COMPARTIM

1. STELLA SPLENDENS

[youtube]https://youtu.be/tkou3bh5IsI[/youtube]

 

Aquest video que heu vist és una evidència de la finalització del projecte que portem fent durant dos cursos a sisè. És interdisciplinar i dura tot el curs. L’horari dels alumnes és el mínim parcel·lat possible per facilitar el treball i evitar el màxim les interrupcions, tot i així l’horari de les especialitats s’ha de seguir i és el que trenca, mínimament, el treball. Volem destacar que l’anglès hi té un paper important ja que el medi natural es fa en aquesta llengua.

 

2. PRESENTACIÓ:

ESCOLAESCOLA MOSSÈN CINTO DE FOLGUEROLES

 

3. PROTAGONISME DE L’ALUMNAT

Els alumnes tenen un paper important durant el projecte ja que són els que formulen hipòtesis i preguntes en tot moment, ja sigui en grup o individualment. Però les mestres som les que fem el guiatge i les que tenim clars els objectius del treball, per tant moltes activitats no surten de la espontaneïtat del moment si no que ja estan preparades. Cada curs el resultat del projecte és diferent, malgrat porti el mateix nom, ja que depèn del grup i les mestres que l’han portat a terme.

 

4. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

objectius

 

 

5. AVALUACIÓ:

L’avaluació és un gran debat intern que tenim a l’equip impulsor. Quina serà la manera més eficaç? Finalment hem considerat la necessitat de barrejar tres maneres diferents de fer-ho al llarg de tot el projecte. Volem que l’alumne sigui conscient del seu aprenentatge i sàpiga què li cal per millorar per això tendim a una avaluació més formativa però a l’hora tenim clar que a la secundària se li passaran proves memorístiques i també caldrà que s’hagi preparat.

avaluacióDe qualsevol activitat sempre es fa un reflexió individual, en petit grup i una posada en comú amb tota la classe. Una reflexió que hem fet i que ens hem marcat com a repte de cara el proper curs és donar a conèixer més als alumnes els indicadors d’avaluació. Sempre els hi comentem oralment però poques vegades concretem, abans de començar una activitat, què se’ls avaluarà.

Alguns exemples de bases d’orientació i rúbriques:

 

6. COORDINACIÓ

6.1. MESTRES:

L’equip directiu ha potenciat una trobada d’una hora setmanal per a tot el grup impulsor, format per mestres de cicles diferents, on compartim projectes, dubtes, experiències i coneixements, dins l’horari d’hores lectives.

Dins el nostre horari d’exclusiva, tenim una hora i mitja setmanal marcada per tal de coordinar-nos tots els mestres implicats en el projecte.

6.2. ALUMNES

¬

Els alumnes treballen en grups cooperatius. Són canviats dos cops al trimestre aproximadament. Cada grup ha estat pensat pel mestre tutor i s’intenta que sigui el màxim d’heterogeni possible. Tenen uns rols, que han de ser rotatius:

  • Coordinador
  • Moderador
  • Secretari
  • Controlador de recursos

Totes les evidències queden recollides en dos dossiers de treball a final de curs en els quals es dóna una importància rellevant a la presentació.

6.3. FAMÍLIES:

Les famílies són coneixedores des de l’inici de curs del projecte i el camí guia que seguirem. Demanem un compromís per la seva part, fixant un dia per LA MATINAL, amb antelació per tal de que el tinguin present dins del calendari familiar.

Sempre demanem la col·laboració d’algun pare o mare que, ja sigui per ofici o afició, vingui a explicar-nos alguna cosa sobre el que estem treballant. Per exemple el funcionament de la presa hidràulica del pantà que hi ha a l’entorn del monestir i com es fabrica l’energia elèctrica. També vam demanar ajuda a les famílies i a la gent del poble en una recollida de fotografies antigues per recuperar la memòria històrica.

 

7. PROJECCIÓ:

Els alumnes, en grups de quatre, escullen un tema de dins el projecte que s’ha treballat i elaboren un Petxa Kutxa (Power point de 20 diapositives explicades en vint minuts) que explicaran, fent una síntesi, als alumnes del curs inferior.

R8

 

Però la projecció del projecte a la comunitat educativa en general (famílies, mestres, alumnes, gent del poble,…) és un matí de diumenge de finals de curs quan, in situ, al monestir, expliquen a tots els assistents allò que han après i com ho han après. En diem La Matinal i és un gust veure com els alumnes comparteixen i donen a conèixer tot el treball que han fet durant el curs de forma educada i responsable, exercint de grans amfitrions davant tota la comunitat educativa.

 

 

 

 

 

 

 

OBJECTIUS

A través de la descoberta del projecte, els alumnes per grups cooperatius, fan una pluja d’idees de coses que es volen treballar. Després tot el grup classe, amb el guiatge de la tutora, s’arriben als objectius que volem assolir en el nostre projecte.

Així doncs, podríem dir que té 4 grans blocs:

  1. Activitats prèvies a la visita
  2. Anem a Sant Pere!
  3. Descobrim el monestir
  4. Projecció del projecte: La matinal

Cada un d’aquests blocs, té uns objectius clarament diferenciats:

  1. ACTIVITATS PRÈVIES A LA VISITA
  • Identificar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema.
  • Distingir la comarca d’Osona dins el conjunt de les comarques catalanes.
  • Identificar Masies de Roda com a municipi de la comarca d’Osona.
  • Reconèixer els elements d’un mapa i situar el monestir de Sant Pere de Casserres a nivell comarcal.
  • Confeccionar una llegenda a partir de la lectura d’un mapa.
  • Observar la situació geogràfica del monestir amb ajuda de les noves tecnologies (Google Maps).
  • Reconèixer els elements que integren el paisatge proper al monestir: el relleu, el riu Ter i l’embassament de Sau.
  • Elaborar un estudi climàtic de la zona.
  • Fer una comparativa entre els dos estudis climàtics.
      2. ANEM A SANT PERE!
  • Descobrir el sender de petit recorregut que porta al monestir.
  • Adonar-se de les diferents opcions que hi ha per arribar-hi.
  • Relacionar distància i temps emprat per recórrer-la.
  • Valorar la conveniència de seguir un camí o un altre.
  • Descobrir el paisatge de la zona: colors, olors, sons d’animals…
  • Observar els arbres i plantes propis de l’entorn.
  • Dur a terme un estudi sobre la vegetació de la zona a partir de mostres recollides (fulles, escorça, flors, possibles fruits, etc).
  • Confeccionar un punt de llibre amb mostres de vegetació assecades.
  • Observar animals i recollir-ne possibles restes: plomes, pèl, nius, petjades, excrements, etc.
  • Elaborar una fitxa amb cada resta trobada i deduir a quin animal pot pertànyer.
  • Observar al natural i amb l’ajuda d’uns prismàtics, tots aquells elements treballats prèviament a la sortida: cingles, meandre que fa el riu Ter, pantà, etc.
  • Representar gràficament els elements observats del paisatge.
      3. DESCOBRIM EL MONESTIR
  • Descobrir el concepte de monestir.
  • Conèixer el per què del seu nom.
  • Situar-lo cronològicament i deduir l’edat històrica a la qual pertany.
  • Conèixer el concepte d’Edat Mitjana: durada, les característiques, estructura de la societat i el feudalisme.
  1. L’edifici

1.1. L’edifici per fora / Una ullada matemàtica

  • Treballar conceptes matemàtics a través de l’observació externa de l’edifici.
  • Deduir l’estil arquitectònic del monestir a partir de l’observació de façanes, obertures, arcs i altres elements constructius.

1.2. L’edifici per dins / Un món fet de silenci.

  • Descobrir les diferents estances del monestir i la seva utilitat en relació a la regla de sant Benet.
  • Conèixer com era la vida al monestir a l’Edat Mitjana.
  • Adonar-se de la importància de l’obra dels monjos especialment pel que fa a la cultura.
  • Interpretar la llegenda del sant Nin.
     4. PROJECCIÓ DEL PROJECTE: LA MATINAL
  • Recollir i sintetitzar tot el projecte en diferents punts des de totes les àrees treballades: educació artística, coneixement del medi,…
  • Saber-se expressar en públic.
  • Compartir coneixements gràcies a l’intercanvi generacional.
  • Utilitzar les noves tecnologies com a font d’informació.
  • Donar a conèixer un element patrimonial de l’entorn proper.

 

Com descobrim el projecte?

Els nostres alumnes, quan arriben a l’aula, el primer dia que iniciem el projecte, es troben sobre les taules, un seguit d’imatges. Per grups, ells han de ser capaços de relacionar les set imatges i descobrir el projecte o si més no, descobrir la temàtica d’aquest.

Sorprèn la capacitat de relació i tot i que la majoria dels grups no acaben de lligar les set imatges, aconsegueixen en la majoria dels casos esbrinar la totalitat del projecte o una bona part.

imatges presentacióUn cop acabada l’activitat, els equips cooperatius, s’autoavaluen, a través d’una rúbrica el treball en grup que anteriorment s’ha presentat.

rúbrica grupFinalment es fa la posada en comú amb els cinc grups de treball. Entre tots trobem la temàtica del nostre projecte i parlem de quins aspectes volem treballar.

GRUP DE TREBALL

Som les mestres de Cicle Superior de l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles i conjuntament realitzem el projecte de Sant Pere de Casserres.

És anual i comprèn tots els àmbits. L’especialista d’anglès realitza la part de medi natural en llengua anglesa.

Ens coordinem una hora a la setmana i en altres moments per tal de tirar endavant el projecte tot seguint l’entusiasme dels nostres alumnes, ja que sense ells i la seva il·lusió per aprendre, aquest no seria possible.

Aquest blog forma part d’una col·lecció de més de 300 relats de l’experiència de posada en pràctica d’un treball per projectes, per part d’un equip de professorat d’educació infantil, primària, secundària o batxillerat. S’ha realitzat en el marc de la Xarxa de competències bàsiques (cursos 2015-2017)