I tot això com ho farem??

Projecte basat en problemes  – Project based problem

Per a nosaltres va ser un gran repte quin tipus de projecte volíem fer. Teníem el neguit de deixar oberta la pregunta i partir d’una pregunta sorgida del grup. Per una altra banda teníem interés en generar una situació problema i demanar-lis propostes de solució.

Definitivament ens vam decantar més per fer un Projecte basat en un Problema (Problem based project).

A partir del problema cívic que hi ha a les hores de l’esbarjo en els espais comuns es va fer una recerca de les causes i conseqüències del problema i després els hi donavem l’autonomia de proposar solucions.

 

Cartografia

Una altra metodologia que vam introduir al projecte va ser l’elaboració d’una cartografia a la classe que resumís tots els aspectes treballats durant la primera setmana.

A la cartografia vam penjar feines fetes per ells i també fotografies que ells mateixos portaven.

 

Carpeta d’aprenentatge

Totes les feines que anaven creant i tota la documentació anava recollida en una carpeta d’aprenentatge on al final afegien una valoració del treball fet.

 

Rúbriques

Moltes de les activitats proposades es feien a partir d’una rúbrica on els alumnes podien conèixer perfectament tots els criteris d’avaluació d’aquella activitat.

 

Brainstorming

Seguint la teoria dels brainstorming on totes les idees inicials són acceptades vam realitzar dos brainstorming per incentivar la creativitat i la participació en les diferents propostes on ells tenien la iniciativa.

 

Assemblea

Per valorar el projecte vam crear un espai diferent a l’espai de la classe per debatir els punts forts i febles del projecte. També van poder reflexionar sobre els aprenentatges adquirits i van fer propostes molt interessants per a propers projectes.

 

Treball cooperatiu

Evidentment tota aquesta feina s’ha fet en grups heterogenis on la col.laboració entre les diferents persones era imprescindible per a tirar endavant el projecte. Cada membre del grup aportava les seves potencialitats i s’intentava cercar l’equilibri. El treball cooperatiu ha fomentat l’aprenentatge entre iguals i una interacció diferent entre els alumnes i també entre els alumnes i els professors.

Descobrint nous camins per l’aprenentatge

El grup impulsor del nostre institut es va dividir en dos grups de treballs segons a quins nivells d’ESO feien classe.

Un grupet va sorgir a 2n ESO i van veure que coincidien fent classe tots al grup de 2n A i allà van decidir un projecte al voltant de l’Edat Mitjana.

El nostre grupet va aparèixer al nivell de 1r d’ESO. Els quatre professors que hi coincidíem fèiem classe al grup 1rD i vam decidir que concentraríem els esforços en aquest grup per tal de fer una experiència pilot.

L’inici de tot plegat va ser molt a poc a poc i fent grinyolar la maquinària de la creació pedagògica, però poc a poc vam anar posant oli amb la nostra il.lusió a aquesta maquinària i vam anar creant una idea que podia funcionar amb el grup 1rD.

Va ser difícil decidir si fèiem una pregunta oberta als alumnes a partir de la qual ells desenvolupessin els seus interessos creant un producte final, o més aviat, generar nosaltres la pregunta i fer una proposta d’activitats i producte final.

Per començar tots els professors implicats van fer una proposta de continguts que creien necessaris de treballar-hi. A continuació vam fer una pluja d’idees de propostes de temes i van sorgir algunes propostes però finalment una idea ens va seduir a tots. Aquesta idea era exposar un problema cívic que vivim al centre i proposar-lis estudiar el problema i finalment fer una proposta de solució.

El problema cívic que volíem treballar amb ells era la brossa que es genera al pati de l’escola durant les hores d’esbarjo i sobre la manca de consciència dels alumnes que embruten el terra del pati i del bar durant aquesta estona.

Vam planificar les hores de projecte en les hores de cada una de les matèries implicades: català (3h), ciències naturals (3h), matemàtiques (3h) i tecnologia (2h). El projecte només es desenvoluparia durant aquestes hores.

Mentre començàvem la nostra planificació vam convidar a la professora de Visual i Plàstica a formar part de l’equip de projecte de 1rD i es va apuntar!! Va ser una gran incorporació perquè ens va aportar idees per fer un projecte on la creativitat i l’art tinguessin lloc.

Així doncs, teníem 13h a la setmana (afegint les de ViP) per fer projecte. Vam considerar que ens faria falta dues setmanes per fer-ho.

La primera setmana vam concretar que estaria dedicada a conèixer el problema i estudiar-ho des de les ciències, l’estadística i indagant en l’impacte que té en la feina diària d’alguns membres de la comunitat educativa.

La segona setmana seria dedicada a crear una campanya publicitària per a que els alumnes del centre prenguessin consciència del problema i promoure un canvi d’actitud.

Un cop vam aconseguir concretar això es van repartir tasques entre els docents i vam programar 4 activitats de descoberta i creació a la primera setmana:

1.- Recollida d’escombreries i catalogació i classificació dels residus després d’una hora d’esbarjo.

2.- Disseny i elaboració d’una instal.lació artística amb la qual mostrar tots els residus recollits a la resta de la comunitat educativa.

3.- Entrevista a un membre del centre afectat per la manca de civisme. Gravació i transcripció de l’entrevista.

4.- Estudi estadístic sobre l’opinió dels alumnes de 1r d’ESO sobre el problema plantejat.

5.- Elaboració d’una cartografia amb tot el procés fet i amb les feines i fotografies del procés penjades.

A la segona setmana vam planificar:

1.- Presentació sobre els diversos tipus de publicitat i tècniques publicitàries a partir d’anuncis d’internet, anuncis de televisió, anuncis de cartelleria, anuncis cívics…

2.-  Pluja d’idees pel disseny d’una campanya publicitària.

3.- Elaboració de la campanya publicitària.

4.- Presentació de les campanyes davant d’un tribunal creat amb alumnes d’altres grups.

Per últim vam plantejar fer una assemblea per recollir les seves valoracions i impressions del procés.

La inauguració de la clínica….i d’altres

Estava clar, que el nostre producte final, era tenir una clínica veterinària. Va ser increïble veure com els infants se la van fer seva des d’un principi i com en van pensar tots els detalls. I com no podia ser d’una altra manera, la clínica va ser inaugurada, amb la companyia dels nostres agermanats de sisè.

Si cliqueu aquí, en veureu unes imatges.

Per altra banda, vam elaborar una maleta de veterinari/a. On les famílies hi van trobar alguna feina feta pels nens i nenes, i les imatges que cada infant va triar com a representatives el procés. I també ens vam fer un termòmetre i un fonendoscopi per si havíem de curar algun animal.

Screenshot_20170608-000816

 

Com podem plasmar tot allò que anem aprenent?

Educació infantil, P5.

La informació que hem anat recopilant per tal de poder arribar al producte final (clínica veterinària), l’hem extret bàsicament de l’entrevista amb la mare veterinària que ens va visitar. D’altra informació l’hem trobat buscant temes concrets per internet, amb contes, revistes i amb l ‘ajuda de les famílies. 

Screenshot_20170607-230325-1Per tal de poder recordar tot allò que apreniem de nou, relacionar-ho amb d’altres coneixements previs, i fer-ho significatiu ho hem fet amb l’ajuda de la documentació gràfica (fotografies), algún dibuix dels infants i llistats, que hem el·laborat individualment o en grup, depenent de la dificultat o tipus d’activitat.

Screenshot_20170607-230359

Screenshot_20170607-230404

 

Alhora, ho hem anat penjant a l’aula, per tal de poder construir tot el coneixement que adquiríem i recordar tots els passos que hem fet per arribar al producte final.

Screenshot_20170607-230409

 

Metodologia: el treball cooperatiu

La metodologia respon al disseny de la programació de continguts propis de les àrees de llengua i medi que es van vehiculant a través del desenvolupament del projecte cap a la consecució d’un producte final: la difusió de la campanya de donació de sang al centre. Les àrees que intervenen són Llengua Catalana, Llengua castellana, Llengua anglesa, Medi natural i Medi Social, Educació Visual i Plàstica. Les activitats són de tipus competencials i responen a contextos d’ús  reals. Per exemple, es va treballar la competència d’expressió escrita per redactar cartes informatives sobre la campanya a les famílies del centre, la competència d’expressió oral per preparar una falca publicitària a Ràdio Cornellà, la competència digital per al disseny de díptics informatius que es van distribuir pel barri… Els mestres implicats van anar orientant aquest procés d’aprenentatge a partir de idees que sorgien dels propis alumnes.

treball cooperatiu

A les sessions  es va comptar amb dos mestres  a l’aula més la mestra d’Educació Especial en dues sessions setmanals, ja que és així com habitualment treballem l’Expressió Escrita i la Comprensió lectora a tota l’etapa d’Educació Primària. Algunes d’aquestes sessions es fan a la biblioteca del centre i altres a la sala d’informàtica i aquests espais ja estan reservats dins de l’horari. Això va facilitar la recerca d’informació analògica i digital. En les sessions a l’aula, els alumnes estan distribuïts en grups de 4 i cada un d’ells pren un rol dins l’activitat. Aquest rol va canviant, sempre dins del marc del treball cooperatiu. Altres decisions sobre el projecte que afecten a tot el grup classe s’aborden des de l’Assemblea de classe, on els alumnes de tot el grup seuen en rotllana i hi ha també una distribució de rols, acta, etc. El paper del mestre en totes aquestes activitats és el de dinamitzar, reconduir i orientar, cedint el protagonisme als alumnes.

assemblea

PLANIFICACIÓ: REPENSANT EL PROJECTE SOBRE EL BANC DE SANG

Des de fa temps que l’escola col·labora amb el Banc de Sang i de Teixits a través de l’organització d’una jornada de donació de sang com a activitat dins del marc de la tradicional Festa de la Primavera de l’escola, que sempre té lloc a finals del mes de maig. Arrel d’aquesta col·laboració, es programava un projecte interdisciplinar al voltant del tema de la sang per als alumnes de 5è, que formava part de la programació general de curs.

El primer que vam veure va ser que calia repensar aquest plantejament per ajustar-lo més a un model de treball per projectes més participatiu per part dels alumnes, augmentar la presa de decisions i la seva autonomia a l’hora d’avançar en el procés d’aprenentatge. D’acord amb el que havíem estat veient a les sessions de la Xarxa, calia deixar enrere la proposta de projecte com a conjunt d’activitats des de diferents àrees al voltant d’un tema que, a més a més, no era triat pels alumnes ja que estava supeditat a aquesta col·laboració anual del centre amb el Banc de Sang.

Vam decidir centrar-nos més en l’organització de la campanya de Donació que no pas en el tema de la sang en si. Es plantejaria als alumnes una situació problemàtica a la que havien de donar resposta: com aconseguim més sang per al Banc de Sang? Per tant ja teníem la pregunta a la que donar resposta i encaràvem el projecte a la consecució d’un producte final: l’organització de la campanya de donació. Aquest passaria a ser el leit motiv del projecte i els alumnes haurien d’organitzar-se i prendre decisions al voltant d’aquesta línea conductora.

El tema de la sang, es continuaria treballant però com a resposta a la investigació dels alumnes sobre el tema per poder-lo explicar als altres. És a dir, els alumnes no aprendrien sobre la sang pel sol propòsit de tenir informació sobre el tema  si no com a resposta a la necessitat de tenir informació  per poder utilitzar-la quan haguessin de convèncer  a altres perquè donessin sang. D’aquesta manera donàvem sentit a l’aprenentatge alhora que els alumnes prenien més control sobre el procés.

El treball del projecte seguiria implicant diferents àrees, però vam adonar-nos que no calia forçar el treball des de totes si no tenir en compte també les propostes que anaven fent els alumnes i les necessitats que anaven sorgint. Bàsicament el projecte s’abordaria des de les àrees lingüístiques i de medi. a l’escola l’assignatura de català i la de medi les imparteixen les tutores de grup, el castellà el mestre paral·lel i l’anglès el mestre especialista. La coordinació entre mestres quedaria per tant més acotada. Per últim, el projecte de cada un dels dos grups de cinquè podria prendre formes diferents malgrat l’objectiu fos el mateix, i això també es respectaria.

Resultado de imagen de DONACIO SANG ESCOLA SANT MIQUEL

Implementació del projecte- accions inicials i d’activació

Al llarg del mes de maig, els nostres alumnes van començar a fer activitats relacionades amb el projecte i que per tant hauran d’incloure dintre de la seva carpeta d’aprenentatge. Els alumnes de 2n d’ESO van anar a visitar la Colònia Vidal on van poder experimentar i aprendre diferents fets i / o dades sobre la vida al voltant del riu i el que representa el riu en la vida dels homes. A més a més, també van poder fer anàlisi de l’aigua del riu que més endevant podran comparar amb l’anàlisi de l’aigua del riu a l’alçada de Cornellà. Ells i elles, hauran llavors d’extreure conclusions i mirar d’entendre per què hi ha canvis en les dades de les dos proves.

colonia vidal 1

Aquesta setmana, farem l’activació del projecte, i per a fer-ho de manera que ells després puguin veure la seva evolució i tot allò que hauran aprés durant el projecte, els farem llegir una notícia falsa que servirà com a fil conductor que activarà els 4 blocs en els quals vam dividir el projecte. Aquesta falsa notícia va acompanyada de preguntes clau per a veure quins coneixements previs té cada alumne abans d’encetar el projecte i que serviran als alumnes per a veure que saben abans i després del projecte.

noticia falsa 1 noticia falsa 2 noticia falsa 3

Avaluació

Les teles i els ordinadors

La mestra fa l’avaluació del projecte mitjançant una observació sistemàtica dels alumnes i la seva actitud i participació envers les diverses activitats del projecte.

Es fa una conversa per tal de recordar tot allò que han après sobre les teles i els ordinadors i finalment els alumnes fan un dibuix sobre el projecte i escriuen el nom de les coses que han dibuixat.

coneixements finals ordinadors

El fons marí

Les mestres de segon avaluen el projecte mitjançant una observació sistemàtica dels alumnes i la seva actitud i implicació envers les diverses activitats.

També s’avalua l’expressió oral mitjançant l’explicació de la informació sobre el fons marí que els alumnes han anat cercant. Per altra banda, també es fa una avaluació dels murals que els alumnes han elaborat.

Còpia de IMG_7469

Implementació

Les teles i els ordinadors

Els nens i nenes de P4 volen saber més  sobre les teles i els ordinadors i per tal de descobrir i aprendre moltes coses demanen ajuda als pares i mares. Molts d’ells porten informació que han buscat amb les seves famílies, alguns pares i mares venen a explicar com és la seva feina amb les teles o els ordinadors… També el conserge de l’escola i l’informàtic els expliquen moltes coses noves!!

Amb la tutora van fent feines i activitats per tal de relacionar el que van aprenent amb els coneixements previs que ja tenien i així anar creant el seu propi coneixement.

ordinadors

El fons marí

Els alumnes de 2n saben moltes coses sobre el fons marí però com que en volen aprendre encara més s’encarreguen de buscar informació sobre el tema i demanen ajuda a les famílies.

Els alumnes van fent una carpeta d’aprenentatge a partir de la informació que porten del fons marí  i que van explicant als seus companys i companyes. A partir d’aquesta conversa els alumnes van relacionant els coneixements previs que ja tenien amb els nous coneixements.

També reben la  visita d’algunes famílies que els expliquen moltes coses sobre el fons marí que ells no sabien!

Amb tots aquells coneixements que han adquirit elaboren diferents murals on esquematitzen els seus aprenentatges.

Còpia de IMG_7467

Producte final

Les teles i els ordinadors

 

El fons marí

Els alumnes de segon com a projecte final han fet:

  • una carpeta d’aprenentatge on han anat guardant tot allò que han anat treballant: informació que han buscat, imatges, activitats… D’aquesta manera prenen consciència del que han anat treballant i aprenent al llarg del projecte.
  • murals del fons marí on expliquen allò que han après.