COM PINTEN LA LLANA?

Per donar resposta a aquesta pregunta, com sempre, comencem fent conversa. Un cop els alumnes han dit com ells creien que es tenyeix la llana, comencem a fer proves per a veure si es fa com ells diuen o no.

Imagen39

Després d’intentar-ho, en parlem…Imagen2 Imagen3 Veiem que no ho hem fet bé, que així és impossible que es tenyeixi la roba de manera permanent. Els propis alumnes decideixen continuar fent proves…Imagen36

Com que així no ens en sortim, les mestres els portem un tint químic per a tenyir la roba. Així que ara hem de seguir les instruccions al peu de la lletra per a que ens funcioni:

Imagen35 Imagen34

I la llana tampoc s’ha tenyit… aquest tint només tenyeix algunes fibres, però no funciona amb tots els teixits de la mateixa manera… així que encara no ho hem resolt. Estem segurs que la roba feta de llana en una fàbrica tenen un tint químic especial. Però nosaltres continuem capficats per tenyir la nostra llana! Així que continuem investigant. Recordem vídeos que vàrem veure sobre la llana i ovelles i que en algun d’ells sortien persones explicant que tenyien la llana de manera natural. Els tornem a mirar, i prenem apunts per desprès fer-ho nosaltres.

Imagen33

I ara que ja ho tenim clar, decidim sortir al bosc a buscar elements de la natura, tal i com vam fer a principi de curs, per a tenyir la llana. Aquest cop però, no agafarem tot el que trobem, sinó que ja tenim una intenció clara, i per això fem una llista dels colors que volem aconseguir i amb quins elements ho podem provar.

Imagen32

I ara que ho tenim tot, seguirem les instruccions per a tenyir:

Imagen31

I una altra vegada… no ens ha funcionat! Demanem als alumnes si ens rendim i deixem estar l’experiment, però ells diuen que no! Que ara que ja hem començat hem d’aconseguir-ho, que ens equivocarem tantes vegades com faci falta. Així que ens informem millor i veiem que en aquest procés és necessita un mordent, és a dir, un element que faci que agafi el color, com en el tint químic que s’hi posava una pols blanca.

Ho tornem a provar amb vinagre, bicarbonat, sal… Aquest cop, algun element ha tenyit una mica, però no del color que esperàvem.

També en fem un registre, i qui vol fa la seva explicació amb dibuixos a la llibreta.

Imagen30

Imagen29

I buscant buscat… veiem que per la llana es necessita ALUM, un mineral especial. El busquem, el comprem per internet i quan el trobem ho tornem a provar, aquest cop ja per enésima vegada:

Imagen28

I ara que ja hem aconseguit tenyir la llana, fem una comparació dels colors que hem obtingut amb els que nosaltres havíem predit:

Imagen27

Amb aquestes comparacions, veiem la diferència de posar un mordent o un altre, i com canvien els colors dels elements de la natura un cop han tenyit la llana.

Per acabar, fem un tapís de feltre individualment amb aquesta llana.

 

RENTEM LA ROBA

Per reafirmar que els teixits no s’han tenyit sinó que només s’han embrutat decidim entre tots que cal rentar-los, i així veurem si s’han tacat, tenyit o només embrutat.

Durant la conversa hi ha alumnes que afirmen que cal posar la roba en remull com fan a casa seva, i per tant, unànimement decidim deixar-les en safates amb aigua i sabó tot el cap de setmana.

Però ens sorgeix el dubte de si al posar tots els teixits junts es barrejaran els colors o no. Conversa:

“SI LA RENTEM, LA FAREM NETA? TORNARÀ A SER BLANCA?

– A LA RENTADORA SI!

-NO PERQUÈ ESTÀ ENGANXAT, ESTÀ SEC I L’HEM DE POSAR EN AIGUA

-COM LA MEVA MARE FA

-SI! SI QUE ES NETEJARÀ!

-PRIMER L’HEM DE POSAR AMB SABÓ I DESPRÉS A LA RENTADORA

I ES NETEJARAN TOTS IGUAL?

-NO ES NETEJARAN IGUAL

-LES MORES ESTAN MOLT PINTADES

-SI HO POSEM A RENTAR TOT, ES NETEJARÀ TOT

JO CREC QUE ES BARREJARAN ELS COLORS (ELSA)

-NO, NO QUE DIUS!  ÉS NETEJARAN TOTS”

Quan tornem, veiem que l’aigua que abans era transparent ara està bruta, i per tant cal posar-ho tot a la rentadora. Aprofitem per mirar que hi ha números, i que alguns són la temperatura, i els altres són “l’estona” que estarà la rentadora.

Quan els traiem de la rentadora tenim una sorpresa, els teixits s’han fet nets, és a dir no hi ha grumolls, però tots s’han tenyit de color groc! Això ens donarà peu a continuar investigant!

 

 

MIREM ELS TEIXITS PER DINS

Com que la nostra suposició és que els teixits s’han tacat de manera diferent perquè són diferents, hem de comprovar això que estem dient, i per fer-ho ens cal entendre i veure com són aquests teixits.

Per això vam utilitzar un mòtic que ens va servir per poder veure l’interior dels teixits, i així comprovar que si que es veritat que són diferents i que estan fets cada un d’una manera.

Un cop els hem observat, parlem del que hem vist, i quines formes i diferències hi trobem.

Aprofitem també per mirar la roba que portem, i els colors que tenen. Quan veiem els que hem embrutat, comprovem que no s’han tenyit, sinó que només tenen restes de menjar.

Les conclusions les enganxem a la llibreta.

FEM CONVERSA

La conversa a l’aula és un aspecte clau per a crear coneixements i fer créixer els projectes, així com ens serveix com a avaluació del que saben o del que han entès. també ens serveix per escoltar la veu dels alumnes i els seus interessos i inquietuds, i on acostumen a sorgir preguntes investigables.

Per tant, després d’observar el que ha passat, posem les idees en comú i intentem saber per què hi ha teixits que amb un mateix element s’han tacat i altres no.

La conversa sobre els teixits va anar així:

“PER QUÈ HI HA TEIXITS QUE D’UN MATEIX ELEMENT ESTAN MÉS TACATS QUE ALTRES?

-PERQUÈ VAM PINTAR-LOS POC

-PERQUÈ SI ERA L’ÚLTIM TROS JA NO QUEDAVA PER TACAR

-ALGUNS NENS POTSER ESTAVEN DESPISTATS

-ELS PETITS NOMÉS HO FEIEN UNA MIQUETA

TAMBÉ PODRIA SER PEL TIPUS DE ROBA QUE EN UNA AGAFA MÉS QUE A L’ALTRE

-LES MORES HAN PINTAT MÉS, LA PASTANAGA NO HA PINTAT

-DE LA PASTANAGA 7 VAN DIR QUE SI, 4 QUE NO. GUANYEN ELS 4 QUE VAN DIR QUE NO!”

A partir d’aquestes idees, veiem que com hi ha teixits diferents, és possible que aquest sigui el motiu. Per això ara podrem continuar investigant per aquest camí.

imagen4

 

ESCRIVIM A LA LLIBRETA

Els alumnes de p5 i els de p4 que estan preparats tenen una llibreta d’aula, allà és on queden recollides les idees, els coneixements individuals i de grup… també els serveix per avaluació o perquè els que vulguin la utilitzin a casa per escriure aspectes personals.

Per tant, ara que hem fet aquesta activitat, aprofitem per fer una reflexió a la llibreta, que a les mestres ens servirà com a avaluació.

Cada alumne escull algunes fotos del procés, i sota el títol: “Què estàvem fent aquí?” ells escriuen tot allò que creuen. Hi ha alumnes que necessiten ajuda, i per tant les mestres els “deixen la mà”, és a dir, que els escriuen allò que ells volen dir, i ells ho copien a la seva llibreta.

imagen1 imagen2

FEM EL BLOC

Cada setmana intentem publicar notícies al bloc de l’escola, per a explicar vivències d’aula. Aquest cop hem aprofitat per fer la primera entrada del curs, i hem explicat el repte del primer dia.

Això ens serveix per situar-nos i ser capaços d’explicar allò que hem fet, ja que hem de reflexionar sobre el títol i com ho explicarem perquè la gent que no hi era ho pugui entendre.

Aprofitant que hem reflexionat sobre com transmetre el que hem fet, cadascú ho escriu a la seva llibreta d’aula. Això ens serveix com a avaluació per saber què han entès o après.

 

imagen28 imagen29

COMPROVEM HIPÒTESIS

Un cop realitzat l’experiment, toca corroborar les hipòtesis que havíem fet. Eren sobre si els elements de la natura tacarien la roba o no, i ho vàrem apuntar, de manera gràfica per recordar-ho bé. Ara aprofitem aquestes anotacions per comprovar si el que creiem nosaltres era cert o no ho era.

Això ens permet treballar aspectes matemàtics i del mètode científic, fent evident als alumnes les seves idees, i fer una comprovació molt visual i experimental, i així poder treure unes conclusions.imagen26

imagen23 imagen24 imagen25 imagen27

 

COMENCEM!

El projecte “Com es fan els teixits?” comença a partir d’un repte, el primer dia de curs, proposat per les mestres.

La intenció és debatre, comunicar, expressar i conversar sobre els coneixements dels que parteixen els nens, en aquest cas sobre diferents tipus de teixits, i quines coses del seu entorn els podrien embrutar. Per tal de poder fer hipòtesis i després comprovar-les a partir d’experiments, manipulació i vivències en primera persona.

Per fer les hipòtesis, vam utilitzar gomets, per fer-ho molt visual. Així posàvem tants gomets liles per cada nen que deia que si que s’embrutaria, i tants gomets verds per tots els nens que creien que no s’embrutaria. Així, per comprovar-ho ens serà més fàcil.

Un cop s’han fet les hipòtesis, les mestres porten el material acordat, i els alumnes, en grups experimenten per saber què passarà.

 

PRESENTACIÓ

Hola, som la Pili i la Irene, mestres de la classe de Petits 2 de l’escola de Rellinars. Aquest grup està format per alumnes de p3, p4 i p5.

El projecte que us presentem es titula: “Com es fan els teixits?”

La intenció és treballar de manera globalitzada tots els aspectes del currículum, donant cabuda a tots els aprenentatges, ja siguin de llengua, matemàtiques, coneixement de l’entorn, …

Aquest projecte no té una planificació establerta, ni de continguts ni de temps. Es va creant al dia a dia depenent de les preguntes investigables que ens sorgeixin a l’aula, de les curiositats que puguin aparèixer, o de les intencions de les mestres en cada moment.