Articles d’opinió dels alumnes

Fotografia del grup que ha reailitzat la instal.lació amb residus que es pot veure al seu darrera.

Fotografia del grup que ha reailitzat la instal.lació amb residus que es pot veure al seu darrera.

Una de les activitats de reflexió que vam fer en meitat del projecte va ser crear un article per penjar-ho al bloc.

Els alumnes podien explicar la seva experiència en primera persona. També havien d’indicar què havien aprés amb aquella activitat concreta que explicaven i a més donar una opinió personal.

 

A continuació trobareu fragments dels articles escrits pels alumnes:

 

CLASSIFICACIÓ BROSSA

Primer vam anar al pati a buscar brossa. Vam agafar molta, un munt de plàstics i envasos. Fins i tot un grup va trobar un llibreta molt vella… quin fàstic! Desprès vam anar a classe a classificar-les: plàstics en un apartat, matèria orgànica en un altre, alumini per un altre part… i així.

Al dia següent vam anar a la classe de plàstica i vam agafar tota la brossa classificada i ens la vam repartir. Vam fer com unes figures amb cada grup de brossa. Vam fer fotos i les vam posar un altre cop al a capsa.

El tercer dia vam anar al costat de cicles a fer les fletxes de reciclatge i desprès les vam pegar i va quedar mol be.

 

Arantxa Moya”

 

Una altra mirada a la mateixa activitat:

 

“Classificació de la brossa del pati

 

Al dia següent de recollir la brossa del pati ens van explicar de que anava el projecte, ja que fins aquest moment era una sorpresa, i per grups que van fer els professors que participaven, vam agafar una de les bosses am brossa que havíem acumulat de la recol·lecció de l’altre dia i  les vam buidar d’amunt de les taules després d’haver-les posat paper de periòdic d’amunt perquè no s’embrutin  molt, i amb uns guants de plàstic que ens vam donar, ja que feia una mica de fàstic i de mala olor, vam estar dividint la brossa que hi havia en diferents grups, que eren: plàstics, papers, paper d’alumini, llaunes, brics i matèria orgànica. La matèria orgànica com olorava molt malament i feia molt de fàstic, la vam llençar ja que no ens serviria pel que finalment havíem de fer amb aquells materials. De tota la brossa que vam recollir el que més hi havia era el paper d’alumini i bosses de patates que venen al bar.  

 

D’aquesta activitat, hem après que la gent que treballa en la planta de selecció de brossa pateix molt i que per facilitar la seva feina hauríem de reciclar i ficar-hi la brossa que es pot reciclar en els contenidors que li corresponen i les que no es poden reciclar en el contenidor on va tot el que no es pot reciclar, i també, gràcies a aquesta activitat ens hem donat compte de tot el que arribem a llençar al terra i que arribem a consumir.

 

Marta Marquez”

 

En relació a la instal.lació artística que vam realitzar:

 

“LA INSTAL·LACIÓ DEL PROJECTE

De totes aquestes fases que hem realitzat al llarg d’aquest projecte la que més m’ha agradat ha sigut la de la instal·lació.

Primer van pensar en que podíem fer amb la brossa per poder crear una instal·lació, quant ja vam decidir el que faríem vam començar a crear-la.

Per començar vam seleccionar cada tipus de residus i els vam pintar de la forma que vam voler, però cadascun del color del seu contenidor.

Al cap d’un parell de dies, quant els residus ja estaven secs, vam començar la nostra instal·lació, amb cartró vam fer 3 fletxes fent el símbol del reciclatge i dins vam pegar dels residus que vam seleccionar per omplir totes les fletxes, tot seguit també amb cartró vam fer el símbol de l’institut i les seves inicials, fam fer el mateix que a les fletxes les vam omplir amb els residus.

Per acabar, les 3 fletxes, el logo i les inicials les vam enganxar amb filferro a la base de malla de galliner.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta part del projecte m’ha agradat bastant, perquè m’ho he passat bé realitzant aquesta instal·lació.

QUE HE APRÈS EN AQUEST PROJECTE:

D’aquest projecte he après ha que hi han material que és poden reutilitzar o és poden fer coses que no pensava que es podien fer, també he après coses que abans no sabia, com tot el que podem arribar a contaminar…

Candela Bernabé”

 

Una mirada divertida i molt expressiva ens la va regalar l’Oriol amb la seva manera diferent de veure i expressar:

“En aquesta part del projecte hem agafat totes les deixalles del pati, les vam classificar i comptat, va ser un autèntic, autèntic, autèntic fàstic!!!!! Perquè vam trobar paper de plata, pedres, material, escolar, llaunes, Brics i restes de menjar! I la Marta es va trobar un Chupa chups amb pèls!

 

Al dia següent, després d’aquesta part fastigosa vam classificar la brossa, la vam comptar de més a menys, després vam fer uns quants exercicis i vam fer un gràfic de barres amb el percentatge de brossa que vam trobar, sense dubte, m’ha marcat per vida!

 

A continuació, vam pensar idees per saber que fer amb la brossa, la idea del meu grup va guanyar! Però les altres també tenien pinta de ser genials i xules.

 

A Visual i Plàstica vam fer el disseny de la instal·lació, que es tractava de: fer el símbol del reciclatge, amb el logo i les inicials de l’institut i ara el tenim a punt d’acabar-lo i el pegarem al portxo, i a veure si podem fer consciència en els de més i canviar poc a poc el nostre centre.     

 

Alló que més em va sorprendre va ser trobar-me salami podrit i restes d’entrepans, lo altre no em va sorprendre perquè és molt comú, però de debò? Entrepans i altres restes??? No sabía que fossim tan marranos i tan porcs.

 

Oriol Lloria”

I tot això com ho farem??

Projecte basat en problemes  – Project based problem

Per a nosaltres va ser un gran repte quin tipus de projecte volíem fer. Teníem el neguit de deixar oberta la pregunta i partir d’una pregunta sorgida del grup. Per una altra banda teníem interés en generar una situació problema i demanar-lis propostes de solució.

Definitivament ens vam decantar més per fer un Projecte basat en un Problema (Problem based project).

A partir del problema cívic que hi ha a les hores de l’esbarjo en els espais comuns es va fer una recerca de les causes i conseqüències del problema i després els hi donavem l’autonomia de proposar solucions.

 

Cartografia

Una altra metodologia que vam introduir al projecte va ser l’elaboració d’una cartografia a la classe que resumís tots els aspectes treballats durant la primera setmana.

A la cartografia vam penjar feines fetes per ells i també fotografies que ells mateixos portaven.

 

Carpeta d’aprenentatge

Totes les feines que anaven creant i tota la documentació anava recollida en una carpeta d’aprenentatge on al final afegien una valoració del treball fet.

 

Rúbriques

Moltes de les activitats proposades es feien a partir d’una rúbrica on els alumnes podien conèixer perfectament tots els criteris d’avaluació d’aquella activitat.

 

Brainstorming

Seguint la teoria dels brainstorming on totes les idees inicials són acceptades vam realitzar dos brainstorming per incentivar la creativitat i la participació en les diferents propostes on ells tenien la iniciativa.

 

Assemblea

Per valorar el projecte vam crear un espai diferent a l’espai de la classe per debatir els punts forts i febles del projecte. També van poder reflexionar sobre els aprenentatges adquirits i van fer propostes molt interessants per a propers projectes.

 

Treball cooperatiu

Evidentment tota aquesta feina s’ha fet en grups heterogenis on la col.laboració entre les diferents persones era imprescindible per a tirar endavant el projecte. Cada membre del grup aportava les seves potencialitats i s’intentava cercar l’equilibri. El treball cooperatiu ha fomentat l’aprenentatge entre iguals i una interacció diferent entre els alumnes i també entre els alumnes i els professors.

Descobrint nous camins per l’aprenentatge

El grup impulsor del nostre institut es va dividir en dos grups de treballs segons a quins nivells d’ESO feien classe.

Un grupet va sorgir a 2n ESO i van veure que coincidien fent classe tots al grup de 2n A i allà van decidir un projecte al voltant de l’Edat Mitjana.

El nostre grupet va aparèixer al nivell de 1r d’ESO. Els quatre professors que hi coincidíem fèiem classe al grup 1rD i vam decidir que concentraríem els esforços en aquest grup per tal de fer una experiència pilot.

L’inici de tot plegat va ser molt a poc a poc i fent grinyolar la maquinària de la creació pedagògica, però poc a poc vam anar posant oli amb la nostra il.lusió a aquesta maquinària i vam anar creant una idea que podia funcionar amb el grup 1rD.

Va ser difícil decidir si fèiem una pregunta oberta als alumnes a partir de la qual ells desenvolupessin els seus interessos creant un producte final, o més aviat, generar nosaltres la pregunta i fer una proposta d’activitats i producte final.

Per començar tots els professors implicats van fer una proposta de continguts que creien necessaris de treballar-hi. A continuació vam fer una pluja d’idees de propostes de temes i van sorgir algunes propostes però finalment una idea ens va seduir a tots. Aquesta idea era exposar un problema cívic que vivim al centre i proposar-lis estudiar el problema i finalment fer una proposta de solució.

El problema cívic que volíem treballar amb ells era la brossa que es genera al pati de l’escola durant les hores d’esbarjo i sobre la manca de consciència dels alumnes que embruten el terra del pati i del bar durant aquesta estona.

Vam planificar les hores de projecte en les hores de cada una de les matèries implicades: català (3h), ciències naturals (3h), matemàtiques (3h) i tecnologia (2h). El projecte només es desenvoluparia durant aquestes hores.

Mentre començàvem la nostra planificació vam convidar a la professora de Visual i Plàstica a formar part de l’equip de projecte de 1rD i es va apuntar!! Va ser una gran incorporació perquè ens va aportar idees per fer un projecte on la creativitat i l’art tinguessin lloc.

Així doncs, teníem 13h a la setmana (afegint les de ViP) per fer projecte. Vam considerar que ens faria falta dues setmanes per fer-ho.

La primera setmana vam concretar que estaria dedicada a conèixer el problema i estudiar-ho des de les ciències, l’estadística i indagant en l’impacte que té en la feina diària d’alguns membres de la comunitat educativa.

La segona setmana seria dedicada a crear una campanya publicitària per a que els alumnes del centre prenguessin consciència del problema i promoure un canvi d’actitud.

Un cop vam aconseguir concretar això es van repartir tasques entre els docents i vam programar 4 activitats de descoberta i creació a la primera setmana:

1.- Recollida d’escombreries i catalogació i classificació dels residus després d’una hora d’esbarjo.

2.- Disseny i elaboració d’una instal.lació artística amb la qual mostrar tots els residus recollits a la resta de la comunitat educativa.

3.- Entrevista a un membre del centre afectat per la manca de civisme. Gravació i transcripció de l’entrevista.

4.- Estudi estadístic sobre l’opinió dels alumnes de 1r d’ESO sobre el problema plantejat.

5.- Elaboració d’una cartografia amb tot el procés fet i amb les feines i fotografies del procés penjades.

A la segona setmana vam planificar:

1.- Presentació sobre els diversos tipus de publicitat i tècniques publicitàries a partir d’anuncis d’internet, anuncis de televisió, anuncis de cartelleria, anuncis cívics…

2.-  Pluja d’idees pel disseny d’una campanya publicitària.

3.- Elaboració de la campanya publicitària.

4.- Presentació de les campanyes davant d’un tribunal creat amb alumnes d’altres grups.

Per últim vam plantejar fer una assemblea per recollir les seves valoracions i impressions del procés.