COM PINTEN LA LLANA?

Per donar resposta a aquesta pregunta, com sempre, comencem fent conversa. Un cop els alumnes han dit com ells creien que es tenyeix la llana, comencem a fer proves per a veure si es fa com ells diuen o no.

Imagen39

Després d’intentar-ho, en parlem…Imagen2 Imagen3 Veiem que no ho hem fet bé, que així és impossible que es tenyeixi la roba de manera permanent. Els propis alumnes decideixen continuar fent proves…Imagen36

Com que així no ens en sortim, les mestres els portem un tint químic per a tenyir la roba. Així que ara hem de seguir les instruccions al peu de la lletra per a que ens funcioni:

Imagen35 Imagen34

I la llana tampoc s’ha tenyit… aquest tint només tenyeix algunes fibres, però no funciona amb tots els teixits de la mateixa manera… així que encara no ho hem resolt. Estem segurs que la roba feta de llana en una fàbrica tenen un tint químic especial. Però nosaltres continuem capficats per tenyir la nostra llana! Així que continuem investigant. Recordem vídeos que vàrem veure sobre la llana i ovelles i que en algun d’ells sortien persones explicant que tenyien la llana de manera natural. Els tornem a mirar, i prenem apunts per desprès fer-ho nosaltres.

Imagen33

I ara que ja ho tenim clar, decidim sortir al bosc a buscar elements de la natura, tal i com vam fer a principi de curs, per a tenyir la llana. Aquest cop però, no agafarem tot el que trobem, sinó que ja tenim una intenció clara, i per això fem una llista dels colors que volem aconseguir i amb quins elements ho podem provar.

Imagen32

I ara que ho tenim tot, seguirem les instruccions per a tenyir:

Imagen31

I una altra vegada… no ens ha funcionat! Demanem als alumnes si ens rendim i deixem estar l’experiment, però ells diuen que no! Que ara que ja hem començat hem d’aconseguir-ho, que ens equivocarem tantes vegades com faci falta. Així que ens informem millor i veiem que en aquest procés és necessita un mordent, és a dir, un element que faci que agafi el color, com en el tint químic que s’hi posava una pols blanca.

Ho tornem a provar amb vinagre, bicarbonat, sal… Aquest cop, algun element ha tenyit una mica, però no del color que esperàvem.

També en fem un registre, i qui vol fa la seva explicació amb dibuixos a la llibreta.

Imagen30

Imagen29

I buscant buscat… veiem que per la llana es necessita ALUM, un mineral especial. El busquem, el comprem per internet i quan el trobem ho tornem a provar, aquest cop ja per enésima vegada:

Imagen28

I ara que ja hem aconseguit tenyir la llana, fem una comparació dels colors que hem obtingut amb els que nosaltres havíem predit:

Imagen27

Amb aquestes comparacions, veiem la diferència de posar un mordent o un altre, i com canvien els colors dels elements de la natura un cop han tenyit la llana.

Per acabar, fem un tapís de feltre individualment amb aquesta llana.

 

ELS ALTRES FILS QUE NO SÓN DE LLANA DE QUÈ SÓN?

Quan vam mirar el llibre sobre els teixits i vam veure que la llana prové de diferents animals, ens vàrem adonar que també es pot fer roba d’altres animals com el cuc de seda, que aquesta roba es molt suau i l’acostumen a fer a la Xina.

I també vam veure que a part d’animals hi ha teixits que venen de plantes com el cotó o el lli.

Per acabar-ho d’entendre, mirem vídeos.

Amb tot això, un alumne de la classe que el seu pare treballa en aquest àmbit, ens va portar informació i material (fotos, vídeos, i fibres de llana, de lli i sintètiques)

Amb totes aquestes informacions comencem a entendre que la roba que portem pot estar feta de fibres animals, de fibres vegetals o les sintètiques, que provenen de la fàbrica. Així ens anem mirant les etiquetes de la roba per saber de què està feta.

Imagen16 Imagen17 Imagen18 Imagen19 Imagen20 Imagen21 Imagen23 Imagen24 Imagen25 Imagen26 Imagen27

 

Ara que ja som uns experts en aquest tema,  anem al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa per acabar de concretar tota aquesta informació, i si cal ampliar-la. En aquesta excursió ens acompanya la classe de Mitjans Grans, que també estan treballant aspectes de la moda, i ens demanen ajuda per a ampliar informació abans de la sortida. Així que ens preparem una explicació de tot allò que sabem.

Aquest fet ens ajuda a les mestres a fer una avaluació competencial, ja que són els propis alumnes els que van dient tot allò que recorden. I és evident que quan una persona sap explicar uns coneixements, és perquè els té interioritzats i els entén.

I els propis alumnes, en acabar es fan una autoavaluació a la llibreta de com ho han fet, com s’han sentit i què podrien millorar.

I com que tenim moltes informacions hem d’actualitzar la xarxa de relacions.

RESPONEM TOTES AQUESTES PREGUNTES

Ara ja tenim moltes preguntes interessants que haurem d’investigar per a poder donar resposta. A part de respondre les preguntes, volem entendre-les i per això ens serà necessari mirar vídeos, llibres, fer experiments… i si cal aprendre altres coses relacionades encara que no donin resposta a aquestes preguntes en concret.

En aquest bloc fem un resum de com hem respòs la majoria de preguntes.

LA LLANA DE LA ROBA VE DE L’OVELLA?

Per respondre aquesta pregunta comencem mirant vídeos de com s’esquilen les ovelles (ja que els nens tenien curiositat per saber amb què els tallen la llana), i en aquests vídeos també explicaven que en feien d’aquesta llana de les ovelles, i els processos a seguir. Això ens genera nous dubtes, com per exemple quanta quantitat de llana s’extreu d’una ovella, i per entendre-ho haurem de pesar diferents materials.

Quan mirem els vídeos, desprès fem resums en veu alta per extreure conclusions i cadascú ho anota a la llibreta d’aula.

Imagen1 Imagen2 Imagen3 Imagen4 Imagen5 Imagen6 Imagen7 Imagen8 Imagen9 Imagen10 Imagen11 Imagen12

Ara ja sabem que la llana ve de les ovelles, però quan mirem un llibre que parla sobre els teixits descobrim que hi ha llana que també s’extreu d’altres animals com: l’Iac, el camell, el gat, el conill d’angora, la llama…

Aprofitem per a situar al mapamundi els animals que nosaltres no coneixem.

I en fem un recull a la llibreta

Imagen13 Imagen14 Imagen15

 

BUSCANT AQUESTA INFORMACIÓ, A TRAVÉS DELS VÍDEOS, TAMBÉ HEM POGUT DONAR RESPOSTA A DUES ALTRES PREGUNTES QUE ENS HAVÍEM FET:

AMB QUÈ TALLEN LA LLANA A LES OVELLES?

QUAN TEMPS TARDA A CRÉIXER LA LLANA A LES OVELLES?

Sabem que les esquilen un cop a l’any, normalment a la primavera ja que així no tenen ni fred ni calor. I quan ho fan poden utilitzar o bé unes tisores especials o unes màquines per esquilar, molt semblants a les màquines de tallar els cabells de les persones.

CONTINUEM EL PROJECTE

L’última conversa que vam tenir va anar així:

HI HA FILS DIFERENTS: DE LLANA, FILS PRIMS

EL TEIXIT Nº4 ÉS COM LA LLANA, HI HA FORADETS I TÉ LA MATEIXA FORMA

-PERÒ LA LLANA ÉS MÉS GRUIXUDA, AQUEST NO EL VEIEM SENSE LA LUPA

-PERQUÈ LA LLANA NO LA FEM SERVIR A L’ESTIU, PERQUÈ FA MOLTA CALOR, ÉS MOLT CALENTA. PERÒ PER LES OVELLES NO, PERQUÈ ÉS SEVA.

LA LLANA DE LES OVELLES I LA DE LA ROBA ÉS LA MATEIXA?

-NO!

-SI! LA NOSTRA VE DE L’OVELLA

-PERQUÈ EN UNA FÀBRICA L’HAN CONVERTIT EN UNA ALTRA ROBA

-NO L’HAN CONVERTIT! NO HI HA MÀGIA!

HO FAN AMB UNA MÀQUINA

-LA MÀQUINA LA VA COSINT, LLAVORS SE LA POT POSAR LA GENT

-SI, I LA LLANA AMB EL SOL S’ESCALFA I FA CALOR

LI TREUEN UNA MICA DE LLANA A LES OVELLES I LA FÀBRICA FA ROBA PLANA

DESPRÉS A LES OVELLES ELS TORNA A CRÈIXER LA LLANA, COM A NOSALTRES EL CABELL

-HAN DE PASSAR UNES QUANTES SETMANES

-PERÒ NO POT SER! PERQUÈ LES OVELLES TENEN LA LLANA BLANCA!

DESPRÉS LA PINTEN!

COM?

-AMB ESPRAIS ESPECIALS NO! SI PINTEN LA LLANA LES OVELLES ES MORIRIEN

-PRIMER LA TALLEN AMB TISORES I DESPRÉS LA PINTEN

-NO LA TALLEN AMB UNA MÀQUINA COM D’AFEITAR ELS HOMES

-NO, NO ÉS COM LA DE TALLAR ELS CABELLS

-SI PERÒ LA DE TALLAR ELS CABELLS D’OVELLES

Per tant, arrel d’aquesta conversa ens sorgeixen moltes preguntes interessants que haurem d’investigar per a poder respondre. Les preguntes les escrivim i les pengem a la classe per tenir-les presents:

LA LLANA DE LA ROBA VE DE L’OVELLA?

LA LLANA FA CALOR?

COM FAN LA LLANA A LES FÀBRIQUES?

AMB QUÈ TALLEN LA LLANA A LES OVELLES?

QUAN TEMPS TARDA A CRÉIXER LA LLANA A LES OVELLES?

COM “PINTEN” LA LLANA

ELS ALTRES FILS QUE NO SÓN DE LLANA DE QUÈ SÓN?

 

Imagen15

FEM XARXA

Abans d’embarcar-nos en el món de la llana, comencem a fer la xarxa de relacions, ja que ara tenim nous coneixements i els volem tenir presents a la classe.

Aquesta activitat ens servirà com a avaluació, ja que entre tots hem de dir paraules importants de tot allò que estem aprenent, i un cop tenim les paraules escrites, els alumnes hauran d’intentar identificar-les i organitzar-les per a poder fer la xarxa.

Imagen6 Imagen7 Imagen8 Imagen9

TIPUS DE TEIXITS

Fem conversa per intentar entendre perquè els teixits s’han fet nets, però en canvi s’han tenyit tots de color groc. Ràpidament arribem a la conclusió que el curry ha sigut l’element que ho ha tenyit tot.

Però tenim un nou dubte, i es que no tots els grocs són iguals, tenen diferents tonalitats, un són un groc fosc, els altres un groc verdós, altres són gairebé blancs… Els ordenem per colors i ens fixem que justament els retalls d’un mateix teixit s’han tenyit de la mateixa tonalitat. Així que en traiem conclusions:

COM ÉS QUE HAN SORTIT DE COLORS GROCS?

-LA ELSA TENIA RAÓ, S’HAN BARREJAT

-AIXÒ HA SIGUT EL CURRI!

-SI! EL CURRI HO HA PINTAT TOT

-ELS ALTRES INGREDIENTS VAN DEIXAR TROSSETS BRUTS

-SI! PERÒ LES MORES VAN EMBRUTAR MOLT, PERÒ ARA HA MARXAT

AQUESTA ÉS LA DIFERÈNCIA D’EMBRUTAR I TENYIR!!

-UNS S’HAN BARREJAT AMB ELS VERDS, I ELS BLANCS AMB ELS BLANCS

-PERÒ SI TOTS DONAVEN VOLTES A LA MATEIXA RENTADORA!

-PERÒ UNS ES TOCAVEN MÉS AMB ELS VERDS

-NO! ESTAVEN TOTS JUNTS, DONAVEN VOLTES JUNTS

POTSER ÉS PERQUÈ UNS SÓN MÉS SUAUS I ELS ALTRES NO. PER AIXÒ UNS S’HAN PINTAT I ELS ALTRES NO

AH! DONCS POTSER COM CADA TEIXIT ERA DIFERENT S’HA PINTAT DIFERENT! PER AIXÒ TOTS ELS 2 SÓN DE COLOR BLANC I ELS 4 DE COLOR VERD

A partir d’aquesta conversa entenem que com que els teixits són diferents, també es tenyeixen diferent, i que per tant, tenen propietats diferents. Les mestres aprofiten això per gestionar la conversa, i parlar sobre els tipus de teixits que coneixen els alumnes. L’únic al que fan referència és la llana, ja que la tenen més propera, i quan vam veure els teixits per dins, el trenat d’algun d’ells els recordava als jerseis teixits amb agulles.

Tot això ens serveix per a fer créixer el projecte, ara ja tenim un altre tema de recerca per saber d’on venen els teixits, i així començarem per saber d’on s’extreu la llana.

També vam aprofitar per a fer una activitat plàstica sobre les tonalitats.

Imagen1 Imagen2 Imagen3 Imagen4 Imagen5

RENTEM LA ROBA

Per reafirmar que els teixits no s’han tenyit sinó que només s’han embrutat decidim entre tots que cal rentar-los, i així veurem si s’han tacat, tenyit o només embrutat.

Durant la conversa hi ha alumnes que afirmen que cal posar la roba en remull com fan a casa seva, i per tant, unànimement decidim deixar-les en safates amb aigua i sabó tot el cap de setmana.

Però ens sorgeix el dubte de si al posar tots els teixits junts es barrejaran els colors o no. Conversa:

“SI LA RENTEM, LA FAREM NETA? TORNARÀ A SER BLANCA?

– A LA RENTADORA SI!

-NO PERQUÈ ESTÀ ENGANXAT, ESTÀ SEC I L’HEM DE POSAR EN AIGUA

-COM LA MEVA MARE FA

-SI! SI QUE ES NETEJARÀ!

-PRIMER L’HEM DE POSAR AMB SABÓ I DESPRÉS A LA RENTADORA

I ES NETEJARAN TOTS IGUAL?

-NO ES NETEJARAN IGUAL

-LES MORES ESTAN MOLT PINTADES

-SI HO POSEM A RENTAR TOT, ES NETEJARÀ TOT

JO CREC QUE ES BARREJARAN ELS COLORS (ELSA)

-NO, NO QUE DIUS!  ÉS NETEJARAN TOTS”

Quan tornem, veiem que l’aigua que abans era transparent ara està bruta, i per tant cal posar-ho tot a la rentadora. Aprofitem per mirar que hi ha números, i que alguns són la temperatura, i els altres són “l’estona” que estarà la rentadora.

Quan els traiem de la rentadora tenim una sorpresa, els teixits s’han fet nets, és a dir no hi ha grumolls, però tots s’han tenyit de color groc! Això ens donarà peu a continuar investigant!

 

 

MIREM ELS TEIXITS PER DINS

Com que la nostra suposició és que els teixits s’han tacat de manera diferent perquè són diferents, hem de comprovar això que estem dient, i per fer-ho ens cal entendre i veure com són aquests teixits.

Per això vam utilitzar un mòtic que ens va servir per poder veure l’interior dels teixits, i així comprovar que si que es veritat que són diferents i que estan fets cada un d’una manera.

Un cop els hem observat, parlem del que hem vist, i quines formes i diferències hi trobem.

Aprofitem també per mirar la roba que portem, i els colors que tenen. Quan veiem els que hem embrutat, comprovem que no s’han tenyit, sinó que només tenen restes de menjar.

Les conclusions les enganxem a la llibreta.

FEM CONVERSA

La conversa a l’aula és un aspecte clau per a crear coneixements i fer créixer els projectes, així com ens serveix com a avaluació del que saben o del que han entès. també ens serveix per escoltar la veu dels alumnes i els seus interessos i inquietuds, i on acostumen a sorgir preguntes investigables.

Per tant, després d’observar el que ha passat, posem les idees en comú i intentem saber per què hi ha teixits que amb un mateix element s’han tacat i altres no.

La conversa sobre els teixits va anar així:

“PER QUÈ HI HA TEIXITS QUE D’UN MATEIX ELEMENT ESTAN MÉS TACATS QUE ALTRES?

-PERQUÈ VAM PINTAR-LOS POC

-PERQUÈ SI ERA L’ÚLTIM TROS JA NO QUEDAVA PER TACAR

-ALGUNS NENS POTSER ESTAVEN DESPISTATS

-ELS PETITS NOMÉS HO FEIEN UNA MIQUETA

TAMBÉ PODRIA SER PEL TIPUS DE ROBA QUE EN UNA AGAFA MÉS QUE A L’ALTRE

-LES MORES HAN PINTAT MÉS, LA PASTANAGA NO HA PINTAT

-DE LA PASTANAGA 7 VAN DIR QUE SI, 4 QUE NO. GUANYEN ELS 4 QUE VAN DIR QUE NO!”

A partir d’aquestes idees, veiem que com hi ha teixits diferents, és possible que aquest sigui el motiu. Per això ara podrem continuar investigant per aquest camí.

imagen4

 

ESCRIVIM A LA LLIBRETA

Els alumnes de p5 i els de p4 que estan preparats tenen una llibreta d’aula, allà és on queden recollides les idees, els coneixements individuals i de grup… també els serveix per avaluació o perquè els que vulguin la utilitzin a casa per escriure aspectes personals.

Per tant, ara que hem fet aquesta activitat, aprofitem per fer una reflexió a la llibreta, que a les mestres ens servirà com a avaluació.

Cada alumne escull algunes fotos del procés, i sota el títol: “Què estàvem fent aquí?” ells escriuen tot allò que creuen. Hi ha alumnes que necessiten ajuda, i per tant les mestres els “deixen la mà”, és a dir, que els escriuen allò que ells volen dir, i ells ho copien a la seva llibreta.

imagen1 imagen2