Arxiu d'etiquetes: aprendreaaprendre

EL DIA A DIA

Publicat el per
Respon

Durant les sessions de treball per projectes hi havien tres etapes:

            -Inicial: fer recordatori sobre la sessió anterior o d’altres, cadascú al seu lloc i sense material del projecte. Explicar quina seria la feina que s’hauria de portar a terme durant aquesta sessió o inclús a les posteriors.

            -Central: treballar la informació, recerca, preparar les presentacions, assajos, elaborar el ppt, seleccionar imatges… ja en petits grups i amb tot el material a mà.

            – Final: parlar sobre la carpeta d’aprenentatge o fets destacats a comentar en gran grup

Durant la fase central, les mestres anem passant i preguntant als alumnes en quin punt estan sobre la feina a fer en aquell dia o d’altres. Intentem que ens expliquin com s’han organitzat i quina feina té cadascun, per assegurar-nos que tothom treballa. També és durant aquesta fase quan sorgeixen més conflictes per organitzar-se i intentem mediar el menys possible i animar-los a buscar una solució.

DSCN0141

COM CUIDEM LA INFORMACIÓ?

Publicat el per
Respon

Durant el procés de recerca de la informació per respondre les preguntes dels alumnes vam buscar la informació en diverses fonts: internet, llibres, noticies…

A mida que anaven trobant informació l’anaven copiant a mà en papers en brut, els quals després s’havien de repassar les faltes, estructures, puntuació… només per seleccionar la informació necessària per respondre a les preguntes. Després la van passar a ordinador en un document word i posteriorment a la presentació power point doncs vam trobar adient fer ús d’aquesta eina digital per entregar el resultat final del projecte.

Els llibres que es van utilitzar van ser els de la biblioteca de l’escola i de la Pública de La Florida, a la qual van escriure entre tots una carta demanant una recopilació de diferents llibres en relació al projecte.

Entre tots els grups van rotar tots els llibres per tal que tots els alumnes poguessin mirar-los i seleccionar la informació necessària. Aquesta feina es podia fer de forma tant individual com en petit grup, doncs en tot moment van deixar als alumnes treballar d’aquesta forma.

LA REALITAT MÉS DURA DE LA CARPETA D’APRENENTATGE

Publicat el per
Respon

Quan vam introduir la carpeta d’aprenentatge, després d’unes primeres sessions, vam explicar que la faríem servir tots els dies al final de la classe i que voluntàriament podrien compartir amb els companys en veu alta les seves reflexions de la sessió que havia tocat aquell dia.

La teoria va quedar clara però la pràctica els va costar molt perquè..

 

ERROR…….. EL TÍTOL ELS LIMITAVA!!!

En veure el títol de la carpeta: Que hem après? Els alumnes només pensaven en els continguts sobre el tema del projecte que havien après aquell dia.

Va costar molt fer veure que les EMOCIONS, RELACIONS o EXPRECIÈNCIES formaven part de l’aprenentatge i que per tant es podrien descriure en la carpeta.

Vam decidir deixar el títol però en cada moment final que es treia les mestres ens fèiem càrrec  de fer recordatori que el títol hauria d’haver sigut:

Que m’ha agradat? Com m’he sentit? Quines dificultats he superat? En que he millorat? Amb qui puc treballar millor o pitjor? Avui he tingut un bon comportament? He escoltat el que em deien? Canviaria alguna cosa per la propera sessió?……

Tot i així es la part que més els costava fer sempre però els resultats van ser molt positius i evolutius. Cada vegada els costava menys i volien compartir les seves experiències més sovint i les seves reflexions cada vegada eren més profundes.

1,2,3 PROVANT. La nostra carpeta d’aprenentatge: Que he après?

Publicat el per
Respon

Tant l’Eulalia com jo teníem molt clar que havíem de deixar molt clar que un dels objectius principals del projecte havia de ser: ESCOLTAR/PARLAR/ARGUMENTAR/RAONAR/COMPARTIR

Amb aquest primer projecte de la classe de cinquè havíem d’intentar que els nostre alumnes reflexionessin sobre la seva feina i també que ho fessin a través de treballar dia a dia amb els altres.

Aquest precisament és un dels aspectes que més els va costat de tota la feina del projecte: treballar en equip i treballar tots a una, doncs per això havíem de tenir en compte les opinions dels altres i fer que la seva pròpia tingués més pes. Tot això ja costa de per si en el món dels adults però imagineu-vos amb 10 i 11 anys .

Una forma molt pràctica de fer-ho possible és a través de la carpeta d’aprenentatge la qual vam anomenar: Que he après?

Primer vam deixar molt clar, durant gaire bé tots els inicis de sessions dels objectius a dalt descrits posant exemples del que podria ser una bona pràctica d’aquest amb la interacció de les dues mestres i explicant exemples del nostra dia a dia durant les sessions de coordinació ja que ens hem d’escoltar, valorar, opinar, decidir, argumentar idees pròpies i comunes de les sessions anteriors i les futures…

QUAN FEM DE MESTRES….

Publicat el per
Respon

Alguns dels moments que més ens vam sentir mestres va ser quan havíem de revisar la informació de les respostes pel que fa a l’ús de la llengua en l’últim moment quan la informació ja està decidida per ells mateixos, doncs hi havien moltes errades lingüístiques.

Sempre estem en contacte directe amb els cinc grups perquè som dos mestres sempre a l’aula i fa que visquem el projecte minut a minut amb ells, asseguts contínuament amb ells i rotant de grup en grup.

Inclús durant els assajos de les presentacions orals del powerpoint a les altres classes per ajudar-los a adonar-se del punts a millorar van intentar no corretgit-los de forma directe sinó que els vam gravar en vídeo per tal que es veiessin. Al igual que vam fer una graella d’autoavaluació definint entre tots els ítems a tenir en compte (veure avaluació).

QUE FEM LES MESTRES D’AMAGADES?

Publicat el per
Respon

Som l’Eulàlia (tutora 5è) i la Sandra ( co-tutora 5è en treballs per projectes) i el Dimecres de 13:00 a 14:00 ens reunim en secret sense els nostres alumnes per fer una mica de tot, però el que més ens agrada i portem a terme sempre és:

–       parlar, reflexionar, suggerir, valorar, preparar, proposar, compartir, escoltar…

Durant aquest temps el que intentem fer és allunyar-nos una mica del projecte i de la visió de mestra per posar-nos en el seva pell i veure com els podem ajudar a partir del punt en el qual es trobin.

Intentem organitzar les feines pendents i enfocar les properes en relació en tot moment en el punt de tramesa de la tasca que es trobin.

La rutina de les nostres sessions secretes és començar valorant en quin punt estem del projecte i què és el que ens queda per davant per fer. Aquest últim punt és el que hem d’anar contínuament qüestionant perquè avança en relació a la feina dels nostres alumnes.

El més difícil per a nosaltres és ajudar a l’alumnat a autoregular-se i organitzar-se a la mateixa vegada que ho fa de forma social amb els companys, de forma de contínuament estem fent feina amb ells com si fóssim un company més, parlant i escoltant, preguntant i fent dubtar, regular torns de paraules per oferir igualtat d’oportunitats

L’EMOCIÓ DE L’ERUPCIÓ

Publicat el per
Respon

Per ser primer projecte que feien, i tot i que els aprenentatges han sigut molts, vam creure que era millor un producte final físic com a resultat final per acabar el projecte. Així que vam proposar fer un powerpoint amb totes les preguntes del projecte amb les seves respostes, acompanyat aquest d’una presentació a altres classe de l’escola. Aquesta presentació a més s’acompanyava d’una maqueta d’un volcà, el qual es va fer en aula de ciències i plàstica, el qual erupcionava en directe a petita escala. Com us imagineu aquest fet va ser tota una atracció tant per part dels presentadors com dels espectadors. Els va suposar tot un repte doncs l’erupció no es va poder assajar per no fer mal bé la maqueta i l’expectació era total.

Tot i que de bon principi van saber que el projecte era en relació al nom de la classe, aquest no es va decidir fins gairebé acabar el projecte per conèixer millor el tema i poder tenir més propostes sobre noms relacionats en el tema.

Totes les propostes van ser plantejades pels alumnes, tot i que a les votacions també les mestres vam votar perquè també formem part del mateix. Finalment el nom guanyador va resultar: LA TERRA.

Inclús el disseny de la porta va ser votat i fet en conjunt per a tots i totes.

porta