Arxiu de l'autor: EULALIA

ON FAREM EL MUSEU?

Publicat el per
Respon

El repte inicial de la UDI era real i molt concret, s’havia de fer un petit museu que en tingués les característiques. A part de definir i elaborar el que havia de tenir el museu, s’havia de buscar un lloc adient on fer-lo. Es van visitar diferents espais de l’escola i després de valorar quin lloc seria més idoni, van acordar-ne un.

La visita al Museu Dalí de Figueres  va provocar canvis en els acords que s’havien pres sobre el que es posaria en el petit museu. Els nens van voler incorporar nous elements.

INFORMACIÓ I CREACIÓ DE CONEIXEMENT

Publicat el per
Respon

En aquest cas la informació prèvia que tenien els nens i nenes sobre els museus era molt parcial i més si se’ls parlava d’un museu sobre Dalí.
A la proposta inicial que se’ls va fer, les idees que van sorgir per fer un museu va ser que hi havia d’haver dinosaures, ossos, animals…, era clar el tipus de museu que fins ara havien vist. Només algun nen/a va dir que Dalí era un pintor. A partir d’aquí alguns altres nens van afegir que hi podria haver una pintura. Poc més es va aportar, posar una foto del Dalí. Tot anava girant a l’entorn dels dinosaures.

L’interès creat va fer que algun nen/a portés de casa còpies de quadres, informació escrita i un llibre sobre Dalí. I va ser a partir d’aquí que se’ls va anar oferint material que els aportés informació i els motivés per voler saber més coses: pel.licules animades, llibres, fotos de quadres, detalls d’algunes obres… En tenien ganes perquè sinó no podrien fer “un museu per a que la gent que el visités aprengués coses sobre Dalí”.

Amb les converses i les idees que anaven aportant per fer el museu es podia percebre el coneixement que anaven adquirint.

ddd

Un punt d’inflexió, que va crear una explosió d’emocions va ser la visita al Museu Dalí de Figueres. Durant la visita hi va haver un gran interès per observar amb detall tots els elements, els nous que els creaven sorpresa i els coneguts que els servien per reafirmar alguna cosa que sabien. Tenien la necessitat de verbalitzar-ho.
A la tornada van voler modificar i afegir noves propostes pel museu.

Aquest anar endavant i endarrera, revisant, recapitulant i concretant, al llarg de tot el temps de l’UDI, va permetre tenir molta informació de l’adquisició de nou coneixement que es produia.

 

I

COM S’AVALUA EL PROJECTE

Publicat el per
Respon

 

La UDI es va valorar amb diferents instruments i dinàmiques, per tenir evidències dels diversos processos i aprenentatges. Aquests espais ens van servir per anar prenent decisions, per conèixer el grau d’assoliment de les competències i per valorar el producte final.

QUÈ SABEM SOBRE DALÍ I HO PODRÍEM EXPLICAR. (Fet oralment en un moment ja força avançat de l’UDI)
Es va tenir la idea global de coneixement i a la vegada un mica la individualitat a partir de les aportacions. Als nens que no participaven se’ls feia alguna pregunta.
Que sabem

CRITERIS DE PRODUCCIÓ DEL MUSEU. (Fet oralment entre tots al finalitzar el muntatge del museu. Els criteris els havien definit les mestres en el moment de fer la programació).
1 L’exposició conte informació variada de l’artista. N’és representativa.
2 L’exposició inclou els elements acordats en la posada en comú de les propostes dels dos grups.
3 Els elements són coneguts per tots els alumnes de les dues classes.
4 Mostra una imatge atractiva.

sss

CONEIXEMENTS ADQUIRITS. (Es van fet un parell d’activitats individuals al finalitzar l’UDI per poder tenir de manera més objectiva informació sobre el coneixement que tenien de l’artista. A la vegada teníem escriptura. La lectoescriptura també era una competència rellevant a desenvolupar al llarg de la unitat).

ssss

AUTOAVALUACIÓ INDIVIDUAL DE L’UDI. (Se’ls va anar ajudant en la comprensió de cada ítem donant-los-hi elements de valor. En general van mostrar-se reflexius i conscients).

Captura

REFLEXIONS FINALS.

reflxio final

 

AVALUACIÓ REFLEXIONS FINALS DE LES MESTRES

Publicat el per
Respon

ASPECTES QUE ES VALOREN POSITIVAMENT

– El que la UDI tenia un objectiu/producte final concret.
– Que es va fer una proposta a l’alumnat i va ser motivadora, se la van fer seva.
– L’alumnat va ser el protagonista de la decisió de com volien el seu museu.
– Es va deixar temps a l’alumnat per poder fer propostes, planificar-les i desenvolupar-les.
– Hi va haver una metodologia de treball variada, tant pel que fa a agrupaments, materials i dinàmiques.
– Hi havia al llarg del procés moments per a la revisió de com anava el projecte i possibilitats de modificació de les propostes.
– També el pla de treball (el document individual) va ser per prendre consciència del propi treball.
– Es van dedicar espais per recapitular el que s’havia fet i el coneixement que en tenien.
-Part dels continguts curriculars de nivell estaven contemplats en l’UDI.
– Les activitats d’avaluació dissenyades van permetre tenir un grau de coneixement de l’assoliment de l’objectiu i dels aprenentatges. També evidències d’aprenentatge individual i de grup.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER A LA MILLORA

-Elaborar material complementari d’ampliació de coneixements per a que l’alumnat el pugui utilitzar voluntàriament.
-Tot i que es van posar a la web de 1r recursos per als nens, es van utilitzar de manera conjunta. Estaria bé oferir-los ordinadors per a que individualment o per parelles en poguessin disposar a l’aula.
-Tenir present l’àrea d’anglès en l’UDI.

COM S’INICIA LA PROGRAMACIÓ

Publicat el per
Respon

Per programar la UDI es va partir d’un model de centre. Es van començar a explicitar els apartats que es tenien més clars, com ara l’objectiu, possibles materials i/o propostes que caldrien per poder-lo desenvolupar, així com les competències més rellevants. També des d’un bon inici es van acordar uns criteris d’avaluació de l’alumnat durant el procés i al final, així com uns altres pel producte final. Més endavant i de mica en mica, es va anar revisant i completant tota la programació.
Va costar força veure la metodologia que es volia portar a terme. Es volien potenciar habilitats d’autonomia, el treball cooperatiu en petits grups i que fos el grup el que anés prenent les decisions. Calia canviar rutines de treball i distribució d’aula. A tot això calia afegir les dificultats de lectura i escriptura pròpies de l’edat i que s’havien de tenir en compte i a la vegada preveure actuacions que en fomentessin l’aprenentatge. Tot plegat va crear inseguretats.
Per poder afrontar-les es van anar fent trobades de manera continuada, per valorar com anava, quin progressos s’havien fet i com calia continuar.
També va ajudar el fet que el centre té planificades trobades de claustre per compartir informació, models de documents, dinàmiques de treball, dubtes, inquietuds, propostes… en aquesta iniciació del claustre en el treball de UDI’s.

PROGRAMACIÓ: DOCUMENT

Publicat el per
Respon

Document de la programació de la UDI FEM UN MUSEU:

CapturaEnllaç:

UDI Fem un petit museu sobre Dalí

 

 

 

 

 

 

Aquest model de programació de les UDI’s, ha variat una mica respecte al que s’utilitza ara. Les propostes que es fan des de la Xarxa de cb i les valoracions del claustre sobre el tipus de document en que se sent més còmode fa que es vagin introduint millores.

Per tant aquesta programació servirà de base per un altre moment, però sempre amb la intenció de revisar-la i millorar-la.

A QUÍ IMPLICA EL PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

Una vegada fet el museu, es van distribuir i van anar a totes les classes de l’escola per convidar als nens/es i mestres a visitar el museu.
També  van convidar a les seves famílies.

IMG_20161128_153805060
En tot aquest procés va ser l’alumnat el protagonista. El fet que la presentació del museu tingués uns destinataris, va ser un element de motivació, implicació i satisfacció per als nens/es.
També va servir per apropar a les famílies a conèixer una manera de treballar de l’escola i a sentir-se part d’ella. Segurament havien anat fent aportacions a les consultes i inquietuds que els seus fills els havien fet durant el temps que havia durat el projecte.

TREBALL A L’AULA

Publicat el per
Respon

Varen caldre força sessions de coordinació entre les dues tutores per decidir com es volia treballar amb els nens i nenes. Es volia que ells fossin els protagonistes, que tinguessin autonomia, que les propostes potenciessin les relacions entre els coneixements que anaven adquirint i provoquessin la necessitat de nous, que s’utilitzessin recursos variats, que permetessin la inclusió de tot l’alumnat, que es poguessin autoregular les tasques a fer de manera autònoma i que fossin conscients del que anaven fent.

Amb totes aquestes ideees es va elaborar un pla de treball per als nens i nenes amb algunes propostes  generals que permetessin donar cabuda a activitats obertes a les necessitats que anessin sorgint. També es van concretar algunes activitats que que ja es preveien que serien necessàries per assolir l’objectiu. No se’ls hi va donar fins al cap de dues o tres sessions d’haver iniciat la UDI, que és quan ja vam veure per on s’encaminava i vam pder revisar el pla inicial.
Una vegada feta la valoració d’aquest pla de treball, al finalitzar la UDI, es va valorar positivament la  validesa del document.

El pla de treball el tenia cada nen/a i amb ajuda de la mestra anava marcant les activitats a mida que les anava fent.

pla de treball

Vàrem utilitzar diferents metodologies de treball:
1-Treball autònom individual.
2-Converses d’aula i de nivell (de coneixements previs, d’idees, propostes, presa d’acords…  i/o posades en comú de debats fets en petits grups).
3-Treball en petits grups (4 o 5 nens/es) de manera seqüenciada per obtenir un producte fet entre tots els grups.

Es van haver de buscar més espais de trobada del previstos inicialment, per posar en comú el que s’anava fent i com anava evolucionant a cada aula (1rA i 1rB), i decidir com seguir. Aquests espais tant van ser necessaris per a les tutores com per als dos grups d’alumnes.

TREBALL AUTÒNOM INDIVIDUAL

Publicat el per
Respon

Es van haver d’elaborar materials nous. Les tutores van fer la tria d’aquestes activitats considerades importants per al coneixement del Dalí i la seva obra, i per ajudar al procés d’aprenentatge de l’escriptura.

P1080526P1080527

P1080530P1080534

Els nens i nenes un cop acabades les activitats individuals (les del primer bloc del full del seu pla de treball) ho anaven marcant.  Això els permetia saber quines havien fet i quina era la propera que volien fer. Cadascú anava al seu ritme. Les mestres acompanyaven a aquells alumnes que ho necessitaven.

CONVERSES EN GRAN GRUP

Publicat el per
Respon

Un exemple de converses i preses d’acords en gran grup n´és aquesta graella.
Primer cada classe va recollir el que volia que hi hagués en el museu i després es va fer una trobada conjunta per reafirmar les coincidències i valorar si s’incloïen les propostes de l’altre classe.
Va ser molt interessant i enriquidor.

eeeCaptura

bbsss

aaccc