Valorem

L’avaluació del projecte a secundària es va realitzar mitjançant el recull d’observacions fetes a cada sessió durant les converses que compartíem al voltant dels objectes que els alumnes portaven per a la construcció del taulell. Valoràvem junts la idoneïtat de cada proposta que fèien i junts dissenyàvem el taulell pensant pas a pas com ho posaríem al taulell de manera que fos segur per oferir-li a infants tan petits.

D’aquestes converses va sorgir el disseny i la professora anava observant i anotant les diverses propostes que ells fèien i també el nivell d’implicació amb el projecte.

Durant el procés tecnològics ens vam aturar a conèixer les eines i les seves mesures de seguretat i mitjançant el joc del Kahoot la professora va valorar quins alumnes havien adquirit millor els coneixements necessaris per començar la construcció.

A l’acabar el projecte els alumnes van poder valorar la seva col.laboració i aportació al disseny i a la construcció mitjançant una rúbrica d’avaluació aportada per la professora.

Part de l’avaluació també va consistir en recollir les impressions i comentaris que els joves feien al tornar a l’institut després de visitar als infants de l’escola bressol. La mirada de respecte de les educadores, la manera de preparar els espais i els materials per facilitar l’aprenentatge va despertar el seu interès per com havien après ells mateixos i quines coses els havien anat bé per aprendre en la seva vida. Aquest fet no era un dels nostres objectius, però ens va sorprendre i emocionar veure com la vida cridava a la vida i com veure les primeres passes d’aquells infants despertava interès per la pròpia vida en els joves.

Durant la darrera setmana del curs vam tornar a l’escola bressol a portar més joguines i propostes per a ells.

De tot això què va sortir?

10 plafons de psicomotricitat fina molt diversos van ser part del producte final obtingut

També vam poder gaudir d’escoltar els relats de vida dels companys de classe a través de les seves joguines.

També vam poder gaudir de com els petits de l’escola bressol jugaven amb els plafons que havíem construit.

Cada mig grup va poder crear la seva pròpia proposta.

I això com ho vam fer?

La importància de fer bé la pinça com a pas previ a l’escriptura va ser un element important per comprendre la feina que s’anava a fer.

Es va proposar als alumnes de 1r d’ESO de l’institut construir unes taules de psicomotricitat fina pels alumnes de l’escola bressol El Timbal que es troba molt a prop de l’institut. Primer de tot es va explicar als nois i noies què era la psicomotricitat fina i com els infants podien anar adquirint força a la musculatura de les mans. Van poder visualitzar diverses taules de psicomotricitat fina i la diversitat de materials que poden servir per millorar la psicomotricitat fina en nens de 1 a 3 anys. També van conèixer amb quin material podrien comptar per fer els taulells (pestells, pom pons, interruptors, candaus…).

Tot va ser dissenyar, reflexionat i representat gràficament a escala 1:3.

A continuació, se’ls hi va demanar fer un esbós de la seva idea de taulell de psicomotricitat fina individualment. Tot seguit en grups de 4 persones van fer un croquis més detallat d’una proposta conjunta. Els grups van defensar les seves propostes i una era l’escollida. A la proposta escollida podrien afegir-se alguns elements que haguessin agradat de la resta de propostes. Per tal de completar la proposta els alumnes van anar portant materials de casa que poguessin formar part del taulell. Molts d’ells van portar materials molt importants que vam anar analitzant conjuntament la seva idoneïtat per formar part del taulell.

A partir de la proposta que havien definit conjuntament preníem mesures dels objectes i van dibuixar el plànol del seu taulell a escala 1:3. Paral.lelament al dibuix del plànol anàvem construint el taulell i aprenent a utilitzar cada una de les eines necessàries per fer totes les instal.lacions.

Durant el procés de disseny es van anar fent visites per conèixer els nens i nenes de la llar d’infants. Les trobades tenien com a objectiu que els joves coneguessin als destinataris del seus projectes per tal de crear un vincle i al mateix temps conèixer les instal.lacions, el projecte del centre i observar com eren els materials que se’ls ofereix als petits per estimular el seu desenvolupament.

Vincles molt bonics es van donar durant les visites a l’Escola Bressol

Les visites començaven amb una primera trobada en una aula polivalent per explicar en els alumnes l’objectiu de la visita, tot fent una breu explicació de com n’és d’important el desenvolupament motriu dels infants, així com fer una referència al tipus de material que trobaran a l’aula, i així donar idees del treball que estan elaborant per l’escola.

La Núria, directora de l’escola Bressol, explica com treballen a l’Atelier i com preparen i pensen totes les propostes.

Aquestes trobades en petits grups a les aules dels infants de 2 i 3 anys amb els joves de 1r d’ESO de l’institut van ser tota una revelació tant per a la directora de la llar, com per a les educadores i per a les professores de secundària. Els petits al principi van estar una mica tímids i fins i tot algun s’espantava per la presència d’aquells nois i noies desconeguts per a ells, però a mesura que es van anar acostumant als visitants cada cop eren més extravertits i comunicatius amb els joves i ja els esperaven d’una setmana a la següent.

En algunes de les visites han pogut compartir els treballs fets a l’institut i els joves van poder gaudir de les reaccions de sorpresa i alegria dels infants davant dels seus treballs.

Els joves també van quedar molt sobtats per l’experiència, es van sorprendre molt dels espais i van demostrar poder ser molt respectuosos amb els infants. Cada un d’ells va connectar amb emocions i moments viscuts. La majoria dels joves van gaudir molt de l’estona de joc amb els petits, alguns no van voler jugar amb ells i també ho vam respectar. Al sortir d’una estona de joc entre grans i petits la Núria, directora de l’escola bressol els hi explicava com preparaven els materials i els hi presentava l’Atelier de l’escoleta.

 

En aquest espai els joves podien expressar quines coses els hi havia agradat, què els havia sorprès i fer les preguntes que necessitessin fer.

Un cop a l’institut es produïa una conversa sobre la sortida i els comentaris també van ser molt rellevants i van despertar noves línies de treball. Un dels nois que van visitar la llar d’infants ens va fer un comentari que van trobar molt interessant. En Fran, que així es diu el noi que va fer el comentari, va comentar durant la conversa que li havia sorprès tota la reflexió que hi havia al voltant de l’aprenentatge, ell mai s’havia plantejat com aprenia i això li resultava interessant.

La construcció del taulell va durar unes cinc setmanes i a l’acabar un grup va poder portar uns quants dels taulells a l’escola bressol.

 

Un cop acabada la construcció un dels grups va realitzar un treball al voltant de la seva vida a través de les seves joguines més rellevants. Per fer aquest treball els joves havien d’entrevistar a alguna persona que hagués conviscuts amb ells durant tota la seva vida i que pugués dir quines van ser les joguines més importants. L’entrevista havia de ser registrada.

 

Un cop a l’aula, amb la col.laboració de la Carmina Rodríguez, professora del departament de Ciències Socials els alumnes van rebre una rúbrica per tal de fer un eix cronològic de la seva vida indicant els moments rellevants de la seva vida i les seves joguines.

Per fer aquest eix croonològic els alumnes teníen a la seva disponibilitat diversitat de materials per fer una expressió plàstica i artística al voltant de l’eix cronològic. Per fer aquesta feina els alumnes van tenir dues hores al taller.

Treball transversal que va consistir en la creació d’un eix cronològic de la seva vida a través del relat de les seves joguins.