CONEIXEM ELS ALIMENTS

Publicat el per
Respon

Els nens i nenes de P-5 hem treballat els diferents aliments i hem après un grapat de coses…

Durant el curs les famílies han vingut a explicar-nos i aprendre dels diferents aliments que dia a dia mengem.

Hem conegut els aliments: hem après a fer un berenar saludable: pa amb oli i formatge, que ens ha encantat!!! I un suc de taronja… mmmmm!!!

També hem après a fer  dinars, una amanida, la festa de la patata, broquetes de fruita,  …

Ens van agradar i vam aprendre a tallar alguns aliments, a coure el cous-cous, a fer ben nets els aliments de l’hort… i a escurar!!!! Vam veure que amb les fruites podem fer rodones, triangles, sèries… I a sobre hi vam posar xocolata desfeta… Va ser genial!

El més important, però, és que hem après que ens podem ajudar i aprendre els uns als altres,  i que és molt imprescindible que tots fem una part per a que tot surti bé!

Com a tots els aliments i les receptes, que cada ingredient té el seu lloc per a aconseguir el plat final!

Implementació ” Els Ossos Panda”

Publicat el per
Respon

1ª sessió

El tema del projecte ja està escollit perquè és el nom de la classe (escollit per votacions a principi de curs).

Avui ens hem fet la pregunta: Què sabem sobre els ossos Panda? Han sortit moltes idees ja que hem treballat els animals vertebrats  des de l’àrea de medi.

2ª sessió

En aquesta sessió ens hem plantejat dues preguntes més:

– Què volem saber?

– Com ho farem per esbrinar-ho?

Ha sortit un bon llistat de preguntes i ells mateixos han decidit que es dividiran en grups i que cada grup farà recerca sobre una sèrie de preguntes.

3ª sessió: 8/02/17

A la classe ha aparegut una caixa amb quatre personatges Panda, unes cartes i una llibreta. Cadascun d’aquests personatges ha deixat un escrit pels nens i nenes i ho hem llegit entre tots.

Personatges:

Os Bernat (lector)

Ossa Rosa (científica)

Os Pepet (matemàtic)

Ossa Marieta (escriptora)

L’Ossa Rosa és la que ha deixat escrits els grups de treball i quines preguntes faria cada grup. L’Ossa Marieta ha deixat una llibreta mitjançant la qual ens podrem comunicar amb ells. Els alumnes també poden anar escrivint anècdotes.

Després de dir els grups ens hem adonat que ho teníem tot escrit en un full i els hi he preguntat:  Com ho podem fer per copiar tots les preguntes?

Han sortit varies opcions:

– Fotocopiar el full 25 vegades (1 full per alumne)

– La mestra copia a la pissarra grup per grup i la resta espera.

– Fotocopiar només 6 cops i deixar un full per taula per copiar.

Finalment, amb ajuda han arribat a la conclusió que com cada grup té només 4 o 5 membres i en un full estan tots els grups, en tenien prou en fer 5 copies i després tallar cada grup de preguntes i enganxar-ho a l’agenda. I així ho hem fet. Els deixarem un marge de 15 dies per portar la informació.

4ª sessió: 14/02/17

Els nens i nenes havien decidit que volien penjar un mural fora per exposar les seves tasques però volíem saber quan paper necessitàvem.

Aprofitant que havíem introduït la mesura, el centímetre i el metre hem decidit mesurar la paret per saber quan paper necessitaríem.

Després de mesurar amb el metre l’amplada i l’alçada hem anat a buscar el rotllo de paper per veure com el tallaríem i ens hem adonat que la paret era molt gran i que es dividia en dos trossos iguals, per tant necessitàvem dos trossos de la mateixa mesura, concretament de 293 centímetres de llargada.

5ª sessió: 15/02/17

Avui  ha tocat preparar el mural per poder anar penjant el nostre projecte i veure tot el seu desenvolupament.

A la classe ja s’havia fet una introducció de com ho faríem per saber la quantitat de paper què era necessària per poder folrar el nostre tros de paret i exposar les nostres feines.

Ja havien mesurat la paret i havien fet un petit planell d’alçada i amplada, amb les mesures corresponents.

Hem sortit al passadís i en dos grups de 6 nens/es hem empaperat la paret.

A cada grup cadascú tenia unes tasques: mesurar amb el metro, aguantar-lo, subjectar el paper, assenyalar per on tallar, verificar la mesura, tallar, recollir el paper… Cadascú ha desenvolupat les seves tasques.

Una vegada han estat els dos trossos tallats (conclusió, la qual, havien arribat a la classe) l’hem penjat.

Una vegada penjat ens hem adonat que hi havia un tros més petit i no quadrava. Hem tornat a mesurar i ens hem adonat que la paret no mesurava  293 cm, sinó 295 cm. Hem fet la pregunta: quants centímetres falten per arribar a la mesura correcta? directament han contestat  2cm.  Han fet una resta amb centenes i encara no ha estat un contingut treballat a classe. Hem conscienciat del què havien fet i quina operació havien utilitzat.

També hem arribat a la conclusió que 2 cm no era prou important en una mida tan gran i que podíem deixar penjat el mural perquè el marge d’error havia estat molt petit.

6ª sessió: 21/02/17

Avui havíem de triar el títol del mural. hem fet una pluja d’idees i han sortit diverses propostes:

  • Explora Pandes
  • Super Pandes
  • Mega Pandes
  • Descobrim els Pandes
  • Informació dels Pandes

Després de fer votacions ha guanyat amb 10 vots la proposta: Explora Pandes

7ª sessió: 1/03/17

Avui hem començat el treball en grup. Ens hem posat amb el nostre grup amb la informació que havien portat i hem pensat com ho hauríem de fer ara, quin seria el següent pas. Han dit diferents propostes:

  • Que es llegia tota la informació davant de la classe. (però això resultava repetitiu i avorrit)
  • Que es triava la informació només d’un i aquest ho llegia (però era injust per la resta)

Ha costa força arribar a la conclusió final:

  • Tots llegirien la seva informació al grup i farien un únic treball comú.

Avui només ha donat temps  de llegir-ho, el pròxim dia començarem a fer la informació única.

Dubtes: Què fem amb els alumnes que no han portat la informació? Eren 4 nens i avui els he posat a l’ordinador i amb un llibre d’animals a fer recerca. Si el pròxim dia tampoc ho porten, fan el treball amb el grup o fan recerca sols?

Sessió diària:

Ara tenim un bambú a la classe que hem de cuidar. Un nen va dir que creia que havia crescut respecte el dia anterior i aleshores va sorgir la idea de anar mesurant cada dia el bambú per veure si creixia i recollir les dades, així com fer un dibuix si ha variat. Estan molt engrescats amb mesurar el bambú, mai s’obliden.

8ª sessió: 7/03/17

Continua el treball en grup de posada en comú. Es complicat gestionar tots els grups una persona sola, ja que estic més pendent dels conflictes que de la informació donada. A l’inici recordo les normes del treball en grup i al final sempre fem un tancament per veure com ha anat.

9ª sessió: 14/03/17

Continua el treball en grup. Hi ha un grup que ja ha compartit tota la informació i ha tret una comuna i ja ho estan passant a net. Han decidit fer-ho a ordinador i estan escrivint ells. He decidit que cada grup pugui triar com ho voldrà presentar. Ordinador, a mà, fulls, cartolina…

10ª sessió: 30/03/17

Avui els padrins ens han ajudat a dissenyar el mural. Ha estat molt productiu ja que els alumnes de 6è ja tenen experiència en aquesta mena de tasques. Potser talles una mica la creativitat dels més petits, però la veritat és que els de 6è ho han fet en general molt bé i ells no han fet res, només han guiat i aconsellat.

11ª sessió: 6/04/17

Hem continuat fent els mural i ja els hem acabat. Ha costat però al final han quedat molt bé.

  12ª sessió: 20/04/17

Avui hem pensat quins ítems tenir en compte per avaluar el treball en grup i l’exposició oral. I com ho puntuaríem.

S’ha decidit que si ho fan bé pintaran el requadre de color verd, si ho fan regular de color groc. Però després un nen va dir: – I si ho fan súper bé? I després de arribar a un consens es va decidir que farien un estel platejat (amb el llapis).

13ª i 14ª sessió: 25/04/17-4/05/17

Han començat les exposicions orals i han anat força bé. La majoria han intentat seguir els ítems que havien establert. El que els hi ha costat de la sessió d’avui ha estat autoavaluar-se i avaluar el grup en els aspectes que havien decidit. Molts no sabien què posar i la majoria han dit bé o molt bé en tots els aspectes.

 A més han sorgit dubtes nous a partir de les exposicions que hem recollit per treballar una mica més:

  • Hem passat de dies a mesos i de mesos a dies per comparar l’embaràs dels Ossos Panda i dels humans.
  • Vam veure que un Os Panda fa més o menys l’alçada de la mestra i ara la compararem amb tots nosaltres.
  • Preguntarem als nostres pares a quina edat van marxar de casa per comparar-ho amb l’Os Panda i farem un gràfic.
  • I buscarem coses o persones que facin 40 kg per poder-ho comparar amb els Kg de bambú que es mengen diàriament.

15ª sessió: 5/05/17

Avui hem esbrina’t  què o qui de la classe pot pesar 40 kg, però primer ens hem pesat tots nosaltres.

I ens he adonat que per aconseguir 40 Kg havíem d’ajuntar-nos alguns de nosaltres.

I hem fet parelles de 40Kg:

Gerard amb Marina o Marc

Elias amb Àlex o Nadia

Julen, Enzo o Pau amb David o Daniel

També hem vist que tots els llibres d’anglès i els quadernets de mates de 1rA i 1rB feien just 40 Kg.

16ª sessió: 11/05/17

Sabem que els Pandes fan 1,5 metres i hem decidit mesurar-nos per comparar la nostra alçada. Ens hem adonat que tots som més baixets que els Pandes.

17ª sessió: 12/04/17

Els Pandes deixen la seva família molt aviat, amb 2 anyets! I les nostres famílies quan van marxar. Hem preguntat a mares i pares quan van marxar ells i hem fet un gràfic de barres per saber quina edat era la majoritària.

18ª sessió: 23/05/17

Com a tancament vam fer una manualitat amb amb els nostres padrins lectors, els mateixos que ens van ajudar amb el mural del projecte. Ens ho vam passar molt bé i va quedar genial!

Evidentment vam fer un Os Panda!

El producte final: la campanya de donació de sang.

Publicat el per
Respon

El producte final d’aquest projecte o finalitat última es podria dir que ha estat la participació de tanta gent a la campanya de donació que té lloc cada any dins de la tradicional Festa de la Primavera de l’escola.

No obstant, el projecte dels alumnes en si girava al voltant de l’organització de la campanya publicitària per promocionar la donació de sang. Dins de la campanya els infants han hagut de proposar idees per fer la publicitat i cada idea ha comportat una sèrie d’activitats d’aprenentatge amb un petit producte com a resultat: la carta a les famílies de l’escola, els fyiers publicitaris per repartir als comerços i al mercat, la falca publicitària a la ràdio, els cartells penjats arreu a l’escola… Cadascun d’aquests subproductes ha suposat una motivació per als alumnes i l’excusa per fer activitats de recerca d’informació sobre la sang per donar rigorositat als productes, d’expressió oral i escrita, de lectura en véu alta o de disseny.

Totes aquestes activitats han estat emmarcades en un context de realitat molt motivador. L’èxit de participació de donants el dia de la Festa de la Primavera, amb una seixantena de donacions i l’agraïment per escrit de part del Banc de Sang i de Teixits ha estat la culminació d’aquest procés dels alumnes.

 

 

I, COM HO FAREM PER SABER SI “LA TORTUGA MIA ÉS NEN O NENA?”

Publicat el per
Respon

Aquesta pregunta és el punt de partida que genera un conjunt d’activitats i és a través de la investigació que podrem resoldre la incògnita. Fomentarem la participació activa dels alumnes en tot el procés d’aprenentatge.

Aplicant el treball per projectes, es realitzaria amb sessions molt orals i en gran grup. Es podria fer amb grupets de 4-5 alumnes però es necessitarien molts reforços i es dilataria molt en el temps i amb nens tan petits perilla que es perdi el fil conductor.

IMG_20170214_113121 IMG_20170214_111551Es tindrà molt en compte els interessos dels alumnes al llarg del procés però a p.3. es necessita molt la guia de l’adult, doncs hi ha un pensament pre-operacional. Per això la mestra ha de guiar molt la recerca, no la faran amb els pares a casa, la faran els nens a l’escola amb l’acompanyament de la mestra. Si es demana als pares informació, hi ha moltes possibilitats que l’infant a casa no participi, llavors perd el sentit del nostre treball. Així, hi haurà per part de la mestra un grau molt elevat de: proposta, regulació, pregunta i introducció de continguts quan siguin necessaris.

El referent “físic” serà l’espai d’observació de la Mia i en serà el punt de partida. La mestra espera la pregunta, es consulta bibliografia sobre tortugues, s’espera la pregunta, si és que sorgeix. En l’etapa de pre-projecte sorgiran coneixements previs, però s’esperarà la incògnita.

La mestra tutora que porta quasi en la seva totalitat el projecte, gestiona els rols dels altres mestres de reforç. En funció de les necessitats que vagin sortint del propi projecte i del propi procés es poden anar canviant.

PROJECTE APADRINAMENT LECTOR

Publicat el per
Respon

La lectura és un dels continguts bàsics del procés d’ensenyament- aprenentatge.

Amb el projecte lector practiquem les habilitats lingüístiques i socials que ens ajuden a desenvolupar diverses capacitats que de ben segur farem servir en molts dels àmbits de la vida quotidiana.

Oferim eines necessàries per agafar l’hàbit lector i aconseguir llegir pel plaer de llegir.

El projecte sorgeix a partir de la necessitat dels alumnes de millorar el procés lector i la comunicació lingüística en tots els seus aspectes.

L’apadrinament lector consisteix en compartir un espai i temps en el qual els nens i les nenes més grans de l’escola (alumnat de sisè i cinquè) fem lectura i expliquem contes als petits de Primària (alumnat de primer).

Amb aquest projecte intentem que tant uns com els altres visquin una experiència d’aprenentatge lector, en el que els nens i les nenes de cicle superior fan de “padrins” lectors i ajuden a aprendre a llegir als infants de cicle inicial i per que aquesta activitat sigui engrescadora i el més motivadora possible per tal que se’ls hi encomani el plaer de llegir.

OBJECTIUS

El projecte de l’apadrinament lector ens proposem aquests objectius:

  • Millorar el nivell lector dels alumnes de CI.
  • Establir relacions comunicatives en llengua catalana entre els alumnes de cicle inicial amb els de cicle superior.
  • Relacionar-se i implicar-se amb alumnes més petits per tal de facilitar la integració dels alumnes a l’entorn de l’escola.
  • Permetre una atenció més individualitzada en la llengua.
  • Facilitar la llengua catalana com a llengua vehicular entre l’alumnat.
  • Motivar el gust per la lectura.
  • Reforçar el vocabulari, la pròpia parla i ampliar-lo.
  • Desenvolupar la imaginació, la creativitat i la fantasia.
  • Gaudir dels contes i dels diferents tipus de textos que hi ha al nostre abast.
  • Establir i respectar el compromís d’ajuda i cooperació entre alumnes de diferents cicles. 

L’ACTIVITAT PAS A PAS

El mes de gener fem aquest primer pas i expliquem als més grans la importància del compromís que adquireixen i de la responsabilitat que això suposa respecte als més petits. Així mateix, aquest compromís queda reflectit en un contracte que signen el padrí/padrina i el fillol/la el dia que es comença l’apadrinament.

Durant l’activitat no només es llegeix, sinó que també els padrins/es fan preguntes de comprensió o qualsevol altra activitat relacionada amb les habilitats lingüístiques, depenent de les necessitats del seu fillol/fillola. En el cas que aquest/a no domini encara les habilitats de descodificació, el/la mestre/a proporciona un material més senzill per tal que el nen/a pugui seguir sense dificultats (abecedari de fonemes tal com el tenen a classe de primer, imatges…) i el document per ser un bon padrí lector.

Es van fent durant el curs canvis de situació, és a dir, els nens/es de primer un dia es queden a classe i un altre dia marxen a la classes de CS.

Durant el curs entre les classes de primer fan intercanvi de la capsa dels llibres per a que sigui molt més rica i variada la tipologia.

SEGUIMENT DE L’ACTIVITAT

Cada alumne/a de CS té un full de seguiment del seu fillol/a per tal que anoti els avenços i comentaris positius sobre el seu fillol/a.

Aquest full al finalitzar el curs se li entrega al mestre/a perquè faci un seguiment oportú i pugui així avaluar el procés lector del nens i neens.
A part d’una graella en la que anoten els nens i nenes de primer el títol del llibre que estan llegint i si els ha agradat o no.

TREBALLEM L’HORT

Publicat el per
Respon

A l’hort de l’escola, els nens i nenes acompanyats pels adults, mestres, mares, pares i avis pagesos, hi planten patates, tomàquets, enciams i escaroles, cebes, maduixeres, … És una bona manera d’apropar-nos a la terra, de tocar-la, d’olorar-la, d’embrutar-nos i, sobretot “d’aprendre de la terra tot el que la terra ens pot ensenyar”.

Treballem l’hort amb els avis, mestres i alumnes creant vincles i interrelacions generacionals bàsiques en el creixement i maduració de l’infant. Entenem l’hort com a suport didàctic pels alumnes però també com a mitjà per treballar l’Educació Ambiental com a instrument pedagògic integrador.

Els objectius generals de l’Hort escolar són:

  • Crear un nou àmbit de relació escolar entre els participants: Treball cooperatiu a través de les pràctiques concretes a l’hort arribant a enllaçar els diferents grups de col·laboradors que intervenen en el projecte. Entendre un nou concepte de l’obligació des de la responsabilitat, fomentant l’esperit de cooperació. Generar actituds de respecte cap als treballs col·lectius. Sentir la relació entre treball i esforç.
  • Crear noves situacions d’aprenentatge com a alternatives integradores de l’alumnat elaborant estratègies per desenvolupar comportaments responsables respecte a tasques d’interès comú.

Aquest Projecte de l’Hort és utilitzat com a instrument pedagògic i d’aprenentatge, a la vegada que integrador i de servei a la societat en el vessant de la sostenibilitat.

Educació infantil:

– Utilitzar l’hort per a motivar als nens i nenes en diferents àmbits: Educació per al consum, educació per a la igualtat de sexes, Educació Ambiental, Educació per a la salut…

– Generar actituds de respecte cap als treballs col·lectius. Treball cooperatiu.

– Apropar l’alumne a la natura i fomentar el respecte a ella i a les seves manifestacions per així sensibilitzar l’alumnat cap al món vegetal. Observarem el creixement de les plantes i l’aparició de les flors i els fruits.

– Descobrir l’origen d’alguns aliments.

Cicle inicial:

– Utilitzar l’hort per a motivar als nens i nenes en diferents àmbits: Educació per al consum, educació per a la igualtat de sexes, Educació Ambiental, Educació per a la salut…

– Generar actituds de respecte cap als treballs col·lectius. Treball cooperatiu.

– Apropar l’alumne a la natura i fomentar el respecte a ella observant el creixement de les plantes i l’aparició de les flors i els fruits aprenent a diferenciar espècies vegetals.

– Descobrir l’origen d’alguns aliments; educar els nous consumidors (els alumnes) sobre la importància de consumir aliments més sans.

– Apreciar el valor de la terra, impulsora del creixement de les plantes.

– Conscienciar als alumnes sobre l’estalvi de l’aigua.

– Utilitzar l’hort escolar com a recurs educatiu, per al coneixement de l’entorn i la creació d’actituds positives vers el medi ambient.

– Utilitzar el compostador.

Cicle mitjà i superior:

– Utilitzar l’hort per a motivar als nens i nenes en diferents àmbits: Educació per al consum, educació per a la igualtat de sexes, Educació Ambiental, Educació per a la salut…

– Crear un nou àmbit de relació escolar entre els participants.

– Generar actituds de respecte cap als treballs col·lectius. Treball cooperatiu.

– Apropar l’alumne a la natura i fomentar el respecte a ella, sensibilitzar cap al món vegetal, observant el creixement de les plantes i l’aparició de les flors i els fruits aprenent a diferenciar espècies vegetals.

– Descobrir l’origen d’alguns aliments; eduquem nous consumidors sobre la importància de consumir aliments més sans.

– Apreciar el valor de la terra i adquirir coneixements de les tècniques de treball agrícoles.

PROJECTE “ELS OFICIS” .- E. ANTONI GAUDÍ

Publicat el per
Respon

A Educació Infantil hem treballat el projecte dels oficis i hem comptat amb la participació i col·laboració de les famílies.

El projecte “Coneguem els oficis” va dirigit al segon cicle d’infantil, més concretament als nens i nenes de P4. Aquest projecte es dur a terme durant tot el curs.

Aquest projecte és una experiència vivencial molt enriquidora on els nens i les nenes estan molt implicats, engrescats i motivats per aprendre d’una manera diferent.

Ens endinsem en el món dels oficis. A partir d’aquí, vam demanar la col·laboració de pares, mares, familiars… que volguessin explicar la seva professió.

En el moment que van saber que participarien els pares, els alumnes es van fer seu el projecte.

Ens vam reunir per grups i vam escriure les preguntes que els volien fer respecte als oficis que més els interessava.

Els pares i mares de cada alumne han explicat quin és el seu ofici i hem realitzat activitats i tallers relacionats.

De tots aquests tallers i activitats hem fet moltes descobertes, murals, experiments, dibuixos, activitats plàstiques, cançons, dites i poemes … un munt de possibilitats i recursos que tots i totes hem gaudit i hem aprés.

                          Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra implicació.

Avaluem, avaluem-nos

Publicat el per
Respon

En general esperàvem més preguntes i inquietuds per part del alumnes i que les idees dels alumnes donarien molt joc per fer-ho competencial, i treballar totes les àrees en un mateix projecte. Però al reflexionar sobre el procés ens adonem que  hem tingut moltes preguntes però no bones preguntes, tant per part dels mestres com dels alumnes.

Fer bones preguntes és un hàbit que s’ha d’iniciar des de ben petits. Cal fer que des d’infantil es comencin a treballar aquest hàbit.

Els mestres ens hem obsessionat en que el projecte fos totalment competencial, i que totes les inquietuds i interessos sorgissin dels infants, provocant un estancament en el projecte. El grup no està acostumat a aquest tipus de metodologies i esperaven que la mestra fos la que portés el fil conductor del projecte, com altres anys. En qualsevol cas el grup, tot i estar motivat, inicialment, han fet moltes de les preguntes simples i fàcils de contestar per d’altres companys/es i no ha sorgit la necessitat d’aprofundir en el tema.

El producte final  ha estat el sistema d’avaluació per els alumnes. Hem pogut comprovar si els conceptes bàsics treballats han estat o no assolits.

Perquè no ens torni a passar aquest estancament hem de pensar abans d’iniciar el projecte diferents camins per facilitar el desenvolupament d’aquest, per poder anar adaptant-nos a la situació. També preveure què podem treballar del tema en les diferents àrees, no com una guia a seguir sinó com una eina de recolzament per el/la mestre/a. …. podem fer preguntes més àmplies i no pas tan concretes.

Com a autoavaluació caldria completar el projecte i /o polir el producte final, duent a terme una presentació-exposició per part dels alumnes i que tots hi participin i que s’avaluin entre els membres dels equips si es que s’han format….i també el mestre ha d’avaluar…i fer un debat-discussió  general sobre el projecte que s’ha dut a terme a la classe….

Com a grup impulsor també ens hem d’avaluar i cal dir que tot i que hem dedicat sessions a parlar del tema, la feina ha recaigut sobre la tutora de l’aula.

Com plasmem tot allò viscut, experimentat, après… ?

Publicat el per
Respon

Ens va costar molt pensar un un producte final, teníem moltes idees però totes dels mestres. Al llarg del projecte van sorgir moltes idees però cap rellevant. Gairebé al final del projecte i després d’una sessió del grup impulsor, vam debatre que tot i que els alumnes havien fet moltes activitats vivencials a l’aula no havíem fet cap producte final per tancar el projecte.

Entre totes vam pensar que el producte final estaria bé que fos també unes conclusions del que han après amb el projecte.

La primera idea va ser fer un petit àlbum on per petits grups expliquessin per escrit i amb una foto una de les activitats del projecte, després es fotocopiarien i cada infant tindria un àlbum de tot el procés del projecte. Però al final vam decidir que cada infant elaborés un lapbook.

Lapbook: entre tots els alumnes expliquem quines han estat les conclusions del projectes i decidim quines són les idees principals que volem posar. Tot seguit i a poc a poc elaborem per parts el lapbook.

Al final aquesta idea ha estat molt engrescadora, els ha agradat molt i ha estat una bona eina de conclusió.