Hi havia una vegada un emperador que es deia Xa Jahan que es va enamorar d’una noia molt bonica que es deia Mumtaz Mahal.
Es van casar i van ser molt feliços, fins que un dia ella es va posar malalta i va morir.
L’emperador es va posar tan i tan trist que va decidir construir el palau més bonic mai vist per a ella. I aquest palau tan bonic es diu Taj Mahal.


