Les festes

Com altres vegades, com a deures els alumnes han hagut de buscar quines són les festes que es celebren al seu poble però només les del seu poble.

Un cop a classe les posem en comú. Amb aquesta informació en fem un document que ens permet conèixer-les totes i després buscar al calendari quan es celebren.

Imatge20

Imatge21

També treballem el fet que hi ha festes que són les mateixes a tots els pobles i ciutats de Catalunya.

Com a avaluació: com busquem al calendari, què vol dir primer, darrer, del 10 al 15,.. conceptes més matemàtics treballats en altres projectes. I com avaluació concreta de les festes no n’hem fet.

L’ajuntament

Hem parlat tant de l’ajuntament i hem enviat tants correus electrònics per saber informació que ara ens plantegem què és l’ajuntament, per a què serveix i si els nostres pobles tenen ajuntament.

Anem a visitar l’ajuntament de Rellinars.

Prèviament:

  • Fem un correu electrònic (individual i després una entre tots)
  • Fem una nota escrita als pares (individual).

Imatge16Imatge17El fet d’anar a l’ajuntament ens permet explcar a l’alcaldessa tot el què sabem i hem après del nostre projecte a part de poder resoldre els dubtes què tenim de què és l’ajuntament i per a què serveix.

Com que la sortida la fem caminant podem veure com són els carrers, per on passem, què hi trobem,.. i després poder tornar a mirar el plànol de Rellianrs.

Imatge18Un cop a classe fem una avaluació final d’aquesta activitat:

Imatge19Fem un mural a la paret amb totes les idees importants que ens emportem d’aquesta sortida.

 

Els carrers d’un poble

Com són els carrers dels pobles on vivim? Sortim pel voltant de l’escola per veure com són aquests carrers, quines característiques tenen i si les podem trobar en els tres pobles on vivim.

Imatge13 Imatge11 Imatge12Trobem carrers estrets, senyals de circulació, nombres, formes, noms dels carrers, l’escut del poble,…

Un cop a classe ho posem en comú , però també han de dibuixar el recorregut què hem fet, comparar el recorregut amb el plànol del poble, buscar altres coses al plànol,…

Imatge15Imatge14Ja havíem treballat el plànol del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Busquem semblances, diferències,… Ens torna a sortir una activitat d’avaluació entre projectes.

 

Banderes i escuts

En aquest bloc volem conèixer quina és la història i la identitat dels pobles on vivim.

Comencem buscant quins dels nostres pobles tenen bandera i quins escut i que representen per a nosaltres.

Cadascú porta la informació del poble on viu. En el moment de posar-ho en comú entrem en contradicció. Ens arribem informacions diferents. Hem de buscar una sortida als nostres dubtes. Per tant, decidim enviar correus als diferents ajuntaments com d’altres vegades hem hagut de fer.

Imatge7

 

 

 

 

 

 

Un cop resolt el dilema ja sabem quins pobles tenen bandera, quins escut i quin ho té tot.

A les diferents pàgines dels ajuntaments en busquem la història i la relacionem amb els símbols que apareixen als escuts i a les banderes.

Aquesta activitat ens permetrà situar dades a la línia del temps. Aquesta activitat serveix d’avaluació perquè en activitats d’altres projectes hem treballat i situat la línia del temps. Per tant, es poden connectar activitats d’avaluació entre projectes.

Imatge8

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem realitzat enquestes a partir d’informacions demanades a altres classes. Volíem saber si els nostres companys de l’escola coneixien els escuts dels nostres pobles. Després redactem conclusions. El fet de redactar conclusions també en altres projectes ens permet veure com avancem en el redactat i la manera d’escriure i com cadascú a partir d’unes dades, una imatge,..  en pot treure una conclusió. També estem avaluant.

Altres continguts que treballem en aquest bloc són:

  • Les paraules polisèmiques (a partir de la paraula llegenda, doncs sabem què és una llegenda d’un mapa i ara coneixem la llegenda de la vaca del poble de Vacarisses).
  • Altres pobles i països també tenen banderes. en coneixem algunes i les busquem al mapa mundi ( la llegenda del mapa).
  • Les banderes i els escuts tenen formes diferents. Treballem les formes.
  • Les banderes i les fraccions.

Imatge9

 

 

 

 

 

Imatge10

 

 

 

 

 

 

Aquests dos darrers aspectes treballats ( formes i fraccions) es treballen pel fet que en un altre projecte ho havíem trebalalt i en fem una connexió. Aquest fet també ens permet avaluar entre projectes.

ON VIVIM I LA SEVA VEGETACIÓ

En aquest projecte fem un pas més que ens porta a conèixer l’entorn natural que ens envolta. Centrant-nos en la flora dels diferents pobles i volent arribar a veure quina vegetacio tenen en comú.

Com a deures de la setmana es proposa buscar informació sobre quins arbres hi ha al voltant dels pobles on vivim per després poder compartir i comparar la informació.

Un cop a classe escrivim els noms dels arbres dels tres pobles. I veiem quins arbres es van repetint a cada poble.

Imatge3

 

 

 

 

Imatge2Imatge1

 

 

 

 

 

Per què sabem que vivim en un poble?

SI RELLINARS TÉ 748 HABITANTS I ÉS UN POBLE, COM ÉS QUE VACARISSES EN TÉ 6.419, I TAMBÉ ÉS UN POBLE?

Conversem:

  • Perquè vivim en tres pobles i sabem que són pobles (Ona).
  • Perquè són petits (David).
  • Si fem una volta pel poble veurem que és petit (Martina).
  • No hi ha pisos i hi ha pocs habitants (Nil).
  • No hi ha carrers llargs. Són estrets i curts (Clara).
  • Em sona que Rellinars és un poble. Jo vins d’una ciutat (David).
  • Als nostres pobles no hi ha semàfors (Unay).
  • Tenim poques escoles (Nil).
  • També hi ha molts arbres (Unay).
  • Veig més cotxes a les ciutats (Lila).
  • A la ciutat hi ha molt soroll (Ona).
  • A Rellinars no hi ha pisos. És un poble. Tenim moltes cases. A la ciutat hi ha de tot (Lola).
  • A la ciutat hi ha moltes coses: busos, cotxes, contaminació,.. (Clara).
  • En un poble la gent es coneix. A la ciutat no (Vinyet).
  • A la ciutat no hi ha animals (Unay).
  • Als pobles hi ha poques persones (Lila).
  • Els pobles són petits i les ciutats grans (Norah).
  • A la ciutat hi ha moltes botigues i al poble poques (Ona).
  • També a la ciutat hi ha molt trànsit (Ona).
  • A la ciutat hi ha molta caravana (Clara).
  • Als pobles es fa mercat (Clara).

PER QUÈ SÓN POBLES SI EL NÚMERO ÉS TAN DIFERENT?

  • Hi ha pobles que poden ser més grans o més petits (Lila).
  • Rellinars és un poble perquè és petit (Jaime).
  • Un és més petit que l’altre (Clara).
  • Si tots dos són pobles haurien de tenir el mateix nombre d’habitants (Jaime).
  • L’ajuntament decideix ser poble o ser ciutat (Nil).
  • Un és gran i l’altre és petit. Però tot i ser gran és petit (Lila).

Per trobar la resposta acabem de llegir l’últim apartat que teníem pendent d’una lectura.

Llegim que al nostre país es considera ciutat a partir dels 10.000 habitants.

Imatge10

 

 

Com a conclusió final ens adonem que com que cap dels tres pobles té els 10.000 habitants cap dels tres són ciutats.