Ara ja tenien clar com volien que fos la seva ciutat, per tant ja podien començar a construir-la. Es van organitzar molt bé: uns feien arbres, els altres cases, els altres preparaven la base…
Semblava molt fàcil i estaven molt engrescats però no tot va ser flors i violes: “això no funciona, aquest no es veu amb la llum negra, l’arbre no s’aguanta…” Aquí, el nostre paper era reconduir la situació, “no passa res busqueu una altra solució, doncs què podem fer perquè funcioni…”
D’alguna manera a ells també se’ls va desmuntar el que els hi semblava que aniria bé: “aquest cartró que hem utilitzat per fer els arbres, que ens ha semblat molt fort i a més ens ha costat molt de retallar, resulta que ara no serveix, els arbres no se’ns aguanten”. “Hem fet moltes boles de llana i ara no ens van bé per fer de base”.
Un altre cop va aparèixer la dita fent i desfent aprèn l’aprenent, la veritat és que ho van entendre molt bé i s’ho van agafar com un aprenentatge constructiu i com un fet normal ja que “a vegades pot passar”.
