En acabar l’exposició es va crear un espai d’opinió on pares, mares i la resta d’alumnes de l’escola poguessin expressar què els hi havia semblat. Val a dir que el dia de l’exposició van venir-hi tots. Els nens i nenes els feien una visita “guiada” comentant i explicant tota la informació que havien recollit.
L’exposició va constar de 4 parts. Una primera part on s’exposava la informació general de la comarca a partir de mapes i gràfics: Les poblacions, la població, la hidrografia, el sistema de transports, els parcs naturals, els hospitals, Els alumnes van extreure conclusions de cadascun d’ells. La segona part on plasmaven la informació general de cadascun del poble o ciutat que havien escollit i la proposta de sortida d’un dia. La tercera, les maquetes elaborades i finalment una quarta part on van organitzar un petit joc de preguntes i respostes al voltant del Baix Llobregat a partir d’objectes/productes de la comarca.
Segurament és l’aspecte més fluix de tot el treball. Vam plantejar 4 moments avaluadors. En primer lloc, es va elaborar una base d’orientació per dos dels moments del procés. En un inici, per fer la recerca de la comarca i en un segon moment, per orientar i encaminar el treball de cada grup sobre el poble/ciutat. Val a dir que va ser un treball ric, col·lectiu i que va ajudar els alumnes a negociar i a saber molt bé quins eren els objectius que es pretenia aconseguir. Un segon moment d’avaluació on cada grup exposava el seu treball. La resta d’alumnes valorava la claredat de l’exposició, si havien fet servir el vocabulari específic, si el to de veu i la velocitat del discurs era adequada, i si havien mirat al públic. Omplien unes graelles del 1 al 4 i després justificaven la seva resposta. Un tercer moment d’autoavaluació on es volia reflexionar al voltant de la seva actitud ver el treball, tant personal com de grup i finalment un escrit on reflectissin amb les seves paraules el procés fet i allò que havien après.
Doncs ara, a fer turisme. Es van formar cinc grups. Cada grup va escollir una població del Baix on organitzar una sortida de tot un dia per a quatre persones. Per a fer-ho, calia conèixer-la, decidir com s’hi aniria (transport públic/privat), a quina estava des de Cornellà, quina era la durada del trajecte, quines activitats farien/què visitarien, on dinarien i finalment havien de calcular el preu aproximat. L’objectiu era muntar una exposició com a producte final, que sota el títol de “un viatge pel Baix Llobregat”, mostraria tot el que havien descobert de la comarca, de cadascun els pobles i presentarien les 5 propostes de sortides.
A partir d’aquí tot va ser un anar i venir: consultar les webs dels ajuntaments, del Consell Comarcal, de prospectes, de llibres… Anàvem alternant moments per buscar informació, fotos… amb moments de posada en comú per veure què és el que tenien i què és el que els faltava.
Ha estat un moment ric en aprenentatges: aprendre a destriar informació, utilitzar gmaps, consultar horaris , conèixer i comprendre els títols de transport, cercar el preu d’entrades a determinats llocs, calcular la despesa de benzina d’un cotxe… Van necessitar fer càlculs matemàtics, fer i analitzar gràfics, tenir coneixements de medi, esmerçar-se en escriure bé, en saber explicar oralment la informació presentada…
A banda, van elaborar unes maquetes fetes amb material de rebuig sobre llocs singulars del Baix. La majoria de grups de 3r van escollir, edificis/escultures de Cornellà; 4t va ampliar la feina a llocs singulars de Catalunya.
Aquest curs l’escola es va proposar treballar el turisme sostenible a tots els nivells. A la classe de tercer van sorgir dues preguntes: Què vol dir fer turisme? Es pot fer turisme a prop, o cal anar lluny?. Es va crear debat a la classe on van sortir les idees prèvies que els infants tenien. En general, fer turisme volia dir anar lluny de viatge i visitar monuments, ciutats… Aquí on es va plantejar la tercera pregunta. I nosaltres, podríem fer turisme per la nostra comarca?
Els alumnes de p.3. a través de les converses a la rotllana han imlementat el projecte i s’han dirigit a la resta dels grups-classe per demanar col·laboració a l’hora de trobar una tortuga per fer el seu projecte. En tot moment han estat escoltats per la mestra i el que s’ha anat confeccionat ha estat enregistrat com s’ha dit anteriorment i al mateix temps s’ha facilitat la gravació per poder observar i avaluar el procés. Una mostra de la seva veu en aquest procés és també l’agraïment que fan a la resta d’alumnes per la seva col·laboració.
L’avaluació es produirà en tot el procés d’aprenentatge. S’observaran les relacions i interpretacions dels infants en els moments de conversa grupals. La mestra ha confeccionat una graella d’observació i com han estat enregistrades les converses es pot veure la participació dels alumnes des de l’inici fins el tancament del projecte. Així, el producte final també ha estat un sistema d’avaluació.
Per nosaltres la part més important de l’avaluació és la regulació dels aprenentatges. És per això que al inici dels blocs d’aprenentatge es comuniquen els objectius als alumnes i al final es dedica una sessió a activitats de regulació que impliquen una reflexió sobre els propis errors i aprenentatges. És en aquest punt on la carpeta d’aprenentatge pren més importància.
Després de l’experiència d’aquest projecte ens hem adonat que aquesta metacognició dels aprenentatges els hi costa molt i per això de cara al proper curs ens plantegem diversificar els llenguatges per a que sigui més proper i motivador: vídeo, audio, conversa,… UN altra cosa que volem canviar és el suport de la carpeta d’aprenentatge ja que el Google Sites no ens acaba d’agradar de cara a estructurar les evidències d’aprenentatge.
En la fotografia adjunta podeu veure els criteris de qualificació i en aquest enllaç l’informe que s’entrega a les famílies.
Durant tot el procés ha hagut un acompanyament i observació acurat de la feina que anava fent cadascú en forma d’un dossier comú on s’anava registrant la informació obtinguda per a desprès traslladar al dossier, mural, etc… en ser grups petits ha estat fàcil fer un retorn de tot el procés als alumnes i s’han pogut fer les valoracions en contacte directe amb l’alumnat.
Igualment els mateixos han pogut valorar certes coses sobre el procés i el que ha representat per a ells de manera individual mitjançant un qüestionari.
Perquè? (pots posar un exemple si vols)
Perquè?