RESPONEM TOTES AQUESTES PREGUNTES

Ara ja tenim moltes preguntes interessants que haurem d’investigar per a poder donar resposta. A part de respondre les preguntes, volem entendre-les i per això ens serà necessari mirar vídeos, llibres, fer experiments… i si cal aprendre altres coses relacionades encara que no donin resposta a aquestes preguntes en concret.

En aquest bloc fem un resum de com hem respòs la majoria de preguntes.

LA LLANA DE LA ROBA VE DE L’OVELLA?

Per respondre aquesta pregunta comencem mirant vídeos de com s’esquilen les ovelles (ja que els nens tenien curiositat per saber amb què els tallen la llana), i en aquests vídeos també explicaven que en feien d’aquesta llana de les ovelles, i els processos a seguir. Això ens genera nous dubtes, com per exemple quanta quantitat de llana s’extreu d’una ovella, i per entendre-ho haurem de pesar diferents materials.

Quan mirem els vídeos, desprès fem resums en veu alta per extreure conclusions i cadascú ho anota a la llibreta d’aula.

Imagen1 Imagen2 Imagen3 Imagen4 Imagen5 Imagen6 Imagen7 Imagen8 Imagen9 Imagen10 Imagen11 Imagen12

Ara ja sabem que la llana ve de les ovelles, però quan mirem un llibre que parla sobre els teixits descobrim que hi ha llana que també s’extreu d’altres animals com: l’Iac, el camell, el gat, el conill d’angora, la llama…

Aprofitem per a situar al mapamundi els animals que nosaltres no coneixem.

I en fem un recull a la llibreta

Imagen13 Imagen14 Imagen15

 

BUSCANT AQUESTA INFORMACIÓ, A TRAVÉS DELS VÍDEOS, TAMBÉ HEM POGUT DONAR RESPOSTA A DUES ALTRES PREGUNTES QUE ENS HAVÍEM FET:

AMB QUÈ TALLEN LA LLANA A LES OVELLES?

QUAN TEMPS TARDA A CRÉIXER LA LLANA A LES OVELLES?

Sabem que les esquilen un cop a l’any, normalment a la primavera ja que així no tenen ni fred ni calor. I quan ho fan poden utilitzar o bé unes tisores especials o unes màquines per esquilar, molt semblants a les màquines de tallar els cabells de les persones.

FEM CONVERSA

La conversa a l’aula és un aspecte clau per a crear coneixements i fer créixer els projectes, així com ens serveix com a avaluació del que saben o del que han entès. també ens serveix per escoltar la veu dels alumnes i els seus interessos i inquietuds, i on acostumen a sorgir preguntes investigables.

Per tant, després d’observar el que ha passat, posem les idees en comú i intentem saber per què hi ha teixits que amb un mateix element s’han tacat i altres no.

La conversa sobre els teixits va anar així:

“PER QUÈ HI HA TEIXITS QUE D’UN MATEIX ELEMENT ESTAN MÉS TACATS QUE ALTRES?

-PERQUÈ VAM PINTAR-LOS POC

-PERQUÈ SI ERA L’ÚLTIM TROS JA NO QUEDAVA PER TACAR

-ALGUNS NENS POTSER ESTAVEN DESPISTATS

-ELS PETITS NOMÉS HO FEIEN UNA MIQUETA

TAMBÉ PODRIA SER PEL TIPUS DE ROBA QUE EN UNA AGAFA MÉS QUE A L’ALTRE

-LES MORES HAN PINTAT MÉS, LA PASTANAGA NO HA PINTAT

-DE LA PASTANAGA 7 VAN DIR QUE SI, 4 QUE NO. GUANYEN ELS 4 QUE VAN DIR QUE NO!”

A partir d’aquestes idees, veiem que com hi ha teixits diferents, és possible que aquest sigui el motiu. Per això ara podrem continuar investigant per aquest camí.

imagen4

 

COMENCEM!

El projecte “Com es fan els teixits?” comença a partir d’un repte, el primer dia de curs, proposat per les mestres.

La intenció és debatre, comunicar, expressar i conversar sobre els coneixements dels que parteixen els nens, en aquest cas sobre diferents tipus de teixits, i quines coses del seu entorn els podrien embrutar. Per tal de poder fer hipòtesis i després comprovar-les a partir d’experiments, manipulació i vivències en primera persona.

Per fer les hipòtesis, vam utilitzar gomets, per fer-ho molt visual. Així posàvem tants gomets liles per cada nen que deia que si que s’embrutaria, i tants gomets verds per tots els nens que creien que no s’embrutaria. Així, per comprovar-ho ens serà més fàcil.

Un cop s’han fet les hipòtesis, les mestres porten el material acordat, i els alumnes, en grups experimenten per saber què passarà.