13. L’avaluador avaluat. Anem tancant el cercle…

Ens equivocaríem molt si penséssim que la nostra tasca s’acaba amb l’avaluació del treball de l’alumnat. Organitzar un Treball de síntesi implica un esforç molt gran de moltes persones que treballen plegades, i hem d’aprofitar l’oportunitat d’aprendre com podem millorar.

L’alumnat és el millor indicador

Un cop acabat el Treball de síntesi, dediquem una sessió de tutoria (o més, si cal) a avaluar-lo en profunditat. Els alumnes valoren què els han semblat els tallers, l’esquiada, l’organització general del Treball, el tipus de treball realitzat en el projecte o l’atenció que els ha ofert el professorat, entre d’altres, i sempre s’acaba amb un apartat de propostes de millora.

Cada vegada estem més convençuts que fent-los saber com avaluem i fent-los participar en l’avaluació, s’impliquen més en l’aprenentatge i en el producte, se’n senten protagonistes i responsables d’oferir propostes per a cursos posteriors. Alhora, veuen que el professorat també aprèn de les seves valoracions i propostes, i aquesta retroalimentació acosta les figures de docents i aprenents.

L’aprenentatge és ben viu i significatiu quan el procés és cooperatiu!

Paral·lelament a les valoracions de l’alumnat, l’equip de professors, a la reunió de nivell exposem la nostra valoració de com ha funcionat tot i què cal millorar.

Totes les aportacions es recullen per escrit i es fan arribar a l’equip directiu, i passaran a l’equip de 3r del curs següent.

Acumular l’experiència ens ajuda a millorar cada any!

12. I al final, la nota

Qualsevol procés és complex a l’hora de valorar, per això ens hem dotat de diferents mecanismes per aspirar a ser el màxim d’afinats possible quan ens toca concretar la nota.

Des del primer moment, l’alumnat disposa dels criteris i de les graelles que farem servir per avaluar la seva tasca, de manera que sap en quins aspectes ens fixarem especialment. Vam començar aplicant aquesta metodologia per avaluar el Treball de recerca a Batxillerat, i hem adaptat les graelles al que considerem més adequat de demanar als cursos d’ESO. Aquest és el document que presentem als alumnes: Ítems a avaluar

Ens queda, encara, una millora a fer: elaborar una rúbrica per deixar més definit cada apartat.

Els alumnes també prenen part de l’avaluació. La coavaluació que fan de les exposicions orals ens serveix per acabar de perfilar la nota en cada cas.

Com avaluem les individualitats dins el grup?

L’últim dia del Treball de síntesi cada alumne presenta un full d’autoavaluació i avaluació del treball de l’equip que és personal i confidencial. En aquest document explica quina ha estat la seva aportació al grup, si considera que l’ha pogut beneficiar o perjudicar d’alguna manera, i altres aspectes personals. Paral·lelament, també fa una valoració de l’aportació dels seus companys d’equip, si han respectat els acords o si han complert amb les tasques, entre d’altres.

Sempre els deixem un espai final obert que els convida a afegir el que necessitin expressar sobre el treball d’aquests dies. Autoavaluació alumnes

Aquestes informacions ens resulten molt valuoses per acabar de veure com ha funcionat el grup en conjunt i cada membre individualment.

I el que ens agrada més és que sempre ens hi trobem sorpreses positives!

10. Tants caps, tants barrets?

En anteriors edicions d’aquest Treball de síntesi rebíem el treball escrit de l’alumnat el dia de l’exposició oral. Ens quedava la recança que estàvem puntuant un treball que només podíem mirar per sobre durant una estona i que, per bé que havíem anat veient al llarg dels dies del projecte, no podíem avaluar com es mereix. L’alumnat no pot tenir la percepció que allò a què s’ha donat tanta importància ara és vist com un accessori.

Hem adoptat una solució senzilla: el divendres els grups fan arribar al seu tutor de Treball de síntesi una còpia del treball en versió .pdf mitjançant el correu electrònic de l’institut o en un llapis de memòria. Posteriorment, el dilluns en presenten el treball escrit, que pot incorporar alguna modificació, ja que el gran gruix ja ha estat llegit i valorat pel professor-tutor, que ha pogut perfilar una proposta de nota per a aquest ítem. El dia de l’exposició, els dos professors que formen el tribunal revisen el treball escrit definitiu i en proposen la nota final.

Treballs

Com veieu, entre tanta dada i tant professorat diferent, sempre ens queda la inevitable sensació que l’avaluació final està a mercè de la subjectivitat, i se’ns apareix l’etern neguit de si ho estem fent bé.

I com ho podem millorar?

Recentment hem incorporat alguna modificació que hem pensat que seria positiva per a l’avaluació de l’alumnat i que seria operativa per al professorat. D’aquí neix l’assignació de la figura d’aquest professor-tutor, que és el seu referent (encara que tot el professorat acompanya els grups en el seu procés). Aquesta persona rep el document de seguiment que el professorat hem anat omplint els dies del projecte, i proposa una nota per a cada alumne, que serà consensuada amb l’altre professor del tribunal.

Aconseguim ser equànimes?

Si bé és difícil, intentem ser-ho al màxim possible. Més endavant us expliquem com (http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). A la dura tasca d’avaluar hem de fer aparèixer la part significativa d’avaluar!