I ARA SOM NOSALTRES ELS PERIODISTES

Cada any col·laborem amb la revista del municipi “El soroll de les fonts”. Aquest any teníem clar quin seria l’article que publicaríem: el nostre treball a Lluèrnia.

Van mirar exemplars d’altres edicions i de revistes comarcals per veure diferents models. Per grups, van fer pluges d’idees sobre com voldrien dissenyar el seu article. Va ser fantàstic perquè van sortir propostes molt originals. Van votar i se’n van escollir dues que es complementaven perfectament.

Aquest és l’article que va sortir publicat:

SC.E.I.P CA17060719002_0001

ANEM PEL BON CAMÍ

Vam anar buscant altres alternatives per construir la ciutat. Per exemple: pel que fa als arbres van buscar a internet diferents manualitats d’arbres i la que van escollir va ser la de fer-los amb tubs forts.

Tot va anar agafant forma i la ciutat anava creixent sempre tenint en compte les mesures  que havia de complir.

Estaven entusiasmats i van omplir la ciutat amb bonics detalls.

IMG_20161103_120445 (Small) IMG_20161103_114319 (Small)IMG-20170607-WA0011 (Small)IMG-20161123-WA0005 (Small)IMG-20170607-WA0002 (Small)IMG_20161108_173119 (Small)IMG-20170607-WA0007 (Small)IMG_20161111_144643 (Small)

COMENCEM A CONSTRUIR I COMENCEN ELS PROBLEMES

Ara ja tenien clar com volien que fos la seva ciutat, per tant ja podien començar a construir-la. Es van organitzar molt bé: uns feien arbres, els altres cases, els altres preparaven la base…

Semblava molt fàcil i estaven molt engrescats però no tot va ser flors i violes: “això no funciona, aquest no es veu amb la llum negra, l’arbre no s’aguanta…” Aquí, el nostre paper era reconduir la situació, “no passa res busqueu una altra solució, doncs què podem fer perquè funcioni…”

D’alguna manera a ells també se’ls va desmuntar el que els hi semblava que aniria bé: “aquest cartró que hem utilitzat per fer els arbres, que ens ha semblat molt fort i a més ens ha costat molt de retallar, resulta que ara no serveix, els arbres no se’ns aguanten”. “Hem fet moltes boles de llana i ara no ens van bé per fer de base”.

Un altre cop va aparèixer la dita fent i desfent aprèn l’aprenent, la veritat és que ho van entendre molt bé i s’ho van agafar com un aprenentatge constructiu i com un fet normal ja que “a vegades pot passar”.

 

arbre (Small) IMG_20161103_114311 (Small)

BUSQUEM COINCIDÈNCIES I PRENEM DECISIONS

Què en fem de totes aquestes idees que han sortit? vam preguntar als alumnes. Es van adonar que hi havia coincidències i que es podrien agrupar en diferents tipus de ciutats: una ciutat sota el mar, ciutat als arbres, ciutat  a l’espai …

Es va obrir un debat sobre aquestes ciutats i vam fer una votació per decidir quina seria la nostra ciutat ideal, aquella que volíem construir. Van escollir LA CIUTAT DELS ARBRES.

pissarra (Small)

ENS TRENQUEN ELS ESQUEMES

Ja tenien les idees més clares i per tant ja podíem començar a pensar com encaràvem el treball. Les mestres amb les nostres idees de treball cooperatiu i de grup vam planificar de que cada grup fes una proposta de ciutat ideal, que era el tema del producte final.

Els hi vam exposar i no hi van estar d’acord: segons ells cada alumne tenia la seva idea personal i per tant tots volien poder expressar-la individualment i defensar-la davant dels altres. Fins i tot van buscar-hi la solució: ja ho farien a casa per deures. Podien fer un dibuix o una explicació.

Nosaltres volíem acotar més per no tenir tants treballs diferents però aquest raonament ens va semblar correcte i vam acceptar la seva proposta.

I ja ens teniu escanejant tots els treballs i dedicant una altra sessió perquè cada alumne pogués dir la seva.

Mentre els alumnes exposaven nosaltres anàvem fent un buidatge d’elements coincidents en les diferents propostes.

*Donat que cada alumne va fer una explicació individual vam aprofitar per refrescar la rúbrica que havíem utilitzat per fer l’exposició oral dels diferents apartats investigats i avaluar aquesta competència. (rubrica e oral 3r)