LA REALITAT MÉS DURA DE LA CARPETA D’APRENENTATGE

Quan vam introduir la carpeta d’aprenentatge, després d’unes primeres sessions, vam explicar que la faríem servir tots els dies al final de la classe i que voluntàriament podrien compartir amb els companys en veu alta les seves reflexions de la sessió que havia tocat aquell dia.

La teoria va quedar clara però la pràctica els va costar molt perquè..

 

ERROR…….. EL TÍTOL ELS LIMITAVA!!!

En veure el títol de la carpeta: Que hem après? Els alumnes només pensaven en els continguts sobre el tema del projecte que havien après aquell dia.

Va costar molt fer veure que les EMOCIONS, RELACIONS o EXPRECIÈNCIES formaven part de l’aprenentatge i que per tant es podrien descriure en la carpeta.

Vam decidir deixar el títol però en cada moment final que es treia les mestres ens fèiem càrrec  de fer recordatori que el títol hauria d’haver sigut:

Que m’ha agradat? Com m’he sentit? Quines dificultats he superat? En que he millorat? Amb qui puc treballar millor o pitjor? Avui he tingut un bon comportament? He escoltat el que em deien? Canviaria alguna cosa per la propera sessió?……

Tot i així es la part que més els costava fer sempre però els resultats van ser molt positius i evolutius. Cada vegada els costava menys i volien compartir les seves experiències més sovint i les seves reflexions cada vegada eren més profundes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *