La importància de fer bé la pinça com a pas previ a l’escriptura va ser un element important per comprendre la feina que s’anava a fer.
Es va proposar als alumnes de 1r d’ESO de l’institut construir unes taules de psicomotricitat fina pels alumnes de l’escola bressol El Timbal que es troba molt a prop de l’institut. Primer de tot es va explicar als nois i noies què era la psicomotricitat fina i com els infants podien anar adquirint força a la musculatura de les mans. Van poder visualitzar diverses taules de psicomotricitat fina i la diversitat de materials que poden servir per millorar la psicomotricitat fina en nens de 1 a 3 anys. També van conèixer amb quin material podrien comptar per fer els taulells (pestells, pom pons, interruptors, candaus…).
Tot va ser dissenyar, reflexionat i representat gràficament a escala 1:3.
A continuació, se’ls hi va demanar fer un esbós de la seva idea de taulell de psicomotricitat fina individualment. Tot seguit en grups de 4 persones van fer un croquis més detallat d’una proposta conjunta. Els grups van defensar les seves propostes i una era l’escollida. A la proposta escollida podrien afegir-se alguns elements que haguessin agradat de la resta de propostes. Per tal de completar la proposta els alumnes van anar portant materials de casa que poguessin formar part del taulell. Molts d’ells van portar materials molt importants que vam anar analitzant conjuntament la seva idoneïtat per formar part del taulell.
A partir de la proposta que havien definit conjuntament preníem mesures dels objectes i van dibuixar el plànol del seu taulell a escala 1:3. Paral.lelament al dibuix del plànol anàvem construint el taulell i aprenent a utilitzar cada una de les eines necessàries per fer totes les instal.lacions.
Durant el procés de disseny es van anar fent visites per conèixer els nens i nenes de la llar d’infants. Les trobades tenien com a objectiu que els joves coneguessin als destinataris del seus projectes per tal de crear un vincle i al mateix temps conèixer les instal.lacions, el projecte del centre i observar com eren els materials que se’ls ofereix als petits per estimular el seu desenvolupament.
Vincles molt bonics es van donar durant les visites a l’Escola Bressol
Les visites començaven amb una primera trobada en una aula polivalent per explicar en els alumnes l’objectiu de la visita, tot fent una breu explicació de com n’és d’important el desenvolupament motriu dels infants, així com fer una referència al tipus de material que trobaran a l’aula, i així donar idees del treball que estan elaborant per l’escola.
La Núria, directora de l’escola Bressol, explica com treballen a l’Atelier i com preparen i pensen totes les propostes.
Aquestes trobades en petits grups a les aules dels infants de 2 i 3 anys amb els joves de 1r d’ESO de l’institut van ser tota una revelació tant per a la directora de la llar, com per a les educadores i per a les professores de secundària. Els petits al principi van estar una mica tímids i fins i tot algun s’espantava per la presència d’aquells nois i noies desconeguts per a ells, però a mesura que es van anar acostumant als visitants cada cop eren més extravertits i comunicatius amb els joves i ja els esperaven d’una setmana a la següent.
En algunes de les visites han pogut compartir els treballs fets a l’institut i els joves van poder gaudir de les reaccions de sorpresa i alegria dels infants davant dels seus treballs.
Els joves també van quedar molt sobtats per l’experiència, es van sorprendre molt dels espais i van demostrar poder ser molt respectuosos amb els infants. Cada un d’ells va connectar amb emocions i moments viscuts. La majoria dels joves van gaudir molt de l’estona de joc amb els petits, alguns no van voler jugar amb ells i també ho vam respectar. Al sortir d’una estona de joc entre grans i petits la Núria, directora de l’escola bressol els hi explicava com preparaven els materials i els hi presentava l’Atelier de l’escoleta.
En aquest espai els joves podien expressar quines coses els hi havia agradat, què els havia sorprès i fer les preguntes que necessitessin fer.
Un cop a l’institut es produïa una conversa sobre la sortida i els comentaris també van ser molt rellevants i van despertar noves línies de treball. Un dels nois que van visitar la llar d’infants ens va fer un comentari que van trobar molt interessant. En Fran, que així es diu el noi que va fer el comentari, va comentar durant la conversa que li havia sorprès tota la reflexió que hi havia al voltant de l’aprenentatge, ell mai s’havia plantejat com aprenia i això li resultava interessant.
La construcció del taulell va durar
unes cinc setmanes i a l’acabar un grup va poder portar uns quants dels taulells a l’escola bressol.
Un cop acabada la construcció un dels grups va realitzar un treball al voltant de la seva vida a través de les seves joguines més rellevants. Per fer aquest treball els joves havien d’entrevistar a alguna persona que hagués conviscuts amb ells durant tota la seva vida i que pugués dir quines van ser les joguines més importants. L’entrevista havia de ser registrada.
Un cop a l’aula, amb la col.laboració de la Carmina Rodríguez, professora del departament de Ciències Socials els alumnes van rebre una rúbrica per tal de fer un eix cronològic de la seva vida indicant els moments rellevants de la seva vida i les seves joguines.
Per fer aquest eix croonològic els alumnes teníen a la seva disponibilitat diversitat de materials per fer una expressió plàstica i artística al voltant de l’eix cronològic. Per fer aquesta feina els alumnes van tenir dues hores al taller.
Treball transversal que va consistir en la creació d’un eix cronològic de la seva vida a través del relat de les seves joguins.
