I ARA SOM NOSALTRES ELS PERIODISTES

Cada any col·laborem amb la revista del municipi “El soroll de les fonts”. Aquest any teníem clar quin seria l’article que publicaríem: el nostre treball a Lluèrnia.

Van mirar exemplars d’altres edicions i de revistes comarcals per veure diferents models. Per grups, van fer pluges d’idees sobre com voldrien dissenyar el seu article. Va ser fantàstic perquè van sortir propostes molt originals. Van votar i se’n van escollir dues que es complementaven perfectament.

Aquest és l’article que va sortir publicat:

SC.E.I.P CA17060719002_0001

SORTIM ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Tots els mitjans de comunicació van fer ressò de la diada de Lluèrnia. Molts havien vist a casa les notícies de TV3 i de TV Olot. Les vam repescar a l’aula i les vam comentar plegats. També vam buscar notícies als diaris i a la revista “La Comarca”. En van treballar dues a la llibreta d’aprenentatge (una de tv i l’altra d’un diari).

SC.E.I.P CA17060718520_0001SC.E.I.P CA17060718521_0001

I PER FI ARRIBA EL DIA ESPERAT

Pares i alumnes estaven impacients per veure el resultat final en la situació que li tocava. Aquest dia eren els veritables protagonistes i feien de guia a la família en la visita a les diferents instal·lacions.

Les sensacions que havien viscut aquell dia va ser el primer que van manifestar en arribar el dilluns al matí. Vam aprofitar les ganes que en tenien i ho van escriure a la llibreta d’aprenentatge.

SC.E.I.P CA17060718010_0001 SC.E.I.P CA17060718001_0001 SC.E.I.P CA17060718000_0001SC.E.I.P CA17060718110_0001

 

QUANTA FEINA QUE HEM FET!

Els alumnes estaven molt contents de la feina que havien fet i del producte final. Evidentment les mestres també ens sentíem satisfetes i vam voler fer un treball-resum de tot el procés que havien seguit per construir la ciutat (ho escriurien a la llibreta d’aprenentatge i a nosaltres ens serviria d’avaluació)

Volíem que s’adonessin que d’una decisió seva: sí, volien participar a Lluèrnia, havien fet una gran obra, mica en mica el que havien començat amb poca cosa s’havia convertit en el que tenien a davant.

Us deixem el comentari que va fer una alumna: si haguéssim dit que no volíem participar, hauríem fet la maqueta? Quan li vam contestar que no li va sortir de l’ànima: doncs sort que vam dir que sí perquè ha sigut un treball genial i ens ho hem passat molt bé. A més ens ha sortit súper bé.

Un altre va dir: és que ens ha sortit ben bé com l’havíem pensat. I tots hi van estar d’acord. També van preguntar si l’any vinent hi tornaríem a participar. La nostra resposta va ser que ja se’n parlaria en el seu moment i que podia ser una possibilitat si tots ho valoràvem tan positivament.

 

SC.E.I.P CA17060717280_0001SC.E.I.P CA17060717280_0002SC.E.I.P CA17060717280_0003SC.E.I.P CA17060717280_0004

COMENCEM A CONSTRUIR I COMENCEN ELS PROBLEMES

Ara ja tenien clar com volien que fos la seva ciutat, per tant ja podien començar a construir-la. Es van organitzar molt bé: uns feien arbres, els altres cases, els altres preparaven la base…

Semblava molt fàcil i estaven molt engrescats però no tot va ser flors i violes: “això no funciona, aquest no es veu amb la llum negra, l’arbre no s’aguanta…” Aquí, el nostre paper era reconduir la situació, “no passa res busqueu una altra solució, doncs què podem fer perquè funcioni…”

D’alguna manera a ells també se’ls va desmuntar el que els hi semblava que aniria bé: “aquest cartró que hem utilitzat per fer els arbres, que ens ha semblat molt fort i a més ens ha costat molt de retallar, resulta que ara no serveix, els arbres no se’ns aguanten”. “Hem fet moltes boles de llana i ara no ens van bé per fer de base”.

Un altre cop va aparèixer la dita fent i desfent aprèn l’aprenent, la veritat és que ho van entendre molt bé i s’ho van agafar com un aprenentatge constructiu i com un fet normal ja que “a vegades pot passar”.

 

arbre (Small) IMG_20161103_114311 (Small)

ENS TRENQUEN ELS ESQUEMES

Ja tenien les idees més clares i per tant ja podíem començar a pensar com encaràvem el treball. Les mestres amb les nostres idees de treball cooperatiu i de grup vam planificar de que cada grup fes una proposta de ciutat ideal, que era el tema del producte final.

Els hi vam exposar i no hi van estar d’acord: segons ells cada alumne tenia la seva idea personal i per tant tots volien poder expressar-la individualment i defensar-la davant dels altres. Fins i tot van buscar-hi la solució: ja ho farien a casa per deures. Podien fer un dibuix o una explicació.

Nosaltres volíem acotar més per no tenir tants treballs diferents però aquest raonament ens va semblar correcte i vam acceptar la seva proposta.

I ja ens teniu escanejant tots els treballs i dedicant una altra sessió perquè cada alumne pogués dir la seva.

Mentre els alumnes exposaven nosaltres anàvem fent un buidatge d’elements coincidents en les diferents propostes.

*Donat que cada alumne va fer una explicació individual vam aprofitar per refrescar la rúbrica que havíem utilitzat per fer l’exposició oral dels diferents apartats investigats i avaluar aquesta competència. (rubrica e oral 3r)

I FER I DESFER…

Finalment cada grup va poder exposar què havia descobert per així poder orientar la resta de companys i començar el treball en sí.

Va ser llavors que els de material es van adonar que per aquest treball  “NO TOT MATERIAL S’HI VAL” i que tindrien molta feina per comprovar quin seria vàlid i quin no. D’entrada ja en van descartar uns quants.

Aquest va ser el moment en què les mestres vam aprofitar per treure la dita “fent i desfent aprèn l’aprenent” i la van entendre perfectament dins el context d’aquella situació.