El divendres els grups dediquen una part del matí a preparar l’exposició oral que faran el dilluns, en què presentaran la seva proposta de viatge a la neu. Com que cada grup treballa sobre un país diferent, tots els grups són a l’aula per veure les exposicions dels altres companys.

Quan s’acaba la intervenció dels alumnes, els dos professors que formen el tribunal els fan preguntes. A continuació, es deixa un temps per a la deliberació dels grups, i posteriorment el portaveu de cada un emet la valoració dels aspectes positius i els aspectes a millorar de l’exposició que acaben de veure. Finalment, proposen una nota de l’1 al 10. Quan ja hem reunit les notes de tots els grups, el tribunal en calcula la mitjana, que li servirà per acabar de definir la nota final.

A continuació, el professorat fa els comentaris pertinents sobre l’exposició.

Molta feina i poc profit? No podem deixar escapar l’oportunitat d’aprendre!

Anteriorment, trobàvem a faltar moments en què poguéssim comentar tot allò que li faltava al treball o aquells aspectes que caldria millorar, i hi hem trobat la solució: actualment dediquem una hora a cada exposició; en aquest temps tenim oportunitat de valorar-lo en profunditat, i sobretot, donem idees i exemples a l’alumnat de tota l’aula perquè aprenguin d’aquest projecte i ho puguin aplicar en treballs futurs.

Els alumnes valoren positivament aquesta organització, i val a dir que es comprometen en la seva tasca coavaluadora. Es mostren exigents amb els resultats, però sempre respectuosos, i fins i tot ofereixen propostes de millora.

Per això ens agrada que la paraula valorar inclogui, d’inici, el mot valor!