Tot el projecte ha estat un procés participatiu on tothom podia dir la seva. El disseny ha estat un procés col.laboratiu on totes les propostes han estat escoltades fins arribar a un consens.
Per dissenyar aquest projecte hem seguit la proposta de la metodologia de treball per projectes.
Es va decidir realitzar activitats en gran grup, però també en petit grup i de forma individual, ja que ens vam trobar que els dos grups de segon no sabien treballar en petit grup. Tanmateix, hem treballat de forma globalitzada ja que hem intentat introduir totes les àrees. No obstant això, cal destacar que per causes alienes al centre, no s’han pogut portar a terme algunes de les activitats que teníem programades. En tot moment la mestra ha fet de guia i el seu recolzament ha sigut clau per poder portar a terme el projecte.
Des d’un principi no vam fixar una temporització perquè als inicis del projecte, les famílies i alumnes no estaven molt implicades. És per això que vam haver de reconduir la nostra programació i fixar com a fil conductor la sortida que faríem al Circ Cric a principis del tercer trimestre. Les activitats es van programar al voltant d’aquesta sortida. Activitats molt més reals i properes als infants.
A partir del Circ Cric vam poder descobrir que dins d’aquest món hi ha molts professionals que hi formen part i que treballant en equip fan que el circ sigui possible. Poc a poc, els infants van poder descobrir els diferents oficis i persones que el realitzen.
Oficis com… malabaristes, trapezistes, pallassos/es, director/a de circ. I fins i tot van sorgir oficis que han desaparegut, com l’Home Bala i el Forçut. D’aquesta manera vam relacionar el tema de l’àrea de medi social sobre el Pas del temps i comparar l’evolució del circ des dels seus inicis fins el dia d’avui.
Per fer el projecte, l’alumnat es va dividir en grups per treballar cooperativament. Per introduir la temàtica que es treballaria es va fer una sessió prèvia, on una empresa externa LU2 va fer una sessió sobre els diferents tipus de jocs de taula que hi ha, quins elements ha de tenir un joc perquè tingui èxit i com construir el primer prototipus del joc. En aquesta sessió, l’alumnat va poder jugar a difernets jocs de taula per fer-se una idea de les diferents possibilitats que hi poden haver-hi. És improtant destacar que prèviament l’empresa també havia fet una petita formació a tot el professorat sobre diferents jocs de taula.
El segon dia es va dedicar a fer el prototipus del joc i a mirar què anava millor per a cada grup segons els joc que havien escollit. El tercer dia es va fer una sortida per quatre itineraris diferents per Cornellà: social, natural, històric i esportiu. Cada membre del grup anava a un itinerari diferent per aprendre notes per aportar sobre el seu joc de Cornellà. Durant l’itinerari, feien fotografíes sobre els difernets llocs que després farien servir en l’elaboració del joc.
La resta de dies es va procedir a l’elaboració del joc amb el material que cada grup havia escollit. Anteriorment, el director del centre havia donat cinc euros a cada representant del grup que serviria per comprar el material que ells havien triat.
Finalment, es van fer les presentacions de cada grup a l’aula. Cada grup va poder jugar al joc que havien fet els companys per saber si funcionava. Es va triar el millor joc de cada aula. Els grups seleccionats van fer la presentació a l’aula polivalent davant la resta de grups i davant del representant del CRP de Cornellà i de l’empresa LU2.
Aquest projecte s’ha dut a terme al cicle mitjà durant una part del segon i del tercer trimestre.
Es va fer entre tots un llistat de preguntes d’aspectes que volien conèixer de la comarca del Baix Llobregat i es van formar grups per fer recerca per internet. Se’ls va proposar unes adreces web per acotar una mica els llocs on poder trobar la informació i una fitxa amb el recull de tot allò que havien decidit que volien saber. Es van dedicar dues sessions.
Tot seguit ho van posar en comú. La primera constatació era que cap equip havia pogut respondre a totes les preguntes, però que entre tots, gairebé havien aconseguit trobar tota la informació del que volien saber. La segona constatació era que efectivament, sí que es podia fer turisme pel Baix Llobregat.
Ha estat un inici de treballar per projectes i una experiència magnífica tant pels alumnes com pels docents que hi hem estat implicats. Tot i així, el projecte se’ns ha fet gran a mida que hi treballàvem, i ha costat en algun moment acotar-lo. Creiem que cal que avencem en estructurar millor com treballar en grup i preveure instruments d’avaluació i seguiment del procés des de bon començament.
La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.
A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam deixar llibertat a l’hora d’organitzar-se per fer desenvolupar-lo, individual, parelles, petit grup. L’assignació de tasques ha estat un fet amb poca transcendència ja que el nombre màxim d’alumnes per grup ha estat de 4 alumnes i no ha revertit cap mena de conflicte.
A nivell metodològic sempre s’ha seguit el mapa fet inicialment a la pissarra general de l’aula però els alumnes van decidir fer un registre individual del mapa per tal de tenir-ho present.
Tota la feina portada a terme per cada grup ha tingut moments de posada en comú en funció de com anàvem responent a les diferents incògnites per tal de veure com avançava cada grup en la investigació i així revisar o marcar noves fites. Així mateix durant aquests moments de reflexió – revisió i per tal de afavorir la tasca de reflexió s’han plantejat activitats a nivell de grup-classe en les que cada grup aportava la seva solució o proposta i amb la valoració de totes hem arribat al consens trobant així el camí per continuar la investigació. Els moments d’inflexió han estat fomentats pels mestres responsables dels projectes sempre generant preguntes que permetessin a l’alumnat generar respostes i arribar a conclusions de manera completament autònoma.
METODOLOGIA
La visualització del DVD és el punt de partida que genera moltes preguntes, dubtes i inquietuds als alumnes. A partir d’aquí van fomentar la participació activa en el procés d’aprenentatge: primer amb una petita exploració dels coneixements previs, desprès, adquirir els nous coneixements per concluir amb el producte final aplicant aquests coneixements.
La metodología utilitzada sempre serà amb el treball cooperatiu, experimentant, reflexionant, deduint i sobretot gaudint. Els mestres/tutors són els que portaran el gruix del projecte, i els alumnes aniran incorporant activitats segons les preguntes que es van plantejar al començament.
Es deixarà constància del producte final amb una exposició col·lectiva al passadís de l’escola i un dossier d’aprenentatge, individual.
L’element clau del projecte ha estat la motivació. Al voltant d’aquest eix els nens i nenes han sigut els protagonistes de la seva recerca i la mestra ha anat compartint aquest aprenentatge amb ells i elles.
S’ha partit de la conversa amb el grup-classe d’on han sorgit els diferents interrogants i s’ha establert el full de ruta a seguir, així com també les modificacions que ha calgut. Aquest debat s’ha dut a terme a la rotllana que ha sigut el lloc on hem anat recollint les diferents aportacions, intercanviant opinions, generant preguntes i maneres de donar resposta i repartint les tasques.
A partir del que hem consensuat a la rotllana s’ha passat a l’acció. S’ha treballat en grup, sobretot pel que fa a les activitats d’experimentació, organitzar la trobada amb les mares i famílies, formulació de preguntes o representació gràfica i també s’han fet activitats individuals més vivencials com la seva capsa de records de quan eren bebès, la de pesar i medir …..
La metodologia de treball ha estat globalitzada. Les diferents àrees de treball (llengua, matemàtiques, coneixement del medi…) han estat integrades en el projecte sense problemes d’horari ja que la flexibilitat del currículum d’infantil ho ha permès. Això ha fet possible donar més significat al seu aprenentatge.
S’ha comptat amb el suport de la mestra d’Educació especial per dur a terme activitats de més complexitat.
Un dels objectius principals del nostre projecte es que els nens i nenes fossin protagonistes del seu aprenentatge, la seva recerca, les seves creacions i els seu funcionament.
Ens hem organitzat de diverses formes, tenint en compte les activitats proposades i la demanda dels infants.
Després de la visita dels alumnes de 6è vam partir de la conversa a l’aula i de com ens podíem organitzar per donar resposta a les seves preguntes.
En moltes sessions hem treballat per grups cooperatius oncada alumne tenia un rol assignat, escollit per ells: escriptor o escriptora, explicador/a, secretari/a i material.
També hem treballat per parelles quan la tasca ho requeria: cerca a l’ordinador, donar postals en mà…
Després de cada sessió fèiem un tancament tot el grup per posar en comú la feina i dificultats sorgides.
La feina ha estat globalitzada on hem tocat diversos àmbits (medi, llengua, educació física, educació artística i matemàtic)
Per plantejar les activitats i blocs hem seguit la seqüència d’aprenentatge que comença amb una exploració del coneixement previ, després segueix amb la construcció del nou coneixement, alguna activitat de síntesi i finalment l’aplicació. En tots els blocs s’han seguit aquests passos i finalment la creació del producte final ha estat molt centrada en l’aplicació.
En tot el procés l’alumnat ha estat utilitzant metodologies de treball cooperatiu, experimentació i indagació.