En anteriors edicions d’aquest Treball de síntesi rebíem el treball escrit de l’alumnat el dia de l’exposició oral. Ens quedava la recança que estàvem puntuant un treball que només podíem mirar per sobre durant una estona i que, per bé que havíem anat veient al llarg dels dies del projecte, no podíem avaluar com es mereix. L’alumnat no pot tenir la percepció que allò a què s’ha donat tanta importància ara és vist com un accessori.

Hem adoptat una solució senzilla: el divendres els grups fan arribar al seu tutor de Treball de síntesi una còpia del treball en versió .pdf mitjançant el correu electrònic de l’institut o en un llapis de memòria. Posteriorment, el dilluns en presenten el treball escrit, que pot incorporar alguna modificació, ja que el gran gruix ja ha estat llegit i valorat pel professor-tutor, que ha pogut perfilar una proposta de nota per a aquest ítem. El dia de l’exposició, els dos professors que formen el tribunal revisen el treball escrit definitiu i en proposen la nota final.

Com veieu, entre tanta dada i tant professorat diferent, sempre ens queda la inevitable sensació que l’avaluació final està a mercè de la subjectivitat, i se’ns apareix l’etern neguit de si ho estem fent bé.

I com ho podem millorar?

Recentment hem incorporat alguna modificació que hem pensat que seria positiva per a l’avaluació de l’alumnat i que seria operativa per al professorat. D’aquí neix l’assignació de la figura d’aquest professor-tutor, que és el seu referent (encara que tot el professorat acompanya els grups en el seu procés). Aquesta persona rep el document de seguiment que el professorat hem anat omplint els dies del projecte, i proposa una nota per a cada alumne, que serà consensuada amb l’altre professor del tribunal.

Aconseguim ser equànimes?

Si bé és difícil, intentem ser-ho al màxim possible. Més endavant us expliquem com (http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). A la dura tasca d’avaluar hem de fer aparèixer la part significativa d’avaluar!