tots els membres, els tutors i l’equip docent han aplicat els criteris següents: un membre del grup d’altes capacitats, un altre amb dificultats en l’aprenentatge i la resta amb capacitats creatives, de disseny, o d’anglès.

Les tasques a desenvolupar han estat molt pautades a través d’un dossier específic per cada grup i invent; en el que s’han definit els rols dels diferents membres del grup, les tasques a desenvolupar i la temporització general dels dies de projecte. També hi han trobat les eines d’autoorganització i autoavaluació, tan a nivell grupal com individual; així han pogut valorar diàriament la implicació, l’esforç i l’assoliment dels objectius.

Els espais que s’han utilitzat per aquest projecte han estat les aules de cada grup, la sala d’actes pel visionat de la pel·lícula el darrer dia o el pati de l’institut per fer la fira internacional Biatec’17.

Cada grup ha utilitzat els recursos de les aules de tecnologia, ordinadors personals i s’ha permès l’ús didàctic de telèfons mòbils ( fotografies del procés de creació del giny, vídeos promocionals, etc.)

En total hi ha hagut 5 grups de 4-5 persones per aula i en cada aula s’han portat a terme els següents ginys:

– Cuina solar.

– Carregador eòlic.

– Turbina eòlica.

– Panerola solar.

– Kit “Va d’enginy” (kit amb diversos elements que funcionen amb energia solar).

L’objectiu principal del projecte ha estat que a cada classe es creïn els diversos ginys proposats i que l’alumnat hagi sigut capaç de fer-ne una difusió i promoció en anglès. Hem aprofitat aquest esdeveniment per compartir el projecte amb la resta de nivells del centre i que interaccionin entre ells.

El professorat que han participat en el projecte ha estat l’equip docent de segon d’ESO, que ens hem coordinat a través de les reunions de l’equip docent i setmanalment s’ha reunit una comissió permanent de l’equip impulsor de la Xcb.  En aquestes reunions s’ha decidit els objectius d’aprenentatge, la vinculació amb els continguts treballats a cada matèria, les competències a desenvolupar en el projecte i l’avaluació dels diferents ítems dins de la rúbrica final.

Metodologia Projecte: “UN NOM UN MÓN” Escola Àngela Bransuela

El projecte UN NOM, UN MÓN vol ser molt vivencial i proper als alumnes. La participació i la implicació dels alumnes serà la clau de l’ èxit. Per treballar aquest projecte s’han fet sis grups formats per quatre alumnes amb diferents rols: moderador, secretari, temps i material. És important que els alumnes coneguin quines són les seves funcions. Durant el projecte es duen a terme activitats individuals, en parelles, en equips i també en gran grup.

El projecte consta de quatre tasques:

La primera tasca, anomenada descobreixo el meu nom, té l’objectiu que l’alumne sàpiga donar resposta a la pregunta inicial del projecte: per què em dic així?  Per tant, és necessària la col·laboració i implicació de les famílies.

En la segona tasca, els alumnes tenen com a objectiu crear un diccionari mitjançant l’estructura cooperativa 1, 2, 4 i posteriorment es demana la col·laboració de tots els alumnes de primària i mestres per fer el diccionari el més gran possible. Els alumnes de primer obsequien l’ajut regalant un grafitti del nom dels col·laboradors.

En la tercera tasca, els alumnes construeixen acròstics escrits i gràfics gràcies al diccionari creat. Són els propis equips cooperatius els que decideixen quins noms formaran l’acròstic de tots els membres. Els alumnes elaboraran dos acròstics, un escrit i l’altre gràfic buscant imatges per Internet. També es convida a famílies àrabs de la classe i nens xinesos de l’escola a escriure el nom de cada alumne amb altres llengües.

 

 

 

 

Com ho hem fet?

A continuació us farem un breu resum de com hem portat a terme el projecte, tot destacant les paraules claus del que per nosaltres aporta un aprenentatge globalitzador.

Els alumnes de P4 de l’escola van iniciar el projecte a partir d’una conversa en gran grup; utilitzant l’espai de rotllana que ja es fa servir de manera habitual a l’aula. Van arribar els cargols a la classe dintre d’una bossa, on van veure que els animals estaven enganxats a les flors. A partir d’aquí es van fer la pregunta de perquè els cargols estaven enganxats a les flors. Aquesta va ser la pregunta inicial, que va originar el procés d’investigació. Després d’aquesta presentació els alumnes van decidir que volien tenir els cargols a dins de la classe, i van acordar posar-los a dins del terrari que hi havia a l’aula. A partir d’aquest fet, s’originen diferents preguntes, la més important és saber què necessiten els cargols per poder viure-hi en unes condicions adients. En petits grups, sorgits a través d’un sociograma aplicat a inici de curs, van exposar les seves hipòtesis sobre allò que creuen que els cargols necessitarien. Entre els membres del grup van decidir qui seria l’encarregat de dibuixar allò que els cargols necessitaven, sempre amb la premissa que tots havien d’estar d’acord per poder dibuixar-ho. D’aquesta manera es va fomentar l’autogestió del grup i la presa d’acords, processos que entenem com a fonamentals dins el treball per projectes, i que hem intentat fomentar en tot moment.

Així, arrel de la pregunta inicial i seguint la metodologia grupal explicada s’han anat fent diferents activitats:

  • Hem sortit a buscar cargols al pati a i l’hort de l’escola, en dos moments diferents. Un primer moment quan feia dies que no havia plogut, i un segon moment tot just acabant de ploure. Amb aquesta activitat es buscava la reflexió de en quin moment podem trobar més cargols i perquè.
  • Arrel de les hipòtesis sobre què podien menjar, vam agafar pots amb els diferents tipus de menjar, i al cap d’uns dies vam observar qui/ns era el menjar que havien menja els cargols o no
  •  Una altra pregunta que va sorgir va ser quin dibuix feien els cargols quan s’arrosseguen. Van ser moltes les diferents hipòtesis inicials: fan corbes, cercles, rectes. Així en petits grups vam decidir fer un cursa i resseguir el rastre que deixaven
  • A l’àrea d’anglès es va treballar tot el vocabulari bàsic en llengua anglesa
  • Una experta de l’escola del curs de 2n ens va venir a explicar tot de coses sobre aquests animals, va ser un moment que vam poder aprofitar per fer-li moltes preguntes i resoldre alguns dubtes. Entre aquests dubtes es va respondre a la pregunta inicial: perquè els cargols estaven enganxats a les flors, i la resposta no era la que esperàvem. A partir d’aquesta exposició, els alumnes es van adonar que els cargols necessitaven terra, per enterrar els ous. De seguida els alumnes es van adonar que no hi havia aterra a dins del terrari, així van expressar la necessitat que calia anar a buscar terra del pati.
  • Al pati vam dibuixar cargols amb guix, grans i petits.
  • Vam fer una sessió de psicomotricitat enfocada al treball del moviment del cargol, va ser una sessió d’experimentació amb el propi cos.

Metodologia: Les persones som animals?

Partint de la pregunta “Les persones som animals?” iniciem un projecte que ha d’englobar les diferents àrees d’aprenentatge. Així que dissenyem activitats que impliquen a totes les àrees curriculars a fi de consolidar el projecte.

Per  donar resposta a aquesta pregunta i a les que vagin sorgint durant tot el procés de recerca treballarem en petit i gran grup.

Per treballar en petit grup organitzem la classe en grups de treball cooperatius. S’estableixen uns rols: secretari, portaveu, organitzador, encarregat de material.

Metodologia passos a seguir:

  1. Investigar.
  2. Observar i fer recollida de la informació.
  3. Parlar, dibuixar, realitzar murals…
  4. Experimentar.
  5. Extreure conclusions.explicaciócarnivor, herbivorzoo

Metodologia Projecte “Mercat solidari” Escola Camí del Cros

El projecte s’ha dut a terme en el segon i tercer trimestre al llarg de 23 sessions.

Les activitats que s’ha desenvolupat han estat en gran grup quan fèiem les converses, en parelles i petit  grup.  En determinades activitats no calia que hi hagués un rol específic dins el grup, en altres sí i ells es posaven d’acord. En qualsevol dels agrupaments que s’han fet el que s’ha prioritzat és que tothom tingués veu i pogués dir la seva, però sempre havien d’arribar a acords com a grup, no com a individu. Els agrupaments han sigut lliures. En les activitats d’anunciar la idea a la resta de classes  han ajudat els padrins de lectura (alumnes de 6è), els quals han acompanyat als fillols a anar per les classes i els han ajudat si ho necessitaven.

De l’àmbit lingüístic hem fet  activitats d’expressió oral:  conversa de gran grup quan havíem de decidir coses entre tots, de conversa en petit grup quan havien de posar-se d’acord a l’hora de fer l’activitat, de comunicació d’informacions a la resta de classes i d’escriptura quan fèiem la instància, escrivíem quins productes elaboraven les classes, qui anava a cada classe, i el que anàvem dient a les assemblees.

De l’àmbit artístic la creació de cartells per publicitar el concurs de cartells, quan decoràvem la parada.

De l’àmbit matemàtic  vam elaborar una graella de doble entrada on vam registrar els vots de cada cartell. També en aquest àmbit vam parlar de gastar menys i estalviar, per això vam reutilitzar envasos de petite suisse i iogurt per envasar el gelat, enlloc de comprar envasos nous, per tant vam reduir gastos.

De competència quan passem a ordinador la instància i fem la graella per comptabilitzar els vots dels cartells en el concurs de cartells.

De l’àmbit de coneixement del medi vam parlar de la reutilització i al reducció, dues de les tres erres del consum responsable.

IMG_20170526_143030

MUNTEM UNA EMPRESA?

COM ENS AGRUPEM?

En aquest aspecte hem dedicat molt de temps, tenim alumnes molt diversos i alguns amb baixa motivació i moltes dificultats en l’aprenentatge. La creació dels grups havia de respondre a la necessitat de mantenir una heterogeneïtat positiva però alhora respectar les afinitats entre companys, tant importants per treballar en grup de manera col·laborativa. Hem utilitzat una metodologia d’agrupació on els nens i nenes escullen la parella amb la que voldrien treballar i nosaltres els mestres agrupem dos parelles per tal de conformar el grup amb la millor expectativa d’èxit, tenint en compte les habilitats i caràcter de cadascun dels membres.

A l’aula els agrupem en 4 o 5 petits grups de 4 alumnes amb l’acompanyament de dos mestres en tot moment, fins i tot hi han hores que poden ser 3 gràcies a una reorganització de tot el centre on tot el professorat de la ESO i alumnes estarem treballant en els nostres respectius projectes de nivell.

ENS POSEM A TREBALLAR!

Hem preparat un petit dossier explicatiu pels alumnes on s’explica l’objectiu del projecte, el calendari previst, les tasques que han de desenvolupar per aconseguir el seu projecte d’empresa així com també eines útils organitzatives i d’autoavaluació. Així doncs, diàriament podran planificar el seu dia i en acabar podran valorar quins  objectius s’han assolit i com han treballat en grup, qui s’implica més i qui potser no s’esforça suficientment.

e.issuu.com/embed.html#3783130/49854892

Clicar per veure el full de seguiment individual de l’alumne/a

Metodologia Projecte “Maraton Man” Escola Camí del Cros

La temporització del projecte ha estat d’unes 41 sessions aproximadament, repartides al llarg del segon i tercer trimestre del curs.

En aquestes sessions s’han utilitzat diferents agrupaments d’alumnes: s’ha fet treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup i fins i tot en alguna ocasió s’ha fet treball internivell.

A causa de la diversitat d’activitats i d’agrupaments plantejats, no hi va haver una assignació especifica de rols, però sí que es va donar la consigna de que tots els membres del grup haurien de poder explicar la tasca realitzada.

Es va dissenyar un ampli ventall de tasques relacionades amb la diversitat d’àmbits treballats. Per exemple:

  • A l’àmbit matemàtic es va treballar la unitat de mesura a partir de reptes matemàtics que es proposaven en els vídeos que el mestre gravava mentre entrenava i feia la seva cursa.

  • A l’àmbit lingüístic dins la unitat de poesia es van inventar un poema encadenat, en grup, relacionat amb el projecte.

foto canço maraton man

  • A l’àmbit artístic van inventar-se una cançó relacionada amb el projecte, que utilitzaven cada vegada que arrencaven un dels dies del calendari del compte enrere de la seva cursa. També van dissenyar i elaborar els seus dorsals per la cursa.

foto dorsals maraton man

 

  • A l’àmbit de medi, a l’igual que a l’àmbit matemàtic, també es van plantejar reptes a partir de vídeos.
  • A l’àmbit d’educació física es van treballar hàbits saludables, entrenaments per la cursa…

La revisió dels objectius així com l’intercanvi d’idees i de coneixements es va anar fent de manera progressiva a cada una de les activitats plantejades. De tant en tant entre tots recordàvem tot el què havíem anat treballant i així afiançàvem els aprenentatges.

ANGELETA FERRER: Metodologia

DE GRUP I ACTIVITATS

Hem dut a terme activitats individuals, en petit grup, en parelles, en gran grup… Els grups els hem gestionat de forma heterogènia (en funció de les habilitats relacionals/socials i d’aprenentatge o capacitats. Tanmateix hem tingut en compte que els grups fossin equilibrats en qüestió de gènere, doncs és un grup on només hi ha 8 nenes i 18 nens) .

S’ha treballat, tenint en compte que hi haguessin diferents  tipus de tasques i/o objectius, que acollissin la diversitat del grup, i que cadascú trobés el seu lloc en el transcurs de les mateixes.

ESPAIS

Hem utilitzat l’aula i altres espais de l’escola quan ho hem requerit, tanmateix d’altres externs i en moments de sortides, colònies, etc.

Els infants estaven molt engrescats i qualsevol moment i lloc eren motivadors per a realitzar la construcció d’habitatges o bé recopilar materials susceptibles de ser emprats en la construcció dels mateixos. Així mateix han col·laborat amb articles, informació de casa…

Hem emprat la rotllana i assemblea per a intercanviar opinions entre nosaltres, discutir punts de vista, resoldre dubtes, fent servir els nostres coneixements previs i/o el recurs de la informació d’eines com cercadors d’ internet, publicacions, experts propers /famílies, membres de l’escola…