Projecte emprenedor

Cercant problemes, cercant solucions

Els equips de treball comencen a observar d’una forma diferent el seu entorn. Utilitzant tècniques de creativitat els convidem a identificar els petits problemes diaris que es relacionen amb el mobiliari i la vida diària.

L’expressió és lliure, fins i tot l’entorn, ja que no sempre l’aula és el millor escenari per a la generació d’idees. Cada problema és recollit en un post-it per a una valoració posterior. A partir de l’anàlisi de cada problema es van descartant opcions fins escollir un problema que realment trobem rellevant i l’equip es veu capaç de resoldre. Després de diverses iteracions arribem a un moble que podria resoldre un problema social. Tenim un projecte.

El MiniCANVA

Un cop tenim identificat el projecte l’alumnat desenvolupa un MiniCANVAS per desenvolupar la Idea:

  • Definir el producte i tots els atributs i opcions que tindrà, atenent a la necessitat a resoldre, les capacitats tècniques i el cost desitjat.
  • Definir el public objectiu o target, el seu comportament de compra, les seves necessitats i hàbits i ubicació.
  • Establir la relació amb el client, com es contactarà, com s’informarà, quin serveis gratuïts i opcionals tindrà, quina responsabilitat social tindrà etc.
  • Decidir el procediment de compra i distribució al client en funció de tots el paràmetres anteriors.Sense títol

L’elaboració de la fitxa serveix per a donar coherència a tot el projecte lligant la viabilitat tècnica amb la social i comercial.

La viabilitat

Tot i que la finalitat no és fer un anàlisi exhaustiu de la viabilitat econòmica, s’introdueix un pla d’inversions i finançament bàsics i un incipient càlcul dels costos d’elaboració del producte.

Pla comercial

Finalment l’alumnat havia de presentar una campanya de promoció del seu producte. Van elaborar una imatge corporativa, un triptic i un spot publicitari que van presentar a la Fira d’emprenedoria del centre.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Quins criteris d’avaluació apliquem?

En el moment de prendre decisions sobre com gestionar l’avaluació, a més de tenir molt clar que concentraríen totes les tasques en la seva Carpeta d’Aprenentatge, ens calia fixar, de forma clara els criteris d’avaluació i els productes finals a avaluar.
Després de molt debatre i valorar les competències que calia avaluar de forma prioritària, vam veure la necessitat de fragmentar els diferents àmbits a avaluar, ja que en tots ells quedaven incloses les competències treballades.

Àmbits d’avaluació:
– Disseny i construcció del moble de cartró. (CdA)
– Recerca i descripció de la seva empresa i el model de negoci creat. (CdA)
– Ús de les eines TAC (al llarg de tot el procés)
– Treball d’equip (al llarg de tot el procés)
– Exposició oral (al final del procés)

Qui avalua?
Aquest fou l’altre tema a valorar. Havíem de determinar si l’autoavaluació i la coavaluació eren rellevants en tots els àmbits. Després de discutir-ho, fer recerca i posar sobre la taula les prioritats, vam veure que els dos primers àmbits l’avaluació dels docents havia de tenir un pes percentual major, deixant en un percentatge d’un 20% l’autoavaluació i la coavaluació. Estàvem d’acord en que els criteris que s’aplicaven a aquests dos primers àmbits, malgrat haver estat negociats amb l’alumnat, havíen de ser avaluats pel professorat, donat que era qui avaluava les tasques presentades en la seva Carpeta d’Aprenentatge.
Els àmbits corresponents a l’ús de les eines TAC i el treball d’equip es faria integrant avaluació del professorat, autoavaluació i coavaluació amb un pes proporcional. Només es va posar com a condició un aspecte: les notes que mostressin una desviació de 2 punts en relació a la nota aportada pels docents, no serien considerades.

Criteris per àmbit:

1. Disseny i construcció del moble de cartró. (CdA)
* Esbós del moble de cartró
* Prototip del moble a escala
* Moble de cartró: Qualitat del producte final.
* Entrada al blog presentant el moble de cartró.
* Manual d’Imatge Corporativa: disseny, documents creats i entrada al blog.

2. Recerca i descripció de la seva empresa i el model de negoci creat. (CdA)
* Identificació d’un problema
* Recerca sobre el sector industrial
* Creació del model d’empresa i model de negoci. Entrada al blog.
* Pla de marqueting: tríptic i espot publicitari.

3. Ús de les eines TAC
* Grau d’ús de les eines de Drive. Crear, gestionar i compartir documents
* Cercar, trobar i seleccionar informació amb el cercador de Google
* Grau d’ús de la plataforma Canva. Crear i descarregar logos i tríptics/díptics de la plataforma Canva
* Grau d’ús d’un editor de vídeo i so. Gravar, editar i crear vídeos
* Grau d’ús de l’edició del portfoli o CdA en WordPress. Accedir, fer entrades, gestionar continguts i publicar en la plataforma WordPress

4. Treball d’equip
* Grau de col.laboració
* Gestió del temps
* Resolució de conflictes (capacitat per consensuar objectius, organitzar les tasques, expectatives treball final…)
* Clima del grup (respecte, empatia, altruisme…)

5. Exposició oral:

*Claredat en l’exposició.
*Ordre. Ús del guió.
*Originalitat.
*Vocabulari.

Quin pes té cada àmbit?
Àmbit 1. Construcció del moble (40%)
Àmbit 2. Creació de l’empresa (40%)
Àmbit 3. Eines TAC (10%)
Àmbit 4. Treball d’equip (10%)

Amb aquesta rúbrica obtindrem la Nota global del projecte feta per l’alumnat.
La nota de l’àmbit 5, corresponent a l’exposició oral acaba ponderant al final del projecte, de manera que representa el 10% de la nota global del projecte.

Cal afegir que en les rúbriques utilitzades hi ha un apartat on l’alumnat pot afegir comentaris respecte als aprenentatges fets o els problemes trobats.

El dia de l’exposició oral

Per tancar el projecte d’aula, calia organitzar les sessions d’exposició oral. L’objectiu principal era que l’alumnat preparés una exposició oral com si es tractés de la participació en una Fira on calia anar a presentar la seva empresa i el producte que oferien per introduir-lo al mercat.
L’avaluació es feia de forma conjunta: a través de la rúbrica de CoRubrics professorat i alumnat avaluàvem alhora les exposicions dels companys/es de classe.

Vam necessitar tres sessions de classe, malgrat haver donat un temps limitat per fer l’exposició.
Tot plegat va resultar prou gratificant i satisfactori.

Un cop acabades les presentacions es van fer suggerències de millora per tal que pugui ser revisable per ser presentat en alguna possible trobada amb les seves famílies al centre.

CartróEscèptics a la FES 2017 d’Institut Guindàvols

Ahir va ser una gran dia: alguns equips van poder presentar els seus productes a la Fira d’Emprenedoria Escolar del nostre centre, que celebrava la seva sisena edició.
Van diposar d’un stand, es van imprimir els seus pòsters, tríptics i tarjes de presentació i van mostrar a l’audiència els seus espots publicitaris.

Us deixem aquí fotografies dels seus stands.

Tot plegat, un gran dia…

Fem recerca. Tasca 3

L’alumnat ja està immers en el que significa ser un petit emprenedor.
Han discutit i valorat sobre les necessitats a les que poden donar resposta les seves propostes. En la major part de casos xoquen amb la impossibilitat, ara per ara, d’introduir les seves fantàstiques millores en les mobles que estan dissenyant. Són conscients que tenen mancances quant al coneixement del món del disseny i de procés de fabricació d’un objecte. Per aquest motiu, alguns han decidit rebaixar les seves espectatives. Si més no, han estat uns bons observadors de la realitat i ara volen saber més.
Després d’aquesta constatació, es decideix que cal endegar un procés de recerca sobre el sector productiu en el qual la seva empresa s’haurà de desenvolupar. Alguns parlen de la indústria del moble en general, d’altres parlen de la indústria dels mobles de cartró en concret.
Així que es prepara una fitxa orientativa sobre què és allò que haurien de saber sobre el sector industrial en general, i del sector del moble en particular.
disseny moble de cartró

industria del cartron

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Se’ls demana donar resposta a diferents apartats en un document de drive que caldrà compartir amb els membres de l’equip i amb la professora de la matèria.
Durant el procés cal ajudar per reconduir la seva cerca: afinar la cerca al navegador, seleccionar la informació més pertinent i redactar-la adequadament. No han de perdre de vista que tot el que cerquin els serà d’utilitat en una fita final: donar cos a la seva empresa i el seu model de negoci.

Accés a la fitxa de la tasca 3

Parlem d’emprenedoria.

PARLEM D’EMPRENEDORIA: Tasca 2

 

En la construcció dels equips de treball és molt important que l’alumnat prengui consciència de quin ha de ser el seu paper per a que l’equip pugui assolir els objectius previstos.

Saber que cada membre de l’equip ha d’aportar coses diferents i que ha de confiar en la feina del company per a fer la seva és la clau pel funcionament eficient.team

En la recerca del que puc aportar a l’equip és on més enllà dels rendiments acadèmics clàssics l’alumnat aprèn que qualsevol persona pot ser molt valuosa en un equip si sap el que pot aportar. Així, i enllaçant amb les intel·ligències múltiples, podem trobar alumnat resolutiu, creatiu, explorador, comunicador etc. que no tenen bons resultats acadèmics clàssics i interactuant amb alumnat de bons resultats que aporten el rigor lingüístic, matemàtic o tècnic al projecte.

La iniciativa emprenedora

Cal fer entendre que un projecte que pretén canviar la realitat per una de millor és emprendre. I per tant, l’emprenedoria és present tant a dins de les organitzacions (intraemprenedoria) com en les iniciatives sorgides de zero (nous empresaris). També cal que tinguin present que l’emprenedoria no te per que anar relacionada amb l’obtenció d’un benefici econòmic, sinó que podrà ser social, mediambiental o d’altra mena.

https://www.educaixa.com/ca/-/seis-piezas-clave-en-el-exito-de-un-proyecto-emprendedor

Com ha de ser un emprenedor?

La visualització de casos d’emprenedors i les seves dificultats ens permet fer una diagnosi dels valors que ha de tenir un emprenedor.

Els valors de l’emprenedor des de Ratatouille

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DRPz7yRN5ek[/youtube]

Un emprenedor de capçalera amb gran capacitat comunicativa, Pau García Milà

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DQQMvY3QFps[/youtube]

Un punt d’humor a l’emprenedoria

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8hGCvYF7rCo&t=654s[/youtube]

Tenim un problema

Tot comença en un problema, l’observació de la realitat ens porta a trobar moltes preguntes de la nostra vida diària que encara no podem resoldre. Com és podria fer? Com ho faríem més ràpid? Com ho faríem millor?…

tbo

En el nostre cas partint de la fabricació de mobles l’alumnat havia de trobar problemes i cercar solucions. Observar d’una forma diferent i aplicar tècniques que afavoreixin aquesta visió divergent que estimulés la creativitat.

Les idees van començar a aflorar i les vàrem posar en ordre.
Els vam facilitar una fitxa de treball per plasmar en ella les idees i valorar de manera ordenada quines eren les més rellevants.

Fitxa2_Detectem necessitats i prenem decisions

 

Procés de desenvolupament del projecte

Un cop constituïts els grups i establertes les normes de funcionament de grup, cal posar-se a la feina. Es decideix dirigir el procés de treball amb la concreció de les tasques que tots els grups han de desenvolupar. Se’ls demana, en realitat, que creïn una empresa en la que fabricaran els mobles de cartró que hagin dissenyat.
Se segueix el procés següent:
– Detectar problemes i proposar solucions. (es treballen continguts relacionats amb l’Emprenedoria)
– Fer una proposta de context: creem una empresa i un model de negoci. (amb la idea sobre el moble que volen construir, cal emmarcar-lo des d’una visió empresarial)
– Fer la proposta del moble: disseny i planificació del procés de fabricació.
– Què en saben del sector productiu en que treballaran? S’inicia una recerca per conèixer més a fons el món de la indústria del moble.
– Construcció del moble.
– Disseny d’un pla de màrqueting: imatge corporativa, eslògan, espot publicitari i tríptic.
– Presentació de la seva empresa i el seu model de negoci al context més proper de l’alumnat: grup-classe, centre i Lleida (en aquells projectes que optin a participar en el concurs de GlobaLleida).

Tot això queda concentrat en les següents tasques:
1. Creació del grup de treball, assignació de rols i concreció de les normes de funcionament.
2. Detectem necessitats i proposem solucions. Quines característiques haurà de tenir el nostre moble per aconseguir que resolgui el problema detectat de forma innovadora?
3. Disseny del moble i procés de construcció del mateix.
4. Què en sabem de la indústria del moble? Fem recerca.
5. Creem la nostra empresa. Quin model de negoci adoptarem?
6. Pla de màrqueting: creem la nostra imatge corporativa, un eslògan, un espot publicitari i un tríptic.
7. Fem difusió de la nostra empresa i el nostre producte: grup-clase.
8. Presentació dels millors projectes a Concurs GlobaLleida (la convocatòria es fa pública al mes de maig).

Constitució dels equips

La creació dels diferents grups de treball del projecte es va fer des de Tecnologia. Aquesta matèria es desenvolupa en dues sessions d’una hora per setmana. Una de les dues hores es realitza amb tot el grup classe i l’altra en format de desdoblament. Aquesta organització de centre condiciona de forma directa la constitució dels grups. Aquests han de crear-se sempre a partir del grup desdoblat.

En una sessió de desdoblament de Tecnologia el professor proposa la creació dels grups de treball.

Alguns vídeos utilitzats com a introducció del debat:

Aquesta sessió es va organitzar en diferents fases

  • Debat obert sobre el treball en grup. Es debat amb l’alumnat conceptes, rols, avantatges i inconvenients del treball en grup. Aquesta activitat conduïda serveix per establir prioritats i saber de primera mà allò que l’alumnat pensa del treball en grup, els punts forts, les mancances, etc. És una eina molt útil doncs ens alerta d’allò que és realment important per l’alumnat i ha de implicar accions a fer en la gestió dels grups. Aquests son els aspectes més significatius i que més van preocupar al nostre alumnat:
    • Perquè cal treballar en grup?
    • Com gestionen si un company/a no treballa i això afecta als resultats del grup?
    • Les avaluacions han de ser diferents si el treball i implicació ha estat diferent.
    • Perquè els grups han de ser heterogenis? Bé, us podeu imaginar que l’alumnat no ho va dir així. Més aviat deien: perquè has de barrejar un alumne/a bo amb un de dolent?

treball equip

  • Conclusions i compromisos. De resultes del debat es van acordar les condicions per a crear els diferents grups. Aquestes van ser similars en tots els grups amb matisos. Us faig un breu resum.
    • Respecte de “Perquè treballar en grup?”, L’alumnat va entendre que, a banda del fet formatiu, metodològic i de creixement personal que implica el treball en grup, no era possible que cada persona fes un moble per materials, espais de treball etc.
    • Al neguit de “Com gestionen si un company/a no treballa i això afecta als resultats del grup?”, es va insistir que per ajudar que el professorat pugui actuar en la dinàmica en els grups que això passi calia que els membres del grup ho comuniquessin de forma i ràpida per poder actuar i canviar dinàmiques.
    • A “Les avaluacions han de ser diferents si el treball i implicació ha estat diferent”, el professorat, com no podia ser d’una altra forma va assegurar que això seria així. Aquest punt està directament relacionat amb les tasques de seguiment de la dinàmica dels grups de l’apartat anterior.
    • Sobre l’heterogeneïtat dels grups, es va acordar recollir les propostes d’agrupament de cada grup de desdoblament. Donat que els grups desdoblats son més reduïts, va resultar relativament fàcil crear grups atenen aquestes demandes i introduint petits canvis. Els grups no van ser tant heterogenis i es va demanar compromís de l’alumnat per a fer un debat seriós en acabar el projecte. S’ha de dir que el resultat va ser molt divers i, en general, alguns grups no van funcionar. Aquest fet i el debat al respecte va servir per concloure en la necessitat de fer agrupaments més heterogenis acompanyats de molta feina de seguiment de la dinàmica de cada agrupament per part del professorat. Aquests objectius s’estan implementant en els posteriors projectes.

treball equip 2

  • Constitució dels equips. Un cop es van fer els agrupaments es fa fer l’acte de constitució dels equips de treball. En aquest acte de constitució es van acabar de definir compromisos i acords. Aquest és el document utilitzat.

pdf-blau

Llançament del repte

En la presentació del projecte s’introdueix un element que és clau per a l’èxit del mateix: cal presentar un repte que sigui motivador i animi l’alumnat a implicar-se. En aquest cas es fa proposant la participació en el concurs que GLOBALleida convoca cada any i que premia la iniciativa emprenedora entre l’alumnat dels centres educatius de la ciutat.
A més a més, el nostre centre organitza cada curs escolar la Fira de l’Emprenedoria Escolar, espai en que tots els nivells educatius d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius poden mostrar els seus projectes i productes. També assisteixen equips de centres convidats. Per tant, és el dia en que es presentaran els millors projectes.

Premis E2_Globalleida

fes-2-500x647

Per una altra banda, des de la matèria de Tecnologia, se’ls desafia amb una proposta que pot resultar, si més no, curiosa: són capaços de dissenyar i construir un moble de cartró? Aquí comencen a sortir comentaris…

Així que, de quina manera es concreta el repte?: Són capaços de convertir una idea innovadora en un producte d’èxit?…són capaços de construir un moble de cartró que resolgui alguna problemàtica observada en el seu entorn?

I amb aquest repte per endavant, l’alumnat comença a llençar idees sobre les millores que es podrien aplicar a un moble per fer-lo més polivalent o més adaptable a les necessitats de la gent, sent alhora, més ecològic, donat que estarà fabricat en cartró.

mobiliari_cartro3_gran

Continguts clau del projecte Cartroescèptics

Les matèries que participen del projecte són la Tecnologia, les Ciències Socials i l’Emprenedoria. I els continguts que s’han interrelacionat per al procés de recerca, la resolució de les tasques i la creació dels productes són els següents:

Tecnologia: – Estructures
CC17. Objectes tecnològics de la vida quotidiana.
CC24. Disseny i construcció d’objectes tecnològics.
CC25. Aparells i sistemes d’informació i comunicació.
CCD27. Sostenibilitat: consum d’energia, despesa d’impressió, mesures d’estalvi, substitució de dispositius, etc.

Ciències Socials: – Els sectors productius: El sector secundari i el terciari.
CC2. Estratègies comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.
CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.
CC25. Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.
CCD16. Tractament de la informació.
CCD17. Construcció de coneixement: tècniques i instruments.

Emprenedoria:  – Iniciativa emprenedoria i projecte d’empresa

– Valors i cultures del treball i de les capacitats emprenedores.
– Estudi del mercat potencial per a generació d’idees de negoci.
– Planificació i execució en grup d’un projecte empresarial senzill.