L’avaluació del projecte “El nostre hort”
Respon
Arxiu d'etiquetes: Les plantes
Producte final del nostre hort
Avaluem, avaluem-nos
En general esperàvem més preguntes i inquietuds per part del alumnes i que les idees dels alumnes donarien molt joc per fer-ho competencial, i treballar totes les àrees en un mateix projecte. Però al reflexionar sobre el procés ens adonem que hem tingut moltes preguntes però no bones preguntes, tant per part dels mestres com dels alumnes.
Fer bones preguntes és un hàbit que s’ha d’iniciar des de ben petits. Cal fer que des d’infantil es comencin a treballar aquest hàbit.
Els mestres ens hem obsessionat en que el projecte fos totalment competencial, i que totes les inquietuds i interessos sorgissin dels infants, provocant un estancament en el projecte. El grup no està acostumat a aquest tipus de metodologies i esperaven que la mestra fos la que portés el fil conductor del projecte, com altres anys. En qualsevol cas el grup, tot i estar motivat, inicialment, han fet moltes de les preguntes simples i fàcils de contestar per d’altres companys/es i no ha sorgit la necessitat d’aprofundir en el tema.
El producte final ha estat el sistema d’avaluació per els alumnes. Hem pogut comprovar si els conceptes bàsics treballats han estat o no assolits.
Perquè no ens torni a passar aquest estancament hem de pensar abans d’iniciar el projecte diferents camins per facilitar el desenvolupament d’aquest, per poder anar adaptant-nos a la situació. També preveure què podem treballar del tema en les diferents àrees, no com una guia a seguir sinó com una eina de recolzament per el/la mestre/a. …. podem fer preguntes més àmplies i no pas tan concretes.
Com a autoavaluació caldria completar el projecte i /o polir el producte final, duent a terme una presentació-exposició per part dels alumnes i que tots hi participin i que s’avaluin entre els membres dels equips si es que s’han format….i també el mestre ha d’avaluar…i fer un debat-discussió general sobre el projecte que s’ha dut a terme a la classe….
Com a grup impulsor també ens hem d’avaluar i cal dir que tot i que hem dedicat sessions a parlar del tema, la feina ha recaigut sobre la tutora de l’aula.
Com plasmem tot allò viscut, experimentat, après… ?
Ens va costar molt pensar un un producte final, teníem moltes idees però totes dels mestres. Al llarg del projecte van sorgir moltes idees però cap rellevant. Gairebé al final del projecte i després d’una sessió del grup impulsor, vam debatre que tot i que els alumnes havien fet moltes activitats vivencials a l’aula no havíem fet cap producte final per tancar el projecte.
Entre totes vam pensar que el producte final estaria bé que fos també unes conclusions del que han après amb el projecte.
La primera idea va ser fer un petit àlbum on per petits grups expliquessin per escrit i amb una foto una de les activitats del projecte, després es fotocopiarien i cada infant tindria un àlbum de tot el procés del projecte. Però al final vam decidir que cada infant elaborés un lapbook.
Lapbook: entre tots els alumnes expliquem quines han estat les conclusions del projectes i decidim quines són les idees principals que volem posar. Tot seguit i a poc a poc elaborem per parts el lapbook.
Al final aquesta idea ha estat molt engrescadora, els ha agradat molt i ha estat una bona eina de conclusió.
Aprenem tot vivint
El grup de primer ha estat l’impulsor d’aquest projecte competencial, i posteriorment es farà difusió a la resta de la comunitat educativa per part del grup impulsor, amb l’objectiu de que tots els cursos portin a terme aquest tipus de projectes.
L’interès sobre el treball d’aquest projecte va sorgir a partir d’una activitat de motivació: pot de melmelada de maduixa. El projecte es va iniciar a partir de preguntes formulades pels nens/es, que van permetre generar-ne de noves però ens vam adonar que de moltes ja en sabien les respostes i això va provocar que hi hagués un moment d’estancament.
Durant el procés vam estar molt concentrats en que fos un projecte competencial, i esperàvem que els alumnes tinguessin més interessos, preguntes o idees a desenvolupar i així acosenguir que el mestre sigui el guia en el desenvolupament del projecte.
Les activitats portades a terme han estat molt vivencials: visita a l’hort dels avis, sembrar llavors de plantes aromàtiques i pèsols, trasplantar i tenir cura del planter de maduixeres… i ens vam adonar que al final no teníem res material. Per aquest motiu ens va costar molt de pensar en un producte final. La idea que va sorgir després de molt pensar va ser en una reunió d’equip del grup impulsor i no pas dels alumnes, com esperàvem, va ser un lapbook.
Valorem positivament dedicar el màxim de sessions de l’horari lectiu a la realització del projecte i concentrar-ho en el temps, perquè els alumnes estan més ubicats i focalitzats en el treball, sinó teníem sensació de dispersió.
Construir a partir del que ja fèiem
El punt de partida ha estat partir dels interessos, necessitats i motivacions dels infants. Tenint en compte què saben els alumnes del tema i què volen aprendre. Hem volgut que els infants siguin els protagonistes en la construcció del seu coneixement. En tot el procés s’ha tingut molt en compte la idea de que els alumnes són els protagonistes i que el mestre fa de guia per desenvolupar el projecte. I en aquesta idea idíl·lica ens vam centrar tant que molts aspectes que pensàvem que sortirien per motivació dels infants no han sorgit, donant la sensació de que el projecte ha estat pobre en comparació amb d’altres projectes (unitats didàctiques) semblants a les que hem portat a terme d’altres anys.
Tot i que hem partit dels interessos i inquietuds dels infants, ens ha costat molt encaminar el projecte, hem tingut molts moments de bloqueig de no saber com encaminar-ho per fer-lo més enriquidor i competencial. Després de reflexionar ens adonem que inicialment vam voler partir de zero com si tot allò que havíem fet en projectes anteriors no servís. Ara sabem que no hem d’oblidar el que hem fet, sinó seguir treballant i construir a partir de les experiències prèvies que ja funcionaven.
S’ha de tenir en compte i contextualitzar que parlem d’una classe de primer de primària, on el grup té una dinàmica força conflictiva. Tot i que és un grup molt treballador tenen una dinàmica complexa i dins les estones de treball en grup ho acabaves dedicant a la resolució de conflictes. Aquest aspecte va dificultar el desenvolupament del projecte.
S’ha intentat incentivar la investigació…activar la comunicació i el diàleg-discussió entre els alumnes. S’ha definit un producte final i s’ha deixat constància gràfica i escrita del producte final. Hem reflexionat molt com equip sobre la importància de les bones preguntes que plantegem als alumnes. També hem de tenir present que cada alumne té unes capacitats/intel·ligències més potents que altres i per tant la seva participació en les seves activitats serà diferent segons les seves capacitats, motivacions i intel·ligències.
Per on comencem?
Ja fa uns anys que a l’escola Mn. Jacint Verdaguer fem projecte interdisciplinaris, un mínim d’un per curs, a tots els nivells. Quan vam haver d’escollir quin projecte faríem, vam valorar la possibilitat d’aprofitar un projecte ja fet altres cursos on es treballaven les plantes ja que era un aspecte que a les altres activitats de coneixement del medi no s’havia treballat.
PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE
Inicialment no sabíem ben bé per on començar, però a la darrera trobada del Grup Impulsor, l’institut que va presentar la seva manera d’actuar, va fer una sèrie de reflexions que ens van servir per tenir un punt de partida.
Aleshores vam fer una mena de guió per centrar-nos i tenir clar per on començar:
- Pensar una motivació
- Fer una pluja d’idees de les coses que pensem que els alumnes de cicle inicial haurien de saber sobre les plantes, podria ser un mapa mental
- Anar pensant activitats competencials que es podrien anar proposant als alumnes per anar avançant
Trobar una motivació i/o producte final
Com el projecte anava al voltant de les plantes vam fer un llistat de possibles motivacions o productes finals que podrien guiar el nostre projecte:
– Fer melmelada de maduixa o llimona, fer una collita pròpia i comprar més fruita al mercat
– Plantar els propis alumnes maduixeres en testos i cuidar-nos per tenir una collita pròpia
– Vendre la melmelada que hem fet a una paradeta, i els fons donar-los a Cathratxos. Vendre també llavors de l’Associació Juanitos
– Com els alumnes ja havien intentar plantar unes llavors i no va anar bé, podem partir de “l’error” inicial i fer-nos preguntes de perquè no va funcionar… què necessiten les plantes per viure i créixer
Pluja d’idees de les coses que pensem que els alumnes de cicle inicial haurien de saber sobre les plantes
- són éssers vius
- les seves parts i les funcions d’aquestes parts
- importància dins de la natura
- funcions vitals: què necessiten
- reproducció
- creixement
- tipus de plantes: herbes, arbustos, arbres
- Quines són comestibles i quines no
- Per què són importants
- Per què serveixen
- Per què són verdes
- Per què els necessitem nosaltres, per què no les hem de trencar
- Quines condicions necessiten per créixer
- Fruits secs i carnosos
- Per què tenen diferents mides les plantes ( grans petits i mitjanes)
- Mesurar tot el procés de creixement d’una planta amb unitats de mesura
- Per què algunes plantes comestibles es poden menjar crues i d’altres s’han de cuinar.
Activitat inicial
Activitat per fer sortir tots els coneixements previs dels alumnes, sobretot aquells que van concloure quan no van viure les plantes que van cuidar fa un temps.
Activitats d’observació, investigació i indagació
Arrel dels coneixements previs anirem planificant les activitats que ajudaran a confirmar o modificar les idees prèvies.
Diari docent dels projectes
En aquest blog podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP de Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí que participen a la Xarxa de Competències bàsiques durant el curs 2016-2017.