RESPONEM TOTES AQUESTES PREGUNTES

Ara ja tenim moltes preguntes interessants que haurem d’investigar per a poder donar resposta. A part de respondre les preguntes, volem entendre-les i per això ens serà necessari mirar vídeos, llibres, fer experiments… i si cal aprendre altres coses relacionades encara que no donin resposta a aquestes preguntes en concret.

En aquest bloc fem un resum de com hem respòs la majoria de preguntes.

LA LLANA DE LA ROBA VE DE L’OVELLA?

Per respondre aquesta pregunta comencem mirant vídeos de com s’esquilen les ovelles (ja que els nens tenien curiositat per saber amb què els tallen la llana), i en aquests vídeos també explicaven que en feien d’aquesta llana de les ovelles, i els processos a seguir. Això ens genera nous dubtes, com per exemple quanta quantitat de llana s’extreu d’una ovella, i per entendre-ho haurem de pesar diferents materials.

Quan mirem els vídeos, desprès fem resums en veu alta per extreure conclusions i cadascú ho anota a la llibreta d’aula.

Imagen1 Imagen2 Imagen3 Imagen4 Imagen5 Imagen6 Imagen7 Imagen8 Imagen9 Imagen10 Imagen11 Imagen12

Ara ja sabem que la llana ve de les ovelles, però quan mirem un llibre que parla sobre els teixits descobrim que hi ha llana que també s’extreu d’altres animals com: l’Iac, el camell, el gat, el conill d’angora, la llama…

Aprofitem per a situar al mapamundi els animals que nosaltres no coneixem.

I en fem un recull a la llibreta

Imagen13 Imagen14 Imagen15

 

BUSCANT AQUESTA INFORMACIÓ, A TRAVÉS DELS VÍDEOS, TAMBÉ HEM POGUT DONAR RESPOSTA A DUES ALTRES PREGUNTES QUE ENS HAVÍEM FET:

AMB QUÈ TALLEN LA LLANA A LES OVELLES?

QUAN TEMPS TARDA A CRÉIXER LA LLANA A LES OVELLES?

Sabem que les esquilen un cop a l’any, normalment a la primavera ja que així no tenen ni fred ni calor. I quan ho fan poden utilitzar o bé unes tisores especials o unes màquines per esquilar, molt semblants a les màquines de tallar els cabells de les persones.

RENTEM LA ROBA

Per reafirmar que els teixits no s’han tenyit sinó que només s’han embrutat decidim entre tots que cal rentar-los, i així veurem si s’han tacat, tenyit o només embrutat.

Durant la conversa hi ha alumnes que afirmen que cal posar la roba en remull com fan a casa seva, i per tant, unànimement decidim deixar-les en safates amb aigua i sabó tot el cap de setmana.

Però ens sorgeix el dubte de si al posar tots els teixits junts es barrejaran els colors o no. Conversa:

“SI LA RENTEM, LA FAREM NETA? TORNARÀ A SER BLANCA?

– A LA RENTADORA SI!

-NO PERQUÈ ESTÀ ENGANXAT, ESTÀ SEC I L’HEM DE POSAR EN AIGUA

-COM LA MEVA MARE FA

-SI! SI QUE ES NETEJARÀ!

-PRIMER L’HEM DE POSAR AMB SABÓ I DESPRÉS A LA RENTADORA

I ES NETEJARAN TOTS IGUAL?

-NO ES NETEJARAN IGUAL

-LES MORES ESTAN MOLT PINTADES

-SI HO POSEM A RENTAR TOT, ES NETEJARÀ TOT

JO CREC QUE ES BARREJARAN ELS COLORS (ELSA)

-NO, NO QUE DIUS!  ÉS NETEJARAN TOTS”

Quan tornem, veiem que l’aigua que abans era transparent ara està bruta, i per tant cal posar-ho tot a la rentadora. Aprofitem per mirar que hi ha números, i que alguns són la temperatura, i els altres són “l’estona” que estarà la rentadora.

Quan els traiem de la rentadora tenim una sorpresa, els teixits s’han fet nets, és a dir no hi ha grumolls, però tots s’han tenyit de color groc! Això ens donarà peu a continuar investigant!

 

 

MIREM ELS TEIXITS PER DINS

Com que la nostra suposició és que els teixits s’han tacat de manera diferent perquè són diferents, hem de comprovar això que estem dient, i per fer-ho ens cal entendre i veure com són aquests teixits.

Per això vam utilitzar un mòtic que ens va servir per poder veure l’interior dels teixits, i així comprovar que si que es veritat que són diferents i que estan fets cada un d’una manera.

Un cop els hem observat, parlem del que hem vist, i quines formes i diferències hi trobem.

Aprofitem també per mirar la roba que portem, i els colors que tenen. Quan veiem els que hem embrutat, comprovem que no s’han tenyit, sinó que només tenen restes de menjar.

Les conclusions les enganxem a la llibreta.

COMENCEM!

El projecte “Com es fan els teixits?” comença a partir d’un repte, el primer dia de curs, proposat per les mestres.

La intenció és debatre, comunicar, expressar i conversar sobre els coneixements dels que parteixen els nens, en aquest cas sobre diferents tipus de teixits, i quines coses del seu entorn els podrien embrutar. Per tal de poder fer hipòtesis i després comprovar-les a partir d’experiments, manipulació i vivències en primera persona.

Per fer les hipòtesis, vam utilitzar gomets, per fer-ho molt visual. Així posàvem tants gomets liles per cada nen que deia que si que s’embrutaria, i tants gomets verds per tots els nens que creien que no s’embrutaria. Així, per comprovar-ho ens serà més fàcil.

Un cop s’han fet les hipòtesis, les mestres porten el material acordat, i els alumnes, en grups experimenten per saber què passarà.

 

PRESENTACIÓ

Hola, som la Pili i la Irene, mestres de la classe de Petits 2 de l’escola de Rellinars. Aquest grup està format per alumnes de p3, p4 i p5.

El projecte que us presentem es titula: “Com es fan els teixits?”

La intenció és treballar de manera globalitzada tots els aspectes del currículum, donant cabuda a tots els aprenentatges, ja siguin de llengua, matemàtiques, coneixement de l’entorn, …

Aquest projecte no té una planificació establerta, ni de continguts ni de temps. Es va creant al dia a dia depenent de les preguntes investigables que ens sorgeixin a l’aula, de les curiositats que puguin aparèixer, o de les intencions de les mestres en cada moment.