Quin ensurt ens hem endut avui  a classe!!!!!!!!

Estàvem fent una mica de relaxació després del pati i rentant-nos les mans quan de sobte algú ha picat súper fort a la porta de la classe. Ens hem espantat una mica perquè mai ningú fa tant de soroll quan vol entrar. Tot i que hem donat permís per entrar, ningú ho ha fet, així que hem obert…

Quina sorpresa i quina emoció!!!!!!! Quan hem obert ens hem trobat un petit elefant que ha revolucionat l’aula!!!!!!

Després de cridar, aixecar-nos, donar salts i riure ens hem adonat que portava una carta lligada al coll.

Com hem pogut ens hem assegut a la rotllana per donar-li la benvinguda i intentar escoltar què ens volia dir.

Estem súper contents i eufòrics, tenim moltes ganes que comenci a explicar-nos coses!!!!!

La veritat és que ha estat una activitat molt bonica i motivadora, tant per a ells com per a mi…  serà una bona eina per començar a presentar informació de la Índia, ja que no acabava de trobar la manera de fer-ho. M’està resultant una mica més difícil del que em pensava treure el projecte endavant, ja que és un tema que els queda força lluny, però sembla que estan força contents i amb ganes d’aprendre. Es mostren oberts i atents amb la informació que se’ls ofereix, però no mostren prous inquietuts sobre el tema per tal de poder seguir el seu ritme.

Seguirem endavant amb ganes i il·lusió i demanant ajuda a famílies i companys i companyes més grans.

De moment ja tenim deures… hem d’investigar què vol dir això de “Namaste” que posa a la seva carta el Haathee…