Les meravelles natural del món. Escola Martinet.

Quan tots els grups acaben els projectes respectius  s’ elaboren  uns  murals  on està tota la informació que han recollit i tot el que han après de la seva meravella del món. Llavors s’estableix un torn d’exposicions de tal manera que tots els alumnes són públic i “conferenciants” en algun moment o altre. Aconseguim així tenir  grups d’experts en cada una de les meravelles. Quan totes aquestes exposicions han acabat, es convida a les famílies una tarda i és llavors quan tots els grups expliquen el resultat del seu treball.

Considerem que aquesta forma d’acabar  ajuda a fer més competencial tot el procés i també en  fa conscients  als propis  alumnes del seu aprenentatge.

Les meravelles natural del món. Escola Martinet

 

Els nostres alumnes treballen  durant tot el curs per grups cooperatius i aquesta dinàmica ha afavorit molt el treball del projecte. Cada grup , després de triar lliurement, la meravella que volia conèixer ha hagut de decidir quins eren els passos necessaris per poder desenvolupar el seu treball. Ells són els encarregats de repartir les diferents tasques com buscar informació, recollir-la i  fer-ne el buidatge.

Tot i que estan acostumats a fer projectes des de P3, el tutor continua sent el guia i el que gestiona els  dubtes que van sorgint.

Per poder fer tota aquesta feina cada grup s’organitza i s’estableixen els rols necessaris per a que cada alumne tingui una funció dins el grup. Aquesta metodologia activa que porta intrínsec el treball per projectes , unida al funcionament per grups cooperatius, ens mostra el grau d’autonomia que són capaços d’aconseguir els nostres alumnes.

Les meravelles naturals del món. Escola Martinet

 

El nostre projecte ha començat a fer camí en el segon trimestre dins de l’àrea de medi social, amb el gran tema de “Les meravelles del món”. Tot i que els nostres alumnes no han triat aquesta temàtica, si que són ells els que decideixen, per grups, quina meravella del món en concret investigaran. La dinàmica de classe basada en  grups cooperatius,  facilita molt aquesta feina  i  esperem que ens doni com a resultat alumnes  experts en cada meravella del món que han treballat. Tenim doncs  diversos projectes englobats en un mateix tema.

Des de la tutoria es gestionen els temps i les sessions durant les quals es treballarà el projecte tenint en compte la incidència que . des de les altres àrees,  s’haurà de fer. El mestre  d’anglès, la mestra de música  el mestre de castellà i el mestre d’educació física seran , juntament amb el tutor els que conduiran aquesta tasca. Per això es faran servir sessions de cadascuna d’aquestes àrees  al llarg de tot el procés .

Planificació del projecte “Som el que mengem”

A la darrera sessió de l’equip impulsor ens vam plantejar si el nostre projecte “Som el que mengem” que estem fent a 2n d’ESO era competencial i el vam estar revisant a partir de la següent pregunta:

Què haurien de saber i saber fer els alumnes per poder fer els encàrrecs del projecte?

Els encàrrecs del nostre projecte són:
– Dissenyar una campanya de conscienciació al voltant de la sobirania alimentària.
– Fer d’assessor nutricional a nens i nenes de primària.
– Dissenyar i cuinar un menú saludable i sostenible.
– Fer la divulgació d’una recerca sobre salut amb gent gran.

Ens vam adonar que hi havia sabers i sabers fer que no havíem programat ni tingut en compte i, en canvi, n’hi havien d’altres que no s’ajustaven a les necessitats de l’encàrrec. És un tema de debat en l’equip el fet de què no tots els continguts del currículum estiguin representats en els projectes. Hi ha professors que consideren que ha de ser l’encàrrec el que marqui les necessitats i, per tant, els continguts d’aprenentatge; i d’altres que creuen que a partir del currículum hem de crear els encàrrecs.

En el que sí vam estar d’acord va ser que plantejar-nos aquestes preguntes ajuda a dissenyar els projectes i fer-los més competencials.

La planificació del projecte té quatre parts:

  1. Introducció a partir de la lectura de diferents notícies sobre alimentació a partir de les quals els alumnes es fan preguntes.
  2. Seguiment de diferents mòduls d’aprenentatge:
    • La ciència dels aliments i la cuina
    • La prehistòria i els canvis en l’alimentació humana
    • La digestió dels aliments
    • L’activitat econòmica de l’alimentació
  3. Selecció i creació del producte final
  4. Jornada de mostra de productes finals entre grups

20170208_114602

Planificació projecte “Els Ossos Panda”

Aquest projecte sorgeix a partir del nom de la classe que els nens i nenes ja havien escollit prèviament. Iniciem una conversa a partir de la pregunta que planteja la mestra: Què sabem sobre els ossos panda?

En tot moment es parteix d’allò que els nens volen saber, el que volen fer i com esbrinar-ho. Per l’edat en qüestió és veritat que en certs moments la mestra ha redirigit les converses, ha fet propostes…

En un moment determinat del projecte, la mestra se n’adona que és complicat treballar amb tots els nens alhora i està limitada per l’horari escolar. Per tant, des del grup impulsor s’acorda fer una redistribució horària i de reforços. Aprofitant el nostre projecte de Padrins lectors i tenint en compte les necessitats, introduïm els alumnes de 6è en el nostre projecte.

No ens hem planificat els continguts del projecte amb antelació, sinó que els anirem treballant i adaptant a mesura que sorgeixin les inquietuds dels propis alumnes. Tot i així, estem atentes per poder provocar el treball dels continguts curriculars propis del curs.

 

ossos panda

Metodologia projecte “Les màquines”

Aquest projecte ha anat evolucionant des de que va sorgir. És cert que per diferents motius, inicialment es tractava d’un projecte més estructurat i guiat per la mestra, però a mesura que ha anat passant  el temps, moltes de les activitats establertes han anat variant i creant-se de noves per demanda i interès d’ ells i elles. Així doncs, el projecte, tot i que la seva estructura o eix central és planificat, ha anat esdevenint viu. Degut a això, es decideix modificar la planificació del projecte i dedicar uns 10 dies, respectant només les hores d’especialitat (anglès, educació física i música).

S’han creat cinc grups de 4 i un grup de 6, totalment heterogenis i elaborats per la mestra. Al no estar habituats en el treball cooperatiu, es va decidir no assignar rols a cadascun d’ells, tot i que puntualment es pot demanar un responsable per una tasca determinada i ells mateixos han de decidir qui realitzarà aquest paper.

metodologia

Planificació projecte “Les màquines”

Per diferents causes no ens ha estat possible realitzar el projecte que inicialment havíem plantejat amb els grups de sisè. Per aquest motiu i després de reunir-nos el grup impulsor, vam decidir que, ja que als grups de tercer havia sorgit l’interès i la curiositat de saber més sobre les màquines, aprofitar-ho i portar a terme aquesta activitat com a projecte.

Nota realitzada amb una màquina d’escriure.

Tot comença quan un dels nostres alumnes es va posar malalt. El seu avi, perquè estigués entretingut a casa, li ensenya una màquina d’escriure amb la que el nen pot jugar i tafanejar el seu ús. L’endemà va decidir compartir aquesta experiència amb la resta de la classe, portant una nota que havia elaborat per a la mestra. I davant de la curiositat que genera, se li demana que porti la màquina a classe.

Paral·lelament, a les tutores ens arriba la informació de l’exposició temporal del MNACTEC sobre “Leonardo da Vinci i els seus invents”. I això és el que ens fa engegar el projecte amb tres activitats planificades, en les hores de medi: buscar informació sobre Leonardo da Vinci i fer un mural, fer la sortida i fer una maqueta d’una de les màquines seves.

 

Planificació Els jocs de taula de Cornellà

El projecte “Els jocs de taula de Cornellà” que hem realitzat a l’Institut Miquel Martí i Pol s’ha fet al segon trimestre durant 7 dies seguits entre l’acabament del segon i tercer trimestre.

El projecte tracta de la creació d’un joc de taula de la ciutat de Cornellà per un encàrrec suposat de l’Ajuntament de Cornellà.

La planificació del projecte ha estat la següent

  1. Activitat prèvia amb avaluació de diferents jocs de taula
  2. Taller sobre creació de jocs de taules amb l’empresa Lu2. Al taller també s’avaluen diferents jocs de taula.
  3. Prototip del joc de taula
  4. Sortida per Cornellà amb 4 itineraris diferents: esportiu, històric, social i natural per tal d’agafar informació per al joc de Cornellà
  5. Creació del joc i de les instruccions del joc en diferents llengües
  6. Comprovació del joc i esmena dels errors
  7. Avaluació dels jocs de l’aula mentre es juga i es comprova si són funcionen.
  8. Preparació exposicions orals
  9. Exposició oral al grup classe. Elecció del joc millor per representar a l’aula i presentació dels cinc millors jocs davant un tribunal extern a l’institut
  10. Presentació dels cinc jocs millors a l’Ajuntament.

 

Durant els diferents procesos s’ha fet coavaluació i autoavaluació a partir de les rúbriques creades.

Institut Miquel Martí i Pol

Som l’Institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat, un centre de més de 30 anys. A Secundària tenim 4 línies de 1r i 4t d’ESO i dues línies de Batxillerat.

El curs passat vam començar a formar-nos amb el treball per projectes, la qual cosa ens ha portat a participar a la Xarxa de Competències Bàsiques d’enguany. El nostre equip impulsor és de 22 professors. Participar a la Xarxa ens permet aprendre d’altres experiències i compartir dubtes, idees i ganes per fer-ho entre tots possible.

Tenim moltes ganes d’aprendre i, sobretot, veure com l’alumne/a es fa preguntes i qüestions per créixer personalment i descobrir el món que l’envolta.

De moment, hem decidit començar per 1r d’ESO amb un projecte sobre la creació de jocs de taula de Cornellà. El nostre objectiu és anar creixent de curs i nombre de projectes el curs que ve.

FEM UN PROJECTE A P-5

En un inici,  volem que giri entorn de les professions, és un tema força tradicional a l’Educació Infantil. Decidim que siguin els infants, qui decideixin sobre el què aprendrem.

Val a dir que partim com a motivació inicial, d’un  petit incís en la professió d’arquitecte. L’escola ha participat en un projecte d’Apadrinament de Patrimoni i hem estat treballant profundament a Josep Maria Jujol (arquitecte modernista) i les seves obres de Sant Joan Despí.

D’aquí, sorgeix la idea de demanar als alumnes que es preguntin: QUÈ VULL SER DE GRAN?

Això genera grans converses dels perfils de les professions, per què ens agraden,…etc. Per tal de tenir més opcions, demanem a les famílies que expliquin als seus fills a què es dediquen. Cadascú d’ells ho exposa a l’aula i això ens permet ampliar el llistat.

Feta una valoració inicial, i veient els coneixements previs ( converses, exposicions sobre les feines dels pares, dibuixos inicials), trobem que treballar els oficis com ho fèiem fins ara, no ens aporta un bon treball competencial. I d’aquí sorgeix la que serà la pregunta definitiva i ens obrirà la porta a fer un projecte on sobretot, hem permès i hem introduït als alumnes de P5 , a pensar, opinar, decidir i actuar, per ells mateixos:

DE QUINA PROFESSIÓ EN VULL SABER MÉS COSES?

Un cop fets els llistats i les votacions pertinents: ja tenim resultat…..VOLEM APRENDRE COSES SOBRE ELS VETERINARIS!

I sobretot, la “subpregunta”, que ja ens comença a fer pensar i decidir:

COM HO PODEM FER PER SABER MÉS COSES SOBRE ELS VETERINARIS?