Tots els mitjans de comunicació van fer ressò de la diada de Lluèrnia. Molts havien vist a casa les notícies de TV3 i de TV Olot. Les vam repescar a l’aula i les vam comentar plegats. També vam buscar notícies als diaris i a la revista “La Comarca”. En van treballar dues a la llibreta d’aprenentatge (una de tv i l’altra d’un diari).
Amb la feina acabada , això es pensaven els alumnes, vam aprofitar material que van portar d’aquell dia per treballar matemàtiques:
Voltant pels espais de les instal·lacions hi havia uns carros mòbils “la brasa de Lluèrnia” on podies comprar entrepans i beguda. Aquest fet el vam utilitzar per resoldre diferents situacions matemàtiques oralment entre tots a l’aula.
Aquest sopar anava dins una bossa de paper amb les lletres de Lluèrnia col·locades simètricament que ens va donar peu a introduir la simetria.
Ens va semblar necessari treballar el programa de Lluèrnia perquè per una banda s’adonessin de la gran projecció que tenia aquest acte i per l’altra que poguessin fer-ne us per tenir tota la informació: objectius de l’esdeveniment, actes que es feien, llocs on es duien a terme, plànol de les instal·lacions, on seria la seva…
Per això els hi vam donar un seguit de qüestions que per grup havien de resoldre utilitzant una adaptació del programa.
Què en fem de totes aquestes idees que han sortit? vam preguntar als alumnes. Es van adonar que hi havia coincidències i que es podrien agrupar en diferents tipus de ciutats: una ciutat sota el mar, ciutat als arbres, ciutat a l’espai …
Es va obrir un debat sobre aquestes ciutats i vam fer una votació per decidir quina seria la nostra ciutat ideal, aquella que volíem construir. Van escollir LA CIUTAT DELS ARBRES.
Ja tenien les idees més clares i per tant ja podíem començar a pensar com encaràvem el treball. Les mestres amb les nostres idees de treball cooperatiu i de grup vam planificar de que cada grup fes una proposta de ciutat ideal, que era el tema del producte final.
Els hi vam exposar i no hi van estar d’acord: segons ells cada alumne tenia la seva idea personal i per tant tots volien poder expressar-la individualment i defensar-la davant dels altres. Fins i tot van buscar-hi la solució: ja ho farien a casa per deures. Podien fer un dibuix o una explicació.
Nosaltres volíem acotar més per no tenir tants treballs diferents però aquest raonament ens va semblar correcte i vam acceptar la seva proposta.
I ja ens teniu escanejant tots els treballs i dedicant una altra sessió perquè cada alumne pogués dir la seva.
Mentre els alumnes exposaven nosaltres anàvem fent un buidatge d’elements coincidents en les diferents propostes.
*Donat que cada alumne va fer una explicació individual vam aprofitar per refrescar la rúbrica que havíem utilitzat per fer l’exposició oral dels diferents apartats investigats i avaluar aquesta competència. (rubrica e oral 3r)
Finalment cada grup va poder exposar què havia descobert per així poder orientar la resta de companys i començar el treball en sí.
Va ser llavors que els de material es van adonar que per aquest treball “NO TOT MATERIAL S’HI VAL” i que tindrien molta feina per comprovar quin seria vàlid i quin no. D’entrada ja en van descartar uns quants.
Aquest va ser el moment en què les mestres vam aprofitar per treure la dita “fent i desfent aprèn l’aprenent” i la van entendre perfectament dins el context d’aquella situació.
Cada grup va començar a investigar el seu tema i aquí van començar els problemes. Els de material van veure que no tenien prou informació per decidir. Els de la ubicació ja voltaven per Barcelona buscant el carrer Fontanella i se’n van adonar que havien perdut el temps, que no havien donat les ordres precises. Els de l’estructura no tenien prou estris per fer-se una idea de quines eren les dimensions d’aquella estructura (intervenien el volum i mesures de més d’un metre). Els únics que tiraven eren els que treballaven sobre la llum negra. Ens va sorprendre però cada grup va anar buscant les estratègies per sortir-se’n. Les mestres evidentment vam fer de guies, però no solucionant la situació sinó generant més preguntes perquè d’aquesta manera poguessin veure les errades i quines eren les modificacions que calia fer.
Aquesta és la pregunta que vam plantejar als alumnes després de rebre la proposta de participació de les escoles, a l’edició d’aquest any de Lluèrnia.
Primer de tot havíem de saber quin coneixement en tenien d’aquest esdeveniment. Majoritàriament tots ho coneixien. Cada un va fer la seva aportació del que sabia i amb aquesta informació van decidir que els agradaria participar-hi. A tall d’anècdota hem de dir que els dos únics nens que es van abstenir de votar van ser els que no ho coneixien. Els altres tots estaven molt il·lusionats de poder fer un treball que el veuria molta gent, que el podrien visitar i explicar a les famílies… i que fins i tot potser sortiria pels mitjans de comunicació.
Per saber-ne una mica més van proposar buscar imatges i notícies d’altres anys per així tenir les idees més clares.