Arxiu de la categoria: Eureka!

Aquest apartat conté els articles que expliquen les decisions creatives que es prenen per solucionar dubtes i entrebancs.

12. I al final, la nota

Publicat el per
1

Qualsevol procés és complex a l’hora de valorar, per això ens hem dotat de diferents mecanismes per aspirar a ser el màxim d’afinats possible quan ens toca concretar la nota.

Des del primer moment, l’alumnat disposa dels criteris i de les graelles que farem servir per avaluar la seva tasca, de manera que sap en quins aspectes ens fixarem especialment. Vam començar aplicant aquesta metodologia per avaluar el Treball de recerca a Batxillerat, i hem adaptat les graelles al que considerem més adequat de demanar als cursos d’ESO. Aquest és el document que presentem als alumnes: Ítems a avaluar

Ens queda, encara, una millora a fer: elaborar una rúbrica per deixar més definit cada apartat.

Els alumnes també prenen part de l’avaluació. La coavaluació que fan de les exposicions orals ens serveix per acabar de perfilar la nota en cada cas.

Com avaluem les individualitats dins el grup?

L’últim dia del Treball de síntesi cada alumne presenta un full d’autoavaluació i avaluació del treball de l’equip que és personal i confidencial. En aquest document explica quina ha estat la seva aportació al grup, si considera que l’ha pogut beneficiar o perjudicar d’alguna manera, i altres aspectes personals. Paral·lelament, també fa una valoració de l’aportació dels seus companys d’equip, si han respectat els acords o si han complert amb les tasques, entre d’altres.

Sempre els deixem un espai final obert que els convida a afegir el que necessitin expressar sobre el treball d’aquests dies. Autoavaluació alumnes

Aquestes informacions ens resulten molt valuoses per acabar de veure com ha funcionat el grup en conjunt i cada membre individualment.

I el que ens agrada més és que sempre ens hi trobem sorpreses positives!

11. Tots ensenyem, tots aprenem

Publicat el per
Respon

El divendres els grups dediquen una part del matí a preparar l’exposició oral que faran el dilluns, en què presentaran la seva proposta de viatge a la neu. Com que cada grup treballa sobre un país diferent, tots els grups són a l’aula per veure les exposicions dels altres companys.

Quan s’acaba la intervenció dels alumnes, els dos professors que formen el tribunal els fan preguntes. A continuació, es deixa un temps per a la deliberació dels grups, i posteriorment el portaveu de cada un emet la valoració dels aspectes positius i els aspectes a millorar de l’exposició que acaben de veure. Finalment, proposen una nota de l’1 al 10. Quan ja hem reunit les notes de tots els grups, el tribunal en calcula la mitjana, que li servirà per acabar de definir la nota final.

A continuació, el professorat fa els comentaris pertinents sobre l’exposició.

Molta feina i poc profit? No podem deixar escapar l’oportunitat d’aprendre!

Anteriorment, trobàvem a faltar moments en què poguéssim comentar tot allò que li faltava al treball o aquells aspectes que caldria millorar, i hi hem trobat la solució: actualment dediquem una hora a cada exposició; en aquest temps tenim oportunitat de valorar-lo en profunditat, i sobretot, donem idees i exemples a l’alumnat de tota l’aula perquè aprenguin d’aquest projecte i ho puguin aplicar en treballs futurs.

Els alumnes valoren positivament aquesta organització, i val a dir que es comprometen en la seva tasca coavaluadora. Es mostren exigents amb els resultats, però sempre respectuosos, i fins i tot ofereixen propostes de millora.

Per això ens agrada que la paraula valorar inclogui, d’inici, el mot valor!

10. Tants caps, tants barrets?

Publicat el per
Respon

En anteriors edicions d’aquest Treball de síntesi rebíem el treball escrit de l’alumnat el dia de l’exposició oral. Ens quedava la recança que estàvem puntuant un treball que només podíem mirar per sobre durant una estona i que, per bé que havíem anat veient al llarg dels dies del projecte, no podíem avaluar com es mereix. L’alumnat no pot tenir la percepció que allò a què s’ha donat tanta importància ara és vist com un accessori.

Hem adoptat una solució senzilla: el divendres els grups fan arribar al seu tutor de Treball de síntesi una còpia del treball en versió .pdf mitjançant el correu electrònic de l’institut o en un llapis de memòria. Posteriorment, el dilluns en presenten el treball escrit, que pot incorporar alguna modificació, ja que el gran gruix ja ha estat llegit i valorat pel professor-tutor, que ha pogut perfilar una proposta de nota per a aquest ítem. El dia de l’exposició, els dos professors que formen el tribunal revisen el treball escrit definitiu i en proposen la nota final.

Treballs

Com veieu, entre tanta dada i tant professorat diferent, sempre ens queda la inevitable sensació que l’avaluació final està a mercè de la subjectivitat, i se’ns apareix l’etern neguit de si ho estem fent bé.

I com ho podem millorar?

Recentment hem incorporat alguna modificació que hem pensat que seria positiva per a l’avaluació de l’alumnat i que seria operativa per al professorat. D’aquí neix l’assignació de la figura d’aquest professor-tutor, que és el seu referent (encara que tot el professorat acompanya els grups en el seu procés). Aquesta persona rep el document de seguiment que el professorat hem anat omplint els dies del projecte, i proposa una nota per a cada alumne, que serà consensuada amb l’altre professor del tribunal.

Aconseguim ser equànimes?

Si bé és difícil, intentem ser-ho al màxim possible. Més endavant us expliquem com (http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). A la dura tasca d’avaluar hem de fer aparèixer la part significativa d’avaluar!

8. La comunicació és una eina bàsica

Publicat el per
Respon

Portar a terme un projecte d’aquestes característiques, amb un equip nombrós de professorat, és una empresa difícil.

Com organitzem els recursos humans?

La coordinadora de nivell distribueix el professorat, segons el seu horari, a les diferents aules. S’intenta donar coherència a les actuacions i a les valoracions, així doncs, l’aula sempre té alguns professors i professores que serveixen com a referència per a l’alumnat perquè hi tenen més presència horària, i d’altres professors que hi estaran més puntualment.

Tot el professorat disposa, amb antelació, de les pautes a seguir en les diferents fases del Treball de síntesi. Les compartim en el Google Drive i en posem un resum en paper a l’aula. Així, tant si el fem per primer cop com si en som més veterans, compartim les mateixes indicacions pel que fa a l’organització general i a les línies d’actuació conjunta. L’experiència ens demostra que si tots anem a l’una l’alumnat té les coses molt clares i tot funciona més bé.

Per altra banda, amb tanta varietat de professorat que passarà per l’aula, hi ha moltes observacions personals i valoracions necessàries de fer constar per a l’avaluació del treball.

Com podem gestionar aquest volum d’informacions?

Necessitàvem una eina simple i útil que ens servís per poder avaluar el seguiment de l’alumnat en el Treball de síntesi. Després d’haver provat amb algun document massa exhaustiu en xifres i poc informatiu en dades, vam dissenyar un senzill document de seguiment en què cada hora hi trobem quin professor ha passat per l’aula, el qual deixa per escrit totes les observacions necessàries: com ha treballat cada equip (i el que calgui dir de cada membre), quines intervencions ha fet segons els dubtes que li han consultat, quins acords s’han pres o quines indicacions ha suggerit, entre d’altres anotacions.

Hem substituït la valoració numèrica per la informació en paraules.

5. I tu, amb qui vas?

Publicat el per
Respon

La informació que aportem l’equip de professors a les reunions setmanals del nivell ens són molt útils per anar detectant perfils d’alumnat. Quan arriben a 3r, barregem l’alumnat de tots els grups i formem grups nous de Treball de síntesi. La coordinadora del nivell fa una primera proposta, que és valorada i modificada a la reunió entre tot l’equip.

A l’hora de fer els grups, que són de quatre membres, seguim una sèrie de criteris: com a mínim un membre va a l’esquiada. Sempre que es pugui (tenint en compte la quantitat d’alumnes de cada grup-classe), els grups inclouen alumnes de cada una de les tutories. S’intenta mantenir la paritat entre nois i noies. Els alumnes de la USEE van en grups separats, però tots a la mateixa aula perquè sigui més pràctic poder-los atendre. Els possibles alumnes disruptius estan estratègicament distribuïts per no coincidir. Si hi ha germans, es troben en aules diferents.

Què pretenem donant els grups fets? Que l’alumnat se centri en la feina des d’una perspectiva professional. Els expliquem que això els passarà en el món laboral: hauran de treballar amb persones que potser no coneixen, o que són ben diferents d’ells, però que al cap i a la fi comparteixen un objectiu, que és que la feina surti bé (en el seu cas, que puguin presentar una bona proposta de viatge).

I ens funciona? Lògicament, al principi sempre hi ha reticències, desitjos no complerts, enyorança per l’amic de l’ànima que no és al seu grup…, però de tot s’aprèn, i a la valoració final, acaben fent explícits els avantatges i els inconvenients que té fer-ho d’aquesta manera (més endavant ja us explicarem el sistema d’avaluació http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). Els avancem que quan siguin a 4t, per fer el Projecte de recerca ja seran ells qui proposaran l’equip de treball.

Com els preparem abans del TS? Aquest curs, a les sessions prèvies de tutoria hem fet dinàmiques de grups perquè anessin descobrint diferents aspectes del treball en equip i treballant l’assertivitat, coneixent els perfils de persones amb qui es poden trobar o aprenent a coordinar tasques dins el grup.

Realment, el dia que donem la relació d’equips de treball sembla que presentem els emparellaments de la Champion! L’expectació és total!

I un cop revelat el misteri dels grups, com gestionem les peticions de canvi? Sobretot, els fem notar la dificultat de fer grups i d’introduir-hi algun canvi, perquè repercuteix en moltes altres peces, i perquè podria motivar moltes altres peticions. Seguidament, els tranquil·litzem compromentent-nos a fer-ne un seguiment extra en el cas d’alumnes que estan preocupats perquè en el seu grup hi tenen algun o alguna “perla”, que sempre n’hi ha a tot arreu.

La veritat és que, quan es posen en marxa, tot sol rutllar.