14. Té molt valor, i no té preu!

Al llarg d’aquests dies de treball, observem comportaments de l’alumnat que evidencien que la consolidació dels valors es va fent de mica en mica, de vegades de manera explícita i conscient, però molt sovint, amb petites dosis que els fan ser més grans com a persones.

Els hem vist ajudar-se en les activitats físiques, col·laborant per aconseguir un objectiu comú. Hem vist com, després d’algunes reticències inicials quan saben qui tindran de companys al grup, acaben gestionant perfectament la situació. Hem pogut observar com integren els companys de la USEE i de l’Aula d’acollida per fer-los sentir un més a l’equip. Hem sigut testimonis de com han organitzat algun canvi en l’horari de les exposicions perquè un company d’un altre grup tenia visita mèdica. Hem assistit a la presentació oral d’alumnes que han descobert una part molt millorada de si mateixos. Hem sentit com una alumna, quan presentava els membres del grup a l’exposició oral, hi incloïa una companya absentista dient: “i la XY, que no ha pogut venir”…

En definitiva, més enllà del que hagin pogut aprendre dels continguts i de les competències treballades, aplaudim que hagin sabut ser persones considerades, compromeses i responsables.

12. I al final, la nota

Qualsevol procés és complex a l’hora de valorar, per això ens hem dotat de diferents mecanismes per aspirar a ser el màxim d’afinats possible quan ens toca concretar la nota.

Des del primer moment, l’alumnat disposa dels criteris i de les graelles que farem servir per avaluar la seva tasca, de manera que sap en quins aspectes ens fixarem especialment. Vam començar aplicant aquesta metodologia per avaluar el Treball de recerca a Batxillerat, i hem adaptat les graelles al que considerem més adequat de demanar als cursos d’ESO. Aquest és el document que presentem als alumnes: Ítems a avaluar

Ens queda, encara, una millora a fer: elaborar una rúbrica per deixar més definit cada apartat.

Els alumnes també prenen part de l’avaluació. La coavaluació que fan de les exposicions orals ens serveix per acabar de perfilar la nota en cada cas.

Com avaluem les individualitats dins el grup?

L’últim dia del Treball de síntesi cada alumne presenta un full d’autoavaluació i avaluació del treball de l’equip que és personal i confidencial. En aquest document explica quina ha estat la seva aportació al grup, si considera que l’ha pogut beneficiar o perjudicar d’alguna manera, i altres aspectes personals. Paral·lelament, també fa una valoració de l’aportació dels seus companys d’equip, si han respectat els acords o si han complert amb les tasques, entre d’altres.

Sempre els deixem un espai final obert que els convida a afegir el que necessitin expressar sobre el treball d’aquests dies. Autoavaluació alumnes

Aquestes informacions ens resulten molt valuoses per acabar de veure com ha funcionat el grup en conjunt i cada membre individualment.

I el que ens agrada més és que sempre ens hi trobem sorpreses positives!

11. Tots ensenyem, tots aprenem

El divendres els grups dediquen una part del matí a preparar l’exposició oral que faran el dilluns, en què presentaran la seva proposta de viatge a la neu. Com que cada grup treballa sobre un país diferent, tots els grups són a l’aula per veure les exposicions dels altres companys.

Quan s’acaba la intervenció dels alumnes, els dos professors que formen el tribunal els fan preguntes. A continuació, es deixa un temps per a la deliberació dels grups, i posteriorment el portaveu de cada un emet la valoració dels aspectes positius i els aspectes a millorar de l’exposició que acaben de veure. Finalment, proposen una nota de l’1 al 10. Quan ja hem reunit les notes de tots els grups, el tribunal en calcula la mitjana, que li servirà per acabar de definir la nota final.

A continuació, el professorat fa els comentaris pertinents sobre l’exposició.

Molta feina i poc profit? No podem deixar escapar l’oportunitat d’aprendre!

Anteriorment, trobàvem a faltar moments en què poguéssim comentar tot allò que li faltava al treball o aquells aspectes que caldria millorar, i hi hem trobat la solució: actualment dediquem una hora a cada exposició; en aquest temps tenim oportunitat de valorar-lo en profunditat, i sobretot, donem idees i exemples a l’alumnat de tota l’aula perquè aprenguin d’aquest projecte i ho puguin aplicar en treballs futurs.

Els alumnes valoren positivament aquesta organització, i val a dir que es comprometen en la seva tasca coavaluadora. Es mostren exigents amb els resultats, però sempre respectuosos, i fins i tot ofereixen propostes de millora.

Per això ens agrada que la paraula valorar inclogui, d’inici, el mot valor!

7. És moment de reunir-se!

Primera hora. Moment d’organitzar-se. Els membres del grup s’autogestionen per distribuir-se les tasques: secretari, moderador, portaveu, responsable dels materials, encarregat del dietari de tasques, i altres que considerin oportunes.

L’alumnat disposa d’un full que titulem Dietari de tasques, que els servirà per anar portant el registre del seu procés de treball. En aquell full hi fan constar, per hores, quins apartats volen realitzar o passar al processador de textos, qui s’encarregarà de cadascun, i, com a observacions, totes aquelles incidències, dificultats i propostes de reconducció del treball que els hagin anat sorgint. Dietari de tasques

Els primers moments de cada dia (l’estona que els calgui) es dediquen a una reunió inicial del grup, que serveix per planificar-se o bé per revisar la feina feta i organitzar la que cal fer a continuació. Semblantment, a última hora del dia també disposen d’un espai de temps per fer una reunió final de grup, en què actualitzen la feina realitzada i planifiquen el que cal fer a la tarda o l’endemà.

Els fem considerar la importància de coordinar-se al llarg del dia i anar fent posades en comú, perquè tots estiguin informats de tot encara que cadascú s’encarregui d’un punt concret, i perquè entre tots prenguin decisions per consens.

L’expressió treball en equip ha de prendre sentit! No és la suma de diversos apartats, sinó el conjunt de decisions que prenem per enfocar i desenvolupar cadascun dels apartats.

Al final del procés, han de presentar aquest document juntament amb el treball escrit.

Aquest curs hem posat èmfasi en la importància d’aquest document que serveix com a memòria, i cal dir que hem tret més profit d’aquesta eina, perquè l’alumnat l’ha emplenat a consciència!

6. Socors! Per on comencem?

Ja és dimecres. El treball dels grups es posa en marxa. A partir del títol “Preparem un viatge a la neu”, l’alumnat disposa d’un índex comú que ha de desenvolupar, i cada equip, format per quatre membres, ho farà segons les condicions que els hagi tocat en els sobres de colors escollits. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302 Com que el treball és molt obert, es desperta el neguit en el si dels equips. Els alumnes no saben ben bé què han de fer, i nosaltres els verbalitzem que els ho donem així expressament, perquè creïn a partir d’una proposta força oberta. Índex

Els àmbits sobre els quals han d’investigar i treballar són molt diversos, des de la geografia i la política fins a l’elaboració d’un pressupost del viatge, passant per la gastronomia o el lleure del país que els ha correspost.

A banda dels continguts, la naturalesa de les tasques a fer també és diversa, perquè, a part de preparar el treball escrit utilitzant el processador de textos, han de fer servir també el full de càlcul, algun programa de presentacions (tipus powerpoint o similars) i algun programa d’edició de vídeos, perquè han de presentar un anunci en anglès de la seva estació de muntanya. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302

Això implica que tot el professorat ens mobilitzem per donar cobertura a tota mena de dubtes. Partim d’un objectiu bàsic: potenciar l’autonomia de l’alumnat. Per això, no donem la resposta directament sinó que actuem com a canalitzadors dels seus dubtes i els guiem perquè siguin ells mateixos els qui trobin respostes en equip o es formulin les preguntes que els permetran avançar en la cerca. Més endavant podem donar algunes indicacions generals a l’aula recollint els dubtes que han sorgit amb més freqüència.

Adonar-se que diversos grups s’han encallat en alguna qüestió en concret els permet considerar-ho com un estadi normal del procés. Alhora, podem posar en altaveu el dubte d’un equip perquè els altres companys de l’aula proposin idees per resoldre’l.

Quan l’alumnat mostra la feina feta i el professorat en valora l’encert i les mancances o els errors, els alumnes van prenent consciència del seu procés, i com que parteixen de coses que ells mateixos han elaborat, integren l’aprenentatge de manera significativa.

La descoberta de nous aprenentatges els fa sentir una mica més experts i això repercuteix automàticament en les seves ganes de seguir aprenent!