La carpeta d’aprenentatge

cropped-5792244193_23af621e89_z.jpg
L’avaluació del projecte “Nosaltres i els animals” l’hem portada a terme de manera parcial pel que fa a la valoració del procés d’aprenentatge. L’ús de la carpeta d’aprenentatge ens ha generat molts dubtes atès que molts de nosaltres no l’havíem emprat mai. El treball per projectes ens ha suposat implementar la metodologia del treball competencial en diversos front alhora. El de la carpeta no ha estat atès de manera completa.
Els alumnes han rebut el guió dels elements que conformen la carpeta d’aprenentatge. Les sessions, però, per establir els objectius de l’aprenentatge no han estat clares i l’hàbit de reflexió dels propis alumnes sobre el seu procés d’aprenentatge era inexistent fins a aquest moment. D’aquesta manera, l’ús de la carpeta per part seva ha resultat molt confús i artificial. Els alumnes de 1r ESO E han copsat bé el concepte de treball per tasques, per ser conegut per alguns a l’educació primària, però no hem estat capaços de fer-los entendre les parts del procés de la investigació i de la resolució de la pregunta. La recollida d’evidències ha estat la part del procés que millor hem realitzat, al nostre entendre. Hem escollit, juntament amb els alumnes, testimonis dels diferents moments de l’aprenentatge i de demostració del que han après. Els alumnes, com hem dit, no han trobat la carpeta un recurs de millora del seu aprenentatge. No hem sabut vincular aquest material amb les millores metodològiques del treball cooperatiu i de la concreció i la realització d’un producte final. Aquestes sí que han estat ben valorades pels mateixos alumnes.
L’avaluació del projecte a través de la carpeta ha estat, doncs, parcial. No hem pogut aprofitar l’autoavaluació de l’alumne per ser insuficient o poc clara. En canvi, la reflexió sobre la necessitat de demostrar el que aprenem, la definició del producte final i la recollida d’evidències han quedat prou ben recollides dins de la carpeta i han pogut ser avaluades millor que sense ella. Aquests aspectes han suposat canvis en la nostra manera de treballar i d’avaluar. La importància del procés ha començat a tenir més pes, atès que hem avaluat les competències i no només destreses o continguts puntuals. Les demostracions del que hem après han estat valorades i el procés d’assoliment d’aquesta demostració amb la reflexió, el disseny i l’explicació del producte final. En la propera carpeta d’aprenentatge, tenim clar que la millora rau en una millor reflexió, en fases inicial i mèdia, sobre allò que els alumnes volen aprendre, com ho volen aprendre i sobre com volen ser avaluats.

Ens cal una bona pregunta, per poder començar !

Hem decidit iniciar la formació de l’alumnat amb el modelatge i la pràctica de la destresa de fer bones preguntes.

Primera sessió:

  • En Jaume introdueix un exemple de preguntes productives i reproductives al voltant d’un cas real de la seva experiència personal: un familiar a l’hospital en estat greu, que genera moltes preguntes en els que l’acompanyen. Algunes són fàcils, perquè les podem trobar en qualsevol repertori mèdic. Algunes són difícils, perquè necessiten de dades diverses i cal relacionar-les; si fos possible, es podria arribar a una demostració.
  • En relació amb el tema dels animals, visualitzen un capítol del programa Veterinaris de TV3, resum de diferents programes de la temporada. Les relacions entre animals i humans, lògicament, són el leivmotif de les històries narrades. Els alumnes generaran les seves primeres preguntes sense tenir idea prèvia de les diferències.

Segona sessió:

  • Na Esther mostra quines preguntes que han produït són productives i quines reproductives. Els explica breument les diferències. I sobre els animals que cada grup ha escollit com a base per a les preguntes, demana la creació de preguntes.

Tercera sessió:

  • Repassem la diferència entre els tipus de preguntes, amb la presentació de la Guida Al·lès.
  • En la pissarra establim les primeres preguntes que serviran pel projecte. Notem que encara les preguntes reproductives predominen. En compartim tota la classe aquestes preguntes i les classifiquem:
    • Com es reprodueixen els ornitorrincs ? (pregunta productiva)
    • Quan temps viuen les meduses ? (pregunta reproductiva)
    • Com tenen el pelatge la pantera i el lleopard ?

Què han saber fer els alumnes ?

Hem revisat documentació de la Xarxa sobre els passos a seguir per tirar endavant un projecte…. i ens hem desanimat. Són molts els conceptes metodològics que docents i alumnes han de conèixer per poder treballar autònomament.

No obstant això, organitzem les fases de projecte amb la següent temporització de dues setmanes, ampliable a tres:

  1. GROC: Formació de grups i repartiment de funcions
  2. TARONJA: Treball cooperatiu. Modelatge.
  3. BLAU CLAR: Bones preguntes. Modelatge i creació de la pregunta
  4. LILA: Pla de treball i elecció del producte final (concreció de la tasca a desenvolupar). Primera proposta.
  5. MAGENTA: Carpeta d’Aprenentatge. Modelatge i normes d’utilització.
  6. VERD: Desenvolupament de la tasca i de les activitats d’investigació
  7. VERMELL: Exposició oral. Modelatge i preparació
  8. BLAU FOSC: Avaluació. Compleció de la rúbrica.

Programació XCB projecte 1 1EE 1a setmana

Programació XCB projecte 1 1EE 2a setmana

 

Concretem l’àmbit del projecte

20243567005_1f40e95b0d_m

de Cristina Martínez (Flickr)

Per tal que l’experiència de treball per projectes no tingui només una repercussió en la manera d’aprendre dels alumnes i d’ensenyar dels docents, sinó també un benefici estratègic en les necessitats del grup, hem decidit treballar un àmbit temàtic que, en el cas de 1EE, permeti treballar les competències socials i interpersonals. Ens interessen, doncs, que naixin projectes que facin reflexionar sobre la convivència. Les sessions de tutoria han treballat ja aquest tamb amb diferents materials.

El grup impulsor va proposar aquest aprofitament del trebal per projectes, triant un tema comú de treball en quatre possibles direccions: de caire tutorial (la nostra), de caire enciclopèdic (descartat per tenir menys opcions de transferència), d’entorn o d’actualitat. Aquesta ha estat la nostra reflexió en el document de treball que hem preparat: Concretem l’àmbit de treball.

Les opcions inicials de tema han estat descartades per no ser properes a continguts del currículum de 1r ESO o per desviar-se vers a mirades de diversitat cultural que no són realment el nostre objectiiu : la llar / la casa, els contes del món, la cuina.

El tema escollit ha estat, finalment: els animals vertebrats, per ser pròpia del currículum d’aquest nivell i perquè pot permetre reflexions i preguntes sobre la convivència entre animals i humans.