Avaluació del projecte

Un dels temes que més mal de caps ens ha donat durant el projecte ha estat decidir que avaluavem i com. Al llarg de les reunions que hem dut a terme durant el curs, vam decidir avaluar mitjançant rúbriques, ja que creiem que es la manera més objectiva per a fer-ho. Però no només tindrem rúbriques nosaltres, si no que els alumnes també en tindran, ja que un dels punts més importants del projecte és que els alumnes aprenguin a tenir consciència del seu procés d’aprenentatge. Per tant, una part de l’avaluació la faran els mateixos alumnes amb les rubriques d’autoavaluació i coavaluació.

Per a facilitar la feina d’avaluació, em decidit que les rubriques estiguin en format excel. A la fotografia que mostrem abaix en podeu veure un exemple.

imatge rubrica

La rúbrica està creada de tal manera que el procés d’avaluació sigui el més simple possible.

Com que el nostre projecte no començarà oficialment fins el dia 9 de maig, no sabem si aquest format serà el més adient. De totes maneres, tot projecte necessita de una valoració al final de la implementació, així que un dels temes que tractarem serà aquest.

La opinió dels nostres alumnes també és molt important, així que els demanarem la seva opinió i valoració durant i després del projecte.

Implementació “Les Màquines”

 

1r dia: 23 de març de 2017

Durada: 1,5h. de l’àrea de Medi.

El Pol ha portat la màquina d’escriure i la mestra ha portat una altra. L’alumnat mostra molta curiositat per tocar i saber com funciona aquesta màquina i es deixa una estona per a que tots puguin escriure el seu nom amb ella i observar com funciona. Després repartim el llibre de medi i s’anima a que, per grups, busquin quines màquines simples “s’amaguen” dins la màquina d’escriure. No es fa explicació, ni lectura prèvia, només se’ls orienta en on poden trobar la informació. Després d’un temps, es fa una posada en comú i entre tots traiem conclusions. Aprofitem, també, per fer un llistat d’altres màquines simples que trobem en el nostra dia a dia i acabem l’activitat fent la següent reflexió: “SABEM MOLTES MÉS COSES DE LES QUE SABEM QUE SABEM”.

Seguidament expliquem que un gran inventor de màquines va ser el Leonardo da Vinci i que anirem de sortida a observar les seves màquines, pel que necessitem saber qui era i què va fer, pel que, per a la propera sessió, han de buscar informació sobre ell i portar-la a la classe, així com un llistat de les màquines que va dissenyar. Serà un treball en grup, però hi ha diferents maneres d’organitzar-nos i, entre tots es busquen totes les possibilitats d’agrupament que hi ha tenint en compte que som 26: 8 grups de 3 i 1 de 2, 12 parelles, 5 grups de 5 i 1 de 6, 5 grups de 4 i 1 de 6, …. Finalment ens decidim per 5 grups de 4 i 1 de 6 ja que, si s’ha de treballar alguna cosa en parelles, aquesta és la millor opció.

2n dia: 28 de març de 2017

Durada: 1,5h de l’àrea de Medi.

La primera cosa que fem és fer els grups i organitzar les taules. Entre tots, mirem l’aula i els grups que hem de fer i reestructurem la classe, arraconant la taula de la mestra i posant al mig de l’aula una taula gran que servirà per anar deixant material o per a qualsevol cosa que necessitem. Les taules de l’alumnat es distribueixen al voltant d’aquesta.

1Abans de posar-nos a treballar hem de prendre una altra decisió:

  • Què fem amb tota la informació que tenim? Entre tots decidim que cada grup plasmi en una cartolina la informació que té.
  • Quina informació és la que tenim i hem de posar? Individualment, van dient la informació que han trobat i es va elaborant a la pissarra un esborrany amb els títols més importants que hi ha d’haver.

Hi ha grups que se n’adonen que els falta informació, pel que se’ls convida a que la busquin. Sobretot, la majoria de grups veuen que no tenen informació sobre la seva família.

2

I ens posem a treballar!!!!!!

3

A les 16:30h, quan s’ha acabat l’escola, ens reunim les dues tutores de 3r ja que ens ha sorgit la següent inquietud: els alumnes podem portar una càmera de fotos a la sortida de dijous per poder fer ells mateixos el reportatge? Després de parlar-ho, acordem que cada grup podrà portar una càmera de casa.

Reflexions al grup impulsor:

  • Organització de l’aula: és necessària la taula del mestre? Els espais que tenim són suficients?
  • Com podem fer per a que tots els/les alumnes participin de la recollida d’informació? Aquesta feina s’hauria de fer a l’escola per assegurar-ho? Com podem fer per tenir les eines necessàries per a poder-ho fer?

3r dia: 29 de març

Durada: 1,5h de l’àrea de Plàstica.

Abans de posar-nos a treballar, cada grup ha de prendre dues decisions: qui portarà la càmera de fotos i sobre quina màquina de Leonardo da Vinci voldran treballar. Després d’uns cinc minuts de debat, s’informa a la resta de la classe per a no repetir cap màquina.

Seguidament, es pregunta si tothom té la informació que els faltava ahir, sobretot de la seva família. Se n’adonen que no va tenir ni dóna ni fill, fet estrany en aquella època. Es fa una reflexió al voltant i es parla sobre l’homosexualitat en l’època i en l’actualitat, ja que hi ha documents que parlen de la possibilitat que ho fos.

Un cop fet això, cada grup continua treballant!!!!

4

4t dia: 30 de març

Durada: tot el dia. Sortida al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

Es fa un taller sobre la vida i l’obra de Leonardo da Vinci i una visita per l’exposició que hi ha sobre màquines simples i compostes. Cada grup fa fotografies sobre les màquines, tant de Leonardo com de l’exposició.

5è dia: 31 de març

Durada: tot el dia (a excepció de les especialitats)

Es dediquen 2 hores del matí a acabar la cartolina sobre la vida de Leonardo i a preparar-se l’exposició oral que hauran de fer sobre la mateixa, així com es comenta la sortida del dia anterior i quines coses es poden incorporar a l’exposició. S’aprofita la sessió per treballar la part matemàtica del projecte a partir de les proporcionalitats de l’Home de Vitruvi i de la construcció, per part del Leonardo, d’un paracaigudes (mesura, proporcionalitats, nombres decimals, arrodoniment, concepte de divisió, ….).

56

A la tarda, i amb l’exposició del Leonardo da Vinci acabada, es pregunta als alumnes què volen fer per donar a conèixer als seus companys el funcionament de la màquina escollida per cada grup. Al principi torna a sortir la mateixa idea que amb el Leonardo: fer una cartolina; i se’ls demana que pensin altres opcions ja que això ja ho hem fet. Finalment es decideix fer una maqueta de la màquina amb una petita explicació al costat amb la informació que han trobat. Cada grup pensa com la vol fer i quin material necessita.

7

Quan tots han acabat, s’unifica tot per a poder fer la comanda.

8

Durant totes les sessions dedicades al treball en grup, ha sorprès les dificultats que han anat sorgint per treballar junts. Hi ha hagut grups que van mostrar dificultats al principi, però que han anat trobant la manera de fer-ho. En canvi, hi ha un grup en especial que no ha trobat el camí i que els ha costat molt incorporar els “consells” que se’ls ha anat donant al llarg del procés. Sorprèn que dins aquest grup hi ha alumnes força bons en l’assoliment dels continguts, però que no estan acostumats a aquesta manera de treballar i que no saben com fer-ho.

6è dia: 03 d’abril

Durada: tot el dia (a excepció de les especialitats)

Avui fem les exposicions orals. Abans de començar es presenta la rúbrica d’avaluació d’aquesta, dedicant força estona a entendre el seu funcionament ja que és la primera vegada que ho veuen i ho fan. Sorprèn la facilitat amb la qual entenen la dinàmica.

910

Un cop explicada, cada grup té una estona per “refrescar” el que han d’explicar i acabar d’acordar com ho faran, així com a practicar.

Apartem les taules i les cadires i ens posem tots en rotllana. Adeqüem un tros de la paret per poder enganxar la cartolina i, així, poder visualitzar-la tots i totes.

11

12

La sessió ha estat espectacular. L’alumnat ha estat molt rigorós amb la seva avaluació i han escoltat amb molt respecte totes les aportacions dels seus companys/es.

Per la tarda es fa una valoració col·lectiva de com ha anat i expressen que, a l’haver d’avaluar, han escoltat molt més als companys i companyes ja que eren part activa de l’exposició tot i que no parlaven.

 

7è dia: 04 d’abril

Durada: tot el dia

Dediquem la primera part del dia a fer el buidatge de la rúbrica de l’exposició oral en un Excel. Concorden les valoracions que fan elles i ells amb les que fa la mestre. Aquesta activitat permet visualitzar els alumnes que són molt exigents amb els altres (i coincideix que solen ser-ho també amb ells mateixos), als que tot els està bé i per tant puntuen la majoria de vegades molt alt, …. S’insisteix en que no s’han d’enfadar amb els companys i companyes sinó que han de preguntar el per què per poder millorar.

Dediquem la resta del dia a fer per grups la maqueta de la màquina que han escollit, i per fer-ho anem al laboratori.

13

A mida que van acabant, van elaborant un petit escrit que expliqui la màquina, el seu funcionament, per què la va crear ….

La majoria de grups no acaben la maqueta ja que hi ha dificultats per plasmar allò que tenen al cap amb el material que han triat. Se’ls anima a buscar solucions.

8è dia: 05 d’abril

Durada: tot el dia

Dediquem el matí a començar la carpeta d’aprenentatge com a eina que recull d’una manera individual tot allò que han anat aprenent al llarg del projecte. Es mostren molt entusiasmats amb la idea de poder-s’ho endur a casa i explicar-ho a les seves famílies.

Entre tots pensem quines coses podem “plasmar” a la carpeta i fem un esborrany de com quedaria. Cada nen i nena munta la seva carpeta tridimensional i apunta a cada cara el que anirà. I comencem a muntar-la!

14

A la tarda tornem a baixar al laboratori a acabar les maquetes. Hi ha grups que canvien de màquina ja que la que volien fer no els surt, i hi ha grups que decideixen canviar de materials ja que consideren que el material que van triar no és l’adequat. A nivell de mestres també es fa un canvi ja que hi ha una altra mestra que té més capacitat per fer activitats creatives i manuals que la tutora. Encara que aquesta activitat va ser molt frustrant per a ella, la valoració final que es fa és positiva ja que, com a equip de mestres que intervenen a l’aula, cadascú pot aportar el millor d’un mateix i s’ha de ser capaç d’acceptar-ho i buscar solucions. Finalment, s’acaben les màquines i es munta una exposició amb elles.

15

9è dia: 06 d’abril

Durada: tot el dia (a excepció de les especialitats)

Es dedica la 1a sessió del matí a explicar i fer la rúbrica personal del treball en grup i de l’exposició oral. A mida que ho van fent, continuen amb la carpeta d’aprenentatge.

Aquesta activitat ha permès constatar aquells alumnes que es mostren insegurs (la majoria de vegades es valoren per sota del treball del seu grup), aquells alumnes que els costa admetre les pròpies dificultats (la majoria de vegades es valoren per sobre del seu grup) i aquells alumnes que es coneixen i saben les seves virtuts i els seus defectes.

16

La tarda la dediquem a fer un escrit de la sortida al Museu de la Tècnica i la Ciència de Terrassa. Entre totes i tots es fa un esborrany a la pissarra d’allò més important que es va fer aquell dia, i cada grup ha de fer l’escrit a partir de les idees que han sortit. Després, se’ls dóna un portàtil per a que ho puguin passar a l’ordinador. Sorprèn la quantitat de preguntes que fan els alumnes sobre l’escriptura correcta de paraules ja que, al passar-ho a l’ordinador, ell mateix ja els indica el que està malament i els permet corregir.

El grup de 6 es divideix en dos grups de 3 per a puguin treballar millor.

171820

Aquesta activitat presenta dificultats ja que els portàtils són molt antics i van molt lents. A més, no tots estan connectats a la “T”, que és on han de guardar les feines. Tornem a topar amb les dificultats tecnològiques!

10è dia: 07 d’abril

Durada: tot el dia (a excepció de les especialitats)

Avui és l’últim dia de projecte i de trimestre, però ja es veu que no es podrà acabar i que s’hauran de dedicar més sessions.

Es dediquen les dues hores del matí a continuar la carpeta d’aprenentatge i a deixar-la acabada a excepció del text de la sortida.

A la tarda, i per grups, se’ls reparteix un material d’engranatges i han d’esbrinar com funciona interpretant les instruccions i han de muntar una màquina d’engranatges on només movent una peça es puguin moure tota la resta. S’utilitza l’espai que hi ha fora les aules per fer aquesta activitat.

21

11è dia: 18 d’abril

Durada: tot el dia

Després de parlar de les vacances de Pasqua continuem passant el text de la sortida a l’ordinador. Per fer aquesta última activitat, es decideix anar a l’aula d’informàtica per facilitar la feina.

A mida que acaben el text, la mestra fa la revisió del mateix. Cada grup té una carpeta amb les fotografies que va fer el dia de la sortida, i han d’incloure aquestes imatges al text.

23

Tornem a trobar-nos dificultats tècniques ja que no es poden imprimir els textos i s’ha de fer des de la classe.

La tarda la dediquem a treballar amb el material dels engranatges. Ara que ja l’han manipulat i han entès el funcionament, han de crear una màquina per fer una exposició.

12è i últim dia: 19 d’abril

Durada: 1a sessió del matí

Aquesta sessió la dediquem a mirar com van les carpetes d’aprenentatge, què falta, i a imprimir i enganxar tot allò que s’ha fet a les últimes sessions. Amb aquesta activitat es dóna per acabat el projecte.

24

Ens hem guanyat un fort aplaudiment!!!!!!

LA VEU DELS ALUMNES

Un cop hem finalitzat el projecte, tots els alumnes de Primer i Segon d’ ESO que han participat en el projecte, han contestat una bateria de 25 preguntes per tal de saber la seva opinió i valoració del projecte realitzat.

Les preguntes estan orientades a valorar :

aspectes organitzatius  com els dies i horaris de treball,el  tema, els materials utilitzats o els espais de treball.

Les activitats planificades, en que es pregunten sobre la realització i valoració de les 6 activitats realitzades durant els tres dies.

Finalment, es pregunta a l’ alumnat la voluntat de  donar continuïtat o no  al treball  per projectes i les valoracions de la experiència.

A manera de resum , podem destacar com aspectes més significatius que apunten :

-Una clara voluntat i valoració positiva del projecte treballat.

-Proposen poder introduir en el treball ordinari de classe, un projecte per trimestre.

També demanen poder revisar el fet de poder triar l’ alumnat els companys/es del grup de treball així com una revisió dels dies  que han resultat insuficients pel volum de treball que han de realitzar.

 

 

avaluem el projecte ADMIRA-LES

Aquesta primera experiència de Setmana cultural, hem volgut establir dos mecanismes d’ avaluació:

L’ alumnat, a través duns murals amb 4 indicadors sobre les tasques realitzats durant la jornada, . La valoració era de grup i marcaven amb un gomet en la columna el grau de satisfacció /assoliment de l’ activitat realitzada.

També, el professorat estableix una valoració de cada grup de treball sobre el dia/dia de les activitats  i també dels productes finals com evidències del treball realitzat durant els tres dies.

El professorat que va realitzar l’ avaluació disposa d’ uns indicadors en una rúbrica amb valor numéric que avalua aspectes organitzatius, qualitat del producte final, actituds i bones pràctiques i  aspectes creatius .

 

 

EL PRODUCTE FINAL

Durant les tres jornades de projecte, l’ alumnat ha realitzat diferents productes finals :

a) Realització de murals biogràfics de diferents formats i presentacions. Exposicions en els espais compartits.

b) Vídeos performance / tràilers dels personatges treballats. Els vídeos van ser avaluats digitalment per l’ alumnat de QUART d’ ESO i  les performances avaluades pel professorat i companys/es d’ aula.

c) Jocs de taula sobre els personatges ( DOMINO I MEMORY ), van ser avaluats ” in situ ”  mitjançant el joc per l’ alumnat de TERCER d’ ESO.

d) Bateria de jocs interactiu QUIZZIZ que permet fer un joc col.laboratiu de grup.  Han estat  avaluats a través del joc interactiu per l’ alumnat de Tercer d’ ESO.

La realització d’ aquests activitats/productes finals representa un repte per l’ alumnat , d’ aplicació directe  realitzat íntegrament en grups de 4 persones, utilitzant diferents models de productes finals.

Una part dels productes finals ( vídeo /performance) seran exposats a la web del centre per tal de fer una difusió a tota la comunitat educativa, especialment les famílies ). Està penjat en canal Youtube del centre que té un link des de la web del centre per poder accedir .

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Metodologia dels nostres projectes

Les teles i els ordinadors

La metodologia utilitzada en el projecte que fem a p4 sobre les teles i els ordinadors es basa principalment en una participació activa dels alumnes en tot el procés d’aprenentatge. Els nens i nenes de la classe van decidir amb la tutora quines coses volien saber sobre les teles i els ordinadors i a partir d’aquí la mestra  va elaborar un seguit d’activitats competencials  per tal de comprendre el funcionament d’aquests aparells. En moltes d’aquestes activitats es requereix la participació de membres del centre com ara el conserge o l’informàtic que en saben molt d’ordinadors! També participen les famílies que venen a explicar les seves feines en les quals fan servir molt les teles i els ordinadors.

L’organització del grup depèn de l’activitat que es realitzi, hi ha activitats en les que treballen en grup reduït i d’altres on es treballa especialment la conversa i treballen en gran grup.

El conserge de l’escola va portar un ordinador vell per deixar-lo a la classe i que així els alumnes el poguessin mirar per dins. Es va crear un espai a l’aula on recollir tots aquells materials, llibres, fotos o altres informacions relacionades amb el projecte.

ordinadors

El fons marí

Els alumnes de 2n treballen el projecte del fons marí i la metolodogia utilitzada també es centra principalment en un aprenentatge competencial mitjançant la participació activa dels alumnes.

Un cop els alumnes van decidir en quins aspectes del fons marí volien centrar el seu projecte, es van dividir en grups de sis alumnes i es van repartir els diversos apartats del projecte. Cada grup havia de buscar informació i compartir-la amb la resta de companys i companyes. Es va crear un espai a l’aula on compartir tot allò que els alumnes portaven sobre el fons marí.

busseig

A partir de conèixer els temes que volien treballar en el projecte les mestres van elaborar activitats diverses i van demanar col·laboració a les famílies. El pare d’un alumne va venir a explicar la seva feina com a bomber especialitzat en rescats submarins i ens va ensenyar tot el material que utilitzen. Una mare que treballa en una revista de vaixells també va venir a explicar-nos moltes coses!

LA METODOLOGIA UTILITZADA

El disseny de les activitats són en grup de 4 persones, heterogènies i triades aleatòriament. Els grups gestionen les activitats a partir de unes orientacions que són facilitades a través d’ una guia-dossier .

El paper del professorat en aquest procés es centra a clarificar les tasques a realitzar i donar petites orientacions respecte a les fonts de consulta, materials més adients… sempre intentant que sigui l’ alumnat els protagonistes del seu aprenentatge.

Els 4 membres del grup tenen llibertat per gestionar els rols i tasques a realitzar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El conjunt d’ activitats ( 6 en total ) tenen una finalitat en cadascuna d’ elles i es deixa que cada grup, determini el nivell i grau d’ aprofundiment i presentació que tindrà el seu treball.

Les tasques realitzades, tant per l’ alumnat de Primer com Segon ESO, seran compartides amb la resta d’ alumnes : jocs de taula, Performance i la realització d’ un tràiler d’ una pel·lícula així com els murals expositius, tenen com a objectiu poder compartir amb la resta de grups del centre el treball realitzat.

L’ us d’ espais del projecte han estat : Les aules ordinàries de cada grop de treball, el pati i pistes esportives, passadís i laboratoris.

Els 3 dies de treball han estat avaluats a dos nivells: s’ ha confeccionat una rúbrica amb 4 emoticones d’ autoavaluació  de l’ alumnat  que els grups de treball han valorat al final de cada jornada de treball.

També, , 2  professors de cada grup classe, ha fet una valoració amb rúbrica de les tasques realitzades i  producte final dels treballs ( jocs de taula, murals biogràfics, performance i tràiler ).

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Metodologia “Els Ossos Panda”

Aquest projecte s’ha anat creant a partir dels interessos de l’alumnat i aquells interrogants que han anat sortint a mesura que l’hem anat desenvolupant. La funció de la mestra ha estat recollir tots els dubtes que han anat  sorgint per tal de dissenyar un ventall d’activitats que donin resposta a aquests.

En un inici vam destinar les sessions de Medi a fer el projecte, però ens vam adonar que necessitàvem més hores per a poder aprofitar la motivació del grup i una reestructuració de l’horari per poder comptar amb un altre suport a l’aula. Cal dir, que un suport molt important van ser els seus padrins lectors que els van ajudar a dissenyar el mural i a fer una activitat plàstica.

Les primeres activitats es van portar a terme en gran grup fins que les nenes i els nens van veure la necessitat de distribuïr-se en grups més petits per tal de repartir la recerca d’informació. Van fer 6 grups de 4 per buscar la informació i fer el mural que posteriorment van haver d’exposar a la resta del grup.

Les preguntes que van sorgir a partir de les exposicions dels diferents grups es van treballar de nou en gran grup.dibuix

Planificació Projecte: “La tortuga Mia és nen o nena?”

Aquest projecte de: “La tortuga Mia és nen o nena?” s’ha realitzat amb els alumnes de P.3. de l’Escola Anselm Clavé de Cornellà. Es realitza en equip amb els mestres d’educació infantil, primària i d’educació musical: la Marina, la Bàrbara i la Natàlia, amb el recolzament de l‘equip impulsor. La durada ha estat de dues setmanes durant el segon trimestre. Engloba totes les àrees i implica bàsicament a la tutora i s’han aprofitat els reforços que entren a l’aula. No es busquen reforços nous per implementar el treball globalitzat específicament ja que l’educació infantil és globalitzada en sí mateixa. Esdevé en vàries franges horàries sempre molt correlacionaes en el temps per no perdre el fil conductor.

Ens aventurem amb els Nostres Menuts/des en aquest viatge de creació. Ens emmarquem dins d’un projecte d’investigació, metodologia que ens fa ser despertes i dinàmiques a l’hora de planificar la tasca que durem a terme amb els infants. Anirem cosint aquest “vestit” amb les curiositats dels infants i els guiarem per a què els nens i nenes trobin respostes i estratègies a preguntes i reptes.

Partirem d’una provocació d’una capsa d’investigació amb bibliografia sobre tortugues, demanada en una sortida que es va fer a la biblioteca municipal Marta Mata. També s’observarà in situ a l’aula una tortuga que prèviament haurem demanat en “prèstec” a algun infant de l’escola. Esperarem a que sorgeixi alguna pregunta o dubte en moments d’assemblea. Utilitzarem tots els blocs de continguts, com a treball globalitzat, però com a docents promourem i provocarem l’autoconeixement dels propis infants, posant èmfasi en el reconeixement de les pròpies possibilitats i la gestió de les pròpies emocions, donant un cop de mà a la seva autoestima en relació amb poder intervenir dins de l’escola, tot participant-hi en ella, demanant ajuda a la resta d’infants que la composen. No deixarem de banda continguts relacionats amb els diferents llenguatges i, per tant, donant igual importància a la seva representació. L’avaluació docent anirà molt encaminada en el procés metacognitiu de la representació dels infants, i intentarem conèixer als infants des d’aquesta perspectiva. Com és el procés cognitiu de cada infant en quant a la representació en cada moment del procés del projecte? Aquest és el nostre repte.

IMG-20170519-WA0001