Per programar la UDI es va partir d’un model de centre. Es van començar a explicitar els apartats que es tenien més clars, com ara l’objectiu, possibles materials i/o propostes que caldrien per poder-lo desenvolupar, així com les competències més rellevants. També des d’un bon inici es van acordar uns criteris d’avaluació de l’alumnat durant el procés i al final, així com uns altres pel producte final. Més endavant i de mica en mica, es va anar revisant i completant tota la programació.
Va costar força veure la metodologia que es volia portar a terme. Es volien potenciar habilitats d’autonomia, el treball cooperatiu en petits grups i que fos el grup el que anés prenent les decisions. Calia canviar rutines de treball i distribució d’aula. A tot això calia afegir les dificultats de lectura i escriptura pròpies de l’edat i que s’havien de tenir en compte i a la vegada preveure actuacions que en fomentessin l’aprenentatge. Tot plegat va crear inseguretats.
Per poder afrontar-les es van anar fent trobades de manera continuada, per valorar com anava, quin progressos s’havien fet i com calia continuar.
També va ajudar el fet que el centre té planificades trobades de claustre per compartir informació, models de documents, dinàmiques de treball, dubtes, inquietuds, propostes… en aquesta iniciació del claustre en el treball de UDI’s.

Document de la programació de la UDI FEM UN MUSEU:

Enllaç:

UDI Fem un petit museu sobre Dalí

Aquest model de programació de les UDI’s, ha variat una mica respecte al que s’utilitza ara. Les propostes que es fan des de la Xarxa de cb i les valoracions del claustre sobre el tipus de document en que se sent més còmode fa que es vagin introduint millores.

Per tant aquesta programació servirà de base per un altre moment, però sempre amb la intenció de revisar-la i millorar-la.