Valoracions finals i tancament

Aquest blog ha estat un recull de tot un seguit de reptes, tasques, vivències,… que han format part de tot el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes entorn del projecte interdisciplinari “On vivim dins l’Univers?”.

Podríem dir que aquest espai al blog també ha estat la nostra pròpia carpeta d’aprenentatge, la de tot el professorat que s’ha implicat en aquest projecte, exposant el que ha fet, com ho ha fet, on volia arribar,… Reflexionant en tot moment en la nostra tasca docent.

Hem anat exposant en els articles anteriors diferents productes finals, resolució de reptes,… A continuació, per finalitzar, recollim una imatge d’un dels guanyadors del Concurs de Dibuix entorn el nostre observatori astronòmic, realitzat també entorn al nostre projecte, activitat que també sumem com a vivència a la nostra carpeta i al nostre blog.

IMG_5795 (2)

Únicament dir que, un cop finalitzat el projecte valorem molt positivament aquesta experiència ja que ha estat molt enriquidora, no solament per als nostres alumnes sinó també per a tots nosaltres.

Valoracions entorn a la carpeta d’aprenentatge del nostre projecte

La carpeta d’aprenentatge ha estat el diari, la recopilació d’un conjunt d’evidències, que ens ha permès valorar les nostres tasques i el nostre projecte sense afegir-hi proves… fent sentir en tot moment a l’alumne protagonista dels seus aprenentatges.

La relació entre: Objectius – Activitats – Què hem après, ha estat present en cada tasca o repte proposat, i el professor ha estat supervisant constantment que així sigues i recolzant als seus alumnes en tots els seus dubtes.

L’alumne s’ha anat formulant un seguit de preguntes en cada activitat que afegia a la seva carpeta, essent conscient en tot moment del seu procés d’aprenentatge:

– Què he fet?

– Com ho he fet?

– Què he après?

– Dificultats que he tingut, com m’he sentit,..

Qüestions que ha anat resolent i reflexionant, tant de forma individual com a nivell de petit o gran grup.

També ha estat partícip de la seva pròpia avaluació i la dels seus companys, omplint rúbriques d’autovaluació i coavaluació referents a les tasques realitzades en grup.

autoavaluació TXTcoavaluació TXT

La reacció dels alumnes davant d’aquest canvi metodològic i d’avaluació ha estat molt positiva ja que la seva implicació ha estat present en tot moment i li ha fet sentir més conscient de la seva evolució i del que aprenia.

 

Reflexió final del projecte

En aquesta tasca ens hem endinsat en la posada en “ACCIÓ” del nostre cos. Hem conegut quines són les activitats més adequades per dur a terme una bona activitat física i quins són els canvis bàsics que es produeixen en el nostre organisme. A més d’experimentar el treball de les diferents Qualitats físiques bàsiques amb diferents activitats motrius.
Prèviament vam estar a l’aula fent un treball amb petit grup on cada alumne buscava informació sobre les principals característiques i variacions de les qualitats físiques bàsiques amb i sense gravetat. D’aquesta manera els alumnes han estat partícips del seu aprenentatge, implicant-se totalment i endinsant-se en les activitats motrius que ells mateixos han anat elaborant prèviament i que després les han pogut dur a la pràctica.
Per tant,  l’alumnat ha  anat avaluant-se en cada moment i això els ha permès implicar-se en la seva pròpia avaluació i en el seu propi aprenentatge. Hem doncs aconseguit millorar els resultats i sobretot fer que l’alumnat fos protagonista i sabes en tot moment el que s’estava treballant.

IMG_2209

Producte final a la festa diürna

Per finalitzar el nostre projecte: On vivim dins l’Univers? hem celebrat aquesta darrera setmana l’esperada “festa diürna” amb tots els alumnes de 1r d’ESO.

Dins la franja horària habitual en que realitzem el treball per projectes, de 11 a 13h., el programa va ser el següent:

11:00h.- Obra de teatre

11:30h.- Concert

11:45h.- Projecció dels treballs de la Volta al Món

12:00h.-  Exposició de cambres fosques, rellotges solars i maquetes. Amb la corresponent entrega de diplomes als millors treballs.

12:30h  Pica-pica Galàctic!

Es va tractar d’una mostra dels diferents treballs, compartint-los amb els altres companys, és a dir, d’una exposició dels diferents productes finals sorgits del projecte.

Va ser un final de projecte molt enriquidor per a tots!

IMG_5913 IMG_5914 IMG_5945 IMG_5935

IMG_5995

Observació nocturna

Els alumnes de primer d’ESO porten gairebé 60 hores treballant a l’aula diferents aspectes relacionats amb el tema de l’Univers.

Aquests darrers dies, que estem finalitzant el nostre projecte, hem arribat a l’esperada “festa nocturna” i hem pogut sortir de classe i de l’horari habitual per continuar treballant en el nostre projecte però d’una manera diferent.

Les activitats que es van realitzar la passada setmana, durant dues nits, ja que es van repartir els alumnes de 1r. ESO en dos grups per un millor funcionament (dilluns A i B, dimarts C i D) consistien en una iniciació a l’observació astronòmica, explicada en tot moment pels alumnes que pertanyen al grup d’astronomia de l’institut.

La observació nocturna es va dividir en tres estacions, és a dir, hi havien tres subgrups d’alumnes que treballaven de forma simultània:

Una estona un grup  treballava amb el programa Stellarium, uns altres alumnes observaven a ull nu al pati i, per una altra banda, un altre grup visualitzava des dels telescopis de la cúpula objectes del Sistema Solar, estrelles de la nostra galàxia i, si el cel ho permetia, objectes de cel profund.

20160531_230318

 

imagen 1

imagen 3

Aproximadament cada 40 minuts els alumnes van anar intercanviant d’estació i en total van ser un parell d’hores d’observació.

Durant les dues nits es van observar algunes de les constel·lacions primaverals que es poden visualitzar cap a les deu i onze de la nit: carro gran, carro petit, drac, bover, lleó, bessons, verge, corb, …; estrelles: polar, Àlcor, Mizar A i B, Artur, Spica, Càstor, Pòllux, Vega, Deneb, …

Encara que l’estrella va ser Júpiter, la primera nit varem poder assistir a part de l’ocultació de Ganimedes. Les següents seqüències realitzades amb Stellarium ens permet entendre que varem observar:

Júpiter, dilluns 30 de maig, 21:30 LT

La segona nit varem poder observar un altre fenòmen dels satèl·lits de Júpiter. En aquest cas va ser un trànsit, i ho va protagonitzar Ió.

Captura de pantalla 2016-06-01 21.41.06

Mart, d’un taronja pujat, i Saturn, amb els seus anells i Tità, van completar el trio del Sistema Solar.

Galileu va tenir la mateixa sensació fa més de 400 anys quan va ser el primer en observar-lo? Potser si, per molts de nosaltres també ha estat el primer cop!

Dues grans nits!

L’ARRIBADA A LA LLUNA

Els alumnes han investigat quan van arribar els primers astronautes a la lluna i qui va ser Georges Méliés.

10abb3698622617726a430c137f0ed7e

Els alumnes han mirat la pel·lícula a:

http://www.youtube.com/watch?v=7JDaOOw0MEE

descarga (1)

Han preparat l’esborrany del resum de la pel·lícula. Per fer-ho han repassat l’estructura del text narratiu, han debatut amb els companys de grup quines serien les parts en què podem dividir la pel·lícula i han completat la graella corresponent a les parts del text narrtatu de forma esquemàtica i breu tenint en compte les escenes del film que correspondrien a cada part.

Per acabar l’activitat han fet un resum de la pel·lícula amb l’ajut d’un llistat de paraules clau que hauran d’utilitzar del món de la cinematografia i de l’astronomia: cinema, estrella fugaç, cràter, científic, etc.

Els alumnes han après:

  1. A visualitzat la primera pel·lícula muda que es va filmar sobre els viatges de l’home a la llunaç
  2. A saber com eren els primers films de ciència-ficció.
  3. A diferenciar les característiques de les pel·lícules actuals i les més antigues.
  4. Les pel·lícules com a textos narratius.

¿Cómo guían en la noche las estrellas?

Al capítol XX de la primera part de la coneguda novel·la de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza mostra el seu saber com a pastor i demostra amb habilitat a Don Quijote que resten poques hores perquè surti el sol. 

Les estrelles són les còmplices de Sancho per convèncer a “el Caballero de la triste figura” perquè no comenci una nova aventura fins a la sortida del sol: la posició de les estrelles, en especial, de l’estrella Polar, el guia per calcular que tan sols cal esperar una estona per a l’alba.

Alguns alumnes de primer d’ESO han dissenyat els decorats (l’Óssa Menor i l’Óssa Major) i han representat aquest fragment del llibre. Hem comptat també amb la col·laboració d’una elegant Dulcinea del Toboso que ha presentat la dramatització i amb un excel·lent acompanyament musical.

Cambra Fosca

Després de construir la Cambra fosca, cal sortir un dia de Sol a fer lectures anotant el diàmetre (d) i la longitud de la caixa en el moment de la lectura (l), tenint en compte que la distància del Sol a l’escorça terrestre és de 149,9 milions de Km, podem determinar el diàmetre del Sol. La lectura que ha permès determinar el Diàmetre del Sol amb menys error ha estat: d= 2 mm ; l= 240 mm ; D= 1.246.667 Km

També hem aprofitat per observar imatges invertides del paisatge proper al pati de l’Institut.

IMG_caixa fosca

 

 

 

 

Maqueta del Sistema Solar

Proposem fer als alumnes una maqueta a escala del Sistema Solar, com que l’hem de fer en una làmina DIN-A3 utilitzem l’escala 1:1000.000.000. Els alumnes a partir de les dades reals dels radis dels planetes i la distància dels planetes al Sol, calculen les dimensions que han de representar. La primera descoberta és que no es poden representar a escala les distàncies entre els planetes, però si la grandària dels planetes.  Busquen informació sobre les característiques físiques de cada planeta.

IMG_maqueta_3 IMG_maqueta_4

Voleu saber quines estrelles i constel·lacions podem veure qualsevol dia?

Ahir els alumnes de 1r d’ESO van realitzar una observació del cel al pati de l’Institut.

La nit estava una mica tapada de núvols i en alguns moments van fer ús d’un planisferi celeste que havien construït ells mateixos, a l’aula.

Un Planisferi Celeste és un mapa estel·lar i de constel·lacions que permet visualitzar el cel i reconèixer estrelles i constel·lacions a qualsevol hora i en qualsevol dia de l’any a una latitud geogràfica donada.

Consisteix en una carta estel·lar unida pel seu centre a una coberta opaca circular superposada, que conté una finestra el·líptica, de manera que només una porció del cel visible a través de la finestra en un moment donat.

Aquí tenim una mostra dels planisferis construïts:

IMG_4239

 

El planiferi conté 2 cercles graduats, un amb els dies de l’any, l’altre amb les 24 hores del dia. Per a l’ús del Planisferi cal fer coincidir l’hora del dia amb la data. Un cop fet, cal situar al Planisferi orientant els seus punts cardinals amb el paisatge real.

IMG_4242IMG_4241