I, COM HO FAREM PER SABER SI “LA TORTUGA MIA ÉS NEN O NENA?”

Aquesta pregunta és el punt de partida que genera un conjunt d’activitats i és a través de la investigació que podrem resoldre la incògnita. Fomentarem la participació activa dels alumnes en tot el procés d’aprenentatge.

Aplicant el treball per projectes, es realitzaria amb sessions molt orals i en gran grup. Es podria fer amb grupets de 4-5 alumnes però es necessitarien molts reforços i es dilataria molt en el temps i amb nens tan petits perilla que es perdi el fil conductor.

IMG_20170214_113121 IMG_20170214_111551Es tindrà molt en compte els interessos dels alumnes al llarg del procés però a p.3. es necessita molt la guia de l’adult, doncs hi ha un pensament pre-operacional. Per això la mestra ha de guiar molt la recerca, no la faran amb els pares a casa, la faran els nens a l’escola amb l’acompanyament de la mestra. Si es demana als pares informació, hi ha moltes possibilitats que l’infant a casa no participi, llavors perd el sentit del nostre treball. Així, hi haurà per part de la mestra un grau molt elevat de: proposta, regulació, pregunta i introducció de continguts quan siguin necessaris.

El referent “físic” serà l’espai d’observació de la Mia i en serà el punt de partida. La mestra espera la pregunta, es consulta bibliografia sobre tortugues, s’espera la pregunta, si és que sorgeix. En l’etapa de pre-projecte sorgiran coneixements previs, però s’esperarà la incògnita.

La mestra tutora que porta quasi en la seva totalitat el projecte, gestiona els rols dels altres mestres de reforç. En funció de les necessitats que vagin sortint del propi projecte i del propi procés es poden anar canviant.

Construir a partir del que ja fèiem

El punt de partida ha estat partir dels interessos, necessitats i motivacions dels infants. Tenint en compte què saben els alumnes del tema i què volen aprendre. Hem volgut que els infants siguin els protagonistes en la construcció del seu coneixement. En tot el procés s’ha tingut molt en compte la idea de que els alumnes són els protagonistes i que el mestre fa de guia per desenvolupar el projecte. I en aquesta idea idíl·lica ens vam centrar tant que molts aspectes que pensàvem que sortirien per motivació dels infants no han sorgit,  donant la sensació de que el projecte ha estat pobre en comparació amb d’altres projectes (unitats didàctiques) semblants  a les que hem portat a terme d’altres anys.

Tot i que hem partit dels interessos i inquietuds dels infants, ens ha costat molt encaminar el projecte, hem tingut molts moments de bloqueig de no saber com encaminar-ho per fer-lo més enriquidor i competencial. Després de reflexionar ens adonem que inicialment vam voler partir de zero com si tot allò que havíem fet en projectes anteriors no servís. Ara sabem que no hem d’oblidar el que hem fet, sinó seguir treballant i construir a partir de les experiències prèvies que ja funcionaven.

S’ha de tenir en compte i contextualitzar que parlem d’una classe de primer de primària, on el grup té una dinàmica força conflictiva. Tot i que és un grup molt treballador tenen una dinàmica complexa i dins les estones de treball en grup  ho acabaves dedicant a la resolució de conflictes.  Aquest aspecte va dificultar el desenvolupament del projecte.

S’ha intentat incentivar la investigació…activar la comunicació i el diàleg-discussió entre els alumnes. S’ha definit un producte final i s’ha deixat constància gràfica i escrita del producte final. Hem reflexionat molt com equip sobre la importància de les bones preguntes que plantegem als alumnes. També hem de tenir present que cada alumne té unes capacitats/intel·ligències més potents que altres i per tant la seva participació en les seves activitats serà diferent segons les seves capacitats, motivacions i intel·ligències.

I tot això com ho farem??

Projecte basat en problemes  – Project based problem

Per a nosaltres va ser un gran repte quin tipus de projecte volíem fer. Teníem el neguit de deixar oberta la pregunta i partir d’una pregunta sorgida del grup. Per una altra banda teníem interés en generar una situació problema i demanar-lis propostes de solució.

Definitivament ens vam decantar més per fer un Projecte basat en un Problema (Problem based project).

A partir del problema cívic que hi ha a les hores de l’esbarjo en els espais comuns es va fer una recerca de les causes i conseqüències del problema i després els hi donavem l’autonomia de proposar solucions.

 

Cartografia

Una altra metodologia que vam introduir al projecte va ser l’elaboració d’una cartografia a la classe que resumís tots els aspectes treballats durant la primera setmana.

A la cartografia vam penjar feines fetes per ells i també fotografies que ells mateixos portaven.

 

Carpeta d’aprenentatge

Totes les feines que anaven creant i tota la documentació anava recollida en una carpeta d’aprenentatge on al final afegien una valoració del treball fet.

 

Rúbriques

Moltes de les activitats proposades es feien a partir d’una rúbrica on els alumnes podien conèixer perfectament tots els criteris d’avaluació d’aquella activitat.

 

Brainstorming

Seguint la teoria dels brainstorming on totes les idees inicials són acceptades vam realitzar dos brainstorming per incentivar la creativitat i la participació en les diferents propostes on ells tenien la iniciativa.

 

Assemblea

Per valorar el projecte vam crear un espai diferent a l’espai de la classe per debatir els punts forts i febles del projecte. També van poder reflexionar sobre els aprenentatges adquirits i van fer propostes molt interessants per a propers projectes.

 

Treball cooperatiu

Evidentment tota aquesta feina s’ha fet en grups heterogenis on la col.laboració entre les diferents persones era imprescindible per a tirar endavant el projecte. Cada membre del grup aportava les seves potencialitats i s’intentava cercar l’equilibri. El treball cooperatiu ha fomentat l’aprenentatge entre iguals i una interacció diferent entre els alumnes i també entre els alumnes i els professors.

Metodologia: el treball cooperatiu

La metodologia respon al disseny de la programació de continguts propis de les àrees de llengua i medi que es van vehiculant a través del desenvolupament del projecte cap a la consecució d’un producte final: la difusió de la campanya de donació de sang al centre. Les àrees que intervenen són Llengua Catalana, Llengua castellana, Llengua anglesa, Medi natural i Medi Social, Educació Visual i Plàstica. Les activitats són de tipus competencials i responen a contextos d’ús  reals. Per exemple, es va treballar la competència d’expressió escrita per redactar cartes informatives sobre la campanya a les famílies del centre, la competència d’expressió oral per preparar una falca publicitària a Ràdio Cornellà, la competència digital per al disseny de díptics informatius que es van distribuir pel barri… Els mestres implicats van anar orientant aquest procés d’aprenentatge a partir de idees que sorgien dels propis alumnes.

treball cooperatiu

A les sessions  es va comptar amb dos mestres  a l’aula més la mestra d’Educació Especial en dues sessions setmanals, ja que és així com habitualment treballem l’Expressió Escrita i la Comprensió lectora a tota l’etapa d’Educació Primària. Algunes d’aquestes sessions es fan a la biblioteca del centre i altres a la sala d’informàtica i aquests espais ja estan reservats dins de l’horari. Això va facilitar la recerca d’informació analògica i digital. En les sessions a l’aula, els alumnes estan distribuïts en grups de 4 i cada un d’ells pren un rol dins l’activitat. Aquest rol va canviant, sempre dins del marc del treball cooperatiu. Altres decisions sobre el projecte que afecten a tot el grup classe s’aborden des de l’Assemblea de classe, on els alumnes de tot el grup seuen en rotllana i hi ha també una distribució de rols, acta, etc. El paper del mestre en totes aquestes activitats és el de dinamitzar, reconduir i orientar, cedint el protagonisme als alumnes.

assemblea

Metodologia

Des de bon començament voliem que els alumnes es fessin seu el projecte, així que un cop escollit el grup d’alumnes que el duria a terme, els vam demanar que ens diguessin quins temes relacionats amb el riu els interessava.

Vam quedar sorpresos, ja que van sortir idees molt interessants, les quals vam recollir i organitzar en 4 blocs. D’aquests blocs, n’hauran d’escollir un per grup, per tant volem que prenguin decisions en grup i que s’organitzin el millor possible.

Tot i que el projecte no comença fins divendres dia 9, vam acordar de fer una presentació formal del projecte a tots els alumnes de 2n ESO per a que comencin a pensar quin tema els interessaria investigar.

presentación TS

Per tal de despertar l’interés dels alumnes, els hem mostrat les preguntes conductores per a cada bloc que, si tot va bé, haurien d’incentivar-los per a aprendre sobre diferetns punts relacionats amb el riu.

4 blocs

Metodologia dels nostres projectes

Les teles i els ordinadors

La metodologia utilitzada en el projecte que fem a p4 sobre les teles i els ordinadors es basa principalment en una participació activa dels alumnes en tot el procés d’aprenentatge. Els nens i nenes de la classe van decidir amb la tutora quines coses volien saber sobre les teles i els ordinadors i a partir d’aquí la mestra  va elaborar un seguit d’activitats competencials  per tal de comprendre el funcionament d’aquests aparells. En moltes d’aquestes activitats es requereix la participació de membres del centre com ara el conserge o l’informàtic que en saben molt d’ordinadors! També participen les famílies que venen a explicar les seves feines en les quals fan servir molt les teles i els ordinadors.

L’organització del grup depèn de l’activitat que es realitzi, hi ha activitats en les que treballen en grup reduït i d’altres on es treballa especialment la conversa i treballen en gran grup.

El conserge de l’escola va portar un ordinador vell per deixar-lo a la classe i que així els alumnes el poguessin mirar per dins. Es va crear un espai a l’aula on recollir tots aquells materials, llibres, fotos o altres informacions relacionades amb el projecte.

ordinadors

El fons marí

Els alumnes de 2n treballen el projecte del fons marí i la metolodogia utilitzada també es centra principalment en un aprenentatge competencial mitjançant la participació activa dels alumnes.

Un cop els alumnes van decidir en quins aspectes del fons marí volien centrar el seu projecte, es van dividir en grups de sis alumnes i es van repartir els diversos apartats del projecte. Cada grup havia de buscar informació i compartir-la amb la resta de companys i companyes. Es va crear un espai a l’aula on compartir tot allò que els alumnes portaven sobre el fons marí.

busseig

A partir de conèixer els temes que volien treballar en el projecte les mestres van elaborar activitats diverses i van demanar col·laboració a les famílies. El pare d’un alumne va venir a explicar la seva feina com a bomber especialitzat en rescats submarins i ens va ensenyar tot el material que utilitzen. Una mare que treballa en una revista de vaixells també va venir a explicar-nos moltes coses!

LA METODOLOGIA UTILITZADA

El disseny de les activitats són en grup de 4 persones, heterogènies i triades aleatòriament. Els grups gestionen les activitats a partir de unes orientacions que són facilitades a través d’ una guia-dossier .

El paper del professorat en aquest procés es centra a clarificar les tasques a realitzar i donar petites orientacions respecte a les fonts de consulta, materials més adients… sempre intentant que sigui l’ alumnat els protagonistes del seu aprenentatge.

Els 4 membres del grup tenen llibertat per gestionar els rols i tasques a realitzar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El conjunt d’ activitats ( 6 en total ) tenen una finalitat en cadascuna d’ elles i es deixa que cada grup, determini el nivell i grau d’ aprofundiment i presentació que tindrà el seu treball.

Les tasques realitzades, tant per l’ alumnat de Primer com Segon ESO, seran compartides amb la resta d’ alumnes : jocs de taula, Performance i la realització d’ un tràiler d’ una pel·lícula així com els murals expositius, tenen com a objectiu poder compartir amb la resta de grups del centre el treball realitzat.

L’ us d’ espais del projecte han estat : Les aules ordinàries de cada grop de treball, el pati i pistes esportives, passadís i laboratoris.

Els 3 dies de treball han estat avaluats a dos nivells: s’ ha confeccionat una rúbrica amb 4 emoticones d’ autoavaluació  de l’ alumnat  que els grups de treball han valorat al final de cada jornada de treball.

També, , 2  professors de cada grup classe, ha fet una valoració amb rúbrica de les tasques realitzades i  producte final dels treballs ( jocs de taula, murals biogràfics, performance i tràiler ).

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Metodologia “Els Ossos Panda”

Aquest projecte s’ha anat creant a partir dels interessos de l’alumnat i aquells interrogants que han anat sortint a mesura que l’hem anat desenvolupant. La funció de la mestra ha estat recollir tots els dubtes que han anat  sorgint per tal de dissenyar un ventall d’activitats que donin resposta a aquests.

En un inici vam destinar les sessions de Medi a fer el projecte, però ens vam adonar que necessitàvem més hores per a poder aprofitar la motivació del grup i una reestructuració de l’horari per poder comptar amb un altre suport a l’aula. Cal dir, que un suport molt important van ser els seus padrins lectors que els van ajudar a dissenyar el mural i a fer una activitat plàstica.

Les primeres activitats es van portar a terme en gran grup fins que les nenes i els nens van veure la necessitat de distribuïr-se en grups més petits per tal de repartir la recerca d’informació. Van fer 6 grups de 4 per buscar la informació i fer el mural que posteriorment van haver d’exposar a la resta del grup.

Les preguntes que van sorgir a partir de les exposicions dels diferents grups es van treballar de nou en gran grup.dibuix

Com ho farem per saber més coses sobre els Taurons?

A partir dels coneixements previs i les preguntes i interessos dels alumnes, cadascú tria en quin aspecte vol aprofundir, arribant a un acord entre tots per poder indagar sobre totes les preguntes formulades. Les famílies col·laboren en aquesta recerca i aporten informació i elements relacionats amb el tema dels taurons. A la classe es crea un racó on es deixa tot allò que duen els alumnes (informació, fotografies, contes, peluixos…) i que poden consultar en qualsevol moment.

La metodologia emprada a l’aula sempre s’inicia de la mateixa manera. Al principi de cada sessió, els alumnes que han buscat informació sobre la pregunta que volem treballar en aquell moment, l’expliquen a la resta dels seus companys. El mestre guia i, si cal, fa suggeriments per aprofundir més en tot allò que els alumnes han exposat. A partir d’aquí es realitzen les activitats complementàries previstes pels mestres. Les activitats són diverses en quant l’agrupació  (activitats de grup-classe, petits grups i treball individual) i en quant la tipologia (activitats orals, activitats d’expressió escrita, activitats plàstiques, activitats matemàtiques, jocs, cançons, recerca amb tauletes, taller a l’Aquàrium…).

retocada3 retocada1.1

Escola Alexandre Galí (Cornellà)

COM TREBALLEM PER DESCOBRIR SI EXISTEIXEN ELS PIRATES? 

El tema principal del projecte és:  Existeixen els pirates? A partir d’ aquí, l’eix conductor han sigut un seguit d’ activitats que han permès fer una investigació per donar resposta a la pregunta inicial.

Per nosaltres el treball per projectes té com a objectiu afavorir la creació d’ estratègies d’ organització dels coneixements escolars en relació amb aprendre a prendre decisions, tractar la informació, cercar-la, organitzar-la, interpretar-la,  transmetre-la i comunicar-la… per tal d’avaluar els aprenentatges, el que saben i els seus interessos. És per això pel que l’ alumne ha de ser participatiu i actiu en tot moment  del seu procés d’ aprenentatge.

Tenint en compte aquests aspectes, la  metodologia que utilitzem està basada en la globalització de les àrees. Per això utilitzem diferents espais a l’ aula per realitzar diferents activitats.  No es tracta de dividir les activitats al llarg de les diferents àrees, si no més bé d’ integrar les àrees dintre del projecte.

Així que realitzem activitats d’ expressió oral a la rotllana al matí on compartim materials de casa, descobriments, pensaments propis, informacions… activitats amb racons de llengua i matemàtiques, sessions de psicomotricitat, cançons de música i anglès, activitats plàstiques…

Treballem de forma vivencial i experimental a través del joc i el descobriment.  Per tant el paper del mestre és com un acompanyant-guia a través de les activitats per poder realitzar els diferents aprenentatges.

 

a