15. La creativitat al poder!

Publicat el per
Respon

Hi ha determinats moments en aquest Treball de síntesi que ens posen el somriure a la cara, situacions disteses que ens acosten, a professors i alumnes, en un ambient de treball diferent.

Per exemple, fent el taller de galetes ens movem com si fóssim a casa. Hem de cuinar, decorar, netejar… (i no tot és sempre fàcil, sobretot quan hem de netejar i endreçar! Llavors és quan es veuen els rols que han heretat o que volen trencar!). Som a classe cuinant! … i ja estem detectant temes que cal tractar a la tutoria!

Quan construïm el ninot de neu amb papiroflèxia, és molt curiós de veure com determinats alumnes que són ben moguts a l’aula ordinària són capaços de concentrar-se en aquesta feina tan metòdica i ajudar el professorat a organitzar-la!

El taller de llegendes sempre ens deixa alguna sorpresa agradable: no sabíem que aquella alumna o aquell alumne tingués tal poder de comunicació explicant llegendes. Realment aconsegueixen captar l’atenció del públic i ens fan gaudir del moment.

Ens satisfà veure com acaben entenent els anticiclons i les borrasques, les altes pressions i les baixes pressions, a partir d’una posada en escena que el professor els convida a fer, en què uns alumnes són protagonistes. “Ara ho he entès!!!” i, al cap d’uns dies, quan el temps està així o aixà, et diuen: “És per això!”

Un cop més, volem dir que estem molt contents amb el resultat que ens dóna aquest tipus de treball amb l’alumnat, i que anar-lo valorant i anar-hi introduint millores ens ajuda a mantenir-lo sempre actiu. Tot i que tracti sobre la neu, no el tenim mai congelat!

La motivació que ens aporta aquest Treball de síntesi és el nostre principal aliat!

14. Té molt valor, i no té preu!

Publicat el per
Respon

Al llarg d’aquests dies de treball, observem comportaments de l’alumnat que evidencien que la consolidació dels valors es va fent de mica en mica, de vegades de manera explícita i conscient, però molt sovint, amb petites dosis que els fan ser més grans com a persones.

Els hem vist ajudar-se en les activitats físiques, col·laborant per aconseguir un objectiu comú. Hem vist com, després d’algunes reticències inicials quan saben qui tindran de companys al grup, acaben gestionant perfectament la situació. Hem pogut observar com integren els companys de la USEE i de l’Aula d’acollida per fer-los sentir un més a l’equip. Hem sigut testimonis de com han organitzat algun canvi en l’horari de les exposicions perquè un company d’un altre grup tenia visita mèdica. Hem assistit a la presentació oral d’alumnes que han descobert una part molt millorada de si mateixos. Hem sentit com una alumna, quan presentava els membres del grup a l’exposició oral, hi incloïa una companya absentista dient: “i la XY, que no ha pogut venir”…

En definitiva, més enllà del que hagin pogut aprendre dels continguts i de les competències treballades, aplaudim que hagin sabut ser persones considerades, compromeses i responsables.

13. L’avaluador avaluat. Anem tancant el cercle…

Publicat el per
Respon

Ens equivocaríem molt si penséssim que la nostra tasca s’acaba amb l’avaluació del treball de l’alumnat. Organitzar un Treball de síntesi implica un esforç molt gran de moltes persones que treballen plegades, i hem d’aprofitar l’oportunitat d’aprendre com podem millorar.

L’alumnat és el millor indicador

Un cop acabat el Treball de síntesi, dediquem una sessió de tutoria (o més, si cal) a avaluar-lo en profunditat. Els alumnes valoren què els han semblat els tallers, l’esquiada, l’organització general del Treball, el tipus de treball realitzat en el projecte o l’atenció que els ha ofert el professorat, entre d’altres, i sempre s’acaba amb un apartat de propostes de millora.

Cada vegada estem més convençuts que fent-los saber com avaluem i fent-los participar en l’avaluació, s’impliquen més en l’aprenentatge i en el producte, se’n senten protagonistes i responsables d’oferir propostes per a cursos posteriors. Alhora, veuen que el professorat també aprèn de les seves valoracions i propostes, i aquesta retroalimentació acosta les figures de docents i aprenents.

L’aprenentatge és ben viu i significatiu quan el procés és cooperatiu!

Paral·lelament a les valoracions de l’alumnat, l’equip de professors, a la reunió de nivell exposem la nostra valoració de com ha funcionat tot i què cal millorar.

Totes les aportacions es recullen per escrit i es fan arribar a l’equip directiu, i passaran a l’equip de 3r del curs següent.

Acumular l’experiència ens ajuda a millorar cada any!

12. I al final, la nota

Publicat el per
1

Qualsevol procés és complex a l’hora de valorar, per això ens hem dotat de diferents mecanismes per aspirar a ser el màxim d’afinats possible quan ens toca concretar la nota.

Des del primer moment, l’alumnat disposa dels criteris i de les graelles que farem servir per avaluar la seva tasca, de manera que sap en quins aspectes ens fixarem especialment. Vam començar aplicant aquesta metodologia per avaluar el Treball de recerca a Batxillerat, i hem adaptat les graelles al que considerem més adequat de demanar als cursos d’ESO. Aquest és el document que presentem als alumnes: Ítems a avaluar

Ens queda, encara, una millora a fer: elaborar una rúbrica per deixar més definit cada apartat.

Els alumnes també prenen part de l’avaluació. La coavaluació que fan de les exposicions orals ens serveix per acabar de perfilar la nota en cada cas.

Com avaluem les individualitats dins el grup?

L’últim dia del Treball de síntesi cada alumne presenta un full d’autoavaluació i avaluació del treball de l’equip que és personal i confidencial. En aquest document explica quina ha estat la seva aportació al grup, si considera que l’ha pogut beneficiar o perjudicar d’alguna manera, i altres aspectes personals. Paral·lelament, també fa una valoració de l’aportació dels seus companys d’equip, si han respectat els acords o si han complert amb les tasques, entre d’altres.

Sempre els deixem un espai final obert que els convida a afegir el que necessitin expressar sobre el treball d’aquests dies. Autoavaluació alumnes

Aquestes informacions ens resulten molt valuoses per acabar de veure com ha funcionat el grup en conjunt i cada membre individualment.

I el que ens agrada més és que sempre ens hi trobem sorpreses positives!

11. Tots ensenyem, tots aprenem

Publicat el per
Respon

El divendres els grups dediquen una part del matí a preparar l’exposició oral que faran el dilluns, en què presentaran la seva proposta de viatge a la neu. Com que cada grup treballa sobre un país diferent, tots els grups són a l’aula per veure les exposicions dels altres companys.

Quan s’acaba la intervenció dels alumnes, els dos professors que formen el tribunal els fan preguntes. A continuació, es deixa un temps per a la deliberació dels grups, i posteriorment el portaveu de cada un emet la valoració dels aspectes positius i els aspectes a millorar de l’exposició que acaben de veure. Finalment, proposen una nota de l’1 al 10. Quan ja hem reunit les notes de tots els grups, el tribunal en calcula la mitjana, que li servirà per acabar de definir la nota final.

A continuació, el professorat fa els comentaris pertinents sobre l’exposició.

Molta feina i poc profit? No podem deixar escapar l’oportunitat d’aprendre!

Anteriorment, trobàvem a faltar moments en què poguéssim comentar tot allò que li faltava al treball o aquells aspectes que caldria millorar, i hi hem trobat la solució: actualment dediquem una hora a cada exposició; en aquest temps tenim oportunitat de valorar-lo en profunditat, i sobretot, donem idees i exemples a l’alumnat de tota l’aula perquè aprenguin d’aquest projecte i ho puguin aplicar en treballs futurs.

Els alumnes valoren positivament aquesta organització, i val a dir que es comprometen en la seva tasca coavaluadora. Es mostren exigents amb els resultats, però sempre respectuosos, i fins i tot ofereixen propostes de millora.

Per això ens agrada que la paraula valorar inclogui, d’inici, el mot valor!

10. Tants caps, tants barrets?

Publicat el per
Respon

En anteriors edicions d’aquest Treball de síntesi rebíem el treball escrit de l’alumnat el dia de l’exposició oral. Ens quedava la recança que estàvem puntuant un treball que només podíem mirar per sobre durant una estona i que, per bé que havíem anat veient al llarg dels dies del projecte, no podíem avaluar com es mereix. L’alumnat no pot tenir la percepció que allò a què s’ha donat tanta importància ara és vist com un accessori.

Hem adoptat una solució senzilla: el divendres els grups fan arribar al seu tutor de Treball de síntesi una còpia del treball en versió .pdf mitjançant el correu electrònic de l’institut o en un llapis de memòria. Posteriorment, el dilluns en presenten el treball escrit, que pot incorporar alguna modificació, ja que el gran gruix ja ha estat llegit i valorat pel professor-tutor, que ha pogut perfilar una proposta de nota per a aquest ítem. El dia de l’exposició, els dos professors que formen el tribunal revisen el treball escrit definitiu i en proposen la nota final.

Treballs

Com veieu, entre tanta dada i tant professorat diferent, sempre ens queda la inevitable sensació que l’avaluació final està a mercè de la subjectivitat, i se’ns apareix l’etern neguit de si ho estem fent bé.

I com ho podem millorar?

Recentment hem incorporat alguna modificació que hem pensat que seria positiva per a l’avaluació de l’alumnat i que seria operativa per al professorat. D’aquí neix l’assignació de la figura d’aquest professor-tutor, que és el seu referent (encara que tot el professorat acompanya els grups en el seu procés). Aquesta persona rep el document de seguiment que el professorat hem anat omplint els dies del projecte, i proposa una nota per a cada alumne, que serà consensuada amb l’altre professor del tribunal.

Aconseguim ser equànimes?

Si bé és difícil, intentem ser-ho al màxim possible. Més endavant us expliquem com (http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). A la dura tasca d’avaluar hem de fer aparèixer la part significativa d’avaluar!

9. Amb la tecnologia hem topat!

Publicat el per
Respon

Els últims cursos, la realització dels Treball de síntesi o del Projecte de recerca a 4t havia estat més fàcil si fem referència a l’àmbit tecnològic, perquè amb l’existència de l’1×1 i el posterior 2.0, cada alumne tenia el seu ordinador. Ara comencem a rebre alumnes que ja no en tenen, i dedicar-se a una feina en què la recerca a internet es fa indispensable sense disposar d’ordinadors s’imposa com un roc al mig del camí.

Ho hem previst resoldre d’una manera força automàtica: l’alumnat que té ordinador i el pot portar, l’utilitza amb normalitat, i per a la resta de casos, repartim els ordinadors dels carros portàtils del centre. Dificultat? Tenim tres carros i quatre aules! Toca ser salomònics: garantim que com a mínim hi hagi un ordinador a cada grup, i a partir d’aquí, anem fent rotacions.

Deixem anotat qui té cada ordinador, i procurem que tot torni al seu lloc en acabar el matí. Ens en sortim? Doncs… no gaire, tot i que donem fe que el professorat se n’ocupa tant com pot! És un punt que hem de millorar de cara a futures edicions. Cal marcar un moment a partir del qual es retorni el material informàtic de manera ordenada i es pugui revisar que tot és al lloc que li correspon.

Les noves tecnologies ens haurien de poder ajudar… És lamentable haver-se’n de lamentar!

8. La comunicació és una eina bàsica

Publicat el per
Respon

Portar a terme un projecte d’aquestes característiques, amb un equip nombrós de professorat, és una empresa difícil.

Com organitzem els recursos humans?

La coordinadora de nivell distribueix el professorat, segons el seu horari, a les diferents aules. S’intenta donar coherència a les actuacions i a les valoracions, així doncs, l’aula sempre té alguns professors i professores que serveixen com a referència per a l’alumnat perquè hi tenen més presència horària, i d’altres professors que hi estaran més puntualment.

Tot el professorat disposa, amb antelació, de les pautes a seguir en les diferents fases del Treball de síntesi. Les compartim en el Google Drive i en posem un resum en paper a l’aula. Així, tant si el fem per primer cop com si en som més veterans, compartim les mateixes indicacions pel que fa a l’organització general i a les línies d’actuació conjunta. L’experiència ens demostra que si tots anem a l’una l’alumnat té les coses molt clares i tot funciona més bé.

Per altra banda, amb tanta varietat de professorat que passarà per l’aula, hi ha moltes observacions personals i valoracions necessàries de fer constar per a l’avaluació del treball.

Com podem gestionar aquest volum d’informacions?

Necessitàvem una eina simple i útil que ens servís per poder avaluar el seguiment de l’alumnat en el Treball de síntesi. Després d’haver provat amb algun document massa exhaustiu en xifres i poc informatiu en dades, vam dissenyar un senzill document de seguiment en què cada hora hi trobem quin professor ha passat per l’aula, el qual deixa per escrit totes les observacions necessàries: com ha treballat cada equip (i el que calgui dir de cada membre), quines intervencions ha fet segons els dubtes que li han consultat, quins acords s’han pres o quines indicacions ha suggerit, entre d’altres anotacions.

Hem substituït la valoració numèrica per la informació en paraules.

7. És moment de reunir-se!

Publicat el per
Respon

Primera hora. Moment d’organitzar-se. Els membres del grup s’autogestionen per distribuir-se les tasques: secretari, moderador, portaveu, responsable dels materials, encarregat del dietari de tasques, i altres que considerin oportunes.

L’alumnat disposa d’un full que titulem Dietari de tasques, que els servirà per anar portant el registre del seu procés de treball. En aquell full hi fan constar, per hores, quins apartats volen realitzar o passar al processador de textos, qui s’encarregarà de cadascun, i, com a observacions, totes aquelles incidències, dificultats i propostes de reconducció del treball que els hagin anat sorgint. Dietari de tasques

Els primers moments de cada dia (l’estona que els calgui) es dediquen a una reunió inicial del grup, que serveix per planificar-se o bé per revisar la feina feta i organitzar la que cal fer a continuació. Semblantment, a última hora del dia també disposen d’un espai de temps per fer una reunió final de grup, en què actualitzen la feina realitzada i planifiquen el que cal fer a la tarda o l’endemà.

Els fem considerar la importància de coordinar-se al llarg del dia i anar fent posades en comú, perquè tots estiguin informats de tot encara que cadascú s’encarregui d’un punt concret, i perquè entre tots prenguin decisions per consens.

L’expressió treball en equip ha de prendre sentit! No és la suma de diversos apartats, sinó el conjunt de decisions que prenem per enfocar i desenvolupar cadascun dels apartats.

Al final del procés, han de presentar aquest document juntament amb el treball escrit.

Aquest curs hem posat èmfasi en la importància d’aquest document que serveix com a memòria, i cal dir que hem tret més profit d’aquesta eina, perquè l’alumnat l’ha emplenat a consciència!

6. Socors! Per on comencem?

Publicat el per
Respon

Ja és dimecres. El treball dels grups es posa en marxa. A partir del títol “Preparem un viatge a la neu”, l’alumnat disposa d’un índex comú que ha de desenvolupar, i cada equip, format per quatre membres, ho farà segons les condicions que els hagi tocat en els sobres de colors escollits. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302 Com que el treball és molt obert, es desperta el neguit en el si dels equips. Els alumnes no saben ben bé què han de fer, i nosaltres els verbalitzem que els ho donem així expressament, perquè creïn a partir d’una proposta força oberta. Índex

Els àmbits sobre els quals han d’investigar i treballar són molt diversos, des de la geografia i la política fins a l’elaboració d’un pressupost del viatge, passant per la gastronomia o el lleure del país que els ha correspost.

A banda dels continguts, la naturalesa de les tasques a fer també és diversa, perquè, a part de preparar el treball escrit utilitzant el processador de textos, han de fer servir també el full de càlcul, algun programa de presentacions (tipus powerpoint o similars) i algun programa d’edició de vídeos, perquè han de presentar un anunci en anglès de la seva estació de muntanya. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302

Això implica que tot el professorat ens mobilitzem per donar cobertura a tota mena de dubtes. Partim d’un objectiu bàsic: potenciar l’autonomia de l’alumnat. Per això, no donem la resposta directament sinó que actuem com a canalitzadors dels seus dubtes i els guiem perquè siguin ells mateixos els qui trobin respostes en equip o es formulin les preguntes que els permetran avançar en la cerca. Més endavant podem donar algunes indicacions generals a l’aula recollint els dubtes que han sorgit amb més freqüència.

Adonar-se que diversos grups s’han encallat en alguna qüestió en concret els permet considerar-ho com un estadi normal del procés. Alhora, podem posar en altaveu el dubte d’un equip perquè els altres companys de l’aula proposin idees per resoldre’l.

Quan l’alumnat mostra la feina feta i el professorat en valora l’encert i les mancances o els errors, els alumnes van prenent consciència del seu procés, i com que parteixen de coses que ells mateixos han elaborat, integren l’aprenentatge de manera significativa.

La descoberta de nous aprenentatges els fa sentir una mica més experts i això repercuteix automàticament en les seves ganes de seguir aprenent!