La carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon
cropped-5792244193_23af621e89_z.jpg
L’avaluació del projecte “Nosaltres i els animals” l’hem portada a terme de manera parcial pel que fa a la valoració del procés d’aprenentatge. L’ús de la carpeta d’aprenentatge ens ha generat molts dubtes atès que molts de nosaltres no l’havíem emprat mai. El treball per projectes ens ha suposat implementar la metodologia del treball competencial en diversos front alhora. El de la carpeta no ha estat atès de manera completa.
Els alumnes han rebut el guió dels elements que conformen la carpeta d’aprenentatge. Les sessions, però, per establir els objectius de l’aprenentatge no han estat clares i l’hàbit de reflexió dels propis alumnes sobre el seu procés d’aprenentatge era inexistent fins a aquest moment. D’aquesta manera, l’ús de la carpeta per part seva ha resultat molt confús i artificial. Els alumnes de 1r ESO E han copsat bé el concepte de treball per tasques, per ser conegut per alguns a l’educació primària, però no hem estat capaços de fer-los entendre les parts del procés de la investigació i de la resolució de la pregunta. La recollida d’evidències ha estat la part del procés que millor hem realitzat, al nostre entendre. Hem escollit, juntament amb els alumnes, testimonis dels diferents moments de l’aprenentatge i de demostració del que han après. Els alumnes, com hem dit, no han trobat la carpeta un recurs de millora del seu aprenentatge. No hem sabut vincular aquest material amb les millores metodològiques del treball cooperatiu i de la concreció i la realització d’un producte final. Aquestes sí que han estat ben valorades pels mateixos alumnes.
L’avaluació del projecte a través de la carpeta ha estat, doncs, parcial. No hem pogut aprofitar l’autoavaluació de l’alumne per ser insuficient o poc clara. En canvi, la reflexió sobre la necessitat de demostrar el que aprenem, la definició del producte final i la recollida d’evidències han quedat prou ben recollides dins de la carpeta i han pogut ser avaluades millor que sense ella. Aquests aspectes han suposat canvis en la nostra manera de treballar i d’avaluar. La importància del procés ha començat a tenir més pes, atès que hem avaluat les competències i no només destreses o continguts puntuals. Les demostracions del que hem après han estat valorades i el procés d’assoliment d’aquesta demostració amb la reflexió, el disseny i l’explicació del producte final. En la propera carpeta d’aprenentatge, tenim clar que la millora rau en una millor reflexió, en fases inicial i mèdia, sobre allò que els alumnes volen aprendre, com ho volen aprendre i sobre com volen ser avaluats.

Aprenen a treballar en equip

Publicat el per
Respon

Per tal de preparar els alumnes per al treball per projectes, calia que, amb l’ajut de la Carme Roig, féssim modelatge d’alguna tècnica de treball cooperatiu. D’aquesta manera, en aquesta prova pilot, volem que comprovin, abans d’entrar en feina, les virtuts i les sinergies que aquestes tècniques generen en el grup.  La nostra companya, l’Elena,  ens proposa aquesta programació:

Nom activitat: Activitat de treball cooperatiu “Wild animals”

Matèria: anglès

Nivell: 1rESO

Nombre alumnes: 11

Agrupació: treball grup classe, treball individual

Materials: quadern o fulls en blanc, bolígrafs, paper d’estrassa, post-its de colors, cartolines de colors DIN A4.

Sessió: 1

Temps: 55 minuts

Objectius:

  1. Aprendre a treballar de manera cooperativa.
  2. Establir relacions solidàries entre els alumnes.
  3. Incrementar el rendiment de tots els alumnes, independentment del seu nivell de coneixements i les seves capacitats.
  4. Aconseguir un nivell superior de raonament dels alumnes.
  5. Augmentar la cohesió del grup.
  6. Desenvolupar les habilitats socials dels alumnes.
  7. Aplicar els coneixements adquirits durant les sessions prèvies del projecte.
  8. Activar els coneixements previs sobre les característiques i els hàbits dels animals.

Temporalització:

  1. 5 minuts. Tasca 1: Coneixements previs. Hem fet preguntes als alumnes per activar els seus coneixements previs, recordar el que han fet en sessions anteriors del projecte i consolidar la diferència entre preguntes productives i preguntes reproductives.
  2. 5 minuts. Tasca 2: Presentació de la rúbrica/gràfic d’avaluació diària. Es tracta d’una gràfica d’auto-avaluació. L’hem dibuixada en la pissarra i els alumnes l’han copiada individualment en un full en blanc. Desprès, hem explicat breument els quatre indicadors d’avaluació del gràfic:  a) He aportat idees. b) He escoltat als companys. c) He ajudat a agrupar les idees. d) He suggerit títols per als núvols. Els alumnes hauran d’indicar al final de la sessió en quin grau han assolit aquest objectius, de l’1 al 3.
  3. 20 minuts. Tasca 3: dinàmica de treball cooperatiu “LA BARCA”. Hem demanat als alumnes que es posessin de peu i hem dedicat 3-4 minuts a explicar l’activitat, donant instruccions breus, senzilles i concises, i a resoldre els dubtes dels alumnes sobre la mateixa. Els alumnes han hagut d’imaginar que estaven dins d’una barca. A continuació, han ocupat l’espai indicat i delimitat per la professora. En aquesta activitat, els nostres alumnes poden distribuir-se i moure’s per aquest espai de moltes maneres, però han de procurar que no quedin espais buits ni agrupar-se tots al mateix costat, ja que l’acumulació del seu pes faria bolcar la barca. Els alumnes han hagut de moure’s per aquest espai en silenci, sense xocar-se ni molestar-se. Els hem deixat voltar per l’espai durant 8-9 minuts, ens hem fet seguiment de la manera d’interactuar entre ells, cridant “enfonsat!” cada vegada que deixaven part de l’espai buit i sense ocupar. Per finalitzar, per torns, hem demanat a un alumne que fes un gest o un moviment que la resta havia d’imitar, sense perdre la concentració mentres seguien caminant per l’espai de la barca, fixant-se en els companys i evitant que la barca bolqués. En acabar l’activitat, hem fet una petita reflexió de la manera de relacionar-se entre ells durant la mateixa.
  4. 20 minuts. Tasca 4: producció lliure. Hem donat a cada alumne 4 post-its i els hi hem demanat que escriguessin 4 frases sobre animals salvatges. Els alumnes tenen total llibertat per escriure el que vulguin, només els hi demanarem que les frases siguin sobre el animals, que escriguin una frase en cada post-its i que totes les frases incloguin subjecte, verb i predicat. Un cop escrites les frases, els alumnes han penjat un tros de paper de estrassa en una de les parets de l’aula per fer un mural. En aquest mural han enganxat els post-its amb les frases escrites. Els hi hem deixat enganxar els post-its on volguessin per tot el mural. Un cop enganxats tots els post-its, els alumnes, per torns, han llegit les frases escrites.
  5. 5 minuts. Tasca 5: Reflexió i autoavaluació. Els alumnes han indicat en la seva rúbrica d’autoavaluació el nivell d’assoliment dels objectius d’aquesta primera sessió: a) he aportat idees i b) he escoltat als companys. Els nivells d’assoliment són 1- Poc, 2- Bastant, 3- Molt

Ens cal una bona pregunta, per poder començar !

Publicat el per
Respon

Hem decidit iniciar la formació de l’alumnat amb el modelatge i la pràctica de la destresa de fer bones preguntes.

Primera sessió:

  • En Jaume introdueix un exemple de preguntes productives i reproductives al voltant d’un cas real de la seva experiència personal: un familiar a l’hospital en estat greu, que genera moltes preguntes en els que l’acompanyen. Algunes són fàcils, perquè les podem trobar en qualsevol repertori mèdic. Algunes són difícils, perquè necessiten de dades diverses i cal relacionar-les; si fos possible, es podria arribar a una demostració.
  • En relació amb el tema dels animals, visualitzen un capítol del programa Veterinaris de TV3, resum de diferents programes de la temporada. Les relacions entre animals i humans, lògicament, són el leivmotif de les històries narrades. Els alumnes generaran les seves primeres preguntes sense tenir idea prèvia de les diferències.

Segona sessió:

  • Na Esther mostra quines preguntes que han produït són productives i quines reproductives. Els explica breument les diferències. I sobre els animals que cada grup ha escollit com a base per a les preguntes, demana la creació de preguntes.

Tercera sessió:

  • Repassem la diferència entre els tipus de preguntes, amb la presentació de la Guida Al·lès.
  • En la pissarra establim les primeres preguntes que serviran pel projecte. Notem que encara les preguntes reproductives predominen. En compartim tota la classe aquestes preguntes i les classifiquem:
    • Com es reprodueixen els ornitorrincs ? (pregunta productiva)
    • Quan temps viuen les meduses ? (pregunta reproductiva)
    • Com tenen el pelatge la pantera i el lleopard ?

Què han saber fer els alumnes ?

Publicat el per
Respon

Hem revisat documentació de la Xarxa sobre els passos a seguir per tirar endavant un projecte…. i ens hem desanimat. Són molts els conceptes metodològics que docents i alumnes han de conèixer per poder treballar autònomament.

No obstant això, organitzem les fases de projecte amb la següent temporització de dues setmanes, ampliable a tres:

  1. GROC: Formació de grups i repartiment de funcions
  2. TARONJA: Treball cooperatiu. Modelatge.
  3. BLAU CLAR: Bones preguntes. Modelatge i creació de la pregunta
  4. LILA: Pla de treball i elecció del producte final (concreció de la tasca a desenvolupar). Primera proposta.
  5. MAGENTA: Carpeta d’Aprenentatge. Modelatge i normes d’utilització.
  6. VERD: Desenvolupament de la tasca i de les activitats d’investigació
  7. VERMELL: Exposició oral. Modelatge i preparació
  8. BLAU FOSC: Avaluació. Compleció de la rúbrica.

Programació XCB projecte 1 1EE 1a setmana

Programació XCB projecte 1 1EE 2a setmana

 

Concretem l’àmbit del projecte

Publicat el per
Respon
20243567005_1f40e95b0d_m

de Cristina Martínez (Flickr)

Per tal que l’experiència de treball per projectes no tingui només una repercussió en la manera d’aprendre dels alumnes i d’ensenyar dels docents, sinó també un benefici estratègic en les necessitats del grup, hem decidit treballar un àmbit temàtic que, en el cas de 1EE, permeti treballar les competències socials i interpersonals. Ens interessen, doncs, que naixin projectes que facin reflexionar sobre la convivència. Les sessions de tutoria han treballat ja aquest tamb amb diferents materials.

El grup impulsor va proposar aquest aprofitament del trebal per projectes, triant un tema comú de treball en quatre possibles direccions: de caire tutorial (la nostra), de caire enciclopèdic (descartat per tenir menys opcions de transferència), d’entorn o d’actualitat. Aquesta ha estat la nostra reflexió en el document de treball que hem preparat: Concretem l’àmbit de treball.

Les opcions inicials de tema han estat descartades per no ser properes a continguts del currículum de 1r ESO o per desviar-se vers a mirades de diversitat cultural que no són realment el nostre objectiiu : la llar / la casa, els contes del món, la cuina.

El tema escollit ha estat, finalment: els animals vertebrats, per ser pròpia del currículum d’aquest nivell i perquè pot permetre reflexions i preguntes sobre la convivència entre animals i humans.

Comencem !

Publicat el per
Respon

image299

En reunió, el grup impulsor de la Xarxa de les Competències Bàsiques de l’institut Torras i Bages iniciem el camí marcat per el Pla de Treball del curs 2015-16. Analitzem les característiques del centre, de l’horari i dels grups, per poder integrar-hi els objectius marcats, aquest curs:

  • Reunions de Grup Impulsor en el calendari de reunions fora d’horari lectiu.
  • Formació del Grup Impulsor en el propi calendari de reunions i telemàticament amb els materials de la XCB, en Odissea. No hi ha formació de la resta del professorat prevista.
  • Reunions per equips de treball, per projectes, que hem de definir per a la propera trobada.
  • El treball per projectes s’aplicarà en alguns del grups que porten els membres del grup impulsor, s’integrarà en l’avaluació tercera, no repercutirà en l’organització del currículum del centre i servirà de banc de proves només per al professorat que l’implementi.