I això com ho vam fer?

La importància de fer bé la pinça com a pas previ a l’escriptura va ser un element important per comprendre la feina que s’anava a fer.

Es va proposar als alumnes de 1r d’ESO de l’institut construir unes taules de psicomotricitat fina pels alumnes de l’escola bressol El Timbal que es troba molt a prop de l’institut. Primer de tot es va explicar als nois i noies què era la psicomotricitat fina i com els infants podien anar adquirint força a la musculatura de les mans. Van poder visualitzar diverses taules de psicomotricitat fina i la diversitat de materials que poden servir per millorar la psicomotricitat fina en nens de 1 a 3 anys. També van conèixer amb quin material podrien comptar per fer els taulells (pestells, pom pons, interruptors, candaus…).

Tot va ser dissenyar, reflexionat i representat gràficament a escala 1:3.

A continuació, se’ls hi va demanar fer un esbós de la seva idea de taulell de psicomotricitat fina individualment. Tot seguit en grups de 4 persones van fer un croquis més detallat d’una proposta conjunta. Els grups van defensar les seves propostes i una era l’escollida. A la proposta escollida podrien afegir-se alguns elements que haguessin agradat de la resta de propostes. Per tal de completar la proposta els alumnes van anar portant materials de casa que poguessin formar part del taulell. Molts d’ells van portar materials molt importants que vam anar analitzant conjuntament la seva idoneïtat per formar part del taulell.

A partir de la proposta que havien definit conjuntament preníem mesures dels objectes i van dibuixar el plànol del seu taulell a escala 1:3. Paral.lelament al dibuix del plànol anàvem construint el taulell i aprenent a utilitzar cada una de les eines necessàries per fer totes les instal.lacions.

Durant el procés de disseny es van anar fent visites per conèixer els nens i nenes de la llar d’infants. Les trobades tenien com a objectiu que els joves coneguessin als destinataris del seus projectes per tal de crear un vincle i al mateix temps conèixer les instal.lacions, el projecte del centre i observar com eren els materials que se’ls ofereix als petits per estimular el seu desenvolupament.

Vincles molt bonics es van donar durant les visites a l’Escola Bressol

Les visites començaven amb una primera trobada en una aula polivalent per explicar en els alumnes l’objectiu de la visita, tot fent una breu explicació de com n’és d’important el desenvolupament motriu dels infants, així com fer una referència al tipus de material que trobaran a l’aula, i així donar idees del treball que estan elaborant per l’escola.

La Núria, directora de l’escola Bressol, explica com treballen a l’Atelier i com preparen i pensen totes les propostes.

Aquestes trobades en petits grups a les aules dels infants de 2 i 3 anys amb els joves de 1r d’ESO de l’institut van ser tota una revelació tant per a la directora de la llar, com per a les educadores i per a les professores de secundària. Els petits al principi van estar una mica tímids i fins i tot algun s’espantava per la presència d’aquells nois i noies desconeguts per a ells, però a mesura que es van anar acostumant als visitants cada cop eren més extravertits i comunicatius amb els joves i ja els esperaven d’una setmana a la següent.

En algunes de les visites han pogut compartir els treballs fets a l’institut i els joves van poder gaudir de les reaccions de sorpresa i alegria dels infants davant dels seus treballs.

Els joves també van quedar molt sobtats per l’experiència, es van sorprendre molt dels espais i van demostrar poder ser molt respectuosos amb els infants. Cada un d’ells va connectar amb emocions i moments viscuts. La majoria dels joves van gaudir molt de l’estona de joc amb els petits, alguns no van voler jugar amb ells i també ho vam respectar. Al sortir d’una estona de joc entre grans i petits la Núria, directora de l’escola bressol els hi explicava com preparaven els materials i els hi presentava l’Atelier de l’escoleta.

 

En aquest espai els joves podien expressar quines coses els hi havia agradat, què els havia sorprès i fer les preguntes que necessitessin fer.

Un cop a l’institut es produïa una conversa sobre la sortida i els comentaris també van ser molt rellevants i van despertar noves línies de treball. Un dels nois que van visitar la llar d’infants ens va fer un comentari que van trobar molt interessant. En Fran, que així es diu el noi que va fer el comentari, va comentar durant la conversa que li havia sorprès tota la reflexió que hi havia al voltant de l’aprenentatge, ell mai s’havia plantejat com aprenia i això li resultava interessant.

La construcció del taulell va durar unes cinc setmanes i a l’acabar un grup va poder portar uns quants dels taulells a l’escola bressol.

 

Un cop acabada la construcció un dels grups va realitzar un treball al voltant de la seva vida a través de les seves joguines més rellevants. Per fer aquest treball els joves havien d’entrevistar a alguna persona que hagués conviscuts amb ells durant tota la seva vida i que pugués dir quines van ser les joguines més importants. L’entrevista havia de ser registrada.

 

Un cop a l’aula, amb la col.laboració de la Carmina Rodríguez, professora del departament de Ciències Socials els alumnes van rebre una rúbrica per tal de fer un eix cronològic de la seva vida indicant els moments rellevants de la seva vida i les seves joguines.

Per fer aquest eix croonològic els alumnes teníen a la seva disponibilitat diversitat de materials per fer una expressió plàstica i artística al voltant de l’eix cronològic. Per fer aquesta feina els alumnes van tenir dues hores al taller.

Treball transversal que va consistir en la creació d’un eix cronològic de la seva vida a través del relat de les seves joguins.

AVALUACIÓ

Hem realitzat diferents tipus d’avaluació. De manera continuada hem tingut en compte la motivació, l’interès i la implicació i el treball en equip. També hem realitzat una autoavaluació. Tal com hem esmentat anteriorment, cada alumne/a tenia un dossier individual on es plasmaven els aprenentatges. Aquest dossier ens ha servit per fer una avaluació més individual.

PLANIFICACIÓ

El projecte dels Oficis del Circ va sorgir a partir de la idea de fer un projecte engrescador on els alumnes poguessin descobrir que darrere d’un espectacle fascinant hi ha la feina d’un grup de persones que treballen en equip transmetent als nostres alumnes un seguit de valors que els ajudarà a créixer com a millor persones.

Després de presentar el nom del projecte tots els infants volien compartir tot allò que ja sabien. El punt de partida va ser recollir tot els coneixements previs i aquelles preguntes que s’anaven plantejant al llarg de la conversa.

Aprofitant que al nostre municipi anualment es realitza el Festival de Pallassos, vam presentar el cartell publicitari. Per tal de crear un ambient més màgic i enriquidor, les mestres van decidir penjar el cartell abans de l’entrada dels infants. D’aquesta manera es va crear un clima on els infants van poder anticipar-se i fer hipòtesis sobre la publicitat i així donar la benvinguda al  nostre projecte.

Avaluació del Projecte Civisme al Pati

Per finalitzar el projecte els 5 docents implicats al projecte ens vam reunir i vam arribar a una sèrie de conclusions.

Valoració de l’aprenentatge:

Ha despertat curiositat en molts dels alumnes.

L’aprenentatge ha sigut valorat com a molt vivencial i entretingut pels alumnes.

Hi ha hagut aprenentatges des de l’acció i la reflexió pròpia, no des de l’explicació del professor.

Valoració dels docents:

Hem gaudit molt treballant en equip i aprenent els uns dels altres. Hem perdut la por a estar amb un altre adult a l’aula, i hem gaudit de la companyia d’un altre professor a l’aula.

Ha sigut una experiència molt enriquidora com a docents.

A continuació veureu un vídeo resum de l’activitat i les impressions dels professors.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qjz13C8rlwU[/youtube]

I ara toca avaluar…

Pensem que a l‘Educació Infantil, encara no és un moment apropiat per realitzar rúbriques.Així doncs,durant tot el procés, hem anat fet una observació sistemàtica, i això ens ha permès no només saber sobre els alumnes i tot el que anaven consolidant sinó de com funcionava el projecte en si: la motivació, i el seu interès cap a les nostres propostes han estat bàsiques per anar endavant.

A part, després de tot el procés, un cop fet el producte final, hem elaborat un quadre sinòptic amb imatges. Hem estat valorant què va ser el primer que va passar, d’on sortia cada nova proposta i com podíem relacionar cada nou aprenentatge o activitat amb l’anterior. D’aquesta manera vam poder avaluar tot allò que havia estat significatiu per la canalla. Cal dir que ho vam fer transcorregudes unes 5 setmanes després de la finalització el projecte.

Un cop fet el quadre, vam realitzar una rúbrica individual on els infants qualificaven diferents moments del projecte representats amb fotografies. Ho qualificaven entre tres categories: m’ha agradat molt, m’ha agradat poc, no m’ha agradat gens.

 

Producte final “Som el que mengem”

Els alumnes després de realitzar els blocs d’aprenentatge escollien quin producte volien fer. El projecte “Som el que mengem” tenia 4 possibles productes:

  • Fer de nutricionista.
  • Divulgació científica d’un estudi sobre salut
  • Cuinar un menú saludable
  • Fer una jornada de comerç just

Cada producte estava lligat a una entitat que era qui feia l’encàrrec directe als alumnes i l’avaluava:

  • Fer de nutricionista: Alumnat d’un centre de primàroa
  • Divulgació científica d’un estudi sobre salut: El científic que va dirigir l’estudi
  • Cuinar un menú saludable: L’empressa Cuina Justa
  • Fer una jornada de comerç just: Intermón Oxfam

Implementació- Que hem aprés sobre el riu?

Encetem el projecte!

1a Sessió

El dia 9 de juny els alumnes de 2n de l’ESO van començar a treballar en el projecte sobre el riu Llobregat. La primera cosa que van haver de fer va ser debatre en grup quin bloc sobre el riu volien treballar. Van haver d’arribar a un consens, i els vam donar un temps limitat per a que fessin la selecció el més ràpid possible.

Un cop escollit el bloc, un part dels grups van anar a visitar el museu de les aigües a Cornellà de Llobregat. Allà van aprendre moltes coses interessants: com es bombejava l’aigua a l’antiguitat, com es fa ara, d’on ve l’aigua que els arriba a l’aixeta de casa, etc. Va ser una visita d’allò més interessant, i van haver de prendre notes per a després informar als companys del grup que no hi havien anat. D’aquesta manera aprenien a compartir informació i a treballar en grup, delegant responsabilitats i decidint allò que més convenia per al grup.

Els altres membres del grup van participar en un altre sortida. Ells van visitar la potabilitzadora, on van aprendre com és de complicat tenir aigua segura per a poder beure i cuinar a casa. Tota la informació que van aprendre la van compartir amb la resta dels membres del grup.

Un cop compartida la informació, en grup, van haver de decidir si allò que havien aprés era rellevant per al bloc que havien escollit, o si era informació que volien que sortís en les carpetes d’aprenentatge individuals.

2a Sessió

Dilluns dia 12, els grups van anar a l’agencia Catalana de Consum, on van fer uns tallers relacionats amb l’aigua, el reciclatge i d’altres temes d’interès per al projecte.

Un cop més, els grups van haver de decidir quina informació era rellevant per al seu bloc i quina volien que aparegués a les carpetes d’aprenentatge.

3a Sessió i 4a Sessió

Al llarg del dia, els alumnes van estar treballant en l’elaboració del projecte, tant de les carpetes d’aprenentatge com de les presentacions que exposarien al tribunal i als seus companys.

Alguns alumnes anaven una mica perduts, ja que és la primera vegada que fan un projecte; afortunadament el grup de professors encarregats del projecte estaven disponibles per a orientar i ajudar als alumnes quan calia.

Per a l’elaboració de la presentació es va donar total llibertat als alumnes per a que fessin servir el recurs digital que preferissin. Alguns grups van escollir “Padlet” com a base per a elaborar la seva presentació, i d’altres van triar “Canva”. De totes maneres, els alumnes tenien llibertat, alguns grups van aprofitar aquesta llibertat per a ser creatius, i van fer enquestes als companys, gràfics per exposar la seva investigació, etc.

5a Sessió

Aquest era l’últim dia del projecte, els alumnes van tenir temps per assajar les exposicions orals i corregir les errades que poguessin haver-hi. Els professors van vetllar per a que hi hagués un repartiment equitatiu tant de la feina com de l’exposició oral.

Quan finalment va arribar el moment de l’exposició, els nostres alumnes van demostrar tot allò que havien aprés. Ho van fer molt bé, i vam poder assistir a presentacions molt interessants.

Les carpetes d’aprenentatge van ser tota una sorpresa, ja que va haver-hi alumnes que van presentar meravelles.

Com es va desenvolupant el projecte? Implementació del projecte Banc de Sang

Els alumnes de l’escola saben que cada any s’organitza la campanya de donació de sang i sabien que com a alumnes de cinquè tindrien un paper en l’organització d’aquesta activitat. El plantejament inicial que es va fer als alumnes va ser en forma de pregunta o problema a resoldre. Donat que l’èxit de la campanya depenia del nombre de donacions que aconseguíssim, com ells com alumnes  podien aconseguir més sang durant la donació?

D’aquest repte van començar a sorgir els primers dubtes en relació als seus coneixements previs que s’anaven resolent amb els coneixements de companys i amb la recerca d’informació: Qui pot donar sang? Quanta sang pot donar cada persona? Una mateixa persona pot fer més d’una donació? D’aquestes primeres qüestions els alumnes dels dos grups classes van arribar a la mateixa conclusió: havien de convèncer els adults de l’escola i del barri de la importància de donar sang i de que aprofitessin a fer-ho el dia de la festa a l’escola.

A partir d’aquí els alumnes van veure la necessitat d’ampliar els seus coneixements sobre dos eixos: D’una banda, el coneixement al voltant de la sang: quin paper té la sang en l’organisme i per què serveixen les transfusions. Quanta més informació tinguessin millor podrien transmetre-la a la campanya publicitària que es proposaven organitzar.

D’una altra banda, es van fer activitats al voltant dels coneixements sobre la publicitat: destinataris de la campanya, mitjans, què es un eslògan, etc. La recerca d’informació es feia a les sessions de biblioteca i de comprensió lectora digital, es van portar preguntes a casa i es van plantejar també preguntes a experts com els del Banc de sang i la Ràdio. Poc a poc s’anava vertebrant el projecte i els grups s’encaminaven cap als productes finals.

 

 

EMOCIONA’T AMB L’ART

Tots els cursos dediquem un espai i un temps concret a treballar un projecte de manera interdisciplinària. Aquest curs ha estat: “EMOCIONA’T AMB L’ART”.

A través de les dinàmiques proposades els alumnes han connectat amb el seu jo interior i les emocions. “Les emocions són imprescindibles en l’aprenentatge. Sense emoció no es pot aprendre. A part, conèixer-se a un mateix és clau perquè l’alumne s’impliqui de manera activa en l’autoaprenentatge”.

Cada classe ha triat el seu propi projecte:

INFANTIL: P-3: Kandinsky / P-4: Miró / P-5: Picasso.

PRIMÀRIA: 1r.: Paul Klee / 2n.: Van Gogh / C.M.: Antoni Gaudí / C.S.: Escher

El projecte del curs ha estat una eina en contínua construcció, flexible, viva.

Ha estat un procediment altament globalitzador en el que hem treballat en la diversitat d’àrees i integrada a la vida mateixa:

  • Àrea de Coneixement del Medi natural i Social i Cultural treballem l’entorn i la seva conservació, les persones i la salut, persones cultures i societats, canvis i continuïtats en el temps i entorn, tecnologia i societat.
  • Àrees lingüístiques. La llengua és el vehicle constant de treball; en la lectura i escriptura de textos, en els processos de diàleg, en els debats, en les recerques, en les traduccions… Hi ha llengua a tot arreu, i mai tan competencial i contexturalitzada com mitjançant un projecte.
  • Àrea de Matemàtiques. Aquesta àrea esdevé fonamental per la interpretació de dades, el tractament de dades, la creació de taules estadístiques, l`ús del càlcul i de les estimacions, l’anàlisi de gràfiques, dels canvis, l’estudi de l’espai i la forma en l’arquitectura, etc.
  • Àrea d’Educació Artística. L’evidència és el gran treball que s’està realitzant des de la part d’Educació Artística treballant tècniques i materials propis.
  • Àrea d’Educació Física. Utilització d’habilitats motrius bàsiques i sobretot d’expressió corporal.

Igualment amb les competències, perquè si per alguna cosa es caracteritza un projecte és per treballar de forma competencial majoritàriament. Així doncs hem treballat:

  • La Competència comunicativa lingüística i audiovisual, mitjançant debats, visualització de recursos audiovisuals, exposicions orals, argumentacions…
  • La Competència artística i cultural serà treballada des dels continguts propis de l’art relacionat amb el projecte, de les reproduccions que farem, etc.
  • La Competència del tractament de la informació i la competència digital s’abordaran mitjançant l’accés a la informació guiada, amb recerques a Internet guiades mitjançant caceres del tresor, webquests. Després la posterior elaboració de la informació acaba tancant el cicle de construcció del projecte.
  • Competència matemàtica, treballant sobretot la part més funcional de l’estadística per tal de comprendre i elaborar-ne gràfiques i taules de doble entrada.
  • Competència d’aprendre a aprendre, fomentada per l’autonomia de treball, la potenciació de les pròpies curiositats, etc.
  • La Competència d’autonomia i iniciativa personal està afavorida pel sistema de treball obert i menys dirigit, amb capacitats d’elecció en moltes parts del projecte, etc.
  • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic mitjançant el coneixement general pel projecte que explica formes artístiques i ensenya a mirar des d’altres perspectives i posicions històriques.
  • Competència social i ciutadana practicada sobretot durant el treball cooperatiu constant dins un projecte com aquest en què construïm junts i cal practicar de forma competent les relacions socials.

CONEIXEM ELS ALIMENTS

Els nens i nenes de P-5 hem treballat els diferents aliments i hem après un grapat de coses…

Durant el curs les famílies han vingut a explicar-nos i aprendre dels diferents aliments que dia a dia mengem.

Hem conegut els aliments: hem après a fer un berenar saludable: pa amb oli i formatge, que ens ha encantat!!! I un suc de taronja… mmmmm!!!

També hem après a fer  dinars, una amanida, la festa de la patata, broquetes de fruita,  …

Ens van agradar i vam aprendre a tallar alguns aliments, a coure el cous-cous, a fer ben nets els aliments de l’hort… i a escurar!!!! Vam veure que amb les fruites podem fer rodones, triangles, sèries… I a sobre hi vam posar xocolata desfeta… Va ser genial!

El més important, però, és que hem après que ens podem ajudar i aprendre els uns als altres,  i que és molt imprescindible que tots fem una part per a que tot surti bé!

Com a tots els aliments i les receptes, que cada ingredient té el seu lloc per a aconseguir el plat final!