11. Auto i coavaluació del professorat

Som a la recta final del  nostre  repte. Volíem dissenyar projectes per primer i segon que donin cabuda a aprenentatges competencials, incloent els continguts d’emprenedoria i recerca.

Ara ens toca reflexionar i avaluar la nostra tasca, amb la finalitat d’incorporar millores de cara el proper curs.

Comencem per buscar un sistema d’avaluació que ens permeti una certa rapidesa i, sobretot, efectivitat. Per aquest motiu decidim que les persones de l’equip impulsor de la Xarxa, siguin les que liderin el procés d’avaluació que, clarament, seguirà una metodologia coavaluativa.

Utilitzarem com a instrument la base d’orientació que ja disposa el centre per autoavaluar les programacions de projectes i organitzarem el procés a l’entorn d’un seguit de preguntes que consignem aquí sota:   

      • Objectius generals del projecte: consignem amb claredat què volem que els alumnes siguin capaços de fer en acabar el projecte. Tal com ja vam explicar al post anterior, els objectius generals plantegen una pregunta complexa o repte i que necessita de diversos objectius específics per poder ser resposta. Així que els objectius generals no són res més que una forma de generar una driving question que ens permetrà formular els objectius específics de la seqüència didàctica i, al mateix temps, implicar l’alumnat en la creació de més preguntes a l’entorn del tema inicial.
      • Competències clau: se seleccionen les competències clau que es volen treballar, prioritzant sempre el treball col·laboratiu i el pensament estratègic.
      • Competències bàsiques: Escollim en el currículum les competències bàsiques a desenvolupar. Cal incloure sempre les competències transversals: digital, comunicativa i aprendre a aprendre.
      • Continguts: destrio quins són els aprenentatges fonamentals en relació als objectius que ens hem proposat. En aquest apartat s’hi poden incloure continguts específics d’una matèria depenent de la temàtica del projecte. S’inclouen continguts d’emprenedoria o recerca. Els continguts defineixen accions que han de permetre assolir els objectius del projecte. Els continguts dels projectes solen ser més pràctics (més de “saber fer) que no pas teòrics.
      • Criteris d’avaluació: Es redacten els criteris d’avaluació d’acord amb els objectius que permeten avaluar si l’alumne els ha assolit. Els criteris d’avaluació són compartits amb l’alumnat i es preveu la possibilitat que els alumnes participin en la seva redacció. Els criteris s’han de concretar a partir d’indicadors observables i mesurables per poder determinar-ne el grau d’assoliment.
      • Activitats d’avaluació: Es preveuen activitats d’avaluació d’acord amb els criteris establerts. A la vegada, es dissenyen els instruments (rúbriques, bases d’orientació…) que permetran l’autoavaluació i la coavaluació. Aquestes eines, que poden ser elaborades conjuntament amb l’alumnat.
      • Al llarg del desenvolupament del projecte s’han d’anar arbritrant els mecanismes de recuperació que permetin a tots els alumnes assolir els objectius.

BASE D’ORIENTACIÓ PER AUTOAVALUAR LES PROGRAMACIONS DE PROJECTES

9. Objectius-Criteris d’avaluació: Per on comencem?

A l’hora de programar els  projectes, nosaltres hem seguit el següent procés:

Primer: Decidir els objectius.

Segon: Selecionar els criteris d’avaluació de cada un d’aquests objectius.

Tercer: Dissenyar les activitats d’avaluació en les quals aplicarem cada un dels criteris anteriors, per evidenciar l’assoliment dels objectius.

En la  redacció dels objectius dels projectes ens adonem que en tenim de dos tipus: l’objectiu (o objectius) propi del projecte i els objectius d’aprenentatge.

  • Els primers tenen un caire més general i identifiquen el propòsit del projecte. N’hi pot haver un o més d’un i poden identificar el producte final, caracteritzar un procés o una intenció, plantejar una controvèrsia, investigar un estudi de cas, recollir un tema que propicii l’estudi o la indagació, etc.
  • Els segons s’identifiquen clarament amb el currículum i responen als aprenentatges que volem que els nostres alumnes assoleixin. Són objectius focalitzats a l’adquisició de competències concretes, són  “la boleta”.

Així doncs, ens adonem que, a l’hora de definir els criteris d’avaluació, també tindrem en compte aquesta distinció:

  • Els objectius del projecte ens permeten establir moments de reflexió, anàlisi i valoració sobre el procés. Els criteris d’avaluació d’aquests, doncs, ens han de permetre avaluar el nivell de reflexió, el nivell d’anàlisi, el nivell de valoració de les fases del projecte (no si la presentació està ben feta, no si el plànol està ben acotat, no si els arguments en el debat han estat ben escollits..No!). Els alumnes poden identificar en diferents moments del procés si estan fent les coses ben fetes o si cal reformular algun aspecte concret. El que més ens agrada de tot això que acabem de dir és que hi ha, doncs, un criteri d’avaluació que ens permet reflexionar sobre el procés.
  • Els objectius d’aprenentatge ens dirigeixen cap a l’establiment de criteris d’avaluació curriculars que ens permetran identificar el nivell d’assoliment d’una competència concreta. Aquests criteris caldrà contextualitzar-los en el marc del nostre projecte. Al final de curs, independentment del què i el com haguem treballat, haurem hagut de complir amb el currículum.

Mitjançant l’anàlisi dels criteris d’avaluació el professor pot veure què està ensenyant i, alhora, l’alumne, què està aprenent. No podem mai perdre de vista l’objectiu del projecte i no confondre’ns,  sabent a cada moment què estem avaluant.

Hi ha altres opcions?

Dies enrere, en Jordi Domènech ens deia que ell sempre comença les programacions redactant els criteris d’avaluació. Ho argumentava afegint que aquest és l’únic sistema que assegura que el projecte s’adequa al què el currículum prescriu.

A nosaltres, això, ens va sorprendre molt perquè era la primera vegada que ho sentíem i, realment, ens ha fet qüestionar (autoavaluar) el nostre procediment.

Veiem-ho amb un exemple:

Imaginem un projecte que té aquests quatre objectius:

  • Obj-1. Identificar una necessitat funcional relacionada amb el projecte de sostenibilitat del centre atenent a criteris d’ergonomia i d’impacte mediambiental.
  • Obj-2. Planificar l’execució d’un projecte tecnològic complet.
  • Obj-3. Redactar una memòria tècnica del procés, utilitzant eines digitals, utilitzant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics esquemes o altres elements visuals.
  • Obj-4. Comunicar el projecte i el procés emprant mitjans audiovisuals.

 

Segons el nostre punt de vista, aquests serien uns objectius de caire general que ens permetrien identificar el propòsit del nostre projecte: identificar necessitats relacionades amb el projecte de sostenibilitat i resoldre’n algunes mitjançant el disseny i la construcció d’objectes que siguin mediambientalment coherents amb el mateix.

Ara bé, paral·lelament, nosaltres com a professors necessitem vincular aquest projecte al currículum. Per què? Doncs perquè el decret d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO així ho regula. A més, si podem vincular els objectius del nostre projecte a les competències bàsiques i als continguts curriculars, podrem donar resposta a una pregunta que, per a nosaltres, és fonamental: què volem que els alumnes aprenguin mitjançant aquest projecte?

Així doncs els quatre objectius inicials ens servirein per desenvolupar unes competències concretes. En el cas que ens serveix d’exemple, serien dels àmbits cientificotecnològic i digital.

I, a partir d’aquí, seleccionaríem uns continguts que les desenvoluparien:

Àmbit científico_tecnològic

 

  • Planificació de l’execució del producte tecnològic.
  • Construcció de productes tecnològics que incloguin diferents materials, eines i tècniques.
  • Redacció estructurada de la memòria tècnica del procés mitjançant eines digitals emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics   oaltres elements visuals.
  • Representació en sistema dièdric dels plànols: sketchup
  • Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals

 

Àmbit digital

 

  • Eines d’edició de  documents de text, presentacions  múltimèdia i  processament  de dades  numèriques.
  • Selecció, catalogació, emmagatzematge i compartició de la informació.
  • Entorns de treball i aprenentatge col·laboratiu:  blogs.
  • Llenguatge audiovisual:imatge fixa, so i vídeo.
  • Cercadors: tipus de cerca i planificació.
  • Fonts d’informació digital: selecció i valoració.

 

Arribats a aquest punt, només ens faltaria descriure els criteris i les activitats d’avaluació. I aquí és on se’ns planteja el dubte: si ens mirem el currículum, al contingut “Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals” se li relaciona el criteri d’avaluació : “Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi els diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges)”.

Aparentment, les diferències entre el contingut i el criteri d’avaluació són mínimes i, des d’aquest punt de vista, el dubte es podria resoldre fàcilment; podríem estar d’acord en què començar pels continguts o bé pels criteris seria simplement una decisió pràctica. Però, des del nostre punt de vista, la qüestió no és aquesta; no es tracta d’enunciar intencions, sinó de concretar com caldrà fer les tasques i fins a quin punt considerarem que una tasca està o no està ben feta. Per a nosaltres definir i concretar els criteris d’avaluació és prioritari i, per aquest motiu creiem que els hem de descriure de manera que els alumnes els puguin comprendre i els els puguem compartir . És per aquest motiu que no els podríem utilitzar com a punt de partida de la programació, perquè els veiem com a criteris a compartir, acordar i, si s’escau, modificar amb els alumnes.  Si més no, així és com nosaltres entenem l’avaluació per a l’aprenentatge.

PROJECTE    “FUSTEC”