DEFENSA DE LES PROPOSTES

Durant tot el procés del projecte s’ha intentat ser neutral i escoltar totes les opinions de tothom, com per exemple a l’hora de triar el tema.

Totes els alumnes van tenir la oportunitat de defensar el seu tema davant dels seus companys, doncs no era valid només dir el tema que li agradava, si nò que s’havia de defensar amb una explicació del perquè, que en sabia, que volia saber, quines propostes es podien portar a terme, si tenia alguna experiència o algú que pogués ajudar…

Un cop exposats els temes els alumnes van votar de forma anònima tres dels temes, no només un per enriquir les votacions.

Sempre que s’ha hagut de decidir alguna cosa entre tots, i ha sigut possible, s’ha votat en secret, com per exemple el logotip final de la portada del dossier i el de les fotocopies.

Per el disseny de la porta d’entrada també es va fer de la mateixa forma: amb un dibuix individual, penjats a la pissarra amb un numero només per a votar el número que més els agradés. Tot i que algunes idees d’altre dibuixos van agradar tant que es van adaptar al dibuix triat.

DSCN0146

INTERCANVI AMB LES ALTRES CLASSES

Els projectes és una filosofia de treballar de tota la nostra escola al igual que l’objectiu de compartir el resultat final. Aquesta vegada ha sigut en forma d’exposició oral a totes la resta de cursos. La forma que no es fes massa repetitiu va ser la de que cada alumne de cada grup anés com a representant del seu tema i per tant responsable d’explicar als altres cursos tota la informació referent a aquest. D’aquesta forma tots els membres de cada grup havien de dominar el tema per complet. Per l’exposició tenien de suport el Power Point i la maqueta, com a “guinda” del pastis. Els temes en els quals es van dividir la totalitat de les preguntes inicials van ser:

Història de la Terra

Estructura Interna

Estructura Externa

Terratrèmols

Volcans

En els cursos dels més petits només es va ensenyar la maqueta PERÒ…!!!!! per iniciativa pròpia dels alumnes de cinquè en acabar a P-4 van obrir un torn de preguntes en les quals van posar en evidència tots els aprenentatges que havien assolit en aquest projecte a la vegada que els propis comunicatius amb una interacció molt positiva entre grans i petits. Aquest fet va ser molt enriquidor de forma bilateral. Va ser una experiència per a tenir molt en compte a l’hora d’exposar el producte final a la resta de l’escola i sobretot als més petits.

https://docs.google.com/document/d/1Z-_yvQbMB1w5nl4Lgzbm2ElBcEg9tc3gNpu-rIR0oq8/edit

 

D’AQUÍ CAP ALLÀ I D’ALLÀ CAP A AQUÍ… FINS AQUÍ!

En aquest grup de cinquè hi han cinc alumnes molt disruptius i gens treballadors, ni els projectes que ells mateixos han votat els atrauen suficient per motivar-los a treballar. Només algunes de les feines o parts del projecte són en les quals s’impliquen però van seguint el ritme, amb molta ajuda i empenta de companys i metres però van fent. Però hi ha un alumne que no sabíem com fer que es motivés i s’impliqués en alguna tasca. El projecte La Terra va ser un desastre en aquest sentit, doncs vam acabar el projecte sense aconseguir cap mostra d’interès i treball per part seva, es va dedicar anar de grup en grup, d’amic en amic i dedicar-se a intentar que els altres el segueixin.

Així doncs en el següent projecte van col·locar aquest alumne en un grup molt competitiu i amb una tasca fixa assignada: No començar a treballar ni avançar res fins que no tinguéssim clar quina feina desenvoluparia aquest alumne aquell dia. Aquest per la seva part opinava sobre la seva feina i per tant tenia un objectiu cada dia a complir, cosa que va funcionar de meravella.

DSCN0145

EL DIA A DIA

Durant les sessions de treball per projectes hi havien tres etapes:

            -Inicial: fer recordatori sobre la sessió anterior o d’altres, cadascú al seu lloc i sense material del projecte. Explicar quina seria la feina que s’hauria de portar a terme durant aquesta sessió o inclús a les posteriors.

            -Central: treballar la informació, recerca, preparar les presentacions, assajos, elaborar el ppt, seleccionar imatges… ja en petits grups i amb tot el material a mà.

            – Final: parlar sobre la carpeta d’aprenentatge o fets destacats a comentar en gran grup

Durant la fase central, les mestres anem passant i preguntant als alumnes en quin punt estan sobre la feina a fer en aquell dia o d’altres. Intentem que ens expliquin com s’han organitzat i quina feina té cadascun, per assegurar-nos que tothom treballa. També és durant aquesta fase quan sorgeixen més conflictes per organitzar-se i intentem mediar el menys possible i animar-los a buscar una solució.

DSCN0141

COM CUIDEM LA INFORMACIÓ?

Durant el procés de recerca de la informació per respondre les preguntes dels alumnes vam buscar la informació en diverses fonts: internet, llibres, noticies…

A mida que anaven trobant informació l’anaven copiant a mà en papers en brut, els quals després s’havien de repassar les faltes, estructures, puntuació… només per seleccionar la informació necessària per respondre a les preguntes. Després la van passar a ordinador en un document word i posteriorment a la presentació power point doncs vam trobar adient fer ús d’aquesta eina digital per entregar el resultat final del projecte.

Els llibres que es van utilitzar van ser els de la biblioteca de l’escola i de la Pública de La Florida, a la qual van escriure entre tots una carta demanant una recopilació de diferents llibres en relació al projecte.

Entre tots els grups van rotar tots els llibres per tal que tots els alumnes poguessin mirar-los i seleccionar la informació necessària. Aquesta feina es podia fer de forma tant individual com en petit grup, doncs en tot moment van deixar als alumnes treballar d’aquesta forma.

LA REALITAT MÉS DURA DE LA CARPETA D’APRENENTATGE

Quan vam introduir la carpeta d’aprenentatge, després d’unes primeres sessions, vam explicar que la faríem servir tots els dies al final de la classe i que voluntàriament podrien compartir amb els companys en veu alta les seves reflexions de la sessió que havia tocat aquell dia.

La teoria va quedar clara però la pràctica els va costar molt perquè..

 

ERROR…….. EL TÍTOL ELS LIMITAVA!!!

En veure el títol de la carpeta: Que hem après? Els alumnes només pensaven en els continguts sobre el tema del projecte que havien après aquell dia.

Va costar molt fer veure que les EMOCIONS, RELACIONS o EXPRECIÈNCIES formaven part de l’aprenentatge i que per tant es podrien descriure en la carpeta.

Vam decidir deixar el títol però en cada moment final que es treia les mestres ens fèiem càrrec  de fer recordatori que el títol hauria d’haver sigut:

Que m’ha agradat? Com m’he sentit? Quines dificultats he superat? En que he millorat? Amb qui puc treballar millor o pitjor? Avui he tingut un bon comportament? He escoltat el que em deien? Canviaria alguna cosa per la propera sessió?……

Tot i així es la part que més els costava fer sempre però els resultats van ser molt positius i evolutius. Cada vegada els costava menys i volien compartir les seves experiències més sovint i les seves reflexions cada vegada eren més profundes.

1,2,3 PROVANT. La nostra carpeta d’aprenentatge: Que he après?

Tant l’Eulalia com jo teníem molt clar que havíem de deixar molt clar que un dels objectius principals del projecte havia de ser: ESCOLTAR/PARLAR/ARGUMENTAR/RAONAR/COMPARTIR

Amb aquest primer projecte de la classe de cinquè havíem d’intentar que els nostre alumnes reflexionessin sobre la seva feina i també que ho fessin a través de treballar dia a dia amb els altres.

Aquest precisament és un dels aspectes que més els va costat de tota la feina del projecte: treballar en equip i treballar tots a una, doncs per això havíem de tenir en compte les opinions dels altres i fer que la seva pròpia tingués més pes. Tot això ja costa de per si en el món dels adults però imagineu-vos amb 10 i 11 anys .

Una forma molt pràctica de fer-ho possible és a través de la carpeta d’aprenentatge la qual vam anomenar: Que he après?

Primer vam deixar molt clar, durant gaire bé tots els inicis de sessions dels objectius a dalt descrits posant exemples del que podria ser una bona pràctica d’aquest amb la interacció de les dues mestres i explicant exemples del nostra dia a dia durant les sessions de coordinació ja que ens hem d’escoltar, valorar, opinar, decidir, argumentar idees pròpies i comunes de les sessions anteriors i les futures…

INICI DE CURS + NOM DE CLASSE = PROJECTE LA TERRA

Aquest curs des de ben inici ja teníem clar que es treballaria per projectes, i les mestres de cinquè vam decidir que millor inici de projecte no podia ser que el de començar per el tema que els agradés com a nom de la classe.

Va ser un èxit la proposta perquè van estar molt engrescats des de l’inici. De tots els projectes que hem fet va ser el que duran les votacions van haver més “rifi-rafes” doncs tothom volia que guanyés la seva proposta per tal de finalment poder ser aquest el nom de la classe. Així van haver de defensar, en una exposició oral, amb ungles i dents les seves diferents idees: explicant el perquè i què volia saber sobre el tema triat. S’ha de dir que no vam deixar als alumnes buscar informació sobre el tema que els interessava per veure fins a quin punt podien trobar idees i preguntes dels seus interessos envers al tema.

Durant aquest procés els alumnes ens feien moltes preguntes i no va ser fàcil aguantar-se les ganes d’aclarir algun punt dels quals estaven molt equivocats. La nostra funció en aquest procés va ser aquesta mateixa: fer que es qüestionessin molt les preguntes i dubtes que tenien per tal de motivar-los més en fer la defensa i la posterior recerca.

DSCN0146

L’EMOCIÓ DE L’ERUPCIÓ

Per ser primer projecte que feien, i tot i que els aprenentatges han sigut molts, vam creure que era millor un producte final físic com a resultat final per acabar el projecte. Així que vam proposar fer un powerpoint amb totes les preguntes del projecte amb les seves respostes, acompanyat aquest d’una presentació a altres classe de l’escola. Aquesta presentació a més s’acompanyava d’una maqueta d’un volcà, el qual es va fer en aula de ciències i plàstica, el qual erupcionava en directe a petita escala. Com us imagineu aquest fet va ser tota una atracció tant per part dels presentadors com dels espectadors. Els va suposar tot un repte doncs l’erupció no es va poder assajar per no fer mal bé la maqueta i l’expectació era total.

Tot i que de bon principi van saber que el projecte era en relació al nom de la classe, aquest no es va decidir fins gairebé acabar el projecte per conèixer millor el tema i poder tenir més propostes sobre noms relacionats en el tema.

Totes les propostes van ser plantejades pels alumnes, tot i que a les votacions també les mestres vam votar perquè també formem part del mateix. Finalment el nom guanyador va resultar: LA TERRA.

Inclús el disseny de la porta va ser votat i fet en conjunt per a tots i totes.

porta