QUAN FEM DE MESTRES….

Alguns dels moments que més ens vam sentir mestres va ser quan havíem de revisar la informació de les respostes pel que fa a l’ús de la llengua en l’últim moment quan la informació ja està decidida per ells mateixos, doncs hi havien moltes errades lingüístiques.

Sempre estem en contacte directe amb els cinc grups perquè som dos mestres sempre a l’aula i fa que visquem el projecte minut a minut amb ells, asseguts contínuament amb ells i rotant de grup en grup.

Inclús durant els assajos de les presentacions orals del powerpoint a les altres classes per ajudar-los a adonar-se del punts a millorar van intentar no corretgit-los de forma directe sinó que els vam gravar en vídeo per tal que es veiessin. Al igual que vam fer una graella d’autoavaluació definint entre tots els ítems a tenir en compte (veure avaluació).

QUE FEM LES MESTRES D’AMAGADES?

Som l’Eulàlia (tutora 5è) i la Sandra ( co-tutora 5è en treballs per projectes) i el Dimecres de 13:00 a 14:00 ens reunim en secret sense els nostres alumnes per fer una mica de tot, però el que més ens agrada i portem a terme sempre és:

–       parlar, reflexionar, suggerir, valorar, preparar, proposar, compartir, escoltar…

Durant aquest temps el que intentem fer és allunyar-nos una mica del projecte i de la visió de mestra per posar-nos en el seva pell i veure com els podem ajudar a partir del punt en el qual es trobin.

Intentem organitzar les feines pendents i enfocar les properes en relació en tot moment en el punt de tramesa de la tasca que es trobin.

La rutina de les nostres sessions secretes és començar valorant en quin punt estem del projecte i què és el que ens queda per davant per fer. Aquest últim punt és el que hem d’anar contínuament qüestionant perquè avança en relació a la feina dels nostres alumnes.

El més difícil per a nosaltres és ajudar a l’alumnat a autoregular-se i organitzar-se a la mateixa vegada que ho fa de forma social amb els companys, de forma de contínuament estem fent feina amb ells com si fóssim un company més, parlant i escoltant, preguntant i fent dubtar, regular torns de paraules per oferir igualtat d’oportunitats

INICI DE CURS + NOM DE CLASSE = PROJECTE LA TERRA

Aquest curs des de ben inici ja teníem clar que es treballaria per projectes, i les mestres de cinquè vam decidir que millor inici de projecte no podia ser que el de començar per el tema que els agradés com a nom de la classe.

Va ser un èxit la proposta perquè van estar molt engrescats des de l’inici. De tots els projectes que hem fet va ser el que duran les votacions van haver més “rifi-rafes” doncs tothom volia que guanyés la seva proposta per tal de finalment poder ser aquest el nom de la classe. Així van haver de defensar, en una exposició oral, amb ungles i dents les seves diferents idees: explicant el perquè i què volia saber sobre el tema triat. S’ha de dir que no vam deixar als alumnes buscar informació sobre el tema que els interessava per veure fins a quin punt podien trobar idees i preguntes dels seus interessos envers al tema.

Durant aquest procés els alumnes ens feien moltes preguntes i no va ser fàcil aguantar-se les ganes d’aclarir algun punt dels quals estaven molt equivocats. La nostra funció en aquest procés va ser aquesta mateixa: fer que es qüestionessin molt les preguntes i dubtes que tenien per tal de motivar-los més en fer la defensa i la posterior recerca.

DSCN0146

Presentació

Som un centre situat al barri de La Florida de L’Hospitalet de Llobregat. Com a escola de màxima complexitat tenim encara sis hores d’escolarització per a l’alumnat cada dia.

La dotació de professorat ens permet gaudir de la possibilitat d’assignar al treball per projectes dos mestres per grup.

El tutor del grup i un mestre al que anomenem “parella”

El projecte el portem a terme al llarg de 5 hores i mitja a la setmana en 1 sessió  d’una hora i mitja més dues sessions de dues hores.

El grup de cinquè està format per 24 alumnes amb una gran diversitat.

Es tracta d’un grup amb ritmes de treball i d’aprenentatge diversos. Hi ha un grup d’alumnes amb dificultats en aspectes molt bàsics de l’aprenentatge, la resta del grup no presenta carències ni dificultats greus i segueixen prou bé el ritme de la classe.

Com a la totalitat de l’escola, l’origen de les famílies dels alumnes és divers. En quant a la llengua materna: 58% (14) castellà, 12% (3) urdú i panjabi, 21%(5) àrab, 4% (1) nepalí i 4% (1) mandinga/francés. Els país d’origen: 3 nens/es Pakistan, 11 Amèrica llatina, 5 Marroc, 3 Estat Espanyol, 1 Nepal i 1 Mali.

L’EMOCIÓ DE L’ERUPCIÓ

Per ser primer projecte que feien, i tot i que els aprenentatges han sigut molts, vam creure que era millor un producte final físic com a resultat final per acabar el projecte. Així que vam proposar fer un powerpoint amb totes les preguntes del projecte amb les seves respostes, acompanyat aquest d’una presentació a altres classe de l’escola. Aquesta presentació a més s’acompanyava d’una maqueta d’un volcà, el qual es va fer en aula de ciències i plàstica, el qual erupcionava en directe a petita escala. Com us imagineu aquest fet va ser tota una atracció tant per part dels presentadors com dels espectadors. Els va suposar tot un repte doncs l’erupció no es va poder assajar per no fer mal bé la maqueta i l’expectació era total.

Tot i que de bon principi van saber que el projecte era en relació al nom de la classe, aquest no es va decidir fins gairebé acabar el projecte per conèixer millor el tema i poder tenir més propostes sobre noms relacionats en el tema.

Totes les propostes van ser plantejades pels alumnes, tot i que a les votacions també les mestres vam votar perquè també formem part del mateix. Finalment el nom guanyador va resultar: LA TERRA.

Inclús el disseny de la porta va ser votat i fet en conjunt per a tots i totes.

porta