Valoracions finals i tancament

Aquest blog ha estat un recull de tot un seguit de reptes, tasques, vivències,… que han format part de tot el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes entorn del projecte interdisciplinari “On vivim dins l’Univers?”.

Podríem dir que aquest espai al blog també ha estat la nostra pròpia carpeta d’aprenentatge, la de tot el professorat que s’ha implicat en aquest projecte, exposant el que ha fet, com ho ha fet, on volia arribar,… Reflexionant en tot moment en la nostra tasca docent.

Hem anat exposant en els articles anteriors diferents productes finals, resolució de reptes,… A continuació, per finalitzar, recollim una imatge d’un dels guanyadors del Concurs de Dibuix entorn el nostre observatori astronòmic, realitzat també entorn al nostre projecte, activitat que també sumem com a vivència a la nostra carpeta i al nostre blog.

IMG_5795 (2)

Únicament dir que, un cop finalitzat el projecte valorem molt positivament aquesta experiència ja que ha estat molt enriquidora, no solament per als nostres alumnes sinó també per a tots nosaltres.

Valoracions entorn a la carpeta d’aprenentatge del nostre projecte

La carpeta d’aprenentatge ha estat el diari, la recopilació d’un conjunt d’evidències, que ens ha permès valorar les nostres tasques i el nostre projecte sense afegir-hi proves… fent sentir en tot moment a l’alumne protagonista dels seus aprenentatges.

La relació entre: Objectius – Activitats – Què hem après, ha estat present en cada tasca o repte proposat, i el professor ha estat supervisant constantment que així sigues i recolzant als seus alumnes en tots els seus dubtes.

L’alumne s’ha anat formulant un seguit de preguntes en cada activitat que afegia a la seva carpeta, essent conscient en tot moment del seu procés d’aprenentatge:

– Què he fet?

– Com ho he fet?

– Què he après?

– Dificultats que he tingut, com m’he sentit,..

Qüestions que ha anat resolent i reflexionant, tant de forma individual com a nivell de petit o gran grup.

També ha estat partícip de la seva pròpia avaluació i la dels seus companys, omplint rúbriques d’autovaluació i coavaluació referents a les tasques realitzades en grup.

autoavaluació TXTcoavaluació TXT

La reacció dels alumnes davant d’aquest canvi metodològic i d’avaluació ha estat molt positiva ja que la seva implicació ha estat present en tot moment i li ha fet sentir més conscient de la seva evolució i del que aprenia.

 

Reflexió del Projecte

Encetem una etapa final del projecte on ara i entre tots, intentarem reflectir en aquest apartat final, les nostres opinions, valoracions i en definitiva, les reflexions sobre aquestes tasques.

Cal que reflexionem i compartim les nostres valoracions sobre idees diverses, com ara: quins dubtes ens ha generat el fet d’haver d’avaluat aquest projecte a través de la carpeta d’aprenentatge, com ho hem compartit amb el nostres alumnes, com hem anat introduint els elements de canvi, amb quines dificultats ens hem trobat, quina opinió en tenen els alumnes d’aquesta pràctica, fins a quin punt la carpeta ens ha ajudat a avaluar els aprenentatges de l’alumnat, si hem complert els objectius inicials i quins aspectes milloraríem…

Una eina on l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge, on ell mateix el va elaborant, tot reflexionant i compartint el que aprèn, i que no sigui al cap i a la fi un examen final, és una bona eina d’aprenentatge i avaluació.

Els alumnes mitjançant aquest instrument han pogut ser partícips del seu aprenentatge, implicar-se, reflexionar, compartir, revisar els seus errors, organitzar-se…i tot això i molt més, és el que fa que tant professors com alumnes en tinguin una opinió positiva sobre la pràctica i que els mateixos alumnes valorin que aprenen més i millor, si es donen tots aquests factors.

La carpeta ens ha ajudat a avaluar tot el procés d’aprenentatge, i això és el més important. D’altres eines només et permeten observar un resultat final, en canvi amb la Carpeta observes i valores tot el procés, cada pas. És important tota la reflexió que comporta aquesta eina i tota la implicació que permet als alumnes.

Hem avaluat els aprenentatges de l’alumnat a cada pas, fent evident el què aprenia i com ho aprenia.

 

Producte final a la festa diürna

Per finalitzar el nostre projecte: On vivim dins l’Univers? hem celebrat aquesta darrera setmana l’esperada “festa diürna” amb tots els alumnes de 1r d’ESO.

Dins la franja horària habitual en que realitzem el treball per projectes, de 11 a 13h., el programa va ser el següent:

11:00h.- Obra de teatre

11:30h.- Concert

11:45h.- Projecció dels treballs de la Volta al Món

12:00h.-  Exposició de cambres fosques, rellotges solars i maquetes. Amb la corresponent entrega de diplomes als millors treballs.

12:30h  Pica-pica Galàctic!

Es va tractar d’una mostra dels diferents treballs, compartint-los amb els altres companys, és a dir, d’una exposició dels diferents productes finals sorgits del projecte.

Va ser un final de projecte molt enriquidor per a tots!

IMG_5913 IMG_5914 IMG_5945 IMG_5935

IMG_5995

Observació nocturna

Els alumnes de primer d’ESO porten gairebé 60 hores treballant a l’aula diferents aspectes relacionats amb el tema de l’Univers.

Aquests darrers dies, que estem finalitzant el nostre projecte, hem arribat a l’esperada “festa nocturna” i hem pogut sortir de classe i de l’horari habitual per continuar treballant en el nostre projecte però d’una manera diferent.

Les activitats que es van realitzar la passada setmana, durant dues nits, ja que es van repartir els alumnes de 1r. ESO en dos grups per un millor funcionament (dilluns A i B, dimarts C i D) consistien en una iniciació a l’observació astronòmica, explicada en tot moment pels alumnes que pertanyen al grup d’astronomia de l’institut.

La observació nocturna es va dividir en tres estacions, és a dir, hi havien tres subgrups d’alumnes que treballaven de forma simultània:

Una estona un grup  treballava amb el programa Stellarium, uns altres alumnes observaven a ull nu al pati i, per una altra banda, un altre grup visualitzava des dels telescopis de la cúpula objectes del Sistema Solar, estrelles de la nostra galàxia i, si el cel ho permetia, objectes de cel profund.

20160531_230318

 

imagen 1

imagen 3

Aproximadament cada 40 minuts els alumnes van anar intercanviant d’estació i en total van ser un parell d’hores d’observació.

Durant les dues nits es van observar algunes de les constel·lacions primaverals que es poden visualitzar cap a les deu i onze de la nit: carro gran, carro petit, drac, bover, lleó, bessons, verge, corb, …; estrelles: polar, Àlcor, Mizar A i B, Artur, Spica, Càstor, Pòllux, Vega, Deneb, …

Encara que l’estrella va ser Júpiter, la primera nit varem poder assistir a part de l’ocultació de Ganimedes. Les següents seqüències realitzades amb Stellarium ens permet entendre que varem observar:

Júpiter, dilluns 30 de maig, 21:30 LT

La segona nit varem poder observar un altre fenòmen dels satèl·lits de Júpiter. En aquest cas va ser un trànsit, i ho va protagonitzar Ió.

Captura de pantalla 2016-06-01 21.41.06

Mart, d’un taronja pujat, i Saturn, amb els seus anells i Tità, van completar el trio del Sistema Solar.

Galileu va tenir la mateixa sensació fa més de 400 anys quan va ser el primer en observar-lo? Potser si, per molts de nosaltres també ha estat el primer cop!

Dues grans nits!

¿Cómo guían en la noche las estrellas?

Al capítol XX de la primera part de la coneguda novel·la de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza mostra el seu saber com a pastor i demostra amb habilitat a Don Quijote que resten poques hores perquè surti el sol. 

Les estrelles són les còmplices de Sancho per convèncer a “el Caballero de la triste figura” perquè no comenci una nova aventura fins a la sortida del sol: la posició de les estrelles, en especial, de l’estrella Polar, el guia per calcular que tan sols cal esperar una estona per a l’alba.

Alguns alumnes de primer d’ESO han dissenyat els decorats (l’Óssa Menor i l’Óssa Major) i han representat aquest fragment del llibre. Hem comptat també amb la col·laboració d’una elegant Dulcinea del Toboso que ha presentat la dramatització i amb un excel·lent acompanyament musical.

Cambra Fosca

Després de construir la Cambra fosca, cal sortir un dia de Sol a fer lectures anotant el diàmetre (d) i la longitud de la caixa en el moment de la lectura (l), tenint en compte que la distància del Sol a l’escorça terrestre és de 149,9 milions de Km, podem determinar el diàmetre del Sol. La lectura que ha permès determinar el Diàmetre del Sol amb menys error ha estat: d= 2 mm ; l= 240 mm ; D= 1.246.667 Km

També hem aprofitat per observar imatges invertides del paisatge proper al pati de l’Institut.

IMG_caixa fosca

 

 

 

 

Incorporació d’alumnes del PIM

Abans de concloure aquest projecte, m’agradaria parlar dels alumnes del PIM. Aquest nois i noies realitzen les matèries instrumentals al marge dels seus companys, en grup reduït, per tal de poder recuperar les mancances en l’aprenentatge que presenten des de la primària. Malgrat tot, des de la implementació de les tasques s’ha decidit que aquests alumnes participin en aquests projectes formant grup amb els seus companys de la classe. Cal dir que un any més, és ratifica l’encert en aquesta decisió perquè al llarg del desenvolupament de les activitats s’ha pogut observar com la seva vinculació i participació amb els companys de l’equip ha anat in crescendo dia a dia. Hi ha hagut una millora notable en l’autonomia personal, i en les ganes d’aprendre tal i com han mostrat en tots els dies del projecte.

¿Cuál es el origen mitológico de las estaciones?

En primer lloc, hem contextualitzat la lectura de “El mito de Deméter y Perséfone”, per tant, hem fet una pluja d’idees sobre què són el mites, com eren els Déus de l’antiga Grècia, on vivien…. Després de la lectura en veu alta  (al vídeo, en mostrem un fragment), en grups han identificat els elements característics de la narració.

Hem recordat amb el suport de fonts d’Internet què són els equinoccis i els solsticis. Els ha agradat decidir a quin país en el qual el dia s’allarga durant l’equinocci de primavera volen viatjar i han redactat un correu electrònic a una agència de viatges per plantejar quin tipus de viatge volen fer i quina informació necessiten conèixer abans de marxar.

Per acabar, han consultat el catàleg de la Xarca de biblioteques públiques de Catalunya i han cercat publicacions sobre l’Univers o sobre les estacions de l’any. N’han escollit una i han elaborat una fitxa bibliogràfica a partir d’un model.

Ara ja coneixen com poder fer ús del préstec interbibliotecari!

[youtube]https://youtu.be/wkmk4nK6cQE[/youtube]