Avaluem, avaluem-nos

En general esperàvem més preguntes i inquietuds per part del alumnes i que les idees dels alumnes donarien molt joc per fer-ho competencial, i treballar totes les àrees en un mateix projecte. Però al reflexionar sobre el procés ens adonem que  hem tingut moltes preguntes però no bones preguntes, tant per part dels mestres com dels alumnes.

Fer bones preguntes és un hàbit que s’ha d’iniciar des de ben petits. Cal fer que des d’infantil es comencin a treballar aquest hàbit.

Els mestres ens hem obsessionat en que el projecte fos totalment competencial, i que totes les inquietuds i interessos sorgissin dels infants, provocant un estancament en el projecte. El grup no està acostumat a aquest tipus de metodologies i esperaven que la mestra fos la que portés el fil conductor del projecte, com altres anys. En qualsevol cas el grup, tot i estar motivat, inicialment, han fet moltes de les preguntes simples i fàcils de contestar per d’altres companys/es i no ha sorgit la necessitat d’aprofundir en el tema.

El producte final  ha estat el sistema d’avaluació per els alumnes. Hem pogut comprovar si els conceptes bàsics treballats han estat o no assolits.

Perquè no ens torni a passar aquest estancament hem de pensar abans d’iniciar el projecte diferents camins per facilitar el desenvolupament d’aquest, per poder anar adaptant-nos a la situació. També preveure què podem treballar del tema en les diferents àrees, no com una guia a seguir sinó com una eina de recolzament per el/la mestre/a. …. podem fer preguntes més àmplies i no pas tan concretes.

Com a autoavaluació caldria completar el projecte i /o polir el producte final, duent a terme una presentació-exposició per part dels alumnes i que tots hi participin i que s’avaluin entre els membres dels equips si es que s’han format….i també el mestre ha d’avaluar…i fer un debat-discussió  general sobre el projecte que s’ha dut a terme a la classe….

Com a grup impulsor també ens hem d’avaluar i cal dir que tot i que hem dedicat sessions a parlar del tema, la feina ha recaigut sobre la tutora de l’aula.

Com plasmem tot allò viscut, experimentat, après… ?

Ens va costar molt pensar un un producte final, teníem moltes idees però totes dels mestres. Al llarg del projecte van sorgir moltes idees però cap rellevant. Gairebé al final del projecte i després d’una sessió del grup impulsor, vam debatre que tot i que els alumnes havien fet moltes activitats vivencials a l’aula no havíem fet cap producte final per tancar el projecte.

Entre totes vam pensar que el producte final estaria bé que fos també unes conclusions del que han après amb el projecte.

La primera idea va ser fer un petit àlbum on per petits grups expliquessin per escrit i amb una foto una de les activitats del projecte, després es fotocopiarien i cada infant tindria un àlbum de tot el procés del projecte. Però al final vam decidir que cada infant elaborés un lapbook.

Lapbook: entre tots els alumnes expliquem quines han estat les conclusions del projectes i decidim quines són les idees principals que volem posar. Tot seguit i a poc a poc elaborem per parts el lapbook.

Al final aquesta idea ha estat molt engrescadora, els ha agradat molt i ha estat una bona eina de conclusió.

Aprenem tot vivint

El grup de primer ha estat l’impulsor d’aquest projecte competencial, i posteriorment es farà  difusió a la resta de la comunitat educativa per part del grup impulsor, amb l’objectiu de que tots els cursos portin a terme aquest tipus de projectes.

L’interès sobre el treball d’aquest projecte va sorgir a partir d’una activitat de motivació:  pot de melmelada de maduixa.  El projecte es va iniciar a partir de preguntes formulades pels nens/es, que van permetre generar-ne de noves però ens vam adonar que  de moltes ja en sabien les respostes i això va provocar que  hi  hagués  un moment d’estancament.

Durant el procés vam estar molt concentrats en que fos un projecte competencial, i esperàvem que els alumnes tinguessin més interessos, preguntes o idees a desenvolupar i així acosenguir que el mestre sigui el guia en el desenvolupament del projecte.

Les activitats portades a terme han estat molt vivencials: visita a l’hort dels avis, sembrar llavors de plantes aromàtiques i pèsols, trasplantar i tenir cura del planter de maduixeres… i ens vam adonar que al final no teníem res material. Per aquest motiu ens va costar molt de pensar en un producte final.  La idea que va sorgir després de molt pensar va ser en una reunió d’equip del grup impulsor i no pas dels alumnes, com esperàvem, va ser un lapbook.

Valorem positivament dedicar el màxim de sessions de l’horari lectiu a la realització del projecte i concentrar-ho en el temps, perquè els alumnes estan més ubicats i focalitzats en el treball, sinó teníem sensació de dispersió.

 

 

Construir a partir del que ja fèiem

El punt de partida ha estat partir dels interessos, necessitats i motivacions dels infants. Tenint en compte què saben els alumnes del tema i què volen aprendre. Hem volgut que els infants siguin els protagonistes en la construcció del seu coneixement. En tot el procés s’ha tingut molt en compte la idea de que els alumnes són els protagonistes i que el mestre fa de guia per desenvolupar el projecte. I en aquesta idea idíl·lica ens vam centrar tant que molts aspectes que pensàvem que sortirien per motivació dels infants no han sorgit,  donant la sensació de que el projecte ha estat pobre en comparació amb d’altres projectes (unitats didàctiques) semblants  a les que hem portat a terme d’altres anys.

Tot i que hem partit dels interessos i inquietuds dels infants, ens ha costat molt encaminar el projecte, hem tingut molts moments de bloqueig de no saber com encaminar-ho per fer-lo més enriquidor i competencial. Després de reflexionar ens adonem que inicialment vam voler partir de zero com si tot allò que havíem fet en projectes anteriors no servís. Ara sabem que no hem d’oblidar el que hem fet, sinó seguir treballant i construir a partir de les experiències prèvies que ja funcionaven.

S’ha de tenir en compte i contextualitzar que parlem d’una classe de primer de primària, on el grup té una dinàmica força conflictiva. Tot i que és un grup molt treballador tenen una dinàmica complexa i dins les estones de treball en grup  ho acabaves dedicant a la resolució de conflictes.  Aquest aspecte va dificultar el desenvolupament del projecte.

S’ha intentat incentivar la investigació…activar la comunicació i el diàleg-discussió entre els alumnes. S’ha definit un producte final i s’ha deixat constància gràfica i escrita del producte final. Hem reflexionat molt com equip sobre la importància de les bones preguntes que plantegem als alumnes. També hem de tenir present que cada alumne té unes capacitats/intel·ligències més potents que altres i per tant la seva participació en les seves activitats serà diferent segons les seves capacitats, motivacions i intel·ligències.

Avaluació del Projecte “Coneixem els Taurons”

S’ha realitzat una avaluació continuada basada en l’observació sistemàtica del procés d’aprenentatge i de les produccions de les diferents activitats col·lectives i individuals. S’han tingut en compte la implicació, la participació, l’esforç, la iniciativa i l’interès de cada alumne.

Com el nostre projecte és interdisciplinari, també hem realitzat una sèrie d’activitats que ens han ajudat a valorar el nivell d’assoliment dels aprenentatges de les diferents àrees.

Estem molt satisfetes amb la motivació de l’alumnat treballant mitjançant aquesta metodologia. Com a mestres també hem fet una autoavaluació que ens ha servit per adonar-nos de que podem millorar alguns aspectes i avançar en aquesta nova línia pedagògica d’ensenyament-aprenentatge per projectes.

I com fer participar als nostres alumnes?

Cada matí, a l’ hora de la rotllana els alumnes de P5 tenen una estona per parlar envers el projecte encetat.

Els pirates han anat conversant arrel de les preocupacions i descobriments que al llarg del projecte els hi anaven sorgint.

És un espai de reflexió i motivació envers la feina. Fer-los partíceps del procès és un element necessari i indispensable.

Aquí teniu algunes de les seves preguntes…

EDUARD: Els pirates no existien perquè són dibuixos?

SILVIA: Què menjaven els pirates si sempre estaven a la mar?

SERGI: Els vaixells són de fusta i poden surar?

AINA: He vist una pel.lícula on un vaixell s’ enfonsava. Els hi passava això als pirates?

NAIA: He anat amb la meva mare a la biblioteca i hi ha molts contes de pirates. En podríem fer un?

ACHRAF: Gema, això m’ agrada molt!

I ara, com avaluem?

Tenint en compte el treball realitzat al llarg del projecte, la carpeta d’ aprenentatge i el mapa conceptual, s’ ha realitzat amb els alumnes una conversa final en relació a la pregunta: EXISTEIXEN ELS PIRATES? per tal de donar resposta a la mateixa.

A més a més, s’ ha realitzat una gymkana on els alumnes havien d’ anar resolent activitats mitjançant pistes (endevinalles, preguntes, enigmes…) fins trobar el tresor final.

Per acabar l’ avaluació, els alumnes han realitat unes colònies escolars sobre els pirates.

https://goo.gl/photos/p7KuhAJRvZ2RcYZ4A

 

Existeixen o no els pirates?

A partir de tot allò après a totes les activitats i centrats en donar-li resposta a la pregunta: EXISTEIXEN ELS PIRATES? 

Els alumnes de P5 han creat una carpeta d’ aprenentatge amb tot allò que han après al llarg del projecte.

Sabeu què hem fet? Hem realitzat una exposició amb les famílies per explicar-los tot el què hem après!

MIREU QUE MACO ELS HI HA QUEDAT!

https://goo.gl/photos/SdXdgW4sdVthDdca9

ACTIVITATS PIRATES!

Els alumnes de P5 volien saber: Existeixen els pirates?

Per poder donar resposta a aquesta pregunta han anat fent diverses activitats i al mateix temps construint un mapa mental de tot allò que  han anat descobrint.

-Elegim les normes pirates de la classe

-Fem el nostre carnet pirata

-Fem les rutines com pirates. Treballem la tripulació del vaixell

-Construim un vaixell amb mòduls d’ escuma

-Construim un vaixell amb diferents materials: teles, fustes…

-Com suren els vaixells? Quins materials utilitzem?

-Experimentació: fem surar elements.

-Fem complements pirates. Treballem les peces de roba pirata.

-Com navegaven els pirates? Observem estels.

-Experimentació. Quins elements utilitzaven els pirates? Coneixem la balança, rellotges de sorra i actual, telescopi, brúixola.

-Fem el nostre telescopi i el nostre lloro pirata

-Fem un conte sobre els pirates

-Celebrem una festa pirata

AQUÍ PODEU VEURE ALGUNES FOTOS! 

https://goo.gl/photos/GiG5E4sZ32CvuVgo6

 

Articles d’opinió dels alumnes

Fotografia del grup que ha reailitzat la instal.lació amb residus que es pot veure al seu darrera.

Fotografia del grup que ha reailitzat la instal.lació amb residus que es pot veure al seu darrera.

Una de les activitats de reflexió que vam fer en meitat del projecte va ser crear un article per penjar-ho al bloc.

Els alumnes podien explicar la seva experiència en primera persona. També havien d’indicar què havien aprés amb aquella activitat concreta que explicaven i a més donar una opinió personal.

 

A continuació trobareu fragments dels articles escrits pels alumnes:

 

CLASSIFICACIÓ BROSSA

Primer vam anar al pati a buscar brossa. Vam agafar molta, un munt de plàstics i envasos. Fins i tot un grup va trobar un llibreta molt vella… quin fàstic! Desprès vam anar a classe a classificar-les: plàstics en un apartat, matèria orgànica en un altre, alumini per un altre part… i així.

Al dia següent vam anar a la classe de plàstica i vam agafar tota la brossa classificada i ens la vam repartir. Vam fer com unes figures amb cada grup de brossa. Vam fer fotos i les vam posar un altre cop al a capsa.

El tercer dia vam anar al costat de cicles a fer les fletxes de reciclatge i desprès les vam pegar i va quedar mol be.

 

Arantxa Moya”

 

Una altra mirada a la mateixa activitat:

 

“Classificació de la brossa del pati

 

Al dia següent de recollir la brossa del pati ens van explicar de que anava el projecte, ja que fins aquest moment era una sorpresa, i per grups que van fer els professors que participaven, vam agafar una de les bosses am brossa que havíem acumulat de la recol·lecció de l’altre dia i  les vam buidar d’amunt de les taules després d’haver-les posat paper de periòdic d’amunt perquè no s’embrutin  molt, i amb uns guants de plàstic que ens vam donar, ja que feia una mica de fàstic i de mala olor, vam estar dividint la brossa que hi havia en diferents grups, que eren: plàstics, papers, paper d’alumini, llaunes, brics i matèria orgànica. La matèria orgànica com olorava molt malament i feia molt de fàstic, la vam llençar ja que no ens serviria pel que finalment havíem de fer amb aquells materials. De tota la brossa que vam recollir el que més hi havia era el paper d’alumini i bosses de patates que venen al bar.  

 

D’aquesta activitat, hem après que la gent que treballa en la planta de selecció de brossa pateix molt i que per facilitar la seva feina hauríem de reciclar i ficar-hi la brossa que es pot reciclar en els contenidors que li corresponen i les que no es poden reciclar en el contenidor on va tot el que no es pot reciclar, i també, gràcies a aquesta activitat ens hem donat compte de tot el que arribem a llençar al terra i que arribem a consumir.

 

Marta Marquez”

 

En relació a la instal.lació artística que vam realitzar:

 

“LA INSTAL·LACIÓ DEL PROJECTE

De totes aquestes fases que hem realitzat al llarg d’aquest projecte la que més m’ha agradat ha sigut la de la instal·lació.

Primer van pensar en que podíem fer amb la brossa per poder crear una instal·lació, quant ja vam decidir el que faríem vam començar a crear-la.

Per començar vam seleccionar cada tipus de residus i els vam pintar de la forma que vam voler, però cadascun del color del seu contenidor.

Al cap d’un parell de dies, quant els residus ja estaven secs, vam començar la nostra instal·lació, amb cartró vam fer 3 fletxes fent el símbol del reciclatge i dins vam pegar dels residus que vam seleccionar per omplir totes les fletxes, tot seguit també amb cartró vam fer el símbol de l’institut i les seves inicials, fam fer el mateix que a les fletxes les vam omplir amb els residus.

Per acabar, les 3 fletxes, el logo i les inicials les vam enganxar amb filferro a la base de malla de galliner.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta part del projecte m’ha agradat bastant, perquè m’ho he passat bé realitzant aquesta instal·lació.

QUE HE APRÈS EN AQUEST PROJECTE:

D’aquest projecte he après ha que hi han material que és poden reutilitzar o és poden fer coses que no pensava que es podien fer, també he après coses que abans no sabia, com tot el que podem arribar a contaminar…

Candela Bernabé”

 

Una mirada divertida i molt expressiva ens la va regalar l’Oriol amb la seva manera diferent de veure i expressar:

“En aquesta part del projecte hem agafat totes les deixalles del pati, les vam classificar i comptat, va ser un autèntic, autèntic, autèntic fàstic!!!!! Perquè vam trobar paper de plata, pedres, material, escolar, llaunes, Brics i restes de menjar! I la Marta es va trobar un Chupa chups amb pèls!

 

Al dia següent, després d’aquesta part fastigosa vam classificar la brossa, la vam comptar de més a menys, després vam fer uns quants exercicis i vam fer un gràfic de barres amb el percentatge de brossa que vam trobar, sense dubte, m’ha marcat per vida!

 

A continuació, vam pensar idees per saber que fer amb la brossa, la idea del meu grup va guanyar! Però les altres també tenien pinta de ser genials i xules.

 

A Visual i Plàstica vam fer el disseny de la instal·lació, que es tractava de: fer el símbol del reciclatge, amb el logo i les inicials de l’institut i ara el tenim a punt d’acabar-lo i el pegarem al portxo, i a veure si podem fer consciència en els de més i canviar poc a poc el nostre centre.     

 

Alló que més em va sorprendre va ser trobar-me salami podrit i restes d’entrepans, lo altre no em va sorprendre perquè és molt comú, però de debò? Entrepans i altres restes??? No sabía que fossim tan marranos i tan porcs.

 

Oriol Lloria”